Descripció dels productes assolits
Criteris de Qualitat de requeriment de la marca: Q- ESPORT L'Hospitalet Esport de Qualitat, que inclou:
Els criteris de Qualitat.
La Guia d'Implantació.
El Protocol d'Auditoria.
1 taller de treball pilot dirigit a les entitats esportives de la ciutat el 18 de juliol de 2016 amb 20 entitats assistents.
1 experiència pilot dirigit a les 5 entitats esportives de la ciutat que s'han presentat voluntàries, al llarg d'un període de 5 mesos (de juliol a desembre 2017), amb la impartició de 6 tallers de treball tutoritzats.
El propi segell que es basa en nou principis:
PRINCIPI 1: ORGANITZACIÓ
Capacitat que tenen les organitzacions que generen ofertes esportives en implantar:
1. SISTEMES DE MILLORA CONTÍNUA. Sistemes que formalitzin mecanismes per planificar, executar, controlar i avaluar.
2. UN MODEL DE GESTIÓ BASAT EN LA GESTIÓ DELS PROCESSOS. Capacitat que té
l'organització de reconèixer els seus processos, establir mecanismes per identificar-los, i relacionar els processos amb la seva estructura organitzativa i llocs de treball
(organigrama).
3. UNA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEFINIDA. L'organització defineix de forma clara els diferents llocs de treball així com els processos, les tasques i funcions de cadascun.
El model ha de presentar una proposta sostenible que faci possible una oferta diversa per cada tipologia d'agent esportiu que interactua dins el sistema del municipi:
Escolars / Escoles
Federats / Clubs
Practicants de lleure
Abonats / Centres de fitness ,empreses prestadores de serveis esportius
Esportistes especials
Espectadors: Turistes esportius
Amb la finalitat d'establir programes específics per cada col·lectiu i aglutinar tot el sistema com un projecte de ciutat. Per això els agents del sistema esportiu: Servei d'Esports, Entitats, Associacions, Clubs... han de gestionar els seus actius mitjançant processos, utilitzar la tecnologia, formar els seus tècnics... per garantir una bona organització del sistema esportiu i cooperar com un agent de ciutat implantant el concepte de millora contínua.
4. EXISTÈNCIA DE LA FIGURA I FUNCIONS DE LA COORDINACIÓ I LA GESTIÓ. Assignació de la coordinació a un professional d'educació física o entrenador/a amb la titulació suficient com a garant del model esportiu de l'entitat. Aquesta haurà d'elaborar una memòria al final de les activitats quantificant les accions explícites per fidelitzar els participants, col·laboracions amb altres centres educatius i entitats, intercanvi d'informació amb altres entitats. Aquest coordinador/a serà l'enllaç tècnic entre l'entitat i l'Ajuntament sobretot, en tot el que faci referència en el desenvolupament i millora del Pla Esportiu de l'Entitat.
Aquesta relació pot ser desenvolupada en possibles futures taules de treball temàtiques per esport. Alhora caldrà garantir la figura professional de la gestió, com a garant en la gestió econòmica, comunicativa, administrativa, comercial.
PRINCIPI 2: FOMENT DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA
Capacitat que té l'organització en implantar un model d'aprenentatge basat en un aprenentatge divers, de les diferents pràctiques esportives, sobretot en aquelles organitzacions que ofereixen escola esportiva. Cal desenvolupar un model propi de foment de la pràctica esportiva que atengui les quatre tipologies de pràctiques-esports presents al sistema esportiu:
1. ESPORTS AMB OPOSICIÓ I COL·LABORACIÓ. Tipologia d'esports a on cal aprendre
diferents estratègies, motricitats per superar a l'oponent i alhora aprendre estratègies i motricitats per col·laborar, futbol, handbol, bàsquet, tennis, parelles, etc.
2. ESPORTS NOMÉS AMB OPOSICIÓ. Tipologia d'esport o pràctiques a on no n'hi ha.
col·laboració només oposició, per exemple, tennis individual, esports de lluita, judo, etc.
3. ESPORTS NOMÉS AMB COL·LABORACIÓ. Esports a on es requereix col·laboració entre els membres de l'equip, rítmica, natació sincronitzada,etc.
4. ESPORTS SENSE COL·LABORACIÓ NI OPOSICIÓ. Esports a on no hi ha oponents que s'oposen a l'assoliment de la meta esportiva ni col·laboradors, per exemple: curses atlètiques, llançaments, salts, etc.
Malgrat una entitat o agent prioritzi una única pràctica esportiva, el seu model ha de generar una oferta esportiva complementària integrada e la seva pràctica principal, amb esports i pràctiques vinculades a les quatre tipologies presentades per completar i enriquir la formació esportiva dels seus esportistes.
