Santa Coloma de Gramenet és una ciutat amb una alta densitat de població (119.000 habitants en un territori urbà de 4 km2) i un parc edificatori eminentment residencial i força envellit. Hi ha àmbits de la ciutat on les comunitats de veïns i veïnes estan poc estructurades per diferents causes, com els processos de moviment poblacional dels últims quinze anys i l'arrelament de la crisi econòmica, la qual cosa situa aquests barris en situacions de dificultats socials i econòmiques, resultant també que són els barris on els edificis són de baixa qualitat constructiva i es conserven pitjor.
algunes limitacions que tenen els veïns son:
- Els veïns i les veïnes han de posar-se d'acord, recollir dels diners, abonar els pagaments d'obra per avançat i les subvencions públiques es reben després;
- Escollir una empresa solvent que faci l'obra i que asseguri un bon acabat;
- Es fan les obres per parts, mai s'acaba de fer una rehabilitació de tot allò que necessita l'edifici;

CONCLUSIONS: A les zones que més ho necessiten, perquè el parc residencial està més antiquat i deteriorat, és on menys es rehabilita i on calen reformes urgents

Les zones que presenten més dèficits es concentren a l'àrea sud de la ciutat, als barris de Fondo, Santa Rosa i Raval. El consistori constata que justament les zones que més necessiten renovar el parc residencial per la seva situació de deteriorament és on menys es rehabilita, en bona part per les dificultats econòmiques dels seus veïns.

Població: L'Àrea d'actuació del Pla Santa Coloma Renovem els barris abasta una població aproximada de 60.000 habitants (50% de la població). La prova pilot de l'ACR Pirineus abasta una població de 1.100 habitants.

Territori: Tot el municipi, però especialment els barris del sector Sud de la ciutat (Fondo, Santa Rosa, Raval i Safaretjos) i Centre-Sud (Can Mariner i Llatí)

Està directament relacionada amb el Pla de Convivència i Mediació municipal.
També amb el Programa d'Intervenció Comunitària Intercultural als Barris (ICI) que es troba en procés d'implantació.
Els barris Fondo, Santa Rosa, Raval i Safaretjos van ser àmbits d'intervenció del Pla de Barris de la Serra d'en Mena, d'un Projecte europeu d'Iniciativa Urbana i de Fons Feder.

“El Projecte es fonamenta en la llei de les 3R (llei 8/2013 de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes), actualment refosa al Text Refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovada pel RDL 7/2015. L'Ajuntament determina l'interès públic del procés rehabilitador mitjançant l'instrument previst a la llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge: la declaració d'un àrea de conservació i rehabilitació (ACR). La primera d'elles és Pirineus.

L'Ajuntament intervé de manera integral, en tot el procés:
1. És Mediador amb la comunitat de propietaris (perquè tots els veïns i les veïnes es posin d'acord) i manté contacte durant tot el procès
2. Encarrega els projectes tècnics i encarrega l'obra, adjudica els projectes tècnics i les obres
3. Avança els pagaments i vetlla per la correcta execució de les obres
4. Ofereix facilitats de pagament al veïnat: 3 modalitats

Fases PROVA PILOT ACR PIRINEUS

Any 2013
1. Delimitació d'un àmbit de treball
2. Reconeixement previ de les finques
3. Identificació dels edificis susceptibles d'actuació
4. Informació en relació als habitatges, propietat i ocupants
5. Presa de dades
6. Comunicació i informació als veïns

Any 2014
7. Inspecció inicial dels edificis
8. Estudi econòmic
9. Informació als veïns
10. Declaració de l'ACR
11. Constitució de la Comissió de Seguiment
12. Concurs d'Idees per l'elaboració d'una proposta de Paisatge urbà
13. Contractació dels serveis per a l'elaboració del projecte de rehabilitació
14. Reunió individual amb cadascuna de les comunitats de veïns
15. Aprovació dels projectes

Any 2015
16. Aprovació de les bases reguladores del pagament de la quota
17. Signatura i Aprovació de Convenis amb les comunitats de Propietaris
18. Elecció del sistema de pagament
19. Sol·licitud de subvencions
20. Contractació de les obres
21. Elaboració del Padró tributari
22. Execució de les obres

PLA SANTA COLOMA RENOVEM ELS BARRIS en elaboració a partir de la metodologia de la proba pilot.

2.080.599,70

PROVA PILOT
Contracte Serveis: 130.964,37 €
Contracte Obres: 1.806.985,13 €
Altres: 6.650,20 €
Recursos Humans: 136.000,00 €
Total: 2.080.599,70 €

-Distribució de la despesa per anys:
2015 → 144.219,80 € (7%)
2016 → 968.189,95 € (46,5%) (previsió)
2017 → 968.189,95 € (46,5%) (previsió)

Contracte de Serveis: Finançament de l'Ajuntament i subvenció del Consorci Metropolità de l'Habitatge.

Contracte d'obres: Finançament dels propietaris mitjançant els sistema de pagament a escollir. Poden optar entre pagar un 50% a l'inici de les obres i l'altra meitat al final, o bé domiciliar el pagament de 60 quotes mensuals durant 5 anys. L'Ajuntament ofereix també la possibilitat als propietaris residents que estan en situació de vulnerabilitat i amb ingressos inferiors a 20.000 €, d'avançar els diners i inscriure la càrrega al registre de la propietat, de manera que no haurà d'abonar-lo fins que l'immoble es transmeti en herència o compra-venda.

Altres (concurs idees, certificats eficiència energètica, etc): Finançament de l'Ajuntament.

Recursos humans (personal propi de l'Ajuntament que ha col·laborat): Finançament de l'Ajuntament.

