El programa va néixer l’any 2021 arran de la detecció, per part de l’Ajuntament i els Serveis Socials Bàsics, de la necessitat d’una metodologia més eficaç. Es va observar que cada professional treballava de manera diferent i, per tant, això afectava en casos de famílies en situacions cronificades, les quals requerien un enfocament metodològic que tingués un impacte positiu real en les famílies.

Per aquest motiu, es demana la col·laboració d’una catedràtica de la Universitat de Lleida, especialista en infància, perquè els assessorés i acompanyes en la recerca d’una nova metodologia. Finalment, va proposar la implementació d’aquest programa amb el model del triangle de la parentalitat, ja que gran part de la seva trajectòria professional l’ha dedicat a fer recerca sobre aquest model i, per tant, ha trobat evidències científiques del fet que és efectiu.

Des d’aleshores, s’ha treballat conjuntament amb els professionals dels SIS i dels Serveis Socials Bàsics, que són els encarregats de derivar al programa les famílies que ho poden necessitar. Això va suposar un canvi en el model de funcionament dels serveis, donant lloc a un mètode d’intervenció més estructurada.

El programa va adreçat a totes les famílies en situació de risc amb infants i adolescents d’entre 0-5, 6-12 i 13-18 anys, en les quals s’identifiquin mancances en l’exercici de les competències parentals i l’absència significativa de respostes a les necessitats dels nens, nenes i adolescents (NNAs).

Aquest programa estableix un model de treball amb famílies que va començar amb una fase pilot l'any 2022, impulsat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Lleida. Està orientat en els següents principis:
- Enfocament participatiu: El punt de vista del NNA i de les mares i pares com a element central del procés de canvi cap a la millora.
- Enfocament inclusiu: Ajustant la intervenció a les característiques familiars fomentant els recursos universals.
- Treball proactiu: Treballant amb la família per aconseguir la seva implicació. La participació de la família no és una condició, sinó l’objectiu a aconseguir.
- Enfocament ecològic: Centrat en les necessitats de la infància i adolescència, en les competències parentals i en les relacions del context.
- Perspectiva de les fortaleses: Promoció de les capacitats i competències de la família i del seu context social.
- Complementarietat metodològica: Combinació d’estratègies individuals i familiars amb estratègies grupals i comunitàries.

Una vegada finalitzada la prova pilot, es va expandir la seva implementació a tot el municipi, a través de les següents fases en les quals es desenvolupa el Triangle de la Parentalitat Positiva, el Pla de Treball i diverses activitats i grups de discussió:

Fase 0: Execució d'una recerca participativa. L'equip de treball d’investigadors de la Càtedra d’Educació i Adolescència de la UDL, els professionals dels Serveis Socials del municipi i els responsables de la Regidoria d’Acció i Innovació Social, porten a terme una investigació, basada en la pràctica reflexiva sobre les característiques de les famílies per tal d’elaborar una versió preliminar del projecte.

Fase 1: Es fa la selecció de les famílies amb les quals els professionals ja treballen als serveis. Es determinen segons els indicadors de risc que presenten i la disponibilitat i el nivell de col·laboració que presenten.

Fase 2: Establiment de la relació i les bases del treball. S’informa i es planifiquen les trobades amb l’equip parental que són entre 7 i 4, segons el grau d’intensitat de les famílies. Si tenen un grau d’intensitat alta i, per tant, requereixen treballar un gran volum de qüestions que les hi està afectant, fan 7 trobades setmanals inicials per a explorar les necessitats. En canvi, si la intensitat és mitja, es porten a terme 4 trobades inicials d’exploració de les necessitats dels NNA. Cada sessió amb la família és d’1 h a 1 h i 30 minuts, aproximadament. Una vegada determinat el nombre de sessions que es portaran a terme amb cada família, es planifiquen tres reunions on es dona a les famílies tota la informació, entorn el desenvolupament del programa i es determina els integrants de l'equip parental que assistirà a les sessions.

Fase 3: Autovaloració de l’ecologia familiar amb l’elaboració del Triangle de P+. Es construeix una visió compartida entre les famílies i els professionals, sobre cada una de les necessitats de l'infant o adolescent i s’elabora el pla de treball consensuat. Un cop finalitzades les fases 2 i 3.

Fase 4: En aquest punt del programa es realitza un acompanyament a la família amb el que es revisa l'evolució de les necessitats del nen, nena o adolescent, es revisen els acords en el pla d'acció, es realitzen readaptacions. També se’ls hi ofereix els recursos que necessiten segons el seu context.

Fase 5: Una vegada portades a terme totes les accions del programa, els professionals i les famílies fan una reunió per valorar els canvis realitzats i decidir com es continua.

1384111.10

Capítol 1: 280.630,03
Contractes: SIS 835.440,72
Subvencions nominatives: 235.238,29
Despeses dels locals (lloguers): 30.846,91
Materials i altres despeses: 1.955,15
TOTAL: 1.384.111,10

9 investigadors/es de la Càtedra Educació i Adolescència Abel Martínez Oliva - Universitat de Lleida
Directora de recerca de la Càtedra Educació i Adolescència Abel Martínez Oliva - Universitat de Lleida
Coordinadora dels grups de treball
1 Cap del Servei de Gestió i Acció Social de la Regidoria d’Acció i Innovació Social
1 Cap del Cap del Servei de Programes Sectorials de la Regidoria d’Acció i Innovació Social
1 Cap de l'UT de l’Àrea d’Infància i família de la Regidoria d’Acció i Innovació
1 Cap de Secció d’Infància d’Acció i Innovació Social
1 Tècnica de l’Àrea d’Infància i família de la Regidoria d’Acció i Innovació Social
Directora adjunta d’Innovació Social
4 Caps d'Unitat Tècnica de Serveis Socials Bàsics
Professionals de la Comissió Interdepartamental d'Infància
Professionals del Servei Especialitzat en l’Atenció en Infància i Adolescència (SEAIA)
36 professionals de diversos Serveis d’Intervenció Socioeducativa (SIS)
27 educadors/es dels Equips Bàsics d’Atenció Social (EBAS)
2 Educadors/es Socials d'escoles d'Educació Primària
Integradors socials d’escoles d’Educació Primària

L’any 2024 han sigut ateses 437 famílies de les quals 120 han participat en la investigació-recerca.

