En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Habitatge
Inclusió Social
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Lloguem! / Yes we rent!
Una alternativa al mercat d'habitatge actual
Lloguem! / Yes we rent! constitueix un programa temporal d’habitatge accessible basat en pisos buits de propietat privada i gestionat per una cooperativa público-privada, amb l’objectiu de proporcionar un pla d’acció, un model organitzatiu i econòmic per a una intervenció innovadora de l’habitatge. Lloguem! pretén generar alternatives residencials assequibles llogant pisos a preus inferiors al marcat a persones que necessiten habitatges assequibles a canvi d’una rehabilitació de l’habitatge.
A partir d’una inversió inicial, preveu augmentar gradualment el control fins que s’assoleixi una part crítica del mercat de lloguer per tal de poder canviar les regles del mercat i augmentar les oportunitats d’habitatge assequible per als llogaters. Per tant el projecte té un doble objectiu ja que d’una banda vol facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer assequible a Mataró mitjançant el control d’una gran quantitat de pisos assequibles de propietaris privats i canviant les normes de tot el mercat a través de la reducció de la pressió sobre els preus i el foment de la desagregació i per l’altre promoure un model organitzatiu i econòmic específic que consisteixi en un impuls vertical, per part de l’Ajuntament de Mataró, per tal de proporcionar el finançament inicial per a la creació d’una cooperativa mixta que garanteixi que l’impacte positiu del programa sigui sostenibles des del punt de vista econòmic i organitzatiu.
Àmbit:
Habitatge
Subàmbit:
Inclusió Social
Data d'inici:
01/12/2018
Data de finalització:
31/10/2022
Província:
Barcelona
Municipi:
Mataró
Nombre d'habitants:
124084
Nombre de visites:
1444
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Laia Carbonell
Càrrec:
Coordinadora del projecte
Ens:
Ajuntament de Mataró
Lloc web:
Adreça electrònica:
lcarbonell@ajmataró.cat
Telèfon / Fax:
937582100
Adreça:
C/ Pablo Iglesias 63, 1a planta. Despatx 7. (08301) Mataró
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
La forta pujada de preus del lloguer acompanyada d’una restricció de l’oferta que cada vegada exclou un nombre més creient de persones que es troben en una situació de vulnerabilitat és una problemàtica que no és aliena a Mataró. Per donar una resposta a aquesta disjuntiva, l’Ajuntament de Mataró decideix impulsar mecanismes per ampliar l’oferta d’habitatges destinats a polítiques socials com la promoció de nous habitatges assequibles o la compra d’habitatges. Tanmateix, resulten insuficients per atendre l’elevat percentatge de persones que no hi poden accedir en l’actual conjuntura de mercat.

El Pla Local d’Habitatge estima aquesta xifra d’habitatges desocupats en 3.381 dels quals el 75% pertany a propietaris/ries particulars. El repte clau és, per tant, com incorporar part d’aquests habitatges a l’oferta d’habitatge assequible del municipi.

L’Ajuntament opta per explorar fórmules alternatives d’accés integrades en el concepte de coproducció o de formes col·laboratives d’accés a l’habitatge com la creació d’un cooperativa de llogaters/res. Mataró és un municipi cooperatiu adscrit a la carta de compromís a favor de la promoció del cooperativisme des de l’any 2015.

Davant de la complexitat del repte, l’estratègia és facilitar i estimular aquelles iniciatives de l’economia social i col·laborativa que permetin a la pròpia ciutadania desenvolupar estratègies per generar habitatge assequible a la ciutat.

L’objectiu és generar alternatives residencials que permetin l’assequibilitat econòmica i una major estabilitat. Així, un cop finalitat el projecte, la cooperativa de llogaters/res esdevindrà un nou agent en el mercat de l’habitatge, capaç de generar habitatge assequible.
Objectius de la pràctica
General:
- Generar alternatives residencials que permetin l’assequibilitat econòmica i una major estabilitat. Llogant els pisos a preus inferiors al mercat a persones que necessiten habitatges assequibles.
La voluntat final és que un cop finalitzat el projecte, la cooperativa de llogaters esdevingui un nou agent en el mercat de l’habitatge, capaç de generar habitatge assequible.
Específic:
- Potenciar, transformar i dinamitzar el lloguer d’habitatges a la ciutat de Mataró: el lloguer com una opció segura i avantatjosa pels propietaris, i assequible i estable pels llogaters.

