La pràctica Mural de Vida, impulsada per l'Ajuntament de Sant Cugat i diferents agents socials, neix amb la voluntat de fomentar la convivència, compartir coneixement i promoure l'art a través d'un camí d'intercanvi generacional. La Llar d'Avis de la Parròquia, alumnes de primària i estudiants d'una escola d'art, formen part d'un mateix procés creatiu que desemboca en la composició d'un mural públic. Aquest procés es duu a terme a través de trobades entre els infants i la gent gran, on aquests expliquen vivències personals de la seva infància i els nens i nenes són els encarregats de fer un dibuix representant la història que han escoltat. Després, els joves artistes plasmen els dibuixos dels infants en forma de mural visible per a tots els ciutadans i ciutadanes de la ciutat. Enguany, és la quarta edició del Mural de Vida i una nova escola ha estat seleccionada per participar en el projecte. Després de tres anys, tres escoles de la ciutat, uns 30 avis i àvies i diferents promocions de l'escola d'art han pogut gaudir de l'experiència.
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
L'any 2013 la Llar d'Avis de la Parròquia de Sant Cugat del Vallès va impulsar un projecte per fomentar el vincle entre els avis/es de la llar i els seus néts/es. Tot i que la idea era atractiva, la pràctica no es va poder seguir implantant, ja que no va tenir l'èxit esperat.
Després d'un temps, es va constituir una comissió de creativitat encarregada d'elaborar propostes amb la voluntat d'apropar la llar a la ciutadania. Des d'aquesta comissió van tenir la idea de tornar a posar en marxa un projecte que aconseguís crear un lligam entre els avis i les àvies i els infants. Aquesta vegada, però, no farien participar als seus propis néts i netes, sinó que farien partícips a nens i nenes de les escoles de Sant Cugat del Vallès.
Objectius de la pràctica
General:
- Estrènyer els lligams que ens uneixen a la comunitat i als diversos grups socials als quals es pertany.
- Prendre consciència de la necessitat de fer aportacions personals a la vida collectiva, participant i collaborant amb els altres.
- Comportar-se amb respecte davant les persones grans i ajudar-les en tot el que sigui possible.
- Apropar-se a la gent gran, conèixer aquesta etapa de la vida dins l'escola amb avis i àvies de la ciutat.
- Desenvolupar competències relacionades amb el dibuix, l'escriptura i l'expressió oral.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Població: escolars de 5è de primària de l'escola Turó de Can Mates; alumnes de l'escola d'art Artefakte; avis i àvies del Casal d'Avis.
Territori: la ciutat de Sant Cugat del Vallès
Vinculació amb altres programes o actuacions
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
En el moment que la comissió de creativitat de la Llar d'Avis i Àvies va tenir clar com tirar endavant el nou projecte, es va adreçar a l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament de Sant Cugat per demanar el suport necessari i la idea els hi va entusiasmar. A partir de llavors van començar a implementar junts el projecte:
El projecte consta de tres fase:
1. Trobada d'un grup d'avis amb infants de 9 anys d'una escola de Sant Cugat, per transmetre records de la seva infantesa:
Abans de la trobada entre els avis i àvies i els infants, es fa una reunió a la llar d'avis/es on es troben la tècnica d'educació, els tutors o tutores de les classes que participen en el projecte i el responsable del projecte de la llar. Durant aquesta reunió es programa l'agenda.
Un cop clara l'agenda d'activitats, des de l'escoles es fa una xerrada als nens i nenes on s'explica com tractar a la gent gran perquè sàpiguen i entenguin com han de comportar-se amb les persones amb qui es reuniran. Depenen de l'escola, el punts a tractar durant la xerrada varien (unes en tracten més i d'altres menys). L'ajuntament els hi passa un llistat de possibles temes a tractar (emocions, sentiments, etc.), però els tutors/es poden afegir-ne de nous.
Quan els infants ja estan informats de tot, té lloc la trobada amb els avis i les àvies. Depenent de l'edició, la trobada s'ha fet o a casal d'avis o la classe dels alumnes. Els alumnes de Primària (entre 8 i 11 anys) fan grups de 10 persones i per cada grup un avi o àvia els hi explica records i vivències de la seva infància (durant aproximadament un hora).
2. Dibuixos i explicació dels nens i nenes:
Els nens interpreten les històries que els avis i àvies els han explicat i a partir de la seva interpretació fan un dibuix (un per nen o nena). Darrere del dibuix explicaven la seva interpretació a partir de les preguntes que les tutores els hi fan, com per exemple, què és el que més t'ha sorprès? Que has volgut dir amb aquest dibuix?, entre d'altres.
