Àmbit /
Infància
Infància
Guardar 
Compartir
Projecte Cicerone
Els "cicerones són els encarregats de participar en el procés d'acollida dels joves immigrants. Ho fan a través d'una xarxa social de suport i acompanyament de nois nouvinguts vinculats als instituts i a les entitats del barri. Aquest és un projecte de caràcter preventiu, que afavoreix la inclusió i millora la integració dels immigrants promovent valors com la solidaritat i el respecte, l'ajuda i la companyonia, tot plegat des de l'intercanvi en marcs de convivència entre joves procedents de diversos països i cultures. Amb aquests objectius es crea, dins del centre educatiu, un espai Cicerone d'acollida i es forma els joves per tal que esdevinguin "cicerones" dels nouvinguts.
Àmbit:
Infància
Subàmbit:
----
Data d'inici:
01/01/2007
Data de finalització:
01/01/2010
Província:
Barcelona
Municipi:
Hospitalet de Llobregat (L')
Nombre d'habitants:
257057
Nombre de visites:
1579
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Dolors Fernández Navarro
Càrrec:
Cap de Secció de Serveis Socials
Ens:
Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
Lloc web:
Adreça electrònica:
dfernandez@l-h.cat
Telèfon / Fax:
934029181
Adreça:
C/Santiago de Compostel.la, 8, 08901 l'Hospitalet de Llobregat
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
El Projecte Cicerone neix de dues necessitats que es complementen. La primera, acollir i acompanyar els adolescents i joves de nova arribada i, la segona, promoure la creació d'una xarxa de joves que realitzi l'acollida dels joves nouvinguts. En el moment de la seva arribada aquests nois viuen una sèrie de dificultats d'adaptació en una etapa evolutiva ja de per sí plena de canvis que generen crisis i confrontacions. Quan l'adolescent immigrat arriba a Europa està construint la seva identitat personal i afronta una nova forma d'entendre la societat que, d'entrada, l'enlluerna però després s'adonarà de com és de difícil trobar el seu propi lloc, ser acceptat i sentir-se inclòs com a membre de la nova identitat social. El jove viu un nou procés de construcció on s'enfronta a la necessitat de sentir-se representat, la necessitat de sentir-se acceptat i la necessitat de sentir-se respectat en les seves diferències.
Hi ha una tendència actual dels joves a agrupar-se en funció de les seves procedències i això fa que s'aïllin de la resta dels grups. Alhora, comporta incomunicació, manca de coneixement mutu, creació de la imatge de l'altre basada en estereotips i prejudicis tot etiquetant a les persones, amb el perill que es formin ghettos. S'observa la necessitat d'establir relacions basades en el respecte a la diferència.
Hi ha una tendència actual dels joves a agrupar-se en funció de les seves procedències i això fa que s'aïllin de la resta dels grups. Alhora, comporta incomunicació, manca de coneixement mutu, creació de la imatge de l'altre basada en estereotips i prejudicis tot etiquetant a les persones, amb el perill que es formin ghettos. S'observa la necessitat d'establir relacions basades en el respecte a la diferència.
Objectius de la pràctica
General:
- Acollir i acompanyar als nois nouvinguts en la primera fase d'integració al institut i al barri.
- Afavorir un clima de convivència als centres i al barri.
- Potenciar la relació dels nois nouvinguts amb el propi entorn.
Específic:
- Iniciar als nois i noies en activitats de voluntariat.
- Conèixer les entitats juvenils del districte i els recursos municipals i institucionals disponibles.
- Oferir alternatives de lleure i promoure la participació al barri motivant-los per participar en entitats i activitats lúdiques, esportives o culturals.
- Participar a nivell de projecte-espai cicerone en activitats i iniciatives del districte.
- Potenciar l'educació entre diferents cultures al centre.
- Promoure el contacte mutu, el treball en equip i la cooperació.
- Promoure la resolució pacífica dels conflictes.
