El projecte Grup Aula de l'EAIA de L'Hospitalet és un espai d'intervenció educativa grupal adreçat a infants i adolescents entre els 6 i els 17 anys atesos al servei. El projecte neix amb una dimensió inclusiva, oferint un canvi de mirada i un nou lloc als infants que permeti trencar amb els significants negatius amb els quals arriben.
El grup esdevé per a ells i elles un lloc de referència pel que fa els aprenentatges, així com un espai de promoció on es realitza el seguiment del seu procés formatiu, sosteniment de la formació, accés a nous camps de la cultura, i on poden explicitar dificultats, realitzar demandes i trobar sortides als seus interessos i motivacions.
Al Grup Aula s'utilitza el reforç escolar com a eina que possibilita l'acceptació de la intervenció educativa per part dels adults referents.
Àmbit:
Infància
Subàmbit:
Inclusió Social
Data d'inici:
01/01/2006
Data de finalització:
01/01/2014
Província:
Barcelona
Municipi:
Hospitalet de Llobregat (L')
Nombre d'habitants:
257057
Nombre de visites:
1411
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
José Antonio Souto Pacheco
Càrrec:
Coordinador EAIA L'Hospitalet
Ens:
EAIA L'Hospitalet
Lloc web:
Adreça electrònica:
jasouto@l-h.cat
Telèfon / Fax:
93-260-01-60
Adreça:
C. Juan de Toledo 22
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
La Llei dels Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència" (14/2010) dóna cabuda a aquest projecte tot i que va néixer amb anterioritat. En el seu article 104, de Mesures d'atenció social i educativa davant situacions de risc, recull entre d'altres, els programes formatius per adolescents que han abandonat el sistema escolar i l' acompanyament dels infants i adolescents als centres educatius o a altres activitats, o al suport psicològic o ajuts a l'estudi.
A més, el present projecte dona continuïtat i introdueix millores als duts a terme des de que va ser creat l'any 2006. En un inici, va néixer per ampliar les possibilitats d'atenció dels nois/es anant més enllà del treball individual dels educadors, alhora que permetia d'optimitzar recursos humans ampliant les hores d'atenció.
Objectius de la pràctica
General:
- Mantenir el seguiment de l' infant i adolescent en funció de les seves necessitats i poder anar reduint progressivament l'atenció individual. D'alguna manera es continua sostenint l'aposta que permet mantenir els canvis dels significants amb els que van arribar i que han de permetre la seva promoció. Alhora possibilita anar establint i consolidant la xarxa externa que permeti la seva autonomia i la finalització de la intervenció educativa en funció dels temps i les particularitat de cada cas. El treball es centra en posar-los en circulació dins la xarxa, i reforçar la formació com a element de promoció.
- Oferir un espai de grup, on es tenen presents les particularitats individuals, cosa que permet augmentar el temps d'atenció, combinant grup i atenció individual. En aquests casos, el treball es centra en anar introduint rutines que faciliten la reincorporació i/o adaptació a un context escolar del que s'han exclòs, i en facilitar aprenentatges bàsics. El grup esdevé un element més en la creació d'un lloc diferent i acollidor.
Específic:
- Esdevenir adults de referència pels nois/es en el seu procés formatiu i de promoció.
- Oferir un nou lloc de vinculació social i cultural pels nois/es, des d'una vessant formativa i d'aprenentatge.
- Facilitar l'accés i la millora pel que fa als aprenentatges.
- Facilitar i potenciar nous itineraris de promoció social i cultural.
- Prevenir l'aparició de noves situacions de risc en aquests menors.
- Treballar per la millora dels resultats acadèmics.
- Propiciar l'augment de l'autoestima com a resultat de la millora de resultats acadèmics.
- Trencar els significants negatius amb els quals molts dels nois/es arriben des de diverses instàncies (família, escola, etc).
- Oferir un espai fix, obert i estructurat de treball en relació als continguts escolars per a infants i adolescents.
- Oferir un espai de suport personal en els aprenentatges escolars i actituds personals.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
El projecte va adreçat a aquells infants i adolescents amb edats compreses entre els 6 i 17 anys, que es troben en situació d'estudi per part de l'EAIA o que ja es troben en fase de seguiment (tutelats o no per la DGAIA) i que d'una manera o una altra presenten dificultats en el seu procés d'adquisició d'aprenentatges i/o formatiu (ja sigui reglat o no reglat).