- Canviar les regles de tot el mercat de lloguer, alliberant la pressió sobre els preus i contribuint a la desegregació

- Impulsar un model organitzatiu i econòmic específic i replicable, que consisteix en un impuls "de dalt a baix" per part de l'Ajuntament per constituir i finançar la posada en marxa d'una cooperativa de llogaters.

- Empoderar els llogaters per fer-se càrrec de la cooperativa un cop en marxa el projecte d'habitatge, garantint que l'impacte positiu del pla sigui sostenible des del punt de vista econòmic i organitzatiu.

- Oferir als propietaris garanties al cobrament de les rendes de lloguer i facilitats per a arranjar els habitatges.

- Donar una nova vida a habitatge desocupats, de manera que puguin representar una via d’ingressos per als seus propietaris. Alhora, vol fomentar que la ciutadania de Mataró tingui un major accés a l’habitatge oferint uns lloguers per sota del preu de mercat.

- Dinamitzar el teixit associatiu de la ciutat promovent la cooperació entre llogaters a través de la constitució d’una cooperativa de llogaters i llogateres que permeti avançar cap a una nova forma de relació entre agents en el mercat de lloguer en la que tots en surtin beneficiats.
Diagnosi prèvia a la pràctica
Ens que ha realitzat la diagnosi Tipus de diagnosi Participació d'actors Tipus d'ens
Servei d'Habitatge i servei d'Estratègia i Governança de l'Ajuntament de Mataró
Interna
Participativa
Administració local

Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Població: Població que es troba en el rang intermedi entre el lloguer social i el preu de mercat. Aquest rang tan gran permet trobar perfils diferenciats com persones que malgrat poder fer-se càrrec d’un lloguer a preu de mercat opta per un model alternatiu d’habitatge, fins a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge a causa dels elevats preus del lloguer o per discriminació.

Territori: Mataró.
Vinculació amb altres programes o actuacions
La pràctica està vinculada amb les polítiques d’habitatge de la ciutat de Mataró.
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
El projecte va ser aprovat pel secretariat de la Secretariat de la Urban Innovative Actions (UIA) el 17 de setembre de 2018. Els tràmits per la signatura dels acords per a la seva posada en funcionament es van dilatar per qüestions administratives de les entitats sòcies del projecte. Finalment, el 7 de juny de 2019 es va completar la signatura de l’acord d’associació entre els socis del projecte (partnership agreement). Amb l’arribada del finançament, és comença una primera fase en que es va plantejar la relació jurídica del projecte i es van aprovar els documents que l’articulen: Bases de subvencions, programa, contractes models, etc. En aquesta fase, va ser important la participació de la Diputació de Barcelona, a través d’assessorament extern en aquests àmbits.

Paral·lelament, un cop es disposava d’aquests instruments jurídics, es va presentar el programa d’incentius a les persones propietàries a través d’una campanya de comunicació en diferents mitjans, adreçada eminentment a la població de Mataró. Alhora, la fundació Unió de Cooperadors i l’Ajuntament llançaven un crida ciutadana a les persones que volguessin participar en la creació del projecte cooperatiu.Un cop trobat el grup inicial, acompanyats de la Fundació Unió de Cooperadors, es van anar treballant els documents tècnics, jurídics i econòmics per a la constitució de la cooperativa Bloc Cooperatiu, que finalment va tenir lloc el mes de febrer de 2020.

