L'any 2021, la Generalitat va sol·licitar la creació d'un programa específic per apropar els museus a la gent gran, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, celebrat al maig d’aquell any. Coincidint amb aquesta petició, el museu albergava una exposició sobre Granollers entre 1900 i 1930, centrada en el retaule de Sant Esteve. Atès que just al costat del museu hi ha una residència de gent gran, es va considerar que l'exposició, per la seva dimensió històrica i religiosa, podria ser especialment atractiva i que es podria adaptar a les seves necessitats específiques.

La primera acció va ser establir un diàleg amb els residents, als quals es va proposar l'organització d'activitats relacionades. Una integrant del personal de la residència, amb formació en art-teràpia, va acceptar participar en la proposta. D'aquesta manera, es va dur a terme una anàlisi conjunta de les potencialitats que el museu oferia en aquest àmbit, comptant amb l'experiència de l'equip del museu en l'organització d'esdeveniments i amb el coneixement sobre les necessitats de la població objectiu per part del personal de la residència.

L'esdeveniment organitzat va resultar ser un èxit remarcable. Va ser molt visual, enfocat en la recerca de la memòria de llarga durada, de la seva infància, i va ser molt participatiu. Es va adaptar a les necessitats específiques, com ara la mobilitat reduïda o els problemes de memòria. Aquesta experiència positiva va motivar la proposta d'organitzar esdeveniments semblants per a altres col·lectius del municipi, sempre adaptant-los a les seves necessitats específiques.

Població: Col·lectius de Granollers amb necessitats especials per accedir al museu.
Territori: Municipi de Granollers.

El Cuid'ART està vinculat amb el Programa d'assessorament per a projectes adreçats a la gent gran de la Comissió de Museus i Salut i amb el programa REBEC del Departament de Salut de la Generalitat.

Després d'una exitosa primera exposició orientada a la gent gran, el projecte va prendre la decisió d'expandir-se per abastar un públic més ampli. Aquesta expansió es va fer realitat gràcies a un esforç de contacte directe amb residències, casals i associacions, buscant la col·laboració d'aquestes entitats per ajustar millor cada activitat a les necessitats del seu públic.

El procés va començar amb visites a diversos centres per identificar els col·lectius atesos i determinar quines adaptacions i activitats especialitzades serien més apropiades. Aquesta estratègia no només va permetre establir relacions de confiança amb els professionals de l'educació, sinó que també va facilitar la comunicació i coordinació eficient de les activitats. Es van mantenir reunions amb altres museus per intercanviar idees i explorar un ampli ventall d'opcions disponibles, adaptant-se així a les necessitats específiques de cada col·lectiu. Cal destacar la situació d'un centre psiquiàtric, on va ser necessari implementar una formació molt específica per al seu personal.

La col·laboració amb les associacions es va institucionalitzar com una pràctica regular, organitzant esdeveniments de manera periòdica cada dues, tres o quatre setmanes, establint una rutina contínua i fiable per als participants. No obstant això, el tancament del museu per reformes el juliol de 2023 va requerir una adaptació creativa del programa. Després de deliberar amb cada centre sobre com procedir, es va decidir emprendre dues iniciatives principals: oferir itineraris culturals per la ciutat i realitzar tallers directament en els centres, vinculats a les temàtiques de les exposicions del museu.

Les accions implementades per aconseguir els objectius del programa inclouen:

-La creació de xarxes de col·laboració amb el Servei de Salut Comunitària i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, així com amb els referents de benestar emocional (REBEC), per integrar el Museu de Granollers com a recurs comunitari valuós.
-L'establiment de col·laboracions amb entitats locals que treballen amb col·lectius de salut mental i altres grups vulnerables, amb l'objectiu de dissenyar projectes a mida.
-El desenvolupament de projectes conjunts amb l'Hospital Asil de Granollers.
-La promoció de materials de comunicació especialment adaptats a les necessitats dels públics més vulnerables.
-La formació de xarxes de col·laboració amb diversos serveis de l'Ajuntament de Granollers, reforçant així el teixit social i cultural de la ciutat.

