En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Noves tecnologies
Millora de la gestió
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Quadres de comandament i mapes interactius per a polítiques de sostenibilitat
Granollers ha posat en marxa una acció pionera a Catalunya com són els mapes de consum energètic i d’aigua amb dades reals i interactives. Aquesta eina proporciona dades reals anuals de consums elèctrics i de gas per illes de la ciutat i, a més, afegeix consums d’aigua de xarxa i diferencia la tipologia de consum per usuari (activitats econòmiques, llars, equipaments públics...). Això ha estat possible gràcies a la informació externa de les companyies distribuïdores i a la informació municipal disponible.
Aquesta eina permet estudiar els consums en l’àmbit de ciutat amb l’objectiu de disposar de dades que identifiquin gestions energètiques eficients, definir futures actuacions d’estalvi, donar suport a la presa de decisions en diferents competències locals, així com fer el seguiment de l’evolució del municipi cap els objectius estratègics de desenvolupament sostenible (ODS).

La informació que proporciona la nova eina, en forma d’aplicatiu web, permet la visualització en mapes interactius, d’indicadors i de quadres de comandament dels consums d’energia i aigua de la ciutat, i les consultes es poden realitzar en diferents nivells d’agregació i escala de detall, des de tot el terme municipal fins al detall de parcel·la o edificis. Una informació que s’actualitza de forma periòdica i que té una part pública, la qual cosa permetrà sensibilitzar la ciutadania i teixit empresarial sobre la situació energètica de Granollers, i implicar-los en el bon ús de l’energia i l’aigua que permeti avançar cap a un consum més responsable i eficient. Alhora també hi ha la versió d’accés restringit intern que permet consultar dades a nivell molt més detallat, de comptador en el cas de l’aigua, el que permet un seguiment de consums per a la gestió de polítiques locals com la de l’actual sequera.
Àmbit:
Noves tecnologies
Subàmbit:
Millora de la gestió
Data d'inici:
01/03/2017
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Granollers
Nombre d'habitants:
59954
Nombre de visites:
932
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Marta Chillida Munguet
Càrrec:
Ajuntament de Granollers
Ens:
Tècnica de Medi Ambient i Sostenibilitat
Lloc web:
Adreça electrònica:
mchillida@granollers.cat
Telèfon / Fax:
938603206
Adreça:
Carrer Sant Jaume 16-26, 08401, Granollers
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Tot sovint, les administracions locals de ciutats mitjanes, com Granollers, han de comptar amb suport extern contractat per fer diagnosis o estudis d’avaluació de la situació actual. Aquests estudis han de repetir-se periòdicament per poder disposar de dades actuals i quedar-se en una fotografia fixa en el temps. Amb la disponibilitat d’informació local actualitzada per la pròpia administració, representada de forma gràfica fàcilment interpretable es possible treballar de forma més àgil, ràpida i eficaç.
La confecció de mapes amb la distribució de consums d'energia o d'aigua a la ciutat va començar amb la participació de Granollers com a soci en el projecte H2020 Thermos (2017-2021). L’objectiu era planificar sistemes compartits de subministrament d’energia, especialment xarxes de calor i/o fred, i va permetre arribar a acords amb les empreses subministradores per actualitzar les demandes d’energia i aigua a tota la ciutat. El coneixement d'aquesta informació, a més d’ampliar el coneixement del metabolisme urbà i les seves tendències al llarg del temps, dona suport a la presa de decisions en diferents competències locals (com les d'habitatge, urbanisme, promoció econòmica, protecció civil, benestar social, transició energètica i adaptació al canvi climàtic o les competències digitals).
Objectius de la pràctica
General:
- Disposar de dades que identifiquin ubicacions prioritàries per a gestions energètiques eficients, definir futures actuacions d’estalvi, donar suport a la presa de decisions en diferents competències locals, així com fer el seguiment de l’evolució del municipi cap els objectius estratègics de desenvolupament sostenible (ODS).
Específic:
- Treballar internament amb dades actualitzades que permetin la resposta de l’administració de forma més proactiva i ràpida davant projectes que s’adrecin a la reducció de consums i el millor aprofitament de recursos locals.
- Guanyar eficiència a l’accés de les dades reals en continu evitant la dependència de contractació externa de diagnosi periòdiques.
Diagnosi prèvia a la pràctica
Ens que ha realitzat la diagnosi Tipus de diagnosi Participació d'actors Tipus d'ens
Ajuntament i empresa especialitzada en desenvolupament de projectes i tecnologies de Sistemes d’Informació Geogràfica
Mixta
No Participativa
Administració local