A partir d’aquest moment, es va començar un treball paral·lel a la constitució de la cooperativa, la cerca de pisos susceptibles de participar del projecte lloguem. Per a què un pis fos acceptat, es feia un estudi per part dels arquitectes sobre les rehabilitacions necessàries. Un cop aquest és acceptat és comença el procés de rehabilitació de l’habitatge. Els contractes d’arrendament s’han anat produint malgrat la cooperativa no estigues legalment constituïda, en aquest període, els contractes s’han fet entre propietari i llogater, però un cop aqueta estigui constituïda, serà la cooperativa qui signi el contracte de lloguer, i desprès serà aquesta qui en farà la sessió a un cooperativista.

Salesians Sant Jordi, durant tot el projecte, ha format dos grups de joves en dificultats d’inserció, que han fet pràctiques als habitatges del projecte per fomentar la seva capacitat d’integració al mercat laboral.

En aquest procés, tant l’IGOP com el Tecnocampus han fet un seguiment dels impactes del projecte, així com dels canvis organitzatius i personals que el projecte provoca en les persones beneficiàries.
Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
Ajuntament de Mataró
Administració local
Totes
Totes
Descripció de l'actuació en la práctica::
L'Ajuntament de Mataró ha tingut un paper protagonista en el projecte, encarregat de la capacitació d'habitatges i duent a terme la coordinació general del projecte.
Diputació de Barcelona
Administració autonòmica
Totes
Col·laborador
Descripció de l'actuació en la práctica::
Assistència tècnica i jurídica i escalabilitat del projecte.
Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme
Administració autonòmica
Avaluació
Col·laborador
Fundació Unió de Cooperadors
Entitats i associacions
Més d'una fase
Col·laborador
Descripció de l'actuació en la práctica::
Ha donat suport i assistència en la creació de la cooperativa
Institut de Govern i de Polítiques Públiques (IGOP)
Administració autonòmica
Avaluació
Col·laborador
Salesians Sant Jordi
Altres
Més d'una fase
Col·laborador
Recursos econòmics
Total euros per període
3.125.796,10€
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
La principal font de finançament del projecte Lloguem! ha estat la Unió Europea a través del programa Accions Urbanes Innovadores (UIA) amb els fonts de confinançament FEDER. Cada projecte UIA pot rebre fins a 5 milions d'euros de cofinançament del FEDER i la seva execució s'ha de dur a terme durant un període màxim de 3 anys.

Els projectes seleccionats reben el cofinançament del FEDER fins al 80% dels costos elegibles. Tots els socis que reben FEDER necessiten obtenir almenys un 20% d'aportació pública o privada per completar el seu pressupost, ja sigui amb recursos propis o d'altres fonts. La contribució dels socis pot ser en efectiu o en espècie. El personal remunerat es considera com a contribució en efectiu. En el cas de Lloguem! el detall és el següent:
Llista de recursos econòmics:
Nom de l'ens Modalitat de l'aportació Període de finançament Quantitat Observacions
Des de Fins a
Fons FEDER (UE)
Subvencions públiques
Indefinida
Indefinida
2.500.636,88 €
Ajuntament de Mataró
Fons propis
Indefinida
Indefinida
521.299.92€
Fundació Unió de Cooperadors
Fons privats
Indefinida
Indefinida
44.100.00€
Diputació de Barcelona
Subvencions públiques
Indefinida
Indefinida
6.709.87€
Salesians Sant Jordi
Fons privats
Indefinida
Indefinida
15.179.92€
IGOP (UAB)
Fons privats
Indefinida
Indefinida
18.229,57€
Recursos humans
Pel que fa als recursos humans utilitzats, a nivell de l’Ajuntament, el projecte ha creat 5 llocs de treball, que conformen l’oficina tècnica del projecte (2 tècnics superiors, 1 tècnics mitjans, una administrativa i una auxiliar administrativa). També hi ha la implicació (com a co-finançament) del 60% del cap de Servei d’Habitatge.
Altres recursos
L’Ajuntament de Mataró col·labora amb el co-finançament del projecte, així com la resta de socis, que representa el 20% del total del pressupost.

