L’any 2018, l’Ajuntament de Terrassa i l’associació SOS Racisme Catalunya signen un conveni de col·laboració per a treballar conjuntament en la garantia dels drets humans a la ciutat, així com vetllar per la igualtat entre ciutadans i l’erradicació de qualsevol forma de discriminació racista. Una de les actuacions incloses en el conveni és la realització d’un estudi proposicional, en el qual s'evidencia que Terrassa, tal com succeeix en altres ciutats catalanes, compta amb un alt percentatge de persones amb diferents orígens, nacionalitats, ètnies, cultures i creences; això, d’una banda, suposa un enriquiment per a la societat terrassenca, però també comporta un seguit de reptes als quals cal donar resposta, un dels quals és la necessitat de dotar-se d’instruments per prevenir i abordar les discriminacions racistes que es puguin donar a la ciutat.

En aquesta línia, una altra de les actuacions a desenvolupar va ser el Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme (SAiD): entre el 2018 i 2024, s'han atès 98 casos de discriminació racista, identificats a partir de situacions racistes exposades a l’Espai Terrassa sense racisme o relatades per les mateixes víctimes, membres d’entitats o persones tècniques. A part d'aquestes xifres, es considera que hi ha un problema generalitzat d’infradenúncia d’aquestes discriminacions per diversos motius: segons un estudi de SOS Racisme un 70% de les situacions racistes a Catalunya de l’any 2024 no s'han denunciat, a causa de diferents causes com la desconfiança a les institucions, el temor a les represàlies o a la revictimització, la manca de suport i de recursos, les limitacions legals o la dificultat per identificar l’agressor.

El servei de Ciutadania i Migracions de l’Ajuntament de Terrassa havia impulsat l’Espai Terrassa sense racisme, un espai que aglutina a diverses entitats de la ciutat i persones a títol individual per a lluitar contra el racisme. A partir del coneixement d’una proposta semblant de visibilització d’experiències amb realitat virtual, es proposa a l’Espai fer un projecte similar, amb persones de Terrassa i localitzacions de Terrassa (amb metodologia participativa, a partir d'històries reals).

La motivació del projecte és afegir una eina per sensibilitzar contra el racisme, i que insta a actuar davant casos de racisme com a víctima o testimoni, i que es pot utilitzar com a complement d'altres activitats que es fan des del Servei de Ciutadania i Migracions durant l'any vinculades a la sensibilització (xerrades, tallers, etc), ja que atrau un públic divers de qui aniria a un taller i es pot situar en esdeveniments com: fires, la festa major, diades d'alguna entitat o centre educatiu, festes o actes de barri.

Ciutadania de Terrassa

Projecte del Servei de Ciutadania i Migracions

El procés de creació de les narratives i el material necessari per al projecte s'ha allargat durant tot el 2024: s’inicia amb trobades del grup de treball durant el mes de febrer i finalitza amb la presentació pública el 13 de desembre.

La primera línia d’actuació ha estat la creació d’un grup de treball per a la construcció de les narratives i els guions i l’enregistrament dels vídeos que les acompanyaven, i es realitza entre els mesos de gener i febrer de 2024. Inicialment, a partir del grup de l’Espai Terrassa sense racisme, de la difusió feta entre les persones que en formen part i d’altres persones que s’hi van sumar a aquesta iniciativa, es constitueix un grup de persones amb el qual es va determinar un calendari de trobades per construir col·lectivament els guions de les diferents narratives que s’exposaran en els vídeos. Per a escollir les temàtiques se seleccionen algunes temàtiques prioritzades per l’Espai Terrassa sense racisme i se n'afegeixen algunes de les proposades arran del treball grupal i consensuades amb el grup.

A continuació, es defineix un calendari per enregistrar les històries en vídeos 360º: aquestes gravacions han comptat amb els propis participants del grup de treball com a personatges protagonistes per a recrear les històries. Els enregistraments s'han produït durant dos dissabtes del mes de febrer. Un cop editades les narratives s'inicia la fase per acabar d’escollir la versió definitiva d’aquestes: en una primera trobada conjunta amb el grup, celebrada el 23 de juliol, es visualitzen les gravacions i proposar algunes modificacions. Posteriorment, al mes d’octubre, es fa una jornada de visualització final per acabar de validar-ne el contingut.