Quan els infants enllesteixen el dibuix, tornen a veure als avis i a les àvies per explica'ls-hi què han dibuixat, com s'han sentit dibuixant i què han volgut expressar. D'aquesta manera, els avis i les àvies poden saber què s'han emportat els infants de la seva trobada.
3. En base als dibuixos, els joves del centre Artefakte dissenyen un mural i el realitzen al mur exterior de la Llar (carrer Torrent de la Bomba):
Havent finalitzat les trobades entre avis/es i alumnes, els dibuixos sorgits d'aquestes passen en mans dels joves artistes del centre Artefakte (de 14 a 17 anys), encarregats de dibuixar i pintar el mural al mur exterior del casal d'avis i àvies.
El dia de la inauguració es presenta el mural i els artistes fan una breu explicació. Es prepara un berenar on hi participen tots els agents implicats en la pràctica (infants amb les seves famílies, tutors/es, avis i àvies, personal de l'ajuntament i del casal d'avis). Els dibuixos dels infants es pengen dins del teatre de la llar d'avis i àvies a mode d'exposició on tothom pot entrar a veure'ls.
Actors que hi han intervingut
Nom
Tipus
Fase en la qual intervé
Tipus d'intervenció
Ajuntament
Administració local
Totes
Totes
Casal d'avis i àvies
Altres
Implementació
Participant
Escola Artefakte
Altres
Implementació
Participant
Escola de primària
Altres
Implementació
Participant
Descripció de l'actuació en la práctica::
Impulsor
Tècnica Educació
Administració local
Més d'una fase
Organitzador
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Recursos econòmics (pressupost): 250-300 euros aproximadament: material de pintura pels artistes d'Artefakte.
+ brigada de pintura de l'ajuntament (partida interna).
+ inauguració (aquest any potser és més car) La llar d'avis posa diners per un berenar durant la inauguració.
Llar d'avis, classe alumnes, teatre casal, paret del mural.
Normes i mecanismes de participació implementats
Sense el treball col·laboratiu dels quatre agents implicats (tècnica d'educació, escoles, casal d'avis i Artefakte) aquest projecte no podria seguir, doncs la vinculació entre tots els actors és la seva clau d'èxit.
Resultats
Descripció dels productes assolits
- Reunions prèvies a la iniciació del projecte.
- Xerrades a les escoles prèvies a la trobada amb els avis i àvies.
- Trobades entre els infants i els avis i àvies.
- Dibuixos dels infants.
- Mural final creat pels artistes d'Artefakte.
- Exposició al teatre del la llar d'avis dels dibuixos dels infants.
- Berenar dia inauguració.
- Participació: en cada edició participen al voltant de 10 persones grans i dues classes de primària (aproximadament 50 alumnes).
Difusió de la pràctica
Al final del curs escolar, l'ajuntament enviar un correu electrònic a les escoles informant que es posa en marxa la convocatòria per presentar-se a Mural de Vida. Al web de l'ajuntament també es penja tota ala informació de l'esdeveniment.
D'altra banda, l'escola que finalitza el projecte és l'encarregada de presentar-lo a l'escola col·laboradora durant l'edició següent.
Impacte
Gràcies a aquesta pràctica es crea un lligam entre els infants i els avis/es. Durant la primera trobada, quan els infants escolten les històries, molts d'ells i d'elles relacionen els discursos amb aquells que els hi fan els seus avis o àvies. Es generen respostes per parts dels infants com: això també li va passar a la meva àvia o el meu avi també va estar allà. En aquest sentit, les dues hores que comparteixen junts, desperten certa empatia dels infants cap als seus propis avis i àvies.
Val a dir que quan algun infant es topa pel carrer amb l'avi o l'àvia amb el que han compartit una estona, aquest nen o nena expressa: mira, aquest és el meu avi/a!. D'aquesta manera, el projecte va molt més enllà del vincle que es es pugui formar entre els infants i les persones de llar d'avis, en tant que té un efecte entre la relació d'avis/es i néts/es.
De la mateixa manera que es genera un impacte en els infants, també ho fa en el avis i àvies. El fet de ser escoltats i escoltades els fa sentir part d'un grup i, en part, també de la societat. Compartir les seves pròpies experiències vitals i dialogar amb els nens i les nenes els aporta molta felicitat.