Els productes que sorgeixen d’aquest programa d’atenció a famílies en situació de risc en les que els infants presenten necessitats no cobertes, són:
- Trobades familiars en les quals s'elabora el del Triangle P+ a la fase 1: Aquest és el punt de partida per a l'elaboració del Pla de treball familiar.
- Pla de treball familiar: Es plasmen les necessitats prioritzades, com es dona resposta a aquestes necessitats, els objectius i accions per a cadascuna d'aquestes i les persones i els temps necessaris per a la seva consecució. Els canvis que es van produint a mesura que es va desenvolupant el pla de treball familiar, es van incorporant en el Triangle P+.
- Creació d’equips parentals acordats amb les famílies. Al llarg de cada fase, es dona l’opció a les famílies d’afegir un altre integrant, sempre que compleixin tasques de la cura i desenvolupament del NNA.

En finalitzar la intervenció socioeducativa, és a dir, al final de la fase 4, s’obté un Triangle P+ que es pot contrastar amb l'elaborat en el pas 1 per a avaluar la consecució d'objectius.

Altres activitats destacables són:
- Els “programes grupals d’educació parental” per les famílies amb una intensitat alta i mitjana de treball, per tal d’aconseguir canvis i millores en les competències parentals.
- L’acompanyament a recursos universals a les famílies per part dels/les professionals.
- L’acompanyament a recursos especialitzats a les famílies, durant el Programa es detecta la necessitat de fer servir aquests tipus de serveis. Acompanyats pels/les professionals externs/es als Serveis Socials Bàsics.

El personal de recerca de la UDL ha elaborat un document en el qual s’exposa una explicació detallada del funcionament del programa i ha sigut publicat al repositori obert de la universitat.

Acte de presentació del projecte, on l’alcalde de la ciutat, el regidor d’Acció i Innovació Social i la directora de la Càtedra d’Educació i Adolescència de la UDL, van explicar en què consisteix el nou model i els beneficis que pot aportar als infants i adolescents de la ciutat. L’acte s’ha difós mitjançant una notícia a la pàgina de l’Ajuntament.

Els professionals dels serveis consideren que han sortit de la zona de confort i han tingut experiències noves. A més, han observat que l’execució d’aquest programa aporta estructura a la intervenció, amplia la mirada del professional a la família i viceversa, fomentant una major vinculació entre el professional i la família.

En l'àmbit familiar, els professionals observen que es proporciona un espai als infants on la seva veu és igual de vàlida i important que les persones adultes. També s’ha detectat més implicació familiar i s’han establert relacions i dinàmiques familiars positives, que aporten estructura a les dinàmiques familiars.

A més, s’han observat canvis en les competències familiars. Les famílies desenvolupen competències parentals transversals i busquen recursos al seu entorn. Progressen adequadament i s’impliquen més en la tasca educativa i identifiquen recursos per la cura i la criança dels infants. Reconeixen fortaleses de la família, capacitats i limitacions a l’exercici de la parentalitat. Se senten responsables del benestar dels seus fills/es i utilitzen recursos per la cura i la criança i en definitiva, per cobrir les seves necessitats.

A més, al llarg del programa adopten una visió més realista de les necessitats dels infants.

Interna

Ajuntament de Lleida

En els darrers anys, s’ha evidenciat un canvi significatiu en la manera d’entendre i dur a terme la intervenció social amb infants i famílies. Aquesta nova mirada comprèn una perspectiva més educativa, a diferència de l’enfocament assistencialista que hi havia abans del programa als serveis socials de la ciutat.

En aquest programa, l’infant pren un paper central en el qual se li reconeix com a subjecte actiu del seu propi procés i amb el dret de ser escoltat. Aquest enfocament ha contribuït a la millora de l’estructura familiar i en les capacitats parentals i de cures de les famílies, tal com s’ha pogut observar als resultats de la pràctica.

Es promou la participació activa de l’infant.
Es treballa de forma consensuada amb les famílies.
El programa facilita l’organització del treball d’intervenció que han de fer els/les professionals amb les famílies.
S’utilitza una metodologia basada en evidències científiques.
Els/les professionals i les famílies ja tenen un vincle establert abans d’iniciar el programa.
La ràtio de famílies per educadors/a i integrador/a es redueix al programa.

El programa s’ ha d’ adaptar per treballar amb infants de menys de 4 anys.
Els/les professionals dels serveis Socials Bàsics treballen en horari de matí i dos tardes a la setmana , però els infants només poden assistir a les sessions a les tardes.

El programa s’ha d’adaptar per treballar amb infants de menys de quatre anys.
Els/les professionals dels serveis Socials Bàsics treballen en horari de matí i dues tardes a la setmana, però els infants només poden assistir a les sessions a les tardes.

El model i programa presentat és transferible a altres realitats tant de Catalunya com de tot l’Estat en l’àmbit de l’atenció a la infància i a les famílies en situació de risc social. Aquesta transferibilitat es fonamenta en l’aval del model teòric de la parentalitat positiva en l'evidència científica de l'adaptabilitat a la realitat de les famílies que s’atenen.