A nivell municipal, s’ha optat per internalitzar la gestió del projecte, creant una oficina tècnica que s’encarrega de la captació dels habitatges, així com de la coordinació general del projecte. Aquesta oficina conta de cinc persones, alhora que en la gestió del projecte hi participen altres persones de l’Ajuntament, a mode de co-finançament.

Un sistema similar és l’utilitzat per la Fundació Unió de Cooperadors, sòcia del projecte, que ha establert en les seves instal·lacions el secretariat del projecte cooperatiu, que serveis alhora per atendre les possibles persones interessades en esdevenir membres de la cooperativa Bloc Cooperatiu.

Normes i mecanismes de participació implementats
Inicialment el projecte preveia la creació d’un Consell Assessor que havia de ser un mecanisme de participació de tots els actors relacionats amb l’habitatge de la ciutat de Mataró, a través la Taula d’Habitatge Col·laboratiu, però no va acabar de funcionar al ser actors molt diversos i finalment es van establir relacions bilaterals amb els actors implicats en el projecte com el Sindicat de Llogaters, Càritas, etc.

El Consell Assessor inicialment previst s’ha redefinit com un consell assessor de personal tècnic i acadèmic que doni assessorament en la part final del projecte i en la transferència i crear mecanismes de relació público-privada amb la Cooperativa.


Resultats
Detalles ficha
Descripció dels productes assolits
- Creació de la Cooperativa Bloc Cooperatiu
- 70 sòcies de Bloc Cooperatiu, 22 de les quals viuen en habitatges captats pel projecte
- Materials de transferibilitat del model
- Mobilització d’habitatge buit: Actualment, 33 habitatges captats i 11 més en procés.
- Obres de millora dels habitatges i mesures d’eficiència energètica dels habitatges per valor aproximat de 750.000€
- Un acord de col·laboració signat amb un API de la ciutat i un altre amb la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró per la difusió del projecte i del model
- Creació del Consell Assessor, amb experts nacionals i internacionals per la transferència del projecte i la reflexió sobre col·laboració público-comunitària en matèria d’habitatge.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Nom Tipus Data Disponibilitat Documentació adjunta
Pla de negoci de la cooperativa
Informe
Indefinida
Consultar ens
Memòria Fons de Garantia
Memòria
Indefinida
Consultar ens
Essentials Lloguem
Projecte
Indefinida
Consultar ens
Difusió de la pràctica
Des del propi projecte "Lloguem!" s'ha creat una gran quantitat de material per ajudar a explicar al projecte, des de vídeos fins a cartelleria. L'aparició a la premsa, tant local com autonòmica també ha estat un element de difusió del projecte molt important. Al febrer del 2020. es va dur a terme la presentació pública del projecte per a les veïnes i veïns de Mataró. També s'ha aparegut a reportatges per el Telenotícies de TV3 o a la premsa escrita, entre d'altres.

Finalment la difusió també es va dur a terme a través dels canals de l'Ajuntament, com el web de l'Ajuntament de Mataró o el Facebook.


Reconeixements i presentacions
Actualment no s’ha rebut cap reconeixement, però el fet de rebre el finançament europeu a través del programa Accions Urbanes Innovadores (UIA), un programa altament competitiu, ja és en si mateix un reconeixement de la viabilitat de l’experiència.
Impacte
Encara no s’han pogut avaluar els impactes finals produïts en el marc del projecte Lloguem perquè encara no s’ha finalitzat el projecte i no s’han pogut fer les avaluacions definitives, però s’espera que el projecte permeti consolidar una borsa de pisos per sota del preu de mercat que permeti als cooperativistes accedir-hi al llarg del temps.

Ens els tres anys que porta en actiu el projecte, s’ha pogut detectar una millora en el benestar dels llogaters participants, així com també una millora en la seguretat i confiança dels propietaris.

També s’observa com el projecte Lloguem permet donar resposta a l’objectiu de reduir la discriminació, doncs ja s’han incorporat llogaters que amb anterioritat n’havien estat víctimes i han trobat en la cooperativa un espai segur per aconseguir un habitatge a preu assequible.