- Aconseguir un grup de joves voluntaris (dels instituts, de les associacions, del barri...) que destinin part del seu temps a acollir els nois que acaben d'arribar.
- Promoure la consolidació dels grups de voluntaris creant estructures d'acollida dins els centres educatius i al barri.
- Formar i capacitar a l'equip de cicerones perquè esdevinguin referents reals pels joves nouvinguts.
- Crear i potenciar espais i moments específics d'acollida i convivència (Espais Cicerone) entre els joves i els joves cicerones.
- Crear marcs facilitadors on s'estableixin la interacció i la relació entre els joves basada en el respecte a la diversitat i el reconeixement dels aspectes positius, buscant allò que ens uneix com a joves, com a ciutadans i com a persones.
Diagnosi prèvia a la pràctica
| Ens que ha realitzat la diagnosi | Tipus de diagnosi | Participació d'actors | Tipus d'ens | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| L'Educadora del Projecte Cicerone | Mixta | Participativa | Empresa | |||
| L'avaluació diagnòstica consisteix en l'elaboració i lectura de la memòria del curs 2008 i trobades amb les entitats i professionals dels IES.
|
||||||
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
El primer grup diana del Projecte Cicerone està format per adolescents i joves de nova arribada al municipi, amb edats compreses entre els 12 i 18 anys, que es troben en fases primerenques del seu procés migratori.
El segon grup diana, està format pels Joves Cicerone, joves d'entre 14 i 18 anys que han nascut o que viuen fa cert temps al barri.
L'abast territorial del Projecte Cicerone arriba als Districtes II-IV-V del municipi de l'Hospitalet de Llobregat.
El segon grup diana, està format pels Joves Cicerone, joves d'entre 14 i 18 anys que han nascut o que viuen fa cert temps al barri.
L'abast territorial del Projecte Cicerone arriba als Districtes II-IV-V del municipi de l'Hospitalet de Llobregat.
Vinculació amb altres programes o actuacions
El Projecte Cicerone està inclòs dins el Pla Integral de La Florida i Pubilla Cases, que depèn de l'Àrea de Benestar Social i Família de l'Ajuntament de l'Hospitalet. És un projecte que està integrat en la Llei 2/2004 de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial . També està dins els Plans educatius entorn (PEE) de La Florida i de Pubilla Cases. Forma part, per tant, d'un conjunt de projectes impulsats als districtes IV-V de l'Hospitalet de Llobregat en el període 2007-2010.
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
En el desenvolupament i la implementació del Projecte Cicerone es poden distingir les següents fases i actuacions:
- Fase d'elaboració de la proposta pel curs i primers contactes amb les entitats (setembre 2008).
- Fase d'implementació. Des del Projecte Cicerone es treballa a partir de tres àmbits: escolar, comunitari i formatiu. Tot i amb això, els tres àmbits es relacionen i en el cas de l'àmbit formatiu resulta transversal en les accions escolars i les comunitàries (octubre2008-juny2009).
Hi ha, per tant, tres programes que corresponen a cadascun dels àmbits del projecte:
Programa 1: àmbit escolar.
Noves presentacions del Projecte Cicerone als grups d'alumnes. A partir d'octubre, es fan recordatoris del Projecte Cicerone amb els grups-classe amb els quals s'havia treballat l'any anterior i, a partir de gener, es fa una nova presentació al grup d'alumnes dels IES consistent en una activitat de sensibilització sobre la situació i vivències dels alumnes nouvinguts.
Reunió amb tots aquells alumnes interessats en el projecte. Un cop feta la fase de recordatori del projecte i presentació es porten a terme aquestes reunions on es detalla més què implica el projecte, es resolen dubtes i el grup s'organitza en quant a dies de trobada i horaris.
Curs de formació de Cicerones (entre 6 i 10 sessions, depenent de cada IES). Es treballen aspectes que tenen relació amb l'acollida de persones nouvingudes.
Presentació dels Cicerones a la resta d'alumnes.
