El suïcidi és un important problema de salut pública. Es la quarta causa de mort al món entre les persones de 15 a 29 anys.

A Catalunya van morir per suïcidi 607 persones al llarg de l’any 2022 (50 persones al mes de mitjana). Així, les morts per suïcidi van quadruplicar les de víctimes per accident de trànsit. Segons l’Idescat, s’ha observat un creixement en el nombre de morts per suïcidi del 20% al llarg dels últims 10 anys, i d’un 25% en els darrers 15 anys. Cada pèrdua de vida no només és tràgica per si mateixa, sinó que també té efectes profunds i devastadors en famílies i comunitats senceres. Per altra banda, s’estima que per cada mort per suïcidi consumada es realitzen unes 20 temptatives, i la incidència més alta es pot observar entre els homes més grans de 60 anys. De fet, tres de cada quatre persones que es suïciden a Catalunya són homes, tot i que el nombre de temptatives és superior entre les dones.

Resulta fonamental revertir aquesta situació: s’ha d’enfortir la prevenció del suïcidi mitjançant accions formatives i de sensibilització i lluitant per trencar l’estigma associat a aquesta realitat, encara present. Tant els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), com el Pla d’Acció Mundial de Salut Mental de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) consideren el suïcidi com una causa de mort evitable, i proposen reduir la taxa mundial de suïcidi en un terç l’any 2030.

Per tot això, i tenint en compte les experiències internacionals d’altres institucions, al març del 2020 neix la Xarxa de Prevenció de la Conducta Suïcida, com a marc de treball per connectar organitzacions i entitats desplegades en el territori, amb capacitat d’acció i incidència en matèria de prevenció del suïcidi. La Xarxa s’emmarca en les bases d’una Estratègia de Prevenció del Suïcidi, que pretén identificar, connectar i alinear agents socials de l’àmbit de la salut mental, per generar una agenda comuna d’accions i projectes. Aquesta xarxa singular respon al model de governança del Pla de Salut Mental (2016-2022 i 2023-2030), que s’articula a partir de diferents taules de participació: la Taula de Salut Mental de Barcelona, que és un espais compartit per a la planificació estratègica (disseny, desplegament i seguiment) i és intersectorial; i les Taules de Salut Mental de Districte, que tenen una funció més operativa (antenes als barris, detecció de necessitats, escalar accions, etc.).

El TPS, per tant, es configura com una acció específica de la Xarxa de Prevenció de la conducta suïcida. Encara que l’interès per crear una línia telefònica d’escolta es comença a gestar abans de l’estat d’alarma i del confinament, la situació d’emergència sobrevinguda causada per la COVID 19 i l’impacte en la salut mental provoquen que es prioritzin accions estratègiques

EL programa està adreçat a: persones directament implicades i que manifesten algun signe de conducta suïcida; persones de l’entorn (familiars, amistats, àmbit laboral i/o estudi, etc.) de la persona que manifesta algun tipus de conducta suïcida; i ersones supervivents a la mort per suïcidi d’una persona propera (familiar, amistats, àmbit laboral i/o estudis, etc.).

Abast territorial: Municipi de Barcelona

El programa està vinculat al Pla de Salut Mental 2016- 2022 de l'Ajuntament de Barcelona.

La gràfica següent presenta de manera sintètica les fases a través de les quals s’ha dissenyat i desenvolupat el servei.

250,000.00

Conveni de Col·laboració amb la Fundació Ajuda i Esperança. El cost del projecte l’any 2023 és de 250.000 euros, dels quals l’Ajuntament de Barcelona n’aporta 150.000 euros. Des de l’any 2022 la Generalitat de Catalunya, per tal d’assumir les trucades rebudes de fora de Barcelona, fa una aportació a aquest projecte.

El servei compta amb Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació Ajuda i Esperança.

1. Ajuntament
Tècnica de Gestió i cap del Dept. de Salut Mental, per la coordinació, seguiment i articulació de tots els agents implicats.

