Mataró compta amb 45 centres educatius: 20 centres públics de Primària, 6 instituts públics de secundària i 15 centres concertats, on realitzen l'escolarització obligatòria 12.828 infants i joves.

És una ciutat viva, en transformació constant, que ha passat d'un 4,2% de població d'origen estranger l'any 2.000 a un 16,43% l'any 2014. Aquesta població s'ha distribuït de forma desigual en els barris de la ciutat, i en alguns casos representa el 33% de la població resident. Aquesta realitat es reflecteix a l'escola, on actualment més del 20 % dels infants escolaritzats a primària són d'origen estranger, i sovint amb una altra llengua materna. Al fet migratori cal afegir situacions socioculturals desafavorides i/o de penúria econòmica, agreujades i esteses, arran de la crisi econòmica, a altres sectors de la població.

En aquest context de canvis socials i culturals, el treball conjunt escola/família no només és desitjable per l'educació dels infants i joves, sinó que esdevé imprescindible com a element educatiu per a la inclusió, la cohesió i la convivència.

Aquest és el motiu bàsic que ha empès a un grup d'escoles de la ciutat a crear espais d'interrelació, de formació i cohesió adreçats a les famílies. Des de fa cinc cursos, aquests centres han participat en el grup de treball del Moviment Educatiu del Maresme “Fem un cafè de ciutat” amb l'objectiu d'intercanviar pràctiques per enriquir els diferents models.

Població: Famílies i docents de Mataró, amb especial incidència a les 5 escoles participants.

Territori: Municipi de Mataró

La pràctica està vinculada al Pla d'Actuació Municipal de L'Ajuntament de Mataró, al Pla Educatiu d'Entorn, Al Pla d'Acollida de la ciutat i als projectes educatius de les diferents escoles participants.

Un cop la diagnosi feta i amb el treball previ de les escoles que van iniciar els projectes i espais de trobada de famílies, el grup de treball “Fem un cafè de ciutat” es va promoure l'any 2010 amb lideratge de l'escola Camí del Mig, conjuntament amb el Moviment Educatiu del Maresme i l'Ajuntament de Mataró.

Inicialment va ser una eina per compartir experiències i bones pràctiques entre les escoles que, al curs 2010-2011, estaven portant a terme projectes de foment de la participació i convivència. Al llarg del primer any, els referents dels projectes es van trobar una vegada al mes per intercanviar coneixements, experiències i recursos i aplicar-los al seu centre. Això va permetre crear un grup homogeni que al llarg dels següents anys, s'ha anat trobant una vegada al mes des de desembre fins maig.

El segon i tercer any l'activitat del grup de treball es va centrar en la formació i capacitació de les participants en l'àmbit de la dinamització de grups, dinamització de tallers i coneixement de recursos entre d'altres.

Durant el quart curs veient les dificultats d'alguns centres per a donar continuïtat als projectes (manca de relleu, reducció d'hores etc), però també veient el naixement de nous projectes es va veure la necessitat de recollir l'experiència particular de cada escola i comuna del grup de treball, com una eina pràctica per a aquelles escoles amb projectes propis o amb interès per a iniciar-los. El resultat del seu treball ha culminat en la publicació del llibret “Fem un café de ciutat”.

Si posem el projecte en perspectiva, comptant els seus antecedents i la diagnosi, podem determinar les etapes següents:

6520

El finançament ha estat possible gràcies a la implicació de l'ajuntament, que ha costejat l'edició i publicació del llibre, així com part d'un conveni de col·laboració de l'ajuntament amb el MEM

El projecte ha comptat amb el suport de:

2 tècniques municipals en suport i orientació
7 mestres-directores d'escoles
3 mares
1 secretària entitat
1 vocal entitat

A part de les instal·lacions de les escoles, s'ha efectuat bona part del treball de grup al Casal de barri les Esmandies

Una de les virtuts d'aquesta pràctica ha estat el seu treball en xarxa, desenvolupat pel grup de treball que han format les Escoles conjuntament amb l'Entitat, l'Ajuntament i la Universitat.

El principal producte de l'experiència ha estat el llibre titulat “Fem un cafè de ciutat”, de 110 pàgines i publicat en paper i també digitalment, que serveix de recull de les bones pràctiques efectuades per les escoles durant aquests anys així com de guia per aquelles escoles amb voluntat d'iniciar un espai de convivència i participació.