Reunions de Cicerones. Un cop acabat el període de formació, els grups de Cicerones es reuneixen amb periodicitat setmanal per fer noves propostes i tirar endavant les activitats.
Realització d'alguna activitat que esdevingui marc de relació entre els nois Cicerone i alumnes nouvinguts. Un cop recollit el nombre d'alumnes nouvinguts interessats en el projecte de l'aula d'acollida, es fa alguna sessió conjunta amb els Cicerones per establir els primers vincles.
Programa 2: àmbit comunitari.
L'objectiu prioritari és contactar amb les entitats, serveis i projectes, amb disponibilitat per vincular-se al Projecte Cicerone o amb objectius coincidents amb ell, per tal d'iniciar un treball conjunt. Es realitza una formació adaptada a les entitats per donar a conèixer el projecte, crear els seus propis grups Cicerones i iniciar activitats conjuntes amb els cicerones dels IES. També es realitzen accions o moments de participació al barri, i treball amb les entitats.
Programa 3: àmbit de formació.
S'utilitza una metodologia de treball basada en la perspectiva socioafectiva, mitjançant el qual es provoquen situacions a nivell de grup (a partir de l'esquema sentir-pensar-actuar) que ajuden a experimentar, en la pròpia pell, aspectes que es volen treballar i que tenen a veure amb els següents continguts:
Dinàmiques de presentació i coneixença.
Informació necessària de l'IES i el barri per fer de Cicerones.
Estereotips i prejudicis.
Procés migratori (dols, sentiments, situacions...).
Habilitats comunicatives.
Diversitat i Convivència.
Treball en grup.
- Fase de tancament del curs i elaboració de la memòria (juliol 2009).
- Fase d'elaboració de la proposta pel curs i primers contactes amb les entitats (setembre 2008).
- Fase d'implementació. Des del Projecte Cicerone es treballa a partir de tres àmbits: escolar, comunitari i formatiu. Tot i amb això, els tres àmbits es relacionen i en el cas de l'àmbit formatiu resulta transversal en les accions escolars i les comunitàries (octubre2008-juny2009).
Hi ha, per tant, tres programes que corresponen a cadascun dels àmbits del projecte:
Programa 1: àmbit escolar.
Noves presentacions del Projecte Cicerone als grups d'alumnes. A partir d'octubre, es fan recordatoris del Projecte Cicerone amb els grups-classe amb els quals s'havia treballat l'any anterior i, a partir de gener, es fa una nova presentació al grup d'alumnes dels IES consistent en una activitat de sensibilització sobre la situació i vivències dels alumnes nouvinguts.
Reunió amb tots aquells alumnes interessats en el projecte. Un cop feta la fase de recordatori del projecte i presentació es porten a terme aquestes reunions on es detalla més què implica el projecte, es resolen dubtes i el grup s'organitza en quant a dies de trobada i horaris.
Curs de formació de Cicerones (entre 6 i 10 sessions, depenent de cada IES). Es treballen aspectes que tenen relació amb l'acollida de persones nouvingudes.
Presentació dels Cicerones a la resta d'alumnes.
Reunions de Cicerones. Un cop acabat el període de formació, els grups de Cicerones es reuneixen amb periodicitat setmanal per fer noves propostes i tirar endavant les activitats.
Realització d'alguna activitat que esdevingui marc de relació entre els nois Cicerone i alumnes nouvinguts. Un cop recollit el nombre d'alumnes nouvinguts interessats en el projecte de l'aula d'acollida, es fa alguna sessió conjunta amb els Cicerones per establir els primers vincles.
Programa 2: àmbit comunitari.
L'objectiu prioritari és contactar amb les entitats, serveis i projectes, amb disponibilitat per vincular-se al Projecte Cicerone o amb objectius coincidents amb ell, per tal d'iniciar un treball conjunt. Es realitza una formació adaptada a les entitats per donar a conèixer el projecte, crear els seus propis grups Cicerones i iniciar activitats conjuntes amb els cicerones dels IES. També es realitzen accions o moments de participació al barri, i treball amb les entitats.
