El Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) és el centre de referència per a l'orientació i assessorament a persones immigrades i refugiades a la ciutat. Des de l'any 2015, l'increment més gran de persones usuàries ha estat el de sol·licitants de protecció internacional. L'any 2018, el refugi ha representat un 38% de la població atesa, enfront del 12% que representava al 2015 (2015: 1.374 persones ateses; 2018: 7.433 persones ateses). Durant el 2019 s'observa una estabilització del creixement en aquest sentit, en què les atencions realitzades al SAIER representen un 53% del total i els usuaris atesos, un 46%. Així doncs, la ciutat de Barcelona, tot i no tenir competències en l'àmbit de refugi, rep i acull les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional, que arriben a través del programa estatal d'acollida o bé pels seus propis mitjans.
Arran de l'anomenada “crisi dels refugiats” que va tenir lloc al 2015 i que va afectar gran part d'Europa, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el 22 de setembre de 2015 una mesura de govern que buscava posar en marxa un conjunt d'actuacions al voltant del pla “Barcelona, ciutat refugi”. En espera d'arribades massives a la ciutat a causa dels acords de quotes de la Unió Europea, neix aquesta mesura de govern amb l'objectiu de preparar la ciutat per acollir d'urgència, assistir i proveir dels serveis necessaris les persones refugiades, així com garantir-los els seus drets. Aquesta arribada no es va produir en les condicions que s'esperaven inicialment, però com que els fluxos de sol·licitants d'asil seguien augmentant, l'Ajuntament de Barcelona va ampliar la seva proposta per poder treballar entorn de l'acollida i assentament d'aquestes persones a la ciutat de Barcelona.
En aquest punt s'inicia un procés de treball Col·laboratiu amb les entitats socials que tractaven el tema de l'asil a la ciutat, amb l'objectiu de cercar solucions concretes a les dificultats reals de les persones vinculades amb l'asil. Finalment, el febrer de 2017 s'aprova la mesura de govern “Programa Nausica: Programa complementari de suport a sol·licitants d'asil i refugiades de Barcelona”, on es referma el posicionament de l'Ajuntament respecte a la coordinació i posada en marxa dels processos d'assentament i integració de sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional, sobretot dels perfils més vulnerables i en risc de patir més precarietat.

El programa es dirigeix a persones i famílies sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional residents a la ciutat de Barcelona que no han assolit autonomia i requereixen un suport específic i temporal.

Aquesta pràctica està vinculada amb l'atenció social, la immigració i la interculturalitat, la ciutat i la població en general.

FASE 1 (2015 – 2016)
1) Creació d'un espai de treball conjunt amb les entitats que gestionaven el programa estatal de referència en l'àmbit de refugi (ACCEM, CCAR i Creu Roja).
2) Creació d'un programa complementari a la intervenció estatal, centrat en les situacions de refugi i l'autonomia personal.
3) Acord amb les entitats ACCEM i CEAR per posar en marxa el programa.

FASE 2 (2016 – 2018)
4) Ampliació del conveni amb les entitats Iniciatives Solidaries, Ficat, ACATHI i Benallar.
5) Creació de dos espais amb les entitats que gestionaven el programa estatal d'acollida a la ciutat i amb les entitats gestores del programa municipal.
6) Publicació d'un butlletí intern.
7) Creació d'una comissió amb Serveis Socials, SIS i SAIER per elaborar una guia d'atenció a persones immigrants i refugiades.

FASE 3 (2018 – ACTUALITAT)
8) Concurs públic per homologar entitats que gestionin el programa.
9) Desenvolupament de les línies d'actuació principals, a partir dels valors de respecte i dignitat en el tracte, privacitat i confidencialitat, perspectiva transcultural, enfortiment de capacitats, flexibilitat, integralitat i coordinació entre recursos i serveis.
10) Avaluació del programa.

2.111.772,19€

Pel que fa a l'atenció directa:

- 2015: 331.530,81 €
- 2016: 102.980,80 €
- 2017: 852.924,62 €
- 2018: 824.335,96 €

El programa Nausica es va crear amb recursos humans de l'Ajuntament de Barcelona i de les entitats gestores del programa estatal d'acollida, i amb una tècnica externa que va donar suport a tot el procés. Per a l'execució del programa es disposa d'una tècnica que coordina els temes de refugi al SAIER i el programa Nausica.

El 2018, el programa Nausica va dur a terme una avaluació en detall que ha permès detectar els resultats següents:
Pel que fa a la cobertura, 124 persones han estat usuàries de Nausica durant els 20 primers mesos d'implementació (98 a dispositiu residencial i 78 a dispositiu d'intervenció social i ajudes econòmiques). Quant a l'autonomia de les persones usuàries, malgrat que els processos de recuperació personal no són lineals, el programa ha obtingut resultats positius en l'autonomia personal i la millora de les relacions socials i intrafamiliars, així com en el sentiment de pertinença a la ciutat. I respecte al procés d'aprenentatge lingüístic, s'aconsegueix l'èxit en la formació lingüística en castellà, mentre que encara és un repte la promoció de l'aprenentatge del català. Per la seva banda, el programa ha desenvolupat un tipus de formació a la població en especialitats laborals efectives per a la inserció laboral, amb un efecte a curt termini destacable pel que fa al nombre d'insercions. No obstant això, es tracta en bona mesura de feines en condicions laborals marcades per la temporalitat i amb uns ingressos salarials baixos. Les insercions laborals es focalitzen en els grups amb estudis mitjans i especialment professionalitzats. Finalment, es produeix de manera parcial l'increment de l'autonomia econòmica de les persones usuàries, tot i que la baixa intensitat del treball a les unitats familiars, la temporalitat i els baixos salaris en les insercions que es produeixen dificulten l'assoliment de la plena autonomia econòmica.

Entre les fortaleses destaca la capacitat del programa per desenvolupar un treball en xarxa real i efectiu, incloent-hi serveis públics i entitats. S'aconsegueix repensar i coordinar els recursos i circuits de la ciutat, per tal d'abordar col·lectivament la realitat del refugi en els volums actuals. A més, la realització d'una avaluació rigorosa ha permès identificar potencialitats i establir línies estratègiques de millora.

Es detecten dues dificultats principals. D'una banda, el fet que la competència de l'atenció a persones refugiades sigui de l'Estat i que no hi hagi contacte directe amb l'Ajuntament de Barcelona. Per això s'ha treballat amb les entitats que l'Estat ha designat per gestionar l'atenció de persones refugiades a la ciutat. I de l'altra, la complexitat de les realitats entorn del refugi (casuístiques, impactes en la salut física i mental, etc.) ha afegit reptes constants al programa i a la coordinació amb diversos serveis de ciutat.

Pel que fa a la transferibilitat, el programa du a terme un tipus d'intervenció social centrada en la persona que pot ser d'utilitat per a altres tipus d'intervencions socials. En concret, el fet de treballar des de la diversitat de la societat (i dels reptes socials que pot comportar), adaptant els instruments a aquesta realitat diversa, sense homogeneïtzar la intervenció i alhora mantenint una mirada compartida i comuna (evitant greuges comparatius). Així doncs, es fa compatible el respecte a uns procediments administratius comuns amb les necessitats i temps de les persones beneficiàries.