El propi Ajuntament ja feia un seguiment global d’indicadors de ciutat per monitoritzar globalment l’ús de recursos energètics i d’aigua des de la primera auditoria ambiental (1998). Gràcies al finançament europeu es va poder acordar amb les companyies distribuïdores un lliurament periòdic d’informació més detallada, i es va contractar un suport extern per definir el procediment d’integració de dades a la plataforma municipal de dades.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Població: tota la ciutadania.

Territori: Granollers.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Granollers comparteix amb la comunitat SmartRegion la necessitat de tots els municipis de disposar de dades per a la consulta i anàlisi en mapes, i així ho ha treballat en reunions i comunicacions amb Rubí, Manlleu, Calella, i Vilanova i la Geltrú. La comunitat SmartRegion Barcelona està formada per tècnics i/o electes d'ajuntaments interessats a implementar solucions en l'àmbit smart city i tècnics de la Diputació de Barcelona. Té per objectiu intercanviar experiències, elaborar propostes d'acció conjunta i debatre sobre aquelles qüestions que permetin avançar cap a un territori més sostenible, amb uns serveis més eficients i amb una millor atenció a la ciutadania.

Per altra banda, l’actuació es troba vinculada als plans de transició energètica local i al pla de gestió de la sequera, així com a les polítiques de rehabilitació del parc d’edificis de la ciutat (des de l’Oficina Local d’Habitatge).
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
Mapes interactius i quadres de comandament
- Petició, signatura d’acords i lliurament de dades dels consums anuals a les companyies distribuïdores (any 2020-2021). Aquestes dades a partir de 2018 tenen una continuïtat de lliurament anual per poder actualitzar el contingut dels mapes.
- Normalització d’adreces a partir de la base de carrers i numeració postal de l’Ajuntament amb programació python de totes les dades lliurades (2021).
- Integració de dades amb la base de dades GIS de carrers i cadastre de l’Ajuntament per la mapificació de resultats a diferents escales a partir del software QGIS (2021-2022).
- Elaboració de mapes temàtics amb el suport de la plataforma Arcgis online per la publicació dels mapes i quadres de comandament (2022) .
- Elaboració d’espai web amb Arcgis online anomenada ‘Consums d’energia i aigua a Granollers’ per la publicació i consulta de tot el contingut, texts, indicadors, gràfics i mapes (2022-2023).
Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
Ajuntament de Granollers
Administració local
Més d'una fase
Totes
Descripció de l'actuació en la práctica::
Área de Territori i Sostenibilitat:
a) Servei de Medi ambient i Espais Verds
b )Sistemes d’Informació Geogràfica

Coordinació i disseny dels procediments i visualització de les dades.
B'GEO Open GIS, S.L.
Empresa
Disseny
Col·laborador
Descripció de l'actuació en la práctica::
Definició el procediment d’integració de dades a la plataforma municipal de dades (normalització, integració de dades i elaboració de mapes).
Recursos econòmics
Total euros per període
90.052€
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
• No hi ha valorada la dedicació interna del personal de l’Ajuntament que s’estima en dos mesos de dedicació a l’any (2018-2022) per part de dos tècnics d’administració especial. Aproximadament uns 15.000 eur a l’any, si es té en compte la durada del projecte (5 anys) fins a la data, això suposa 75.000 eur en despeses de personal.
• Es va contractar una empresa (2020-2021) per 11.200 eur més IVA, que fan un total de 13.552 eur
• Llicències per subscripció de la plataforma GIS: 1.500 eur
Llista de recursos econòmics:
Nom de l'ens Modalitat de l'aportació Període de finançament Quantitat Observacions
Des de Fins a
Ajuntament de Granollers
Fons propis
01/01/2018
Indefinida
90.052€