Programa 3: àmbit de formació.
S'utilitza una metodologia de treball basada en la perspectiva socioafectiva, mitjançant el qual es provoquen situacions a nivell de grup (a partir de l'esquema sentir-pensar-actuar) que ajuden a experimentar, en la pròpia pell, aspectes que es volen treballar i que tenen a veure amb els següents continguts:
Dinàmiques de presentació i coneixença.
Informació necessària de l'IES i el barri per fer de Cicerones.
Estereotips i prejudicis.
Procés migratori (dols, sentiments, situacions...).
Habilitats comunicatives.
Diversitat i Convivència.
Treball en grup.
- Fase de tancament del curs i elaboració de la memòria (juliol 2009).
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció | |||
Caps dels CMSS dels districtes IV-V |
Administració local |
Més d'una fase |
Presta el servei (gestor) |
|||
Educadora referent del Projecte |
Empresa |
Més d'una fase |
Presta el servei (gestor) |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
|
||||||
Educadors socials del barri |
Administració local |
Més d'una fase |
Col·laborador |
|||
Entitats del barri |
Entitats i associacions |
Més d'una fase |
Col·laborador |
|||
Joves Cicerone |
Ciutadans |
Implementació |
Participant |
|||
Joves nouvinguts |
Ciutadans |
Implementació |
Participant |
|||
Professionals dels IES |
Altres |
Més d'una fase |
Presta el servei (gestor) |
|||
Tècnics i professionals d'altres projectes de l'Ajuntament |
Administració local |
Més d'una fase |
Presta el servei (gestor) |
|||
Recursos econòmics
Total euros per període
66.000 euros
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Pressupost anual destinat a parts iguals a cada districte (33.000 anuals destinats al Districte II i 33.000 anuals destinats al Districte IV-V).
Llista de recursos econòmics:
| Nom de l'ens | Modalitat de l'aportació | Període de finançament | Quantitat | Observacions | ||||||
| Des de | Fins a | |||||||||
| Ajuntament de l'Hospitalet | Fons propis | 01/01/2007 | 01/01/2010 | 198.000 euros | Aquest és el pressupost per a tot el període (2007-2010), finançat amb fonts públics (Llei de Barris). | |||||
| Aquest és el pressupost per a tot el període (2007-2010), finançat amb fonts públics (Llei de Barris). | ||||||||||
Recursos humans
- 1 educadora social (contractada amb una dedicació de 32 hores setmanals). Aquesta persona és la referent del projecte de la Cooperativa EAS (Suara, cooperativa, sccl).
- 1 cap de Negociat de Territori Zona Nord.
- Les caps dels centres municipals de Serveis Socials (CMSS) dels districtes II i IV-V
- 1 referent de la Unitat d'Infància i Adolescència de la cooperativa Sua.ra sccl
- Monitors, voluntaris i educadors de les entitats del barri que participen en l'organització i realització d'algunes activitats del Projecte Cicerone i que treballen amb adolescents i joves.
- Professors de les aules d'acollida, coordinadors pedagògics i de cicle, direcció, caps d'estudis, assessors LIC, tutors, integradors social, als IES: Eduard Fontserè, Pedraforca, Torras i Bages, Rubió i Ors.
- Tècnics i professionals d'altres projectes de l'Ajuntament o de recursos i serveis municipals com el Pla Educatiu d'Entorn, Pla Integral, el Centre Cultural La Bòbila, Centre Cultural Tecla Sala, Servei de Mediació Comunitària de l'Hospitalet, Espai Molí i educadors de serveis socials del districte.
- 2 educadors socials.
- Professionals d'altres equipaments i serveis (Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet).
- 1 assessora dels LIC (llocs d'importància comunitària).
- Cicerones voluntaris.
- 1 cap de Negociat de Territori Zona Nord.