Un aspecte interessant a destacar és com s'ha aconseguit un format de fàcil consulta i lectura, alhora que rigorós i amb molta informació. En aquest sentit, el llibre ha jugat amb els processos d'elaboració d'un cafè, element quotidià i molt conegut, per anar-se endinsant en les diferents etapes del projecte, capítol a capítol del llibre:

La llavor – orígens i finalitats del projecte

El producte – objectius generals i específics

Els productors – els 5 espais de trobada de les escoles participants

Els ingredients – models d'organització i treball amb les famílies

La torradora – aspectes multiculturals a tenir en compte

Com moldre el cafè – aspectes de la conducció de grups

Tastar el cafè – les diferents activitats realitzades

Sol o amb llet – ajut extern en la organització d'activitats

Pòsit – punts forts i punts febles de les experiències

Fem un cafè – Descripció exhaustiva de totes les pràctiques portades a terme amb fitxes individualitzades
(xerrades, tallers, contes, dinàmiques, cinefòrums, coneixement de l'entorn, celebració de festes...)

A més de la pròpia publicació del llibre en format paper i digital com a recull de les experiències realitzades a les diverses escoles de la ciutat, la pràctica s'ha difós per diferents mitjans, tals com:

- Xarxes Socials
- Cartells de la difusió de la presentació el passat novembre de 2014
- Difusió a la Diputació de Barcelona
- Article en la revista “Punxa”
- FAPAC
- CRP

Podem resumir els principals impactes de les experiències dels centres educatius, així com del llibre que les ha compilat, de la manera següent:

- Modificació en les pràctiques de participació de les famílies en els centres docents
- Visualització de la composició diversa de les famílies en els centres docents, posant en valor la riquesa i les aportacions d'aquesta diversitat
- Presa en consideració dels elements que fomenten la inclusió de totes les famílies en el si de la comunitat educativa
- Millora de la intervenció i els lideratges dels espais de cohesió
- Definició de les diferents pràctiques i la seva idoneïtat segons cada cas

Interna

Grup de treball del Moviment Educatiu, i internament a cada centre docent

Una de les principals transformacions que es produeixen és la definició del treball de cohesió a les escoles i la generació d'una eina de bones pràctiques per a nous projectes.

Arrel d'aquestes bones pràctiques, s'ha notat una millora de les relacions interpersonals entre les famílies, és a dir, la confiança i la relació ha canviat en positiu des de les primeres sessions fins ara.

Així mateix, les expectatives del professorat han millorat i allò que al principi era curiositat ha anat evolucionant cap a un interès creixent pel funcionament de les sessions.

Respecte l'alumnat, es comparteix la percepció per part del professorat que els fills i filles de les famílies participants han millorat la seva actitud respecte a l'escola així com l'esforç i el rendiment. La realització d'un espai continuat de relació intercultural ajuda a reflexionar a les famílies i a transmetre-ho als seus fills.

Finalment, s'observa un augment de l'assistència i la participació en reunions d'aula, festes i diverses activitats del centre. Hi ha dos aspectes a destacar a nivell qualitatiu en la millora de la participació: un grup de mares “autòctones” que estan col·laborant de manera molt activa i positiva, i l'altre canvi és que les famílies nouvingudes senten l'escola com a seva, plantegen de manera oberta els dubtes o les necessitats, i comencen a assumir responsabilitats concretes.

Així doncs, la pràctica es pot considerar molt exitosa tant des del punt de vista de les famílies com del professorat.

Respecte les avaluacions, se n'ha fet de quantitatives (nombre de centres implicats i famílies a qui va adreçat a cada centre) i de qualitatives (grau de satisfacció de les persones implicades). Per a consultar-les heu de contactar directament amb els ens, grup de treball del Moviment Educatiu, i internament a cada centre docent.

- Difusió de les bones pràctiques a través d'una publicació de fàcil consulta i lectura, que en fa més fàcil la seva rèplica en altres escoles

- Cada projecte esdevé un factor molt important de cohesió en els centres educatius

- Treball en xarxa, amb la implicació de les AMPA i les famílies

- Consolidació en el temps, alguns projectes ja porten diverses edicions i en general es consoliden i evolucionen positivament

- Col·laboració institucional decisiva, l'Ajuntament de Mataró ha concretat el seu suport fent que es puguin desenvolupar moltes de les activitats de forma gratuïta

- El lideratge d'aquests espais encara està molt vinculat als equips directius o docents dels centres

- Donar continuïtat a un espai com aquest exigeix un gran esforç per mantenir l'interès i requereix formació, reflexió i creativitat per oferir activitats interessants que no suposin repetició del que s'ha fet altres anys

- Al ser activitats obertes, hi ha una fluctuació molt important en l'assistència de les famílies especialment de nacionalitat estrangera

- Amb la crisi els recursos externs que s'oferien des del Pla Educatiu d'Entorn i de l'Ajuntament han minvat

Empoderar a grups de famílies per tal que liderin ells mateixos els seus propis espais, facilitant així el relleu i reduint la dependència dels equips directius dels centres i dels recursos externs.

Un dels objectius de la publicació és, precisament, facilitar l'extensió de la pràctica i la de donar a conèixer les diverses modalitats d'implementació ajustades a les necessitats de la realitat dels centres docents o poblacions.