L'increment de la generació de residus a nivell global és una problemàtica actual creixent, sobre la qual cal actuar reduint la quantitat de residus i augmentant la recollida selectiva. Per això, cal implementar sistemes de gestió eficients, i per tant canviar el model de residus actual. Els sistemes que han mostrat millors resultats són la recollida porta per porta i els contenidors intel·ligents.

La recollida de residus amb contenidors intel·ligents és un model que ja havien adoptat algunes localitats del País Basc i alguns municipis de la Garrotxa, el Bages o de la Conca del Barberà.

Abans de la implementació del nou model de residus, a Sant Just hi havia contenidors a la via pública i també recollida porta a porta de paper i cartó als establiments comercials del centre del municipi. El 2019, cada habitant produïa una mitja d'1,36 Kg de residus al dia i entre tots, se'n generaven 8.846 tones anuals.

El que es buscava amb la implementació d'aquests sistemes era augmentar el percentatge de recollida selectiva del municipi, els quals ja eren del 58%. Destaca el fet que hi havia fins a un 22% de residus impropis a la fracció d'envasos, i un 10% a la d'orgànics. Amb aquests mecanismes, a alguns països s'han assolit resultats de recollida selectiva superiors al 70%

Població: Població en general.

Territori: Sant Just Desvern.

La pràctica s’ha implementat paral·lelament a la recollida comercial porta per porta per a totes les fraccions i al projecte Life Rethink Waste, basat en l’estratègia de participació de la població basada en la idea KAYT (Know As You Throw, “Coneix el que llences”). Aquesta acció es fonamenta en el fet que els hàbits dels usuaris (productors de residus) cap a la recollida selectiva poden ser millorats simplement informant-les de forma contínua i personalitzada, tot combinant noves tecnologies de la comunicació amb reunions individuals amb persones informadores i fins i tot oferint-los beneficis econòmics. El KAYT vol arribar sobretot a aquelles persones que “volen estar informades”, tenen més dubtes sobre la recollida o no separen encara els residus.

La primera actuació va començar a principis de 2021 i va consistir en la creació d'una campanya comunicativa sobre el nou sistema de recollida i el seu funcionament.

La implantació es va realitzar per fases distribuïdes en el temps i en diferents zones del municipi. El març de 2021 va començar la implementació del nou model de recollida de residus al barri de la Miranda Canigó. Aquesta fase es va fer a una àrea majoritàriament de cases unifamiliars.

L'abril de 2022 es va dur a terme la segona fase al barri de Mas Lluí, la Plana-Bellsoleig i Torreblanca. Mas Lluí i Torreblanca es caracteritzen per tenir edificis de pisos i una major densitat de població. Bellsoleig és una barri majoritàriament de cases unifamiliars. Aquesta implantació va ser la més gran que s'ha fet fins ara, afectant a 1.238 habitatges.

A l'octubre del mateix any es va implementar la tercera i última fase que s'ha fet fins ara.

En cada fase es va disposar d’un punt informatiu previ per informar del canvi de model a més d’enviar a tots els habitatges una carta del regidor i un tríptic informatiu on s’explicava el nou model de recollida de residus i els seus objectius. A més es van planejar visites a tots els domicilis per part d’educadors ambientals, per informar del nou sistema, lliurar les targetes corresponents i els kits de reciclatge. Finalment es van instal·lar punts físics per lliurar les targetes als habitatges on els informadors no havien trobat ningú.

La instal·lació de contenidors amb xip ha anat de la mà amb la implementació de la recollida de residus porta per porta als locals comercials, que consisteix amb la recollida d'aquests a la porta del negoci, separat per fraccions i seguint un calendari i un horari preestablert.

La previsió és el setembre de 2023 seguir amb les implementacions i tenir tot el territori cobert en un any i mig.

Finalment, s’ha fet una avaluació interna de caire quantitatiu. Primer, el camió recollia els residus dels contenidors tancats i pesava el seu contingut i continuació es recollien els residus dels contenidors els que no estaven tancats i es van comparar els resultats per veure quin era l’efecte que podia tenir aquest tancament sobre la generació i separació de residus. Es va detectar una augment de l’11,5% en la separació de residus en el cas del contenidors tancats.

