Durant els primers mesos de l’any 2023, el veïnat del nucli antic del barri de la Geltrú va augmentar la seva demanda a l’Ajuntament de respostes davant el malestar provocat principalment per l’aglomeració de clients d’oci nocturn en aquesta zona, una de les tres de la ciutat on es concentraven més establiments d’aquest tipus. Al barri, que té una situació cèntrica a Vilanova i la Geltrú, reiteradament es manifestaven actituds incíviques, especialment durant les nits dels caps de setmana: els sorolls derivats de l’activitat en bars, places i terrasses, així com alguna baralla i el consum de drogues, havien generat sensació d’inseguretat i percepció de deteriorament del barri entre el veïnat.

Per tal de donar resposta al malestar ciutadà i al deteriorament de l’espai públic que s’estava produint, es va prendre la decisió des de l’Ajuntament de crear una Taula de Convivència. La finalitat d’aquesta era dissenyar i implementar estratègies d’abordatge de la problemàtica amb una perspectiva integral i amb treball transversal de les diferents àrees de l’administració, per a poder millorar en la qualitat de vida comunitària de la zona. L’administració local volia generar un espai de relació entre els agents que intervenen al barri, cercant-ne una millor coordinació, actuacions més eficaces i un missatge cap a la ciutadania més unificat.

Barri de la Geltrú, de la ciutat de Vilanova i la Geltrú

La Taula ha estat el nexe de diverses actuacions dels serveis de l’Ajuntament destinats a la millora de la convivència al barri de la Geltrú i el seu entorn.

La Taula per la Convivència va néixer al mes d’octubre de 2023 com un espai de reflexió i anàlisi de diferents serveis municipals; des de la diversitat de perspectives, es va treballar en un pla d’acció que donés resposta directa a les problemàtiques vinculades amb l’oci nocturn al barri antic de la Geltrú i que elaborés un pla d’acció integral a mitjà-llarg termini. El treball en xarxa dins l’Ajuntament és un dels pilars de la iniciativa, la qual compta amb la col·laboració, externa però imprescindible, d’associacions veïnals de l’entorn i els establiments comercials.

1. Diagnosi i creació de la taula
Inicialment es va assumir una metodologia de treball proposada per la Diputació de Barcelona, generant un espai participatiu i col·laboratiu d’escala professional on es reunien representants de les següents àrees de l’Ajuntament: Convivència i Equitat, Alcaldia, Policia Local, Llicències i Disciplina Urbanística, Espai Públic, Serveis Jurídics-Administratius, Comunicació, Participació i la presidenta de l’Àrea de Polítiques de Ciutadania. Hi participaven tant càrrecs polítics com tècnics, i també s’hi van sumar membres d’alguns serveis externs com la Companyia d’Aigües i els Mossos d’Esquadra. En l’origen de la Taula es va posar en comú la problemàtica i cada servei va posar en comú les percepcions i fets que havien detectat; gràcies a això es va realitzar una diagnosi unificada que va identificar diferents vies de millora. La primera fase es va finalitzar amb el disseny d’un pla d’actuació conjunt: aquest document comptava amb la planificació de mesures per millorar la convivència al barri i disminuir les situacions problemàtiques que s’hi produïen. D'ençà de l’inici del procés hi ha hagut un grup motor de treball dedicat a impulsar el treball transversal: aquest ens de coordinació política-tècnica el conformaven el referent d’alcaldia, el regidor de Convivència, la coordinadora de l’àrea de Ciutadania i la cap del Servei de Convivència i Equitat. En els primers passos de la Taula de Convivència, durant l’etapa de diagnosi, es van fer trobades amb els diferents agents vinculats amb el barri. En primer lloc, representants de l’Ajuntament es varen reunir amb l’Associació de Veïns de la Geltrú i posteriorment ho van fer amb la plataforma Recuperem la Geltrú, la majoria dels locals d’oci i restauració així com altres entitats i col·lectius ciutadans.