Personal Municipal:
- un/a arquitecte responsable del projecte (70% de dedicació durant 2 anys)
- un/a lletrat/da (50% de dedicació durant 2 anys)
- un/a administratiu/va (50% de dedicació durant 2 anys)
- un becari (70% de dedicació durant 1 any)
- un delineant (20% de dedicació durant 1 any)
- un mediador (20% de dedicació durant 1 any)

Suport puntual: mediadors del servei de convivència, inspectors i tècnics de disciplina urbanística, personal de l'OLH, personal de serveis econòmics

Contractació Externa de serveis: equip format per un arquitecte, un arquitecte tècnic, un enginyer, un administratiu i un delineant.

Els recursos convencionals per aquest tipus d'actuació.

Fase Prèvia (2013/2014): Reunions amb l'Associació de Veïns i presidents de les comunitats per generar complicitats amb el projecte. Presentació de la Prova Pilot per part de l'Alcaldessa el 20 de març de 2014.

Fase Informativa (2014): Creació d'una Comissió de Seguiment amb representants dels veïns i veïnes i de l'Ajuntament. Reunions amb cada comunitat de veïns i veïnes.

Concurs de Paisatge (2014/2015): Procés participatiu per tal de seleccionar la proposta guanyadora

Fase d'Implantació (2015/2017): Licitació d'obres amb assistència de representants de les comunitats a la Mesa de Contractació Pública. Notificació de tots els actes administratius. Signatura de Convenis amb les comunitats. Formació de comissions de seguiment per fases d'execució.

Nova Metodologia per a la Rehabilitació d'edificis, que serà aprovada mitjançant el “Pla de Rehabilitació Santa Coloma renovem els barris” per poder-la aplicar en altres àmbits d'actuació de la ciutat a partir de la Prova Pilot de l'ACR Pirineus. Aquesta metodologia té un caràcter replicable en qualsevol àmbit urbà de característiques similars.

Una part dels documents es poden consultar a través del web municipal www.gramenet.cat/renovemelsbarris i l'altra part està a disposició del públic a les oficines d'urbanisme.

Difusió a través del web municipal, el full informatiu, articles i reculls de premsa.

També s'han realitzat ponències en jornades i congressos de rehabilitació (Diputació de Barcelona, Madrid, Santiago de Compostela...).

Actualment s'està impartint un curs de formació de 48 hores a l'Escola Sert del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
http://www.arquitectes.cat/iframes/escolasert/default2.php?fitxa&idx=1976&lang=C

Els efectes de la experiència encara s'han d'avaluar, doncs encara està en període d'implementació. De moment té un impacte social positiu d'acceptació i reconeixement entre els veïns i veïnes residents en l'àmbit d'actuació.

ALTRES ADMINISTRACIÓN INTERESSADES EN EL PROJECTE:
L' Ajuntament de Madrid
La Generalitat de Catalunya
L' Àrea Metropolitana de Barcelona
El Col·legi d'arquitectes

- La gestió, mediació i comunicació permanent amb les comunitats com a eina essencial per trencar les barreres, aconseguir complicitats i arribar a signar un conveni de col·laboració.
- La declaració de l'Area de Conservació i Rehabilitació habilita l'Ajuntament com a Administració Actuant i defineix el sistema de gestió, fent servir també les noves determinacions recollides a la llei RRR.
- La signatura de convenis habilita l'Ajuntament per sol·licitar les subvencions en nom de les comunitats i realitzar tota la gestió.
- Les actuacions de millora d'aïllament no resolen les situacions de pobresa energètica però sí proporcionen més confort als habitatges.
- L'agrupació d'edificis permet uns preus més competitius i la contractació pública garanteix empreses solvents econòmica i tècnicament.
- La supervisió municipal de tot el procés garanteix un major control.
- El coneixement previ del perfil de les comunitats de veïns i veïnes és tant o més important que el coneixement de l'estat dels edificis.

- Els processos de notificació als interessats en compliment de la legislació de procediment administratiu, així com la seva gestió municipal a través d'empreses subcontractades, provoquen terminis molt llargs.
- La col·locació d'ascensors ha de ser prioritària però té un cost elevat i barreres normatives.
- Dificultat per intervenir sobre els elements privats que estan col·locats en la pell de l'edifici.
- Dificultat per intervenir sobre els cossos afegits que constitueixen volum disconforme i no es poden legalitzar però que han prescrit com a infracció urbanística.
- Dificultat per mobilitzar o localitzar a un sector dels interessats que dificulta el procés de notificació i l'elecció del sistema pagament.

- Contractació conjunta dels serveis tècnics i la gestió comunitària per obtenir un producte complet i viable, ajustat a la realitat socio-econòmica dels veïns. Cal introduir paràmetres de qualitat en la valoració de les ofertes apart de la baixa econòmica.
- És necessari flexibilitzar els sistemes de finançament per tal de permetre a les comunitat assumir el cost d'instal·lació d'un ascensor i modificar la normativa per tal de permetre la instal·lació d'ascensors no adaptats ni practicables, ajustats a l'espai disponible.
- Determinar les obligacions dels propietaris dels pisos buits dintre de l'ACR en relació a la funció social de l'habitatge, sobretot si són entitats bancàries.
- Establir protocols d'actuació efectius en el cas dels pisos ocupats dintre de l'ACR que donin una solució a les comunitats respecte als problemes de convivència.
- Necessitat d'una nova regulació normativa de la rehabilitació adaptada a la realitat actual: ascensors, paisatge urbà, cromatisme, elements afegits...

La pràctica és totalment replicable en altres àmbits i municipis, amb les adaptacions i ajustos que cada administració pugui introduir en funció de la seva capacitat de finançament, l'estat i tipologia del seu parc residencial.