L'actual context de crisi econòmica i progressiva reducció de partides destinades a despesa social per part de l'administració estatal ha traslladat la responsabilitat als governs locals, que cerquen alternatives per a reduir el risc d'exclusió social i l'extensió de la pobresa entre la ciutadania. Seguint la tendència general, a Vilafranca ha augmentat el nombre de persones en atur i, com a conseqüència, les rendes dels nuclis familiars s'han vist afectades negativament. Cada vegada són més les famílies del municipi en les quals tots els seus membres es troben a l'atur.
Tot i que aquesta situació s'ha agreujat en els darrers anys, Vilafranca aborda la problemàtica descrita des d'una perspectiva integrada ja des d'inicis de la dècada dels noranta. El Programa de Rehabilitació d'Habitatges amb Finalitat Social va sorgir a partir del plantejament de la Unitat Tècnica d'Habitatge, que aleshores projectava, dirigia, gestionava i administrava les intervencions municipals de rehabilitació dels habitatges que l'Ajuntament considerés oportú per atendre les necessitats més urgents de caràcter social. Tot això lligat amb la detecció d'un important nombre d'habitatges buits al centre de la vila i d'una forta demanda d'habitatge social.

Població: Persones o nuclis familiars amb poques possibilitats d'inserció social i manca de recursos.

Territori: Vilafranca del Penedès

La pràctica continua amb el programa Vilafranca Inclusió, dut a terme en el període 2013/2015, i té relació directa amb les tasques desenvolupades al C.R.I.T (Centre de Recursos per a la Inclusió i el Treball), dispositiu que articula les polítiques dels Serveis Socials Bàsics amb els del Servei d'Ocupació i Formació, destinades a a les persones en risc d'exclusió.

Períodes del projecte:

- Des del 1993 fins al 2011: S'utilitzen Plans d'Ocupació de l'INEM / SOC i es dóna més importància a la rehabilitació que a la inserció social i laboral.
- A partir del 2012: Fruit de la crisi econòmica, s'anivella la importància entre la rehabilitació i la inserció. Es deixen d'utilitzar els Plans d'Ocupació clàssics, la durada dels quals només és de 6 mesos (no és prou temps per a desenvolupar una formació ni obtenir dret a prestacions). Aquests plans s'acompanyen d'un programa integral amb tota la unitat familiar, finançat per l'Ajuntament, que hi destina diners de la Diputació -principalment atorgats a altres projectes- i gestionat per una cooperativa d'inserció. Per a remarcar el canvi d'accent, el projecte passa a anomenar-se Vilafranca Inclusió.

Fases i línies d'actuació:

El programa té una fase prèvia en la que es treballen 3 línies en paral·lel.
A) Des d'Urbanisme, s'analitza l'habitatge que la propietat vol rehabilitar, es dissenya el projecte i es valora. També fundacions privades, l'ajuntament mateix i les entitats financeres poden subministrar habitatges per a ser inclosos al programa de rehabilitació.
B) Des de Serveis Socials, es seleccionen les persones que hi intervindran i es dissenyen els plans d'ocupació.
C) Des de Formació i Ocupació es fan els itineraris formatius. A partir d'aquí comença la fase d'execució de l'obra i formació dels participants que es fa a través d'una empresa (cooperativa) d'inserció social.

500.000

Dades orientatives per al període 2016/19: En el període 2013/2015, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès va dedicar part dels recursos atorgats per la Diputació de Barcelona al projecte. Es va destinar el 20% dels recursos de Xarxa Barcelona durant 3 anys a finançar el salari d'una persona de cadascuna de les 90 famílies que participaren en el programa.

Un tècnic de cadascun dels 3 serveis municipals implicats (Urbanisme, Serveis Socials, i Formació i Ocupació) que, a temps parcial, executa la fase de preparació i supervisa la d'execució.

Entre els actors implicats s'ha teixit una xarxa de col·laboració en la mesura que Càritas dóna suport a la formació de les persones participants al projecte i la cooperativa d'inserció Nou Set les contracta. D'altra banda, l'Ajuntament, a través del C.R.I.T. (Centre de Recursos per a la Inclusió i el Treball) gestiona el programa, finançat parcialment per la Diputació de Barcelona. El treball conjunt passa, també, per la participació activa dels propietaris dels habitatges i dels usuaris. A més, des de les tres línies d'actuació implicades en el projecte (Serveis Socials, Urbanisme i Formació i Ocupació) s'estableixen tasques de desenvolupament paral·lel.