La creació d’una borsa d’habitatge oberta a totes les zones de Mataró genera un impacte en l’augment de la mobilitat dels llogaters i en la desagregació, afavorint també la creació de vincles entre llogaters i propietaris, que no necessàriament s’han mogut en un context similar.
Avaluació
Detalles ficha
Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de Mataró
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Lloguem es demostra com una iniciativa capaç de donar resposta als reptes plantejats inicialment. En els anys que porta el projecte en marxa ha estat capaç de generar alternatives residencials que permeten l’assequibilitat econòmica, generant un clima de confiança entre els propietaris i els llogaters.
La creació de la cooperativa d’habitatges esdevé un nou agent en el mercat d’habitatge, capaç de generar alternatives al mercat actual, i en conseqüència impulsar un model organitzatiu i econòmic basat en l’economia social i solidària, creant una nova forma de relació entre agents en el mercat de lloguer en que tots en surtin beneficiats. Per una banda, els propietaris poden donar una nova vida als habitatges desocupats, de manera que poden representar una via d’ingressos alhora que fomenta que la ciutadania de Mataró tingui un major accés a l’habitatge i a un preu per sota de mercat.
Punts forts de la pràctica
1- L'habitatge és sense cap mena de dubte un "bé integrador" en la societat, en conseqüència la provisió d'habitatge assequible en aquest projecte contribueix a reduir la pobresa i prevenir el sensellarisme. Ajuda a crear una societat més cohesionada i millors oportunitats, i reté els residents que, d'altra manera, haurien d'abandonar la ciutat. El projecte aborda la paradoxa de "les cases sense gent i gent sense casa" i contribueix així a un ús més eficient dels recursos.

2- Lloguem aborda la segregació residencial de Mataró. A causa del mecanisme del projecte per fer coincidir especialment els llogaters de classe mitjana-baixa més joves amb habitatges buits situats predominantment en barris desfavorits, el projecte aborda la segregació residencial, permeten una mobilitat social dels llogaters per tots els barris de Mataró.

3- Un altre punt clau que ajuda a resoldre el projecte Lloguem és la discriminació en l’accés a l’habitatge, doncs és la cooperativa qui s’encarrega de seleccionar els llogaters. En la fase final del projecte, els propietaris signen els contractes amb la cooperativa i no amb els llogaters, d’aquesta manera els propietaris queden fora del procés de selecció dels llogaters i s’evita que es discriminin els llogaters en funció del sexe, gènere orientació sexual, origen o qualsevol altre discriminació.

4- El projecte dona suport a la integració laboral, mitjançant la realització de la rehabilitació d'habitatges en col·laboració amb l'agència local d'ocupació i empreses socials en forma de formació de reinserció professional. Un exemple d’això són les pràctiques que han desenvolupat els alumnes del mòdul de reformes en habitatges desenvolupat per Salesians Sant Jordi, que treballa amb joves en risc d’exclusió social.

5- El projecte té un fort vector de participació i empoderament dels llogaters, i la seva associació inclou institucions de 3 nivells d'investigació governamental, societat civil, sector públic i privat, i àrees polítiques d'habitatge, polítiques socials i d'ocupació.
Punts dèbils de la pràctica
Els principals punts febles potencials detectats previ a començar el projecte:

1- Que la Cooperativa d’habitatges no fos capaç d’aconseguir convèncer un nombre suficient de propietaris perquè cedeixin el seu pis al règim d'habitatge assequible. Segons els estudis de viabilitat, perquè la Cooperativa sigui rendible haurà de comptar amb un parc d’habitatges de com a mínim 60 pisos.

En cas que l'objectiu marcat en el pla de seguiment per als primers anys es trobés seriosament soscavat, des del projecte s’han dibuixat alternatives per tal de donar-hi resposta: per una banda es podria modificar l’estructura d’incentius per els propietaris, o també es podrien avançar les accions de l’Ajuntament i la Diputació per ampliar l’àmbit geogràfic i poder atraure pisos de fora de Mataró.

