D'acord amb el seu Pla Local per las Mitigació del Canvi Climàtic, la ciutat de Girona està en el procés de millora continua de la gestió energètica de la ciutat i en particular dels seus equipaments. Des de l'any 2013 les dades de consum dels equipaments municipals són accessibles per a tots els ciutadans a la web de dades obertes de l'Ajuntament de Girona (http://www.girona.cat/opendata/dataset/consum-energetic-d-equipaments-municipals). Aquestes dades inclouen el llistat del consum i cost d'energia dels equipaments municipals amb freqüència mensual. Els equipaments s'agrupen en nou categories: oficina, educació, cultural, sanitari, esportiu, residencial, bombeig i altres. A més el consum total i el cost total, contenen tres sub-categories: electricitat, gas i gasoil-biomassa amb el nombre de kWh i seu valor en euros.
La motivació del projecte és donar a valor a les dades ja existents, per millorar el coneixement que es té del comportament energètic dels equipaments i així ajudar a reduir el consum en els edificis públics i per tant també reduir les emissions de CO2.

Població objectiu: Tota la ciutadania.
Territori: Girona.

El projecte esta impulsat per l'Ajuntament de Girona, amb el suport de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT), i la Universitat de Girona en el marc de la Càtedra Girona Smart City.
La Càtedra Girona Smart City promou l'estudi, la recerca i la disseminació del concepte "ciutat intel·ligent", centrat en les ciutats petites i mitjanes -com és Girona- mitjançant l'organització d'activitats de recerca, transferència de tecnologia, debat i difusió. L'objectiu principal de la Càtedra Girona Smart City és fer de la Universitat de Girona i de l'Ajuntament de Girona referents acadèmics i d'administració local, respectivament, en l'esfera internacional de les ciutats intel·ligents. (http://www.catedragironasmartcity.cat)

La primera etapa del projecte va ser la recollida, selecció i neteja de les dades del anys 2013 i 2014. El projecte es va focalitzar en aquells edificis que tenien dades de consum durant un any sencer. Després es va ampliar a tots els edificis i equipaments amb titularitat de l'Ajuntament. S'han hagut de geolocalitzar tots aquests equipaments. Amb aquesta informació es va dissenyar l'aplicació sobre Google Maps i les interfícies gràfiques per visualitzar les dades amb JavScript.

En la segona fase es van afegir les dades de l'any 2015 (les dades s'incorporen un cop han estat validades i obertes pels serveis de l'ajuntament a través del portal de l'UMAT) i el còmput d'indicadors de referència (mitjanes i desviacions) per categories (per exemple, educació, oficina...) i indicadors d'eficiència (consum/superfície en kWh/m2). Així es pot visualitzar el consum d'un edifici al llarg d'un any i comparar-lo amb altres anys, comparar-lo amb la mitjana d'edificis de la mateixa categoria, visualitzar l'evolució de l'indicador d'eficiència energètica o el cost monetari, diferenciant per tipologies de combustibles/subministres. L'entorn es va millorant a mesura que es reben suggeriments per a fer-lo més intuïtiu.

5000

Una de les suposicions bàsiques del projecte és la utilització dels recursos (bàsicament dades). De forma que no el seu desenvolupament no suposi un esforç extra per aconseguir aquestes dades i en permeti donar un valor afegit a les que es generen de forma habitual.

El projecte es porta a terme amb un mínim de persones. Des principi en el projecte s'esta desenvolupat per dues persones: el coordinador i dissenyador / programador, amb intervencions puntuals / consultes de diverses persones de l'Ajuntament.

Dades del consum

Actualment, tot i que és accessible per tothom, està en una fase de validació. Per aquest motiu, encara no s'ha pogut establir la participació amb els ciutadans i rebre comentaris. No obstant això, el projecte adquireix popularitat i possiblement en un futur proper tindrà un major interès del part dels ciutadans i serà de gran utilitat per part del tècnics de manteniment i gestors energètics dels equipaments.

Creació d'una aplicació amb dades obertes que ofereix una visualització comparativa de consums de diversos equipaments públics i també la comparativa sobre el consum mitjà dels equipaments de la mateixa categoria: http://equipaments.catedragironasmartcity.cat/

La disseminació de l'entorn s'està fent sobretot a través de les xarxes socials (https://twitter.com/CatedraGironaSC).

El projecte va ser acceptat i serà presentat durant les Jornades de SIG lliure el 7 de juny de 2018 (http://www.sigte.udg.edu/jornadassiglibre/).

El primer impacte clar obtingut a causa de la visualització és sobre la qualitat de dades. Hi ha diversos equipaments amb valors negatius del consum d'energia, p. ex.: pista esportiva Fontajau, magatzem Josep Ma Prat o pista esportiva Font de la Pólvora. No és que siguin dades errònies, sino que són dades de factura i en molts casos encara fan referència a estimacions enlloc de lectures reals.
En un segon nivell, la utilització de l'entorn permet descobrir perfils de consum estranys o anòmals respecte els altres equipaments de la mateixa categoria. Per exemple l'Escola Taiala, representa un pic de consum molt alt en mes de març durant tots els anys considerats, a més de ser una de les escoles amb els consums més elevats.

Fins ara, el desenvolupament del projecte es realitza d'acord amb el pla i s'han implementat les funcionalitats més importants per il·lustrar i comparar el consum d'energia d'una manera intuïtiva.

El punt fort del projecte és la utilització dels recursos (bàsicament dades), de forma que el seu desenvolupament no suposi un esforç extra per aconseguir aquesta informació i en permeti donar un valor afegit a les que es generen de forma habitual.

El punt més feble del projecte és la qualitat de les dades, cosa que dificulta i, en alguns casos, fins i tot fa impossible la diagnosis correcta de la situació. Per aquest motiu, cada any s'intentaran obtenir millors dades. Aquest procés es veurà influenciat significativament pel canvi de comptadors als Smart meters, que proporcionarà dades de bona qualitat. Aquest procés ja ha començat i es continuarà.

Tot i el correcte desenvolupament del projecte, s'ha de tenir en compte que encara està en les primeres etapes i encara falta molt per fer. En les properes fases, es preveu ampliar-lo de la manera següent:
• Augmentar el nombre d'equipaments i afegir dades de consum dels següents anys.
• Afegir l'indicador de l'ús d'energia per metre quadrat a tots els equipaments i, segons la disponibilitat de les dades, crear una mètrica de relació entre el consum i nombre d'usuaris
• Crear mecanismes de comparació per als equipaments de la mateixa categoria permetent un benchmarking més detallat i sota diferents vectors.
• Ampliar els indicadors dels equipaments, afegint altres capes d'informació: consum d'aigua, ús de superfície o calcular la petjada de carboni, en funció de la disponibilitat de dades.
• Refinant els aspectes visuals i funcionals, com ara: afegir explicacions contextuals, escalar finestres i gràfics, afegir una descripció general i explicacions d'elements individuals.

També es pot utilitzar la base del projecte per visualitzar dades d'altres àmbits afegint més capes d'informació. Actualment, es considera la visualització de dades ambientals sobre la distribució d'arbres i zones verdes a la ciutat amb la seva descripció i informació sobre l'estat actual, seu impacte sobre el medi ambient i la qualitat de l'aire a la ciutat.

El projecte pot ser transferit a altres municipis sense major esforç sempre que aquest disposi de dades de consum en els seus equipaments públics. En cas que aquestes dades siguin en un altre format, serà necessari un procés previ de preparació de dades.
A més, també hi ha l'oportunitat d'establir la cooperació amb altres municipis i comparar el consum d'energia entre les equipaments amb característiques similars de diferents ciutats.