- Les caps dels centres municipals de Serveis Socials (CMSS) dels districtes II i IV-V
- 1 referent de la Unitat d'Infància i Adolescència de la cooperativa Sua.ra sccl
- Monitors, voluntaris i educadors de les entitats del barri que participen en l'organització i realització d'algunes activitats del Projecte Cicerone i que treballen amb adolescents i joves.
- Professors de les aules d'acollida, coordinadors pedagògics i de cicle, direcció, caps d'estudis, assessors LIC, tutors, integradors social, als IES: Eduard Fontserè, Pedraforca, Torras i Bages, Rubió i Ors.
- Tècnics i professionals d'altres projectes de l'Ajuntament o de recursos i serveis municipals com el Pla Educatiu d'Entorn, Pla Integral, el Centre Cultural La Bòbila, Centre Cultural Tecla Sala, Servei de Mediació Comunitària de l'Hospitalet, Espai Molí i educadors de serveis socials del districte.
- 2 educadors socials.
- Professionals d'altres equipaments i serveis (Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet).
- 1 assessora dels LIC (llocs d'importància comunitària).
- Cicerones voluntaris.
Altres recursos
- L'espai de treball de l'educadora social.
- Espais dels IES (aula d'acollida, patis, aules on poder dur a terme les reunions amb els cicerones i espais on poder dur a terme les reunions amb els professionals).
- Ordinador portàtil.
- Connexió a Internet de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya.
- Telèfon i fax quan es treballa a Suara (un cop per setmana, els dimarts).
- Impressora.
- Fotocopiadora.
- Material fungible i de papereria bàsic.
- Material per a les dinàmiques de grup.
- Materials didàctics.
- Espais dels IES (aula d'acollida, patis, aules on poder dur a terme les reunions amb els cicerones i espais on poder dur a terme les reunions amb els professionals).
- Ordinador portàtil.
- Connexió a Internet de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya.
- Telèfon i fax quan es treballa a Suara (un cop per setmana, els dimarts).
- Impressora.
- Fotocopiadora.
- Material fungible i de papereria bàsic.
- Material per a les dinàmiques de grup.
- Materials didàctics.
Normes i mecanismes de participació implementats
L'educadora referent del Projecte (educadora social de l'Empresa Cooperativa EAS, d'iniciativa social i sense ànim de lucre), desenvolupa la gestió d'aquest projecte i és la persona responsable del mateix. La seva tasca principal consisteix en cercar i formar els Joves Cicerones per tal que coneguin els recursos que els ofereix l'entorn, siguin capaços d'utilitzar-los ells i puguin oferir-los als companys nouvinguts, resultant una de les eines fonamentals d'integració al barri i de relació amb altres joves. Els caps dels centres municipals dels Serveis Socials realitzen tasques de coordinació amb ella un cop al mes, juntament amb els educadors referents dels diferents IES que participen.
Els Joves Cicerone són joves d'entre 14 i 18 anys que han nascut o que viuen fa cert temps al barri. Són voluntaris i reben una formació específica per consolidar un grup de Cicerones a cada IES i una xarxa al barri. Donen suport i serveixen de referents als joves nouvinguts en la seva relació amb l'entorn i en la primera fase d'integració al seu IES.
Els joves nouvinguts són adolescents i joves de nova arribada al municipi, amb edats compreses entre els 12 i 18 anys, que es troben en fases primerenques del seu procés migratori. Aquest collectiu rep una atenció individual, per una banda, perquè a cada jove nouvingut se li assigna un Cicerone de referència i grup i, per una altra banda, fent activitats dins les aules d'acollida i, sobretot, potenciant que aquests alumnes participin de l'Espai Cicerone (espai d'acollida).
Els professionals dels IES i els tècnics i professionals de l'Ajuntament realitzen tasques coordinadament per integrar els joves nouvinguts i facilitar i consolidar la tasca d'acollida que realitzen els Joves Cicerone, a nivell d'aula o Espai Cicerone, però també a nivell de barri.