Amb les narratives definides, es prepara el material tècnic indispensable per a poder oferir el recurs a la ciutadania: el projecte “Posa’t les ulleres i actua contra el racisme. És responsabilitat de tothom” es presenta en societat el 13 de desembre de 2024 en un acte celebrat a l’equipament Vapor Prodis de la ciutat. Un cop estrenades, el dispositiu de les ulleres s’ofereix al públic en jornades a la ciutat, com la Fira d’Orientació o la Festa Major, i també es fan trobades per a professionals; en totes les ocasions en què es presenta el recurs, es demana a les persones que en feien ús si poden respondre un breu qüestionari d’avaluació, i també s’ofereix informació del SAiD per a tothom qui pugui requerir aquest servei.

8000

Finançat pel Servei de Ciutadania i Migracions

Tècnica del Servei de Ciutadania i Migracions

Per a la implementació de la iniciativa es requereixen diferents recursos tecnològics i audiovisuals, principalment dues ulleres de realitat virtual, dues tablets per visualitzar les narratives i uns auriculars per seguir les narratives. Per fer més realista l’experiència, es disposa d’objectes amb els quals la persona usuària interactua mentre visualitza les narratives, com un llibre, un mòbil o un volant de cotxe.

Des de l’inici s'estableix un grup de treball format per persones vinculades a l’Espai Terrassa sense racisme, on les persones tenen un rol actiu en el disseny i gravació de les diferents narratives, comparteixen les seves experiències, validen el contingut generat i, en alguns casos, són els i les protagonistes de les gravacions. De cara al futur, es planifica la continuació de reunions puntuals per definir la presència dels dispositius en determinats esdeveniments i trobades, comptant en aquestes amb la presència de persones del grup de treball.

Es realitzen cinc reunions amb els membres del grup de treball per definir el contingut i elaborar els guions, que se celebren entre el 6 i el 22 de febrer de 2024. En total, van ser 15 hores de reunió preparatòria. Pel que fa a les gravacions, se’n fan dues sessions de 4 hores i dues trobades de visualització grupals de 3 hores.

El principal producte assolit és la creació de cinc vídeos gravats en 360 graus i cada un d’ells representa una narrativa basada en temàtiques proposades i treballades amb el grup de treball:
· Racisme quotidià: discriminació en espais d'oci, parades policials per perfilació ètnica i racisme en el transport públic
· Racisme immobiliari
· Dol migratori i discriminació financera: denegació d'obertura compte bancari de pagament bàsic amb passaport
· Dret a la diferència i igualtat de drets (origen, religió), “emblanquiment” per a ser acceptada, identitat múltiple
· Racisme a l'escola, sexualització del cos de dona negra; racisme i esport

Les històries són basades en fets reals viscuts per persones del grup de treball i s’han gravat a Terrassa, per vincular el projecte amb el municipi. Al final de cada vídeo, s’informa sobre el SAiD. Les narratives, pensades per majors de setze anys, es visualitzen amb ulleres de realitat virtual, mitjançant les quals les persones es poden posar en la pell de les que pateixen discriminacions racistes. S’acompanya de dues tauletes tàctils i amb objectes per reproduir les històries i poder executar el rol dels protagonistes. Hi ha assistents durant la visualització que facilita els objectes; els assistents poden ser els protagonistes de les històries enregistrades. Durant la presentació pública es fa una taula rodona amb la participació dels protagonistes de les narratives, que va comptar amb l’assistència de 63 persones. Pel Dia internacional per a l’eliminació de la discriminació racial, el 21 de març, se celebra la jornada “Posa’t les ulleres i actua contra el racisme” per a personal municipal i ciutadania. Aquesta trobada inclou espais de debat, acció i sensibilització, i compta amb la participació de veus expertes i testimonis vinculats al projecte. Durant el 2025, s’ha comptat amb el recurs de les ulleres de realitat virtual en els següents actes: la fira Terrassa Tria Futur (19 de març) o l’esdeveniment inVideogames Jam (6, 7 i 8 de maig) i a la trobada de professionals d’àmbit estatal MigrAdmi (13 i 14 de febrer). En tots els espais on s’ha recollit la valoració de les persones que havien visualitzat les narratives, des de desembre del 2024 fins al maig de 2025, la valoració mitjana del recurs com una eina de sensibilització antiracista és de 4,87/5.

La pràctica s'ha donat a conèixer en diferents actes oberts a la ciutadania, i també se n'ha fet difusió a mitjans de comunicació locals, i a les xarxes socials d’aquests mitjans i de l’administració local terrassenca.

A nivell estatal, la Cadena SER ha entrevistat la regidoria Polítiques de Gènere, LGTBIQ+, Ciutadania i Migracions, Polítiques Socials d'Habitatge i Promoció Pública d'Habitatge per conèixer la iniciativa.