2- Que es trenqui la confiança creada entre propietaris i llogaters degut per exemple a retards en el pagament dels lloguers i quotes dels socis per part dels arrendataris. Davant d’aquest escenari, la Fundació Unió de cooperatives esdevindria mediador entre els llogaters i propietaris. En el cas que es detecti un desequilibri de caràcter estructural (les condicions no són bones per als dos), s'han de modificar les condicions econòmiques de les cessions de propietaris o de lloguer d'habitatge assequible.

3- Que la constitució de la cooperativa mixta d'habitatge com a persona jurídica requereixi de més temps del previst i es provoqui un retràs en cadena. En aquest cas, tota la informació necessària per a la constitució de la cooperativa seria recollida per l'Ajuntament abans de l'inici del projecte. La Diputació donaria suport durant aquest procés, i també es desenvoluparia un pla B en forma d'estructura jurídica provisional per acollir el pla d'habitatge assequible.

4- Es tracta d’un projecte molt ambiciós i que requereix d’una voluntat política per part de l’Ajuntament per tal que aquest surti endavant. La voluntat política resulta un element clau tant en les fases inicials dels projecte, com un cop aquest s’hagi finalitzat. Doncs un cop finalitzat, s’haurà creat un cooperativa i serà necessitarà un acompanyament i depenent d’aquest interès, les relacions entre la cooperativa i la institució podrà anar des d’un conveni de col·laboració, a projectes més ambiciosos.

5- Es tracta d’un projecte multinivell i que per tant coordina fins a tres nivells d’institucions, això sovint suposa dificultats alhora de coordinar-se i avançar en el projecte, com per exemple els retards i impediments derivats de la burocràcia.
Propostes de millora de la pràctica
Lloguem és un projecte ambiciós amb un ampli recorregut a llarg termini, per tant les potencialitats del projecte són molt grans. Des d’una mirada de futur, Lloguem podria esdevenir un projecte d’economia social i solidària des d’una perspectiva circular, amb capacitat de generar al seu voltant d’altres projecte econòmics interconnectats. Un exemple d’això seria la creació d’una cooperativa de reformes que assumeixin les reformes i rehabilitacions dels habitatges que entren a formar part de la borsa d’habitatges de la cooperativa de llogaters.

Per altra banda, en un futur, la cooperativa podria mirar més enllà de Mataró, arribant a d’altres ciutats veïnes de la comarca fins esdevenir un projecte comarcal i no només de ciutat.

Finalment una altra proposta de millora podria ser l’adquisició de pisos per part de la pròpia cooperativa, assumint una borsa de pisos pròpia alhora que es treballa amb els propietaris paral·lelament.

Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Com a punt de partida del projecte en les seves etapes incials, es va pendre com a exemple experiències similars que s’estan duent a terme a diferents municipis de Catalunya:

- Projecte de rehabilitació d'habitatges amb finalitat social de Vilafranca

- L’experiència de Barcelona a través de la seva borsa d’Habitatge, així com el conveni que tenen amb la Fundació Hàbitat3 i les cooperatives de cessió d’ús.

- La Cooperativa Obrera d’Habitatges del Prat

- El projecte de cooperativa de llogaters Omplim els Buits, de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya

Per tant iniciatives com Lloguem són cada vegada més comunes per tal de donar resposta ala crisi dels preus de l’habitatge. Des de la Diputació de Barcelona i el Consell d’Assessors s’està treballant en la documentació relacionada amb la replicabilitat i transferència del projecte Lloguem en d’altres poblacions.





Habitatge
22 pràctiques
Garantir el dret a un habitatge digne ha estat un repte fonamental en els temps de crisi. Novament, els municipis han estat a l'avantguarda de les accions per evitar la pèrdua i garantir l'accés a l'habitatge alhora que s'impulsaven experiències diverses per a la rehabilitació d'habitatges i edificis. També han prestat una major atenció als casos de pobresa energètica per tal d'intentar mitigar-ne les conseqüències.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.