Els educadors socials del barri i les entitats del barri poden derivar casos al Projecte Cicerone en cas que detectin nois que puguin necessitar un referent o suport a la seva arribada. També poden detectar joves interessats en fer d'acollidors voluntaris o Joves Cicerone del projecte.
Els Joves Cicerone són joves d'entre 14 i 18 anys que han nascut o que viuen fa cert temps al barri. Són voluntaris i reben una formació específica per consolidar un grup de Cicerones a cada IES i una xarxa al barri. Donen suport i serveixen de referents als joves nouvinguts en la seva relació amb l'entorn i en la primera fase d'integració al seu IES.
Els joves nouvinguts són adolescents i joves de nova arribada al municipi, amb edats compreses entre els 12 i 18 anys, que es troben en fases primerenques del seu procés migratori. Aquest collectiu rep una atenció individual, per una banda, perquè a cada jove nouvingut se li assigna un Cicerone de referència i grup i, per una altra banda, fent activitats dins les aules d'acollida i, sobretot, potenciant que aquests alumnes participin de l'Espai Cicerone (espai d'acollida).
Els professionals dels IES i els tècnics i professionals de l'Ajuntament realitzen tasques coordinadament per integrar els joves nouvinguts i facilitar i consolidar la tasca d'acollida que realitzen els Joves Cicerone, a nivell d'aula o Espai Cicerone, però també a nivell de barri.
Els educadors socials del barri i les entitats del barri poden derivar casos al Projecte Cicerone en cas que detectin nois que puguin necessitar un referent o suport a la seva arribada. També poden detectar joves interessats en fer d'acollidors voluntaris o Joves Cicerone del projecte.
Resultats
Descripció dels productes assolits
- Recull de dades quantitatives: Registre del nombre de persones participants en cadascuna de les activitats establint diferents categories, número d'activitats/intervencions realitzades, número de coordinacions internes (realitzades amb Suara Cooperativa, Cicerone districte II, Caps del CMSS i equip de Serveis Socials), número de coordinacions externes realitzades (amb l'IES Eduard Fontserè, l'IES Pedraforca, l'IES Rubió i Ors, l'IES Torras i Bages, el Pla Integral, el Pla Educatiu d'Entorn, els assessors LiC i les entitats del barri).
- Indicadors qualitatius.
- Instruments de registre (registre dels contactes que es realitzen, actes de les reunions, quadre de registre del quotidià i qüestionaris a participants en les activitats i professionals que intervenen al projecte).
- Creació de l'Espai Cicerone (espais d'acollida). En el curs 2008-2009 es van incorporar al projecte 33 cicerones, donant-se 9 de baixa. Respecte a l'any passat, hi ha hagut continuïtat de 17 cicerones i la majoria han estat de l'IES E.Fontserè i l'IES Pedraforca. El grup de l'IES Torras i Bages s'ha anat consolidant i ha arribat a ser un grup molt estable. Només s'han creat parelles de nouvingut-cicerone a l'IES E.Fontserè (amb un total de 19). Els resultats han estat diferents segons el grau d'implicació dels cicerones, les possibilitats de supervisió de les parelles i l'acceptació del nouvingut als acompanyaments.
- Indicadors qualitatius.
- Instruments de registre (registre dels contactes que es realitzen, actes de les reunions, quadre de registre del quotidià i qüestionaris a participants en les activitats i professionals que intervenen al projecte).