El Projecte s'ha reconegut com a bona pràctica municipal a la trobada estatal MigrADMI2025 que va tenir lloc els dies 14 i 15 de febrer de 2025. El 100% de les persones que han visualitzat les narratives, en el marc d'aquestes jornades, les han valorat amb un 5/5 com a eina de sensibilització antiracista. Fruit d’aquesta participació, des de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia es reconeix la pràctica innovadora en un butlletí publicat el 7 d’abril de 2025.

La iniciativa fomenta l’empatia, la sensibilització i la identificació del racisme a partir de l’ús innovador de la realitat virtual i de la visualització de les cinc narratives enregistrades. La metodologia utilitzada permet que les persones usuàries es puguin aproximar a la realitat de les persones que pateixen discriminacions racistes: en aquestes, la persona usuària no sols encarna el cos d’una persona racialitzada, sinó que en algunes d’aquestes narratives també se situa com a persona “espectadora”. En algunes d’elles, es donen pautes de com actuar. A més, mentre es visualitzen les narratives, la persona usuària entra en contacte amb els objectes amb els quals interacciona la persona que encarna, a partir d’una persona assistent que pot ser la protagonista de la història, i això fa que augmenti el seu impacte. Tot això afavoreix l’empatia i augmenta la connexió emocional amb les víctimes de racisme, més que a partir d’altres mètodes més tradicionals: la realitat virtual permet que les persones usuàries visquin situacions que els inciten a reflexionar sobre situacions, els seus propis prejudicis o les seves accions, fomentant un aprenentatge més profund i durable (pel seu impacte emocional).

Un altre dels impactes esperats de la iniciativa és l’augment de casos del SAiD de Terrassa: a partir de l’existència d’un recurs com el de les ulleres virtuals i les narratives vinculades, el servei guanya més visibilitat pública i també esdevé una via de difusió perquè la ciutadania hi pugui accedir. Altres polítiques i serveis públics, com podrien ser plans d’habitatges, també es poden enriquir i potenciar amb les mirades que s’han recollit en el procés d’elaboració de les narratives.

L’impacte també ha estat gran en el col·lectiu de persones que han format el grup de treball, ja que els ha permès fer xarxa i visibilitzar situacions de discriminació quotidiana que pateixen. La seva implicació ha estat molt alta i un element imprescindible pel disseny de narratives reals, fet que augmenta la potencialitat del recurs com a eina antiracista. Fruit de la relació intensa entre les persones del grup de treball es preveu la constitució futura d’una Plataforma contra la Discriminació i el Racisme a Terrassa, una organització ciutadana autònoma.

Finalment, les persones que han visualitzat les històries a través de les ulleres de realitat virtual consideren que són narratives efectives per transmetre missatges antiracistes, les quals ajuden a comprendre millor les situacions de discriminació que es donen en el dia a dia de persones veïnes i que fomenten la connexió emocional amb les víctimes.

Interna

Ajuntament de Terrassa

El recurs de les ulleres de realitat virtual són una eina innovadora que facilita la sensibilització i visibilització de situacions de discriminació racista. Permet empatitzar amb les persones que les pateixen i ho fa de forma molt propera, a partir de la gravació d’experiències reals i quotidianes enregistrades a la mateixa ciutat de Terrassa.

Un altre dels objectius que assoleix notòriament és el fet de visibilitzar el SAiD: la proposta facilita que el servei guanyi notorietat i pugui arribar al conjunt de la ciutadania, especialment a les persones que poden patir situacions de discriminació o violència per aquests motius.

Les ulleres de realitat virtual tenen algunes limitacions tècniques que n’impedeixen un ús massiu alhora, però les seves capacitats multipliquen l’impacte de l’experiència. Així doncs, esdevenen una bona eina complementària a altres accions de sensibilització com exposicions, tallers i xerrades, així com per utilitzar en dinàmiques en grups reduïts.

Denúncia de la discriminació racista de forma innovadora i des de la posició i veu de les víctimes.

Visibilització del SAiD del municipi.

Narratives basades en casos reals i concrets.

Identificació de les gravacions amb el municipi.

Limitacions tècniques: no es pot utilitzar de manera autònoma, cal algú que acompanyi.

Dificultat per compartir-ho en espais amb molta afluència de públic.

Estudiar possibilitats per fer veure les narratives a més persones alhora i poder fer una difusió del missatge més eficient.

La possibilitat que ofereix la realitat virtual d’acostar-se de forma immersiva a altres realitats és un valor afegit a la iniciativa i que es pot replicar en altres àmbits. 

També és interessant d’extrapolar el disseny participatiu de les narratives.