PRINCIPI 3: PLA D'INICIACIÓ I TECNIFICACIÓ (PROJECTE ESPORTIU)
L'agent promotor de l'oferta haurà de tenir un projecte esportiu coherent dirigit a millorar el coneixement de la seva oferta esportiva incorporant valors i normativa a complir per garantir una formació esportiva i social. El projecte esportiu permetrà a part d'una formació esportiva específica adquirir dins la rutina esportiva hàbits de vida saludable y una relació social basada amb els valors de l'esport.
La planificació de l'aprenentatge haurà d'estar adaptada en funció de les edats i necessitats dels seus esportistes, abonats, segments de ciutadans. Aquesta planificació permetrà crear el projecte esportiu vinculant als objectius i necessitats de cada agent.
El projecte esportiu haurà d'estar estructurat amb els següents elements:
1. Metodologia. Etapes formatives. Aprenentatges a assolir en cada etapa
2. Objectius per cada etapa
3. Continguts a desenvolupar a cada etapa per assolir el objectius
4. Model de sessió d'entrenament
5. Nombre de sessions setmanals
6. Model de competició a implantar
7. Recursos, material instal·lacions
8. Tecnologia
9. Sistema de control i avaluació.
PRINCIPI 4: NOVES EINES TECNOLÒGIQUES
Capacitat que té l'organització d'implantar eines tecnològiques que permetin una automatització dels seus processos de treball i una major interacció amb els seus usuaris, socis, patrocinadors, empreses vinculades, etc..
PRINCIPI 5: PROMOCIÓ D'UN ESTIL DE VIDA SALUDABLE
L'objectiu general del model d'esport de Qualitat de L'Hospitalet és integrar la pràctica esportiva saludable i els seus valors com a estil de vida dels escolars, esportistes i d'aquells agents que formen part del sistema esportiu. Potenciar aquest valor als esdeveniments que la ciutat organitza i també fer-lo visible al posicionament turístic, com a ciutat turístico-esportiva de qualitat. Aquest objectiu està per sobre del d'obtenció d'èxits esportius.
PRINCIPI 6: CAPACITACIÓ- FORMACIÓ
Capacitat de garantir la formació continuada i gestió del coneixement per part de les entitats, tècnics directius i esportistes.
El model ha de permetre:
1. Capacitar als formadors en situació real d'aprenentatge.
2. Aprofitar el coneixement col·lectiu dels agents que formen part del sistema. Cal buscar un sistema que permeti generar models d'aprenentatge comuns i si es pot, relacionar-lo amb els currículums dels centres de primària i secundària. Un instrument vàlid per establir aquesta coordinació poden ser taules de treball metodològiques per cada esport.
3. Implantar tecnologies d'informació i coneixement per la transmissió del coneixement i la participació en la creació del coneixement, crear comunitats de formadors vinculades a la transmissió d'experiències.
4. Donar a conèixer les millors experiències en aprenentatge esportiu.
PRINCIPI 7: VALORS
El model ha d'implantar accions, pràctiques esportives, models de competició que permetin educar amb valors a cada un dels nivells d'aprenentatge i a cada un dels valors. La proposta de valors és:
1. Comportaments de respecte vers els altres: tolerància, respecte, solidaritat, igualtat.
2. Comportaments de model de desenvolupament personal: esforç, tenacitat, constància.
3. Comportaments vinculats als models de relació vers els altres: cooperació, implicació, acceptació de normes.
4. Comportaments vinculats a la gestió de l'èxit i el fracàs: autoestima, estima vers el col·lectiu, els competidors.
PRINCIPI 8: SOSTENIBILITAT
La sostenibilitat del sistema esportiu no només s'explica per l'obtenció de la viabilitat econòmica sinó per la combinació de tres tipus de viabilitat: Viabilitat econòmica, viabilitat esportiva i viabilitat social. Intervenen també diferents factors que actuen sobre el sistema esportiu: instal·lacions i equipaments, coneixement, serveis i programes, esdeveniments, practicants, recursos, urbanisme, mitjans de comunicació, model de gestió i model organitzatiu. La seva interacció dins el sistema marca l'estabilitat d'aquest. Per tant, el segell avalua la capacitat que tenen les organitzacions per assolir la sostenibilitat.
PRINCIPI 9: INTERACCIÓ
Capacitat de planificar i gestionar l'oferta i els equipaments esportius convencionals i no convencionals dins un mateix projecte de ciutat, entenent que tots formen part d'un mateix sistema.
Capacitat de generar així interacció entre els diferents agents i fomentar l'activitat esportiva amb unes característiques comunes.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Difusió de la pràctica
La difusió s'ha realitzat amb les cartes de convocatòria a les entitats que formen part del pla pilot abans de cada taller.
Impacte
Les entitats que han format part de la prova pilot han realitzat una sèrie de millores a la seva organització: formalitzant organigrames, han desenvolupat codis ètics, catàlegs, dossiers de patrocinis, etc.