Vinculació amb altres programes o actuacions
No està vinculat a altres programes, però si cal dir que és una pràctica pensada per donar qualitat al treball educatiu de l'EAIA i facilitar la tasca dels altres membres de l'equip que intervenen amb les famílies.
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
S'estableixen, principalment, quatre punts per tal de desenvolupar el projecte. Cal remarcar que aquests no són lineals ni cronològics, sinó que s'adapten a la particularitat de cada cas i al ritme dels nois/es i llurs famílies. Treballen de manera transversal. Els diferents pasos són:
a. Temps pel treball amb l'equip:
Correspon a l'equip d'educadors mantenir informats a la resta de l'equip de la disposició de places, de l'evolució dels nens, dels compromisos presos amb les famílies i/o de les incidències importants.
És per tot plegat que, a l'hora d'incloure un infant al projecte, la proposta passarà per l'equip d'educadors que, en darrera instància, valorarà la idoneïtat del recurs per aquest infant. Es prioritzaran els casos d'estudi o en seguiment per l'EAIA, en detriment d'aquells que estiguin en mesura d'acolliment en família extensa o, sobretot, aquells on existeixi una mesura de caràcter residencial. Tot i així, la participació d'un infant al projecte aula sempre tindrà en compte: la idoneïtat del que s'ofereix, la possibilitat d'aprofitament, la necessitat detectada i la tipologia de grup existent en aquest moment.
b. Temps pel treball amb la família:
El projecte s'ofereix com un suport pels infants i les seves famílies. Per tal que l'infant pugui formar part del projecte aula, cal comptar prèviament amb el consentiment i/o implicació de la seva família, fet que possibilitarà l'inici de l'acció educativa.
Durant la participació dels infants en el projecte, el referent del grup i/o l'educador referent del cas, manté informada a la família del procés de l'infant (assistència, coordinacions escolars, tasques a fer durant la setmana, organització d'agenda, progressos realitzats....) i facilita l'accés a altres recursos de la xarxa.
Metodològicament, s'estableixen tres moments de coordinació amb els referents del cas a l'EAIA i amb les famílies dels nens:
- Inici de curs amb l'objectiu de situar l'acció educativa.
- Final de curs amb l'objectiu de tancar l'acció educativa o obrir la continuïtat de cara al curs següent.
- Durant el curs amb l'objectiu de realitzar seguiment, resituar la dinàmica o obrir noves vies d'acció.
c. Temps per la incorporació i adaptació al grup:
Abans d'incorporar un infant al Grup Aula, es treballa en sessions individuals per tal de conèixer al noi, poder generar cert vincle i tenir en compte la seva manera de situar-se davant l'oferta que se li fa. El número de sessions individuals les pacten amb l'infant i la família i ve marcat per les particularitats de cada cas. Respecte a això, es pot parlar de dues tipologies de casos: els que només assisteixen al Grup Aula i els que assisteixen al grup com a complement a l'acció educativa individualitzada. En el primer cas, el referent educatiu serà l'educador referent del projecte Grup Aula i, en el segon, ho serà l'educador referent.
Per a l'adaptació al grup, serà molt important la coordinació amb el tutor escolar del nen. S'estableix, com a mínim, una coordinació escolar trimestral. També per la millor adaptació del nen, es dóna especial importància a l'assistència setmanal al grup.
d. Temps per la promoció i socialització:
El trànsit dels nens pel projecte ha de servir per rellançar-los cap a altres plataformes més normalitzadores i de major promoció social. Es pretén que durant la seva participació al projecte, els nens puguin millorar la confiança en les seves capacitats i els permeti circular amb més garanties per la xarxa social. Cal sondejar en els interessos i inquietuds del nen per tal de poder apropar-lo a altres recursos de la xarxa on es pugui donar continuïtat al treball engegat al projecte Grup Aula.
El pla d'actuació respon al següent esquema:
a) Organització de l'agenda, planificació del temps i la feina per a la setmana, deures, exàmens, intentant crear un fil conductor de la tasca a realitzar. Prenent acords amb els nois i noies i fent-ne seguiment sessió darrera sessió.
b) Resultats acadèmics obtinguts, seguiment i introducció d'elements per la millora. Anàlisi amb els nois/es dels butlletins trimestrals.
c) Planificació dels estudis (canvi a l' ESO, alternatives escolars, itineraris escolars..).
d) Gestió dels temps lliure, activitats lúdiques...