8,000.00

El projecte va començar el 2021 i va ser inicialment finançat per l'Ajuntament. En els anys següents, ha estat necessària la incorporació de noves instal·lacions i d'una persona de suport als tallers, la qual cosa ha augmentat el cost. Aquest increment ha estat cobert en part per la contractació de subvencions de la Generalitat.

2021*: 250 €
2022*: 600 €
2023*: 8.000 €
*No es pren en compte el salari de la Tècnica del Museu de Granollers.

-1 persona encarregada d'organitzar les visites.
-1 persona que anima els tallers.

Amb l'excepció dels itineraris de ciutat, les activitats es realitzen al Museu de Granollers o a les instal·lacions de les entitats que treballen amb aquests col·lectius.

Per determinar les mesures necessàries per adaptar les activitats, es treballa conjuntament amb el personal dels centres de procedència dels col·lectius que hi participen.

Els principals productes del programa són activitats personalitzades, dirigides a col·lectius específics, respectant els grups, horaris i la dinàmica motriu. Es presta especial atenció al confort, oferint una atenció individualitzada per a cada usuari, tenint en compte la motricitat i la capacitat de comprensió dels membres del grup. Les activitats es realitzen al Museu de Granollers, a la ciutat o directament als centres de procedència dels col·lectius que desitgen fer l'activitat.

Concretament, en el segon semestre del 2023, s’han ofert 5 itineraris patrimonial:

-Granollers, vila medieval i moderna: L’actual ciutat de Granollers té l’origen en una cruïlla de camins en la qual es va anar formant la vila medieval gràcies al desenvolupament d’un petit mercat (documentat des del segle XI) a l’aixopluc de l’església de Sant Esteve. L’itinerari proposa un recorregut pel centre de la ciutat, les muralles, les torres de defensa i els antics porxos.
-Granollers, modernista i noucentista: Des de mitjan segle XIX, amb el nou traçat de la carretera de Barcelona a Ribes i amb l’arribada del ferrocarril, Granollers va començar a experimentar un fort creixement econòmic, sobretot industrial. Això va comportar la construcció de nombrosos edificis públics d’estil modernista i noucentista. En el recorregut es comenten algunes de les cases més representatives d’aquesta època, al centre de la ciutat.
-Anem a les places: Anem a les places!, proposa un recorregut perquè a través del patrimoni històric, artístic i tradicional, com són els edificis, les escultures o d’altres elements, es pugui identificar la ciutat i descobrir les places més significatives del centre. Es durà a terme un recorregut per les places de Granollers.
-Descobreix qui hi ha a la façana!: Granollers, tot i la transformació urbanística que ha patit al llarg dels segles, conserva un bon nombre d’edificis d’èpoques passades. Alguns d’ells mostren escultures, esgrafiats i estucs a les finestres, portes i façanes. La proposta és descobrir aquests elements, explicar la seva història i situar-los en la seva època. L’itinerari es farà pel centre històric de la ciutat.
-La Porxada: La Porxada fou construïda com a llotja de gra entre els anys 1586 i 1587 per Bartomeu Brufalt, sota l’encàrrec del Consell de la Vila. A la ciutat, gairebé tot passa entorn de la Porxada. En aquesta activitat s’analitza la Porxada com a element singular de la ciutat.

També s'han ofert 5 tallers, en els quals, en una primera part, s'explica la història de l'art i, en una segona part, es realitza el taller:

-Tabula Rasa, noves projeccions visuals i conceptuals sobre el retaule de Sant Esteve de Granollers: S'introdueix l'art gòtic català a través del Retaule de Sant Esteve de Granollers i es realitza un taller on s'apren a pintar un retaule gòtic amb pintura al tremp d'ou.
-In Illo Tempore, Granollers en època romana: Es mira i comenta un vídeo de reconstrucció de la vil·la romana de Granollers i es realitza un taller on es crea una peça ceràmica a l'estil dels romans.
-El Modernisme a Granollers: S'introdueixen els elements d'arquitectura modernista i la seva aplicació a les cases de Granollers a través d'un joc participatiu de memòria i un taller on, a partir d'una rajola, es realitza la decoració segons les típiques rajoles hidràuliques modernistes.
-L’Adoberia dels Ginebreda: Visita a l’Adoberia dels Ginebreda i taller d’elaboració d’una bosseta de pell.
-Els oficis i les olors: De la mà de les essències dissenyades per un perfumista, els participants s'endinsen en el món dels adobers. El taller proposa fer una bosseta d'olors de flors.