- Creació de l'Espai Cicerone (espais d'acollida). En el curs 2008-2009 es van incorporar al projecte 33 cicerones, donant-se 9 de baixa. Respecte a l'any passat, hi ha hagut continuïtat de 17 cicerones i la majoria han estat de l'IES E.Fontserè i l'IES Pedraforca. El grup de l'IES Torras i Bages s'ha anat consolidant i ha arribat a ser un grup molt estable. Només s'han creat parelles de nouvingut-cicerone a l'IES E.Fontserè (amb un total de 19). Els resultats han estat diferents segons el grau d'implicació dels cicerones, les possibilitats de supervisió de les parelles i l'acceptació del nouvingut als acompanyaments.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
| Nom | Tipus | Data | Disponibilitat | Documentació adjunta | ||||
| Memòria Cicerone Districte II Collblanc-Torrassa | Memòria | 31/07/2009 | Sí disponible | MEMORIA def Cicerone II 2009.pdf |
||||
| Memòria Cicerone Districte IV i V | Memòria | 31/07/2009 | Sí disponible | Memòria def Cicero Iv 2009.pdf |
||||
| Programa Curs 2008-2009 | Projecte | 01/01/2009 | Sí disponible | Programa curs 2008-2009.doc |
||||
Impacte
Elevada satisfacció del grup de Cicerones amb el tracte rebut pels professionals del servei i amb la formació rebuda, amb la resposta que es dóna des del projecte a les diferents demandes i amb la valoració global del servei.
Avaluació
Tipus
Mixta
Ens
Suara Cooperativa sccl, professorat, alumnat, Joves Cicerones, entitats
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
El qüestionari de satisfacció envers el servei s'ha aplicat en l'àmbit escolar dins del grup de Cicerones de l'IES Eugeni d'Ors amb els resultats següents:
- Un 100% considera com molt adequat el tracte dels professionals.
- Quan es proposa realitzar alguna activitat, aquesta es realitza (un 50% ho considera molt adequat, un 25% bastant adequat i un 25% adequat).
- L'horari del servei, un 50% ho considera molt adequat, un 25% bastant adequat i un 25% adequat).
- Un 100% considera bastant adequada la formació rebuda.
- Les activitats són adequades a l'edat, un 75% les considera molt adequades i un 25% bastant adequades.
. L'espai on es realitzen les activitats, un 25% el considera molt adequat i un 75% bastant adequat.
- Si un amic hagués de venir a fer de Cicerone li diria que s'hi trobarà bé (un 75% ho considera molt adequat i un 25% bastant adequat)
- Un 100% ho considera molt adequat la valoració global del servei.
En els IES Eduard Fontseré, Pedraforca i Rubió i Ors, els resultats són els següents:
- L'atenció rebuda per part dels professionals del Projecte Cicerone és molt adequada.
- El servei s'adapta molt adequadament a les necessitats.
- El servei dóna una resposta molt adequada a les demandes.
- El servei resol els problemes i/o queixes que puguin sorgir d'una manera molt adequada.
- La qualitat de la documentació que s'ha fet arribar és molt adequada.
- El servei, en la seva globalitat, és molt adequat.
En una avaluació permanent al llarg de tot el curs 2008-2009, es valora el funcionament de les diferents activitats en els diferents espais i àmbit:
- Grau d'adequació de la metodologia i les activitats.
- Objectius específics de les activitats.
- Collaboració i implicació dels altres professionals.
- Dinàmica de grup.
- Paper educadora del projecte.
En una avaluació final, el juny-juliol 2009, es valoren els resultats obtinguts:
- Grau d'assoliment dels objectius.
- Grups i participants.
- Feina de l'educadora del Projecte Cicerone.
- Metodologia i activitats.
- Coordinacions externes.
També s'ha treballat amb un sistema de gestió de qualitat que té tota una sèrie d'eines per avaluar més específicament els resultats del projecte en base a uns indicadors. S'han realitzat reunions de qualitat un cop al mes, on s'han revisat el sistema i la metodologia emprada en la execució del Projecte amb la Directora de Serveis de Suara cooperativa. S'han tornat a definir els indicadors per valorar els processos del servei, identificant el responsable de seguiment, la periodicitat dels indicadors i el valor previst. De la mateixa manera s'ha planificat l'obtenció dels resultats dels indicadors. Hi ha alguns indicadors dels que no se'n tenen les dades per poder-los avaluar degut al poc temps d'execució d'aquest últim període.
- Un 100% considera com molt adequat el tracte dels professionals.
- Quan es proposa realitzar alguna activitat, aquesta es realitza (un 50% ho considera molt adequat, un 25% bastant adequat i un 25% adequat).