e) Aportació a cada una de les sessions grupals material d'interès cultural (llibres relacionats amb tasques escolars, música, cinema,...) aprofitant el fons de la biblioteca. Es dóna especial èmfasi a tots aquells continguts relacionats amb la lecto-escriptura i la comprensió lectora, ja que es parteix de la idea de que la competència en aquesta àrea del coneixement te relació directa amb l'èxit i la promoció escolar. S'utilitza material específic per treballar i motivar respecte a la lectura (confecció d'un diccionari, dossier de lectura, treball amb endevinalles...amb el grup de primària; i construcció de micro-relats, confecció d'un blog, amb el grup de secundària).
f) Convocatòries a les citacions individuals.
g) Implicació de la família o dels adults referents en el procés del noi/a, mantenint-los informats del treball realitzat i, en el cas dels tutors escolars, mantenint coordinacions regulars, amb un mínim de tres durant tot el curs.
h) Coneixement de la biblioteca (prestacions i serveis), incentivant la seva utilització i la tramitació del carnet de préstec a cada un dels nois/es.
i) Conceptes relatius a la responsabilitat individual i de treball en grup.
j) Jocs de caire grupal relacionats amb el coneixement; Sudoku, "ahorcado", endevinalles, etc.
k) Utilització de l'ordinador com a eina didàctica i lúdica.
Al finalitzar cada trimestre, es realitza una activitat no lectiva amb cada grup amb l'objectiu que els participants es puguin conèixer i relacionar d'una forma diferent a l'habitual a l'espai de treball, relacionada sempre amb els aprenentatges i l'accés a la cultura, intentant partir dels interessos del grup.
Les fases de desenvolupament del projecte són dues:
- 1ª. Fase (setembre): 1 hora setmanal de cada educador (coordinacions internes, entrevistes amb els joves i els seus pares, creació del grup, elaboració de la documentació, coordinacions amb IES, ...)
- 2ª. Fase (octubre a juny): 5 h. setmanals per als dos dies del Grup Aula (un Educador de l' EAIA per a cada grup, més el tècnic de Drecera). A part el temps que requereixi cada noi/a per a l'atenció individualitzada i seguiment, inclòs dins del treball individual de casos.
En el document adjunt (91_propuesta1), s'incorporen les diferents eines metodològiques emprades per a la implementació del projecte.
Actors que hi han intervingut
Nom
Tipus
Fase en la qual intervé
Tipus d'intervenció
Equip educatiu de l'EAIA de l'Hospitalet
Administració local
Totes
Organitzador
Recursos humans
- Dos educadors socials (un durant el primer trimestre), referents del projecte, que globalitzen la dinàmica del grup i l'organització d'agenda i de tasques dels nois i noies.
- Una psicopedagoga, contractada externament, fent tasques de treball específic individual amb els nois i noies.
- Una alumna de pràctiques de la Universitat de Barcelona, fent tasques de suport i acompanyament als alumnes.
Altres recursos
- Aula Don Quixot cedida per la Biblioteca Tecla Sala pel Treball Grupal.
- Dependències de l'EAIA de L'Hospitalet.
- Ordinador portàtil (utilitzable a l'EAIA i també a l'espai de la biblioteca i als domicilis, si s'escau).
- Telèfon fix i mòbil.
- Material fungible de treball
Resultats
Descripció dels productes assolits
El programa ha acollit a 20 nens entre el grup de nens petits i de grans. Respecte de les edats del grup de petits, van contar amb 3 nens de 12 anys, 3 de 9 anys , 2 de 10 anys i 1 d'onze. Tres nenes i sis nens. Pel que fa als cursos escolars, els alumnes provenien des de 4rt a 6è de primària i de 7 escoles diferents del territori.
Respecte a les edats del grup de grans, es va comptar amb dos alumnes de 13 anys, 2 de 14, 4 de 15 i 2 de 16. Respecte al gènere, pel Grup Aula Grans han passat durant aquest curs a 4 noies i 6 nois. Del total d'integrants del grup, 4 alumnes cursaven 1r d' ESO, 2 feien 2n i els 3 restants estudiaven 3r d'educació secundària.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Aquesta pràctica va ser presentada al 'Congrés Mundial AIEJI XVII', al 2009 a Copenhaguen i a les Jornades de Formació i Debat sobre els Riscos de l'Exclusió Social a la nostra ciutat', l'any 2010 a L'Hospitalet de Llobregat.