La difusió es realitza a través del contacte personal amb els casals i associacions. També hi ha una pàgina web on es pot trobar la programació de les activitats: https://museugranollers.cat/activitats/cuid-art.

Durant l'any 2021, 20 grups amb 276 persones, incloent 225 usuaris i 52 cuidadors, van visitar les diferents exposicions del museu gràcies a aquest programa. Al 2022, el nombre va augmentar a 39 grups amb 568 persones, d'entre les quals 486 eren usuaris i 82 cuidadors. Durant l'any 2023, s'han beneficiat d’aquest programa 96 grups de gent gran i col·lectius de salut del municipi, amb un total de 1.504 persones, comprenent 1.332 usuaris i 112 cuidadors. D’aquests grups, 57 són grups de gent gran, 20 de salut mental i 19 de grups d'acollida.

Dels 57 grups de gent gran, 6 pertanyen a espais de trobada socials, com el Casal Cívic, l’Espai Actiu de la Gent Gran de l'Ajuntament de Granollers, els Amics de la Gent Gran i la Universitat Popular de la Gent Gran. Els restants 51 grups són de gent gran amb malaltia mental, acompanyats pels seus cuidadors: familiars i vetlladors.

En total, en els tres anys que s'ha implementat el programa, s'han acollit 155 grups, amb un total de 2.348 persones, de les quals 2.044 són usuaris i 306 són cuidadors.

El projecte ha esdevingut un element fonamental per al benestar a Granollers, facilitant l'accés al museu i a les activitats culturals per a col·lectius que habitualment no en gaudeixen. Es preveu que l'ampliació a dues o tres associacions addicionals, seguida d'una possible expansió a altres municipis de la comarca, enfortirà encara més la seva abast i impacte.

La inclusió garantida per aquest projecte promou la igualtat d'oportunitats en l'accés a recursos culturals i educatius, convertint-se en un actiu important per la salut comunitària i el benestar emocional. La cooperació entre diferents agents, com museus, entitats de salut mental, residències de gent gran, i el suport de la Generalitat i l'Ajuntament, demostra un model exitós de treball en xarxa. Aquest enfocament multidisciplinari enriqueix el projecte, permetent adaptar les activitats a les necessitats específiques de cada col·lectiu i fomentant la cohesió social. La capacitat d'adaptar-se i expandir-se per incloure més públics, juntament amb la creació de programes a mida per a diferents grups, demostra una planificació estratègica i una execució eficaç que maximitza els recursos disponibles.

Un dels possibles punts febles del projecte Cuid’Art radica en la dificultat d’adquirir l’expertesa per adaptar les activitats a una àmplia varietat de col·lectius. Això es deu a que, en intentar abastar molts col·lectius diferents, el projecte pot trobar-se amb el repte de no poder ajustar-se perfectament a les necessitats específiques de cada grup. Aquesta complexitat es manifesta especialment en el cas de col·lectius amb problemes de salut mental.

L'adaptació del projecte a les necessitats dels diversos col·lectius requereix una assistència tècnica significativa. Es proposa millorar l'assessorament per part de professionals experts en la matèria, tant en la fase de definició prèvia del projecte com en el disseny de les activitats a desenvolupar.

El projecte ha assolit un èxit remarcable a Granollers, fruit de la col·laboració estreta entre les entitats locals, l'accés a recursos culturals específics i el suport financer de les administracions públiques tant locals com autonòmiques. Aquest model de cooperació i inclusió es mostra com a replicable, tot i que la seva replicabilitat i escalabilitat podrien enfrontar-se a desafiaments en contextos o regions que no comptin amb aquest tipus de suport integrat o amb els recursos i instal·lacions necessaris.