Recursos humans
2 tècnics d'administració especial.
Altres recursos
Plataforma ArcGis Online i llicències per subscripció de la plataforma GIS.
Normes i mecanismes de participació implementats
S’han fet sessions participatives i formatives amb els tècnics municipals de diversos serveis implicats.
Resultats
Detalles ficha
Descripció dels productes assolits
- Quadres de comandament i mapes anuals sobre consums d’energia i aigua a la ciutat.
Les consultes poden realitzar-se en diferents nivells d'agregació i escala de detall en el territori, des de l'escala de tot el terme municipal fins el detall de parcel·la o edificis.

- Anàlisis i informes a partir de la recollida de dades amb formularis georeferenciats que permeten projectes de ciència ciutadana.


- Quadre de comandament i mapa amb resultats de les campanyes periòdiques sobre la concentració d'òxids de nitrogen a la ciutat.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Nom Tipus Data Disponibilitat Documentació adjunta
Resum del projecte
Projecte
Indefinida
Consultar ens
Bonespractiques_Granollers.pdf
Difusió de la pràctica
L'eina creada és un instrument de difusió en sí mateixa. A través de l'enllaç es poden consultar totes les dades referents al consum d'aigua, de gas natural, d'electricitat...

Altres exemples:

-> Mapes consum aigua

-> Mapes consum gas natural

-> Mapes consum electricitat

També s'ha fet difusió al digital Sostenible.cat i a xarxes socials.
Reconeixements i presentacions
S’ha presentat com a recurs de sensibilització a la Setmana Europea de l'Energia sostenible de 2022.
Impacte
Les onades de calor, la sequera, la pobresa energètica i altres conseqüències associades al canvi climàtic poden ser millor adreçades amb informació actualitzada sobre els consums locals d'energia i aigua. Gràcies a la plataforma de dades actuals hi ha una capacitat de resposta més ràpida davant d'episodis de sequera, calor extrema o d'altres similars, així com es pot prioritzar polítiques urbanístiques i ambientals d'enverdiment i millora de la qualitat de l'espai urbà.
A més, les dades ajuden a pal·liar efectes econòmics i socials davant la gestió d’emergències o riscos greus (covid-19, talls subministrament energètic per accident o catàstrofe....).

La georeferenciació de dades sobre el territori permet analitzar amb gran precisió les zones on cal actuar i centrar les polítiques de gestió local, així com avançar-se i ser proactius en el serveis i mesures que han d’afavorir la ciutadania i millorar en la seva qualitat de vida. Per exemple, l’avaluació dels resultats obtinguts i de les característiques de la ciutat permet formular les propostes d’actuació. La visualització d’aquestes dades permet la priorització d’actuacions i el seguiment dels efectes i evolució cap als objectius de ciutat.

A més, la informació s’actualitza de forma interna per part de l’Ajuntament, sense haver de dependre de contractacions externes.
Avaluació
Detalles ficha
Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de Granollers
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
La confecció de quadres de comandament i mapes interactius amb dades sobre la distribució de consums d'energia i d'aigua a la ciutat suposa una nova forma innovadora, clara i eficaç per a impulsar accions de sostenibilitat local amb el suport de dades.
La presa de decisions en diferents competències locals (com les d'habitatge, urbanístiques, de promoció econòmica, de protecció civil, de benestar social, mobilitat, de transició energètica i adaptació al canvi climàtic o les digitals) es recolza amb mapes i quadres de comandament que mostren dades, i permeten fer el seguiment de l'evolució del municipi cap als objectius estratègics de desenvolupament sostenible (ODS).