Impacte
Sota el paraigua del reforç escolar, el Projecte Grup Aula ha esdevingut un lloc de promoció social i personal pels menors que han anat participant, per tots els aspectes de procés personal, socialització, vinculació als serveis del territori i accés a la cultura que es treballa amb ells paral·lelament al seguiment dels aprenentatges formatius.
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
- L'espai s'ha convertit en un lloc de referència respecte a allò escolar per a la majoria dels participants i les seves famílies. En alguns casos, a més, ha servit per a que alguns dels adolescents participant hagin situat la xarxa de biblioteques com a punt essencial pel seus estudis.
- Amb alguna excepció, els infants s'han implicat en el seu propi procés d'aprenentatge.
- En general, les famílies es posicionen davant els aprenentatges del seus fills donant-li molta importància i valorant-los com un aspecte crucial pel seu futur. No obstant, també cal dir que acostumen, en general també, a fer una delegació en tercers (educadors o professorat) no acabant-se d'implicar en el procés educatiu dels seus fills i atorgant-los una certa autonomia pel que respecta a l'organització dels estudis (sobre tot en el grup de grans); mostrant-se, però, més escrutadors pel que fa als resultats acadèmics obtinguts.
- En aquells alumnes que han mantingut continuïtat en la seva assistència al projecte, els resultats acadèmics han estat positius. En la resta de casos, tot i no obtenir uns bons resultats es valoren positivament en relació a les expectatives inicials (dels mateixos nois i de les famílies).
Punts forts de la pràctica
- Permet mantenir el seguiment de l'infant i adolescent en funció de les seves necessitats, i poder anar reduint progressivament l'atenció individual. D'alguna forma continuem mantenint l'aposta que poden mantenir els canvis dels significants amb els que van arribar.
- Permet anar establint i consolidant la xarxa externa que permeti la seva autonomia i la finalització de la intervenció educativa en funció dels temps i les particularitat de cada cas. El treball es centra en posar-los en circulació dins la xarxa, i reforçar la formació com a element de promoció.
- S'ofereix un espai de grup, on es tenen presents les seves particularitats, permetent augmentar el temps d'atenció, combinant grup i atenció individual. En aquests casos, el treball es centra en anar introduint rutines que facilitin la seva reincorporació i/o adaptació a un context escolar del que s'han exclòs, i en facilitar aprenentatges bàsics. El grup esdevé un element mes en la creació d'un lloc diferent i acollidor pel
que fa a les seves particularitats.
Punts dèbils de la pràctica
- Hi ha alumnes que abandonen el programa per manca total d'assistència, per un canvi d'objectius en la intervenció educativa o per manca d'implicació familiar.
- Hi ha poc temps d'atenció per poder fer una valoració de l'impacte en el rendiment escolar dels infants i adolescents a curt termini.
- En el cas dels adolescents, cal enfortir encara més el pont entre el projecte Grup Aula i altres recursos més normalitzats del territori.
Propostes de millora de la pràctica
En quant a les propostes de millora dels nens grans:
- Procurar implicar més als tutors i a les famílies en aquest fet, fent servir l'agenda també com a eina de comunicació. La idea és que això ens pugui ajudar en fer més constants les anotacions dels alumnes i a concretar aspectes de continguts escolars i actitudinals dels mateixos.
- Pensem que cal diferenciar més l'espai de la psicopedagoga, oferint un espai individual a cada adolescent per tal de treballar continguts específics on es valori que té més dificultats o que cal motivar-lo més. Cal poder donar continuïtat a aquest treball, que cada nen sigui conscient dels seus progressos i que pugui connectar les obligacions escolars amb el seu desig particular d'aprendre.
En quant a les propostes de millora dels nens petits:
- Diferenciar més l'espai d'atenció individualitzada.
- Reforçar certs continguts en petits grups, mitjançant metodologies mes diverses com són la comprensió lectora, les taules de multiplicar, etc...
- Donar especial importància al treball de comprensió lectora, expressió oral i escrita i gust per la lectura, donat la relació directa que la millora d'aquests continguts té amb l'èxit escolar.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Aquesta experiència es pot desenvolupar en qualsevol municipi, independentment de les seves característiques poblacionals.
Infància 52 pràctiques
Les polítiques municipals de la protecció i
promoció de la infància, promouen accions que
atenen a les necessitats d'estimulació educativa,
de vinculació social i de desenvolupament
de drets. La parentalitat positiva, els suports
educatius, les estratègies per a conciliar la vida
laboral i familiar i el reforçament de les xarxes
socials són alguns dels àmbits més reconeguts a
les pràctiques del BBP.