1.282.000€

La despesa total del darrer any pot desglossat amb les següents partides:

Servei de recollida de residus 1.199.475 euros/any
Servei de seguiment contracte, seguiment de la participació: 44.055 euros anuals des de l’abril de 2020 a l’abril 2025
Servei de comunicació: 39.420 euros anuals des de l’abril de 2020 a l’abril 2025

El projecte s’ha finançat a través del pressupost municipal i dues subvencions, de l’agència de Residus de Catalunya i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Per part de l’ajuntament s’hi ha dedicat dos tècnics de l’ajuntament més el personal de les empreses adjudicatàries responsables de la gestió de residus, la comunicació i seguiment.

Pel que fa als recursos materials utilitzats, de moment s’han instal·lat a la via pública 74 contenidors d’orgànica i 74 de rebuig, ambdós amb xip i les targetes per obrir-los. Durant la implementació es donava un paquet de bosses compostables, un paquet de bosses trio i uns cubells reixats per la separació de la matèria orgànica.

Per decidir el model es va crear una taula de residus on es van debatre alguns temes.

A més es va debatre el model implementat al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, un espai obert a totes les persones que hi vulguin participar on s'ofereix a les persones assistents un torn obert de paraules, peticions i preguntes.

Al municipi de Sant Just Desvern s’han instal·lat a la via pública 74 contenidors d’orgànica i 74 de resta amb xip, els quals s’obrin amb una targeta identificativa. Això representa el 48% de tot el municipi. Per altra banda, hi ha 2.253 domicilis que disposen de targeta, el que representa el 36% del total dels domicilis.

A més s’han realitzar sessions informatives, tant abans de començar la implementació, com en cada una de les fases

S’ha creat una pàgina web específica per al servei en qüestió.

S’ha fet difusió per xarxer socials
Canal de twiter
Canal d’Instagram

A més se n’ha fet difusió per mitjans de comunicació al Butlletí municipal

La font més important de difusió ha estat la visita domiciliaria de l’educador ambiental per explicar el funcionament del nou model.

Aquesta iniciativa ha tingut una sèrie d'impactes. Per una part s'han reduït un 10% els residus generats per habitant, passant de 498 Kg (2019) a 448 Kg (2022). En segon lloc, s'han reduït un 20% els residus de Resta per habitant, passant de 209 kg (2019) a 167 kg (2022). Finalment, s'ha augmentat un 5,2% la recollida selectiva passant del 57,5% (2029) al 62,7% (2022).

Si comparem la separació de residus entre les zones amb contenidors amb xip i les que no en tenen, aquesta ha augmentat un 11,5%.

Interna

L’empresa de gestió de residus i l’Ajuntament

Per una banda, al només tenir el model de gestió de residus implementat en un 36% de la població, les conclusions de l’efecte del canvi de model no podran ser definitives fins que no s’hagi implantat el nou model a tot el municipi.

La implantació no ha sigut conflictiva, hi ha hagut una bona acollida per part de la població. A més s’estan observant uns bons resultats provisionals respecte a l’augment en la separació dels residus.

Alguns punts febles de la pràctica que alguns usuaris deixen les bosses de residus fora del contenidor. Aquest fet comporta problemes de neteja en la via pública sobretot en zona a prop de Collserola per la presència del porc senglar.

Per altre banda, al haver estat implementat parcialment i no haver-hi altre municipi de l’Àrea Metropolitana amb el mateix servei totalment desplegat i avaluat, existeix una incertesa pel que respecte als possibles resultats de l’experiència.

Actualment Sant Just no disposa d’una taxa de residus. Una proposta de cara el futur és avançar en la implantació d’una taxa justa amb bonificació per la participació per la separació de la matèria orgànica.

La pràctica és perfectament reproduïble en altres àmbits i escalable a una població major, ja que no només s'adapta a un context i unes condicions concretes. Un inconvenient en aquest aspecte pot ser la falta d'experiències de les quals prendre exemple a nivell de Catalunya i Àrea Metropolitana.