2. Consolidació
Un cop estructurada la Taula es va establir una periodicitat trimestral de la trobada, amb alguna excepció en funció de necessitats concretes. A cada una de les sessions, cada servei participant proposa actuacions a realitzar en el seu àmbit i conjuntament es consensua la idoneïtat d’aquestes; també es fa un seguiment de les accions que ja s’estan realitzant. Cada trobada finalitzava amb acords conjunts i una revisió del pla de treball consensuat. A mesura que la Taula s’ha implementat i ha anat agafant rodatge s’ha consolidat el seu funcionament: ha anat incorporant més serveis (Cultura, Esports, Joventut i Projecció de Ciutat) i també ha adaptat la seva forma de treball tractant blocs temàtics. En aquest darrer cas, en funció de les temàtiques a tractar, s’han creat grups petits de treball on hi participa el grup motor i els serveis municipals més implicats en les matèries. Durant aquesta segona fase s’han mantingut els contactes periòdics amb l’Associació de Veïns del barri de la Geltrú, amb l’agrupació “Recuperem la Geltrú”, amb els establiments i amb altres organitzacions ciutadanes o de nuclis de població que tenien demandes al respecte. En aquestes trobades es comparteixen els progressos i actuacions fets per l’administració municipal, alhora que s’escolten les reivindicacions ciutadanes. Per a coordinar aquestes trobades es va establir un canal de comunicació únic per part de l’Ajuntament, per tal de centralitzar les comunicacions amb els determinats grups. Pel que fa a les accions implementades es van centrar els esforços a intervenir en les zones on hi ha més activitats que poden esdevenir problemàtiques. Els diferents actors de la Taula han establert quatre focus principals: consumicions al carrer i establiments d’oci nocturn, consums a les terrasses i sensellarisme. D’altra banda, els serveis implicats també consideren que cal identificar el barri de la Geltrú amb un vessant més cultural i comunitari i aquesta línia va influir en la programació d’activitats; a més llarg termini, també s’han planificat altres actuacions socioculturals que tracen el camí cap a una transformació de la vida social del barri.

-

La contractació per a la dinamització de la taula l’ha assumit la Diputació de Barcelona.

Per a l’Ajuntament la taula no ha comportat un cost directe, però sí que s’han fet inversions vinculades a actuacions executades a partir dels temes tractats a la Taula.

El grup motor del projecte ha liderat la iniciativa, la qual té una naturalesa transversal que agrupa a deu àrees que tenen incidència en l’espai públic. La dinamització tècnica de la Taula l’han assumit dues professionals de l’empresa externa, amb el suport de dos professionals de la Diputació de Barcelona.

Recursos propis dels diferents serveis de l’Ajuntament vinculats a les accions promogudes per la Taula.

La Taula de Convivència és un espai de treball transversal i participatiu de diferents àrees i serveis de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

La ciutadania, sobretot aquella organitzada en associacions i grups, ha tingut capacitat d’incidència durant tot el procés de la Taula mitjançant trobades puntuals amb l’Ajuntament.

La Taula per a la Convivència del barri de la Geltrú ha permès generar un espai de col·laboració i treball transversal entre les diferents àrees i serveis de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Inicialment, es van establir un conjunt de mesures urgents per la millora de la convivència, les quals es van agrupar en cinc àmbits: seguretat i convivència, normativa de comerços i establiments, soroll nocturn a l’espai públic, bones condicions a l’espai públic i governança.

En els primers sis mesos d’ençà de la creació de la Taula s’ha minimitzat l’escenari de conflictes vinculats amb l’oci nocturn al barri, gràcies a les accions coordinades entre els serveis de Convivència i Equitat, Disciplina, Espai Públic i la Policia Local, principalment. A partir de les intervencions planificades en el pla d’actuació conjunt s’ha millorat en els següents aspectes:
• Seguretat i convivència al barri, gràcies a l’increment de la presència policial i la intervenció dels agents per la convivència.
• Condicions dels espais públics per l’increment de la neteja i la neteja de les pintades.
• Malestar del veïnatge originat pel soroll produït per l’oci nocturn per les actuacions executades envers el compliment de la normativa de comerços i establiments
• Estratègia integral en l’àmbit de la convivència en el barri de la Geltrú, dissenyada conjuntament per part de tots els actors implicats en la Taula.