2. Entitat
Tècnic coordinador del servei (responsable equip de voluntaris, informes de seguiment etc.).
95 persones voluntàries per atendre les línies d’atenció telefònica en un horari ininterromput. D’aquestes, 70 persones són orientadores (voluntàries que atenen el telèfon) i 25 altres persones ofereixen suport telemàtic a aquestes orientadores durant les situacions de risc imminent de suïcidi. Professionals de la Salut Mental per formar i oferir suport psicològic i emocional als equips d’atenció, per fer front al cost personal d’atendre trucades amb un elevat component emocional, estressant, etc.

Des d’un punt de vista més qualitatiu, l’anàlisi dels resultat obtinguts, ha permès a l’Ajuntament complementar el servei de suport telefònic amb un xat de suport emocional per a joves (via WhatsApp), creant així un canal de comunicació escrita que resulti més familiar i còmode per un col·lectiu adolescent. El xat es configura com un espai on poder expressar les seves preocupacions i el malestars, sobre la base del model del TPS, s’ofereix també suport i orientació a les persones properes del o la jove.

Sempre durant el 2022, i fruit del model del TPS, la Generalitat habilita una línia telefònica especialitzada en conductes suïcides al 061, com a servei de salut portat a terme per professionals.

Un altre element a destacar, com a resultat del projecte, són les demandes per participar en accions formatives, adreçades als Districtes i a la Guàrdia Urbana, sobre com detectar senyals d'alarma i com respondre davant d'un cas de risc amb una ideació o una conducta suïcida, que es van realitzar en col·laboració amb les entitats Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi (ACPS) i Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS) que tenen un punt d’atenció cadascuna a l’espai Barcelona Cuida.

Al mes de maig del 2022, el TPS guanya un dels premis Health Awards 2021 de la Comissió Europea, com a servei pioner a tot l’estat que va contribuir en alleujar l’impacte de la COVID 2019 a l’àmbit de la salut mental.

Hi ha dades que avalen els bons resultats del servei que tenen a veure amb: l’evolució positiva de les quantitat de trucades, el nombre de situacions de risc imminent de suïcidi ateses i que van acabar amb un rescat i, finalment, la percepció positiva de l’equip orientador sobre l’impacte dels servei (47% alt, 45 %mig).

Entre les fortaleses, cal destacar l’abordatge preventiu, integral i multi-dimensional d’un fenomen complex. En altres paraules, la capacitat del TPS per abordar el tema del suïcidi, des d’una perspectiva preventiva d’escolta activa, amb una línia telefònica gratuïta i amb alt grau de disponibilitat (24/7) i el fet que sigui un servei orientat i adreçat a persones amb ideació suïcida, però també als seus familiars i finalment a familiars supervivents, que podrien tenir i/o desenvolupar signes de conductes suïcides.

També, que la participació dels equips de voluntariat pot contribuir a la destigmatització de les persones amb trastorn mental, conscienciant i empoderant a la ciutadania sobre la importància de la prevenció de les conductes suïcides, sobre el dret d’aquest col·lectiu heterogeni a ser respectat i escoltat.

Per altra banda, es detecten algunes dificultats que tenen a veure amb temes pressupostaris, ja que el servei funciona amb convenis anuals i, per tant, la seva continuïtat està subjecta als marcs polítics-institucionals canviants. La pròpia naturalesa de les trucades, que es basa en la confidencialitat, per quant sigui una característica que pot afavorir l’ús del servei per part de persones amb trastorns de salut mental altament estigmatitzades, genera dificultats a l’hora d’avaluar els resultats i l’impacte. Finalment, cal esmentar les dificultats relatives a la difusió, ja que els equips orientadors valoren que el TPS és poc conegut entre la població i, de vegades, es pot confondre amb el telèfon genèric de l’Esperança.

Pel que fa a la transferibilitat, el projecte consta del document: Model. Telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona, on es descriuen de forma clara els antecedents i referències internacionals de la línia d’escolta, els objectius, el model conceptual, l’estructura i organització de tot el servei. Aquest document facilita i garanteix la seva replicabilitat i l’impuls de projectes semblants, com són el xat de suport emocional, i les línies 061 especialitzat o el 024, descrites a l’apartat de resultats.