Els mapes es poden consultar de forma pública i els serveis tècnics de l’Ajuntament els estan actualitzant periòdicament a mida que la informació es trobi disponible.
Punts forts de la pràctica
Hi ha molts pocs municipis que disposin de consums energètics (com el Prat de Llobregat o Rubí) amb dades reals anuals i distribuïdes en el territori. Som el primer municipi que hi afegeix a més mapes de consums d’aigua de xarxa i diferencia la tipologia de consum per usuari (activitats econòmiques, llars, equipaments públics). La integració s’ha fet amb dades externes de les companyies distribuïdores que s’ha incorporat a la informació municipal disponible en els sistemes d’informació geogràfica de l’Ajuntament (carrerer, població, activitats industrials i comercials, superfície, equipaments públics...).

La innovació també es troba en la forma de publicació de les dades, que no és estàtica i limitada sinó que es pot consultar en una plataforma basada en els sistemes d'informació geogràfica, que permet la visualització a partir de quadres de comandament i mapes interactius, on es poden fer consultes específiques. A més, s’anirà ampliant la informació i actualitzant les dades de forma periòdica gràcies a acords amb companyies distribuïdores i treballs interns dels serveis tècnics de la ciutat.
Punts dèbils de la pràctica
Iniciar un projecte de tal envergadura és costós. La corba d’evolució, al principi, fa la pujada més forta ja que és quan es defineix l’origen de les dades i es programen tots els processos. Un cop està enllestida aquesta primera fase, la càrrega de les dades és força automàtica i el disseny de la plataforma no resulta costós. No obstant, existeix una barrera important en la inversió de temps a l’inici que sembla que ho hagi de ralentitzar tot.

Per altra banda, també hi ha resistències polítiques i tècniques. Encara és força estès el perfil de tècnic/a municipal que treballa per intuïció i no tant per dades i, per tant, les decisions que es prenen no es fonamenten en bases objectives. Cal que la dada estigui al centre de la gestió municipal. Ja sigui per l’edat, per tenir altres prioritats o per manca d’interès es fa complicat oferir una formació específica als tècnics/ques municipals per a que els diferents serveis tècnics comprenguin la utilitat de treballar amb aquestes eines, i les incorporin.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Els mapes interactius permeten tant les consultes internes per a la gestió de polítiques municipals, com la difusió d'informació de forma senzilla i gràfica entre la ciutadania.

L'anàlisi de dades locals relacionades amb polítiques de sostenibilitat en quadres de comandament i mapes interactius ha estat també de gran utilitat fins a la data per elaborar memòries de sol·licitud de fons europeus i subvencions relacionades.

La informació permet fer un seguiment i avançar amb la planificació estratègica de la ciutat amb l'A2030, el pacte verd europeu o la transició energètica (amb disseny de xarxes de subministrament energètic, impuls de comunitats energètiques, subvencions per a l’eficiència energètica i implantació de renovables, rehabilitació d’edificis, promoció de renovables, campanyes de sensibilització ciutadana...).

A més, respectant l’accés a la informació pública, la transparència i el govern obert la informació es posa a disposició del ciutadà ajudant a crear un sistema de relacions entre les administracions i la ciutadania més interactiu i més participatiu, amb un diàleg permanent i bidireccional entre l’Administració i les persones a l’hora de definir i aplicar polítiques públiques i per a introduir i desenvolupar instruments de participació i col·laboració ciutadana en assumptes d’importància per al desenvolupament local.
Noves tecnologies
56 pràctiques
Les TICs faciliten les relacions ciutadanes, l'accés a les dades obertes i la disponibilitat d'indicadors de gestió. A més a més, són eines fonamentals d'innovació social que han estat utilitzades en diferents polítiques per a millorar la gestió, impulsar la comptabilitat electrònica i afavorir l'estalvi i l'eficiència energètica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.