Hi ha dos grans productes:

- Habitatges rehabilitats, que en són uns 250, dels quals l'Ajuntament en gestiona 90 dins la Borsa d'Habitatges Socials, ja que els altres ja s'han retornat a la propietat; i Persones formades, que en són 500, aproximadament. (Dades des de 1992)

- Famílies inserides, que des de l'any 2013, en són unes 50.

S'ha fet difusió a través de mitjans de comunicació i s'ha presentat el projecte en jornades arreu del territori.

El 1998 el programa va ser considerat "best practice" a Europa i la URSS l'any 1998, i la fitxa descriptiva va ser publicada al Programa HABITAT de les Nacions Unides.

El 2016, es presenta el projecte al V Congrés del Tercer Sector Social (Barcelona) entre els dies 14 i 17 de juny, sota el nom “Programa de rehabilitació d'habitatges amb finalitats socials a Vilafranca del Penedès” i a càrrec del Cap de Serveis Socials, Roberto Labandera.

L'impacte de Vilafranca Inclusió és múltiple i la ciutadania s'ha vist beneficiada arran del canvi produït en la mecànica del programa a partir de l'any 2012, quan -fruit de la crisi econòmica- es posen al mateix nivell rehabilitació i inserció social com a eixos. Des de la seva implantació l'any 1992, s'ha permès que nuclis familiars tinguin ingressos regulars, s'ha normalitzat la situació laboral dels treballadors participants, ha permès formar-los en capacitats professionals i, també, de forma signiticativa, se'ls ha capacitat per a poder trobar feina en les circumstàncies actuals del mercat laboral. Altrament, s'ha obert la participació a membres del nucli familiar que es troben a l'atur.

El perfil de persones participants i ateses ha variat en consonància amb els canvis socials experimentat en les tipologies de famílies: per exemple, durant l'any 2015, es van atendre 84 famílies (un total de 243 persones), de les quals el 49% són famílies monomarentals i el 42% dels usuaris, menors de 16 anys.

Interna

Serveis municipals i cooperativa implicats

Des dels seus inicis, l'any 1992, la pràctica s'ha adaptat al context social actual, caracteritzat per la forta crisi econòmica que ha obligat molts ajuntaments a readaptar la despesa destinada a partides socials. Vilafranca del Penedès va implementar “Vilafranca Inclusió” amb l'objectiu de rehabilitar i reutilitzar els habitatges amb finalitats socials. El 2012 el programa es reorienta i s'enfoca a la inclusió sociolaboral de persones en atur i famílies en risc d'exclusió. L'impacte de la pràctica és satisfactori i la seva incidència en la política i gestió del municipi la consolida.

- Inserció social a través de formació i ocupació.
- Increment de l'oferta formativa ocupacional amb benefici comunitari.
- Treball transversal dels serveis municipals per afavorir l'accés a l'habitatge.
- Millora del parc d'habitatges construït i reducció del parc d'habitatges buits.
- Coordinació i optimització de recursos públics.

El principal punt feble no està en el programa "Vilafranca Inclusió" en si mateix sinó en la falta d'una cultura de rehabilitació integral dels habitatges i d'empreses que s'hi dediquin. Això té com a conseqüència que la sortida laboral dels participants es vegi determinada, i no es pugui fer en contextos gaire especialitzats.

Amb les necessitats actuals de manca d'habitatges de lloguer social i de requalificació d'aturats de la construcció cap a tasques de rehabilitació, caldria doblar (o més) la incidència del programa, fet que reclama més recursos, ja que de propietaris d'habitatges per a rehabilitar n'hi ha molts però manca treballar socialment la cultura de la rehabilitació integral (inclosa l'energètica).

La pràctica és replicable per a qualsevol col·lectiu amb potencial de ser exclosa socialment. Per exemple, per a aturats de llarga aturada, dones amb càrregues, joves que abandonen prematurament els estudis o es troben sense graduat ni certificació escolar, immigrants, discapacitats, etc. Tot això, adaptant el programa i la formació ocupacional a les característiques i perfils de cada col·lectiu.