Amb el concepte “Hikikomari”, que significa “apartar-se”, el psicòleg japonès Norihiko Kitao va definir la patologia d'aquelles persones que a causa de les pantalles, s'aïllaven socialment. Sorgit a la dècada dels '80, aquesta patologia es donava en casos concrets, però a mida que les noves tecnologies incidien més en els afers de la vida diària sorgien més casos sobre addicions a les pantalles.

En l'actualitat, hi ha una acceptació generalitzada sobre la importància de tractar els problemes de les pantalles com una addició i actuar en conseqüència. En aquest sentit, encara que a Catalunya no hi ha molts plans de prevenció que treballin amb el tema de les pantalles, les adicions a aquests nous sistemes d'entreteniment i comunicació és un problema creixent a la societat. Es per això, que des de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, s'impulsa de manera innovadora, aquests debats entre alumnes, on des d'un ambient entre companys de classe i sense por a ser jutjats, s'impulsn xerrades àmplies i participatives on s'analitzen els perills i beneficis de les pantalles interactives.

La població objecte dels tallers són principalment tres col·lectius: alumnes, mares-pares i professors/es. Pel que fa als alumnes, està pensat per a joves des de 6è curs de primària fins a 4t d'ESO d'escoles i instituts del municipi.

Els tallers estan vinculats a les actuacions de l'Ajuntament de la Roca del Vallès adreçades a la prevenció d'addiccions.

Les principals línies d'actuació es divideixen en:

1. ALUMNES. Els tallers estan plantejats per esdevenir una zona de reflexió sobre l'ús quotidià de les pantalles, on només hi són els alumnes i l'educadora social, sense professors ni mares nipares. En aquest sentit, les dinàmiques es fan durant una hora dins l'espai d'hores lectives, normalment en hores de tutoria. Durant el debat, l'educadora social guia la sessió a fi de que es desenvolupin quatre fases:

- Roda inicial: Una primera ronda on cada alumne, de manera voluntària, exposa la seva opinió en relació a la seva situació personal amb les pantalles.

- Partit de tenis: Ronda de debat en relació a les idees sobre el sedentarisme, individualisme, dificultats de relació, manca d'activitat física i soledat. Concretament, es debat sobre les premisses:

1- Quines “pantalles” fas servir en el teu dia a dia? Quines utilitzes més? Quantes en tens a casa en total?
2- Calculeu quantes hores passeu davant de pantalles en un dia. I en una setmana? I en un any? I fins els 18?
3- Quins diríeu que són els aspectes positius i negatius de l'ús de les pantalles?
4- Creus que les pantalles poden crear addicció?
5- Coneixes que és el que s'anomena cyberbullying? I el grooming? I el sexting?
6- Quines activitats d'oci realitzes que no siguin a través de les pantalles?
7- Què en penses de les següents frases?
- És millor un partit de futbol amb la consola que al carrer.
- Quan tinc temps lliure aprofito per anar a l'ordinador.
- Veure la TV em fa veure la vida tal com és.
- És molt més fàcil explicar com estic pel xat que cara a cara.
- Jo tinc molts amics, només cal que miris el meu facebook.
8- Quants minuts al dia dedico a sentir el meu cos i la meva respiració? I a mirar el cel? El meu voltant?
9- Si les pantalles creen addicció els passos a seguir per a “desenganxar-se” serien:

- Reflexió final: Una vegada plantejats els problemes principals de les addiccions, és fa una agrupació de les principals respostes i mesures per a posar-hi remei.

- Roda final: En aquesta última fase, s'anima els alumnes a fer una reflexió final sobre la seva pròpia situació i les mesures que creu que hauria d'emprendre per evitar l'addicció.


2. MARES-PARES. Les reunions amb els pares i mares segueixen la mateixa estructura, reunió assembleària en rotllana per debatre les dificultats que es troben alhora de controlar l'ús de les pantalles per part dels seus fills. L'idea és compartir les dificultats i buscar diverses solucions, ja que cadascú es un cas particular on és necessari concretar l'actuació mes convenient.

3. PROFESSORS. Les reunions amb els professors estan destinades a intentar concretar en la mesura del possible les característiques dels alumnes que faran el debat, a fi d'intentar incidir el màxim en els problemes concrets. També es busca parlar amb detall dels casos concrets d'alumnes que tenen una addició a les pantalles superior a la resta i que per tan, requereix d'una atenció especial. Per últim, s'anima a que els professors i professores participin a les reunions de pares i mares, a fi de concretar accions de manera coordinada i homogenia .

Durant la durada dels tallers, s'han dut a terme 40 debats repartits en els tres col·lectius: alumnes, mares i pares i professors. Es destaca que han participat del projecte un total de 13 centres educatius de primària i secundària.

En un inici, el projecte només es duia a terme en alguns centres educatius, però a mesura que és va anar consolidant, molts centres educatius van començar a demanar portar el projecte a les seves classes.

El fet de ser un programa on s'intenta donar solucions de manera comunitària, en debat i de forma assembleària, ajuda a adaptar els objectius del projecte a les necessitats concretes de cada centre. Alhora, aquesta metodologia permet detectar i incidir en els casos més greus que requereixen d'una atenció especial. Per tant, el projecte ha tingut un gran impacte tant per el nombre de centres on s'han fet les xerrades, com alhora de adaptar-se a les necessitats i demandes de cada cas.

Els dos aspectes generals que perseguia el projecte eren la conscienciació sobre les pantalles i donar vies per controlar i mitigar l'addicció.

D'una banda, gràcies a aquests espais de debat, els joves fan un canvi de mentalitat, ja que se'ls fa veure la situació amb perspectiva, i se'ls fa adonar que l'influència que fan les pantalles sobre ells és molt gran. Els ajuda a veure que les pantalles els absorbeixen molt de temps i alhora els suposa un canvi en la seva forma de ser.

D'altra banda, les reunions amb les mares, pares i professors per donar vies d'actuació per afrontar el problema de les addicions de les pantalles, els ajuden a marcar unes pautes cap a propostes que evitin i controlin les addicions dels seus fills a les pantalles.

En aquest sentit, els debats han portat a fer pactes sobre l'ús de les pantalles, com per exemple:

1)L'horari de connexió a casa;
2) Desconnectar el wifi durant la nit;
3) Controlar el número de pantalles a casa.

Cada cas té les seves característiques i peculiaritats i per tan, és necessari adaptar les propostes a cada persona en concret. Així, en els casos on l'addició d'un jove és molt gran, el debat es quedava petit i s'animava, en aquests casos i fora del projecte, a participar de noves xerrades. Una vegada tractat amb els pares i el professor, se'ls anima a iniciar una teràpia per al control de les addiccions.

Per tant, encara que el projecte té com a objectiu la conscienciació i donar vies per controlar l'addicció, l'idea és donar resposta concreta i específica a les peculiaritats en cada cas vers la problemàtica de les pantalles.

- Adaptabilitat dels objectius del projecte a les característiques individuals dels alumnes de cada centre educatiu.

- El temps no és suficient per aprofundir en el tema de les pantalles tot i que s'ha observat que amb una hora els alumnes fan un canvi considerable.

Una millor coordinació entre professorat i assistentes per adaptar el taller a les problemàtiques més comunes de la classe.

Aquest projecte es podria exportar a qualsevol municipi o àmbit territorial, indiferentment de les seves característiques poblacionals.