Al llarg de les quatre edicions de la pràctica han anat variant alguns procediments. Per exemple, durant la primera edició, els infants anotaven darrere els seus dibuixos aquelles explicacions que consideraven necessàries per tal que la seva obra s'entengués, però aquest pas es va deixar de fer durant la segona i la tercera edició. En veure que tant els avis/es com els artistes trobaven a faltar un feedback amb els infants, aquest curs tornaran a demanar als alumnes de primària que escriguin allò que han volgut interpretar. Així doncs, no només es tanca el cercle relacional entre els tres actors (infants, avis i àvies i artistes), sinó que els artistes podran plasmar molt millor el missatge que els avis i àvies van transmetre als infants, sent fidels al seu discurs.
Al mateix temps, també es genera un impacte a nivell artístic que arriba a les escoles (infants, docents i famílies) i al casal d'avis i àvies i, també, al conjunt de la ciutadania, doncs el mural es pinta a un carrer de la ciutat, per tant, tothom que passi per allà el pot contemplar. D'altra banda, el fet que els infants s'expressin a través de l'art suposa una manera diferent d'educar i una oportunitat perquè connectin amb noves emocions i amb diferents vies d'expressivitat.
Avaluació
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Aquest és el quart any que es tira endavant la pràctica Mural de Vida. Al llarg dels tres anys anteriors s'han pogut crear tres murals diferents (abans de començar una nova edició, el mur es torna a pintar de blanc per deixar pas a una nova creació). Els murals representen la finalització de tot un procés a través del qual s'han format lligams entre diferents col·lectius socials, generant empatia entre ells i donant valor a l'art. A la vegada que tots els participants (i el seu entorn) han pogut aprendre de les diferents visions i punts de vista dels infants, dels avis/es i dels artistes.
La pràctica aconsegueix crear un camí que comença amb infants, que passa per la gent gran i arriba als joves per acabar desembocant al conjunt de la ciutadania.
Punts forts de la pràctica
La pràctica destaca per la seva originalitat i creativitat a l'hora de posar en relació a diferents sectors de la societat. La idea de fer un dibuix a partir de la trobada entre els infants i la gent gran és una manera innovadora d'expressar aquelles emocions viscudes entre els dos grups i, alhora, un gran incentiu per a què vulguin participar. Involucrar, després, al joves artistes suposa acabar de tancar el cicle generacional.
Altrament, la col·laboració entre tots els agents suposa l'èxit de les passades edicions. L'acompanyament de la tècnica d'educació i la coordinació entre les escoles, la llar d'avis i Artefakte són elements que faciliten la consecució dels objectius del projecte.
Per últim, és important destacar que els avis i àvies participants són voluntaris.
Punts dèbils de la pràctica
Atès que cada any participa com actor principal una escola diferent, avaluar la pràctica resulta força complicat. Si bé es porten a terme reunions entre les escoles i l'ajuntament un cop finalitzada la pràctica per saber què es pot millorar i què s'ha de modificar, encara no s'ha efectuat una valoració tècnica i genèrica.
Propostes de millora de la pràctica
La proposta de millora ve donada pel punt feble de la pràctica. Cal, doncs, començar a avaluar-la amb l'objectiu de saber quins són els processos que millor funcionen, ja que al llarg de totes les edicions alguns procediments han anat variant, provocant confusió a l'hora d'implementar la pràctica. Per exemple, la trobada prèvia entre la llar d'avis/es i l'escola no s'havia fer en algunes edicions, provocant certa incertesa entre els actors degut a la falta de comunicació.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Un projecte com el de Mural de Vida es por transferir a altres municipis, tenint en compte que la millora de les relacions socials acostuma a ser un element clau en tot projecte polític. De tota manera, allà on es vulgui implantar serà necessari disposar d'una forta xarxa comunicativa i de col3laboració entre els diferents sectors implicats.
El procés de selecció i publicació d'aquesta experiència ha comptat amb el suport econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Educació 121 pràctiques
El lloc dels ajuntaments en l'àmbit de
l'educació s'orienta fonamentalment a
garantir oportunitats educatives més enllà
dels ensenyaments obligatoris i a consolidar
la igualtat d'oportunitats dels sectors més
vulnerables. Aquestes estratègies es veuen
reflectides en pràctiques que s'ocupen de
l'equitat i la innovació educativa, reforçant
les competències claus, l'acompanyament a
les famílies, la vinculació amb el territori i la
promoció dels valors intergeneracionals.