A partir del treball de la Taula, s’han creat diverses activitats culturals i comunitàries al barri de la Geltrú, com per exemple les activitats desenvolupades durant les festes de Nadal al territori i també es va proposar la creació d’un mural artístic dins d’un procés participatiu amb agents del territori. A partir de l’experiència de la Geltrú, a escala de ciutat es va incorporar la dinàmica d’executar programes de jornades d’embelliment de l’espai públic, consistent en dies intensius de neteja i reformes en una zona concreta. Això permetia que les millores fossin més evidents per a la ciutadania.

La Taula ha comptat amb la col·laboració activa de l’equip de Comunicació de l’Ajuntament, el qual ha estat un actiu important a l’hora de fer arribar al veïnat quines eren les actuacions que s’estaven duent a terme per tal d’assolir els objectius plantejats. A les xarxes socials i a la pàgina web local s’han anat fent publicacions i notícies que esmentaven algunes de les actuacions impulsades per la Taula.

El Servei de Convivència i Equitat de l’Ajuntament vilanoví va presentar l’experiència de la Taula a la 14a Jornada de Mediació, organitzada per la Diputació de Barcelona i que tenia com a títol “Convivència i mediació en els espais de sociabilitat de la ciutat”.

L’impuls de Taula ha generat un espai de treball en xarxa i col·laboratiu essencial per donar una resposta integral a les problemàtiques socials i la complexitat que es viu al barri: la implicació de tots els serveis participants ha contribuït a generar un espai constructiu de debat que reuneix l’expertesa de diferents professionals.

Aquesta metodologia ha estat exitosa, fet que es denota si es té en compte que el govern municipal vol ampliar-la a tota la ciutat, i ha impulsat un canvi de visió del problema: d’una mirada parcel·lada i enfocada a una resolució immediata cap a canvi de dimensió global i un treball comunitari de barri. L’abordatge des d’una perspectiva comunitària és significatiu, ja que entén l’espai públic com un entorn compartit en el qual cal un abordatge en el que s’impliquin els diferents serveis del municipi i es vagi acompanyat del teixit social del barri.

L’estratègia de combinar la resolució actual dels problemes amb una projecció de millora de barri a mitjà i llarg termini també ha resultat essencial: aquesta coordinació política i tècnica ha permès donar respostes àgils (millora de la neteja, més presència policial, millora d’espais públics, revisió i modificació de llicències si és el cas), alhora que ha treballat pel disseny conjunt de planificacions a més llarg termini.

Les actuacions impulsades arran de la Taula han contribuït a reduir el malestar veïnal vinculat amb les molèsties produïdes per l’oci nocturn de la zona, i gran part del veïnat en reconeix la millora. En aquest sentit, l’aposta per la prevenció i la transparència externa cap a la ciutadania han estat aspectes rellevants per entendre l’èxit de la pràctica.

Interna

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

L’estratègia de reducció del malestar veïnal del barri de la Geltrú per les molèsties ocasionades per l’oci nocturn ha promogut el treball transversal i col·laboratiu entre diversos equips de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. La transparència del procés, interna entre àrees i externa envers la ciutadania, la coordinació entre serveis i l’impacte de les actuacions són tres dels elements essencials que han permès assolir els objectius inicials.

En aquest sentit, les actuacions han combinat d’una forma eficient les accions a curt termini, centrades a resoldre les demandes veïnals, amb una visió de millora de la vida comunitària de l’entorn. Aquest darrer fet reforça la identitat cultural i comunitària del barri.

Canvi de visió del problema: d’una visió parcel·lada i de resolució immediata a una dimensió global i de treball comunitari amb el barri.

Treball transversal exitós per resoldre una problemàtica complexa.

Coordinació entre àmbits de l’administració i aposta tècnica-política.

Reducció de les molèsties produïdes per l’oci nocturn i millora de la vida comunitària del barri.

Comptar amb molts actors a la taula requereix una organització i dinamització de les sessions molt elaborada per tal de garantir l’eficiència.

Ampliar la metodologia de la Taula per a la Convivència del Barri de la Geltrú al conjunt de la ciutat, fent èmfasi en les zones on faci més falta.

Traslladar les conclusions del treball de la Taula a les normatives municipals vinculades al civisme.

La metodologia de treball en xarxa entre diferents àrees i serveis de l’administració, conjuntament amb actors que tenen incidència en un territori, així com la doble mirada de curt i mitjà-llarg termini són elements que es poden importar a altres àmbits o plans d’actuació.