- L'horari del servei, un 50% ho considera molt adequat, un 25% bastant adequat i un 25% adequat).
- Un 100% considera bastant adequada la formació rebuda.
- Les activitats són adequades a l'edat, un 75% les considera molt adequades i un 25% bastant adequades.
. L'espai on es realitzen les activitats, un 25% el considera molt adequat i un 75% bastant adequat.
- Si un amic hagués de venir a fer de Cicerone li diria que s'hi trobarà bé (un 75% ho considera molt adequat i un 25% bastant adequat)
- Un 100% ho considera molt adequat la valoració global del servei.
En els IES Eduard Fontseré, Pedraforca i Rubió i Ors, els resultats són els següents:
- L'atenció rebuda per part dels professionals del Projecte Cicerone és molt adequada.
- El servei s'adapta molt adequadament a les necessitats.
- El servei dóna una resposta molt adequada a les demandes.
- El servei resol els problemes i/o queixes que puguin sorgir d'una manera molt adequada.
- La qualitat de la documentació que s'ha fet arribar és molt adequada.
- El servei, en la seva globalitat, és molt adequat.
En una avaluació permanent al llarg de tot el curs 2008-2009, es valora el funcionament de les diferents activitats en els diferents espais i àmbit:
- Grau d'adequació de la metodologia i les activitats.
- Objectius específics de les activitats.
- Collaboració i implicació dels altres professionals.
- Dinàmica de grup.
- Paper educadora del projecte.
En una avaluació final, el juny-juliol 2009, es valoren els resultats obtinguts:
- Grau d'assoliment dels objectius.
- Grups i participants.
- Feina de l'educadora del Projecte Cicerone.
- Metodologia i activitats.
- Coordinacions externes.
També s'ha treballat amb un sistema de gestió de qualitat que té tota una sèrie d'eines per avaluar més específicament els resultats del projecte en base a uns indicadors. S'han realitzat reunions de qualitat un cop al mes, on s'han revisat el sistema i la metodologia emprada en la execució del Projecte amb la Directora de Serveis de Suara cooperativa. S'han tornat a definir els indicadors per valorar els processos del servei, identificant el responsable de seguiment, la periodicitat dels indicadors i el valor previst. De la mateixa manera s'ha planificat l'obtenció dels resultats dels indicadors. Hi ha alguns indicadors dels que no se'n tenen les dades per poder-los avaluar degut al poc temps d'execució d'aquest últim període.
Punts forts de la pràctica
És de fàcil rèplica en altres municipis amb un fort impacte del fenomen migratori.
Punts dèbils de la pràctica
Excés de responsabilitats per a una sola persona en l'encàrrec determinat amb Serveis Socials. Com a conseqüència, l'educadora del projecte manifesta símptomes d'esgotament. Es resol analitzant on hi ha l'excés de feina, donant descans a la persona, si cal, i es llisten les tasques i s'adequa de nou l'encàrrec.
Propostes de millora de la pràctica
- Realització de les presentacions a l'aula d'acollida durant el 1r trimestre del curs.
- Buscar la implicació dels professionals referents de les aules d'acollida en la formació de les parelles cicerone-nouvingut.
- Acabar de treballar la consolidació de grups Cicerone.
- Crear un Espai Cicerone a cada IES.
- Possible implementació de formació-cicerone dins l'horari lectiu i en la programació d'alguna assignatura que tingui temari equiparable.
- Intentar la continuïtat del projecte durant el curs escolar, per poder treballar millor i evitar les reticències tant dels professionals del centre com dels nois dels instituts.
- Treballar l'àmbit comunitari, imprescindible per a la bona marxa del projecte.
- Buscar la implicació dels professionals referents de les aules d'acollida en la formació de les parelles cicerone-nouvingut.
- Acabar de treballar la consolidació de grups Cicerone.
- Crear un Espai Cicerone a cada IES.
- Possible implementació de formació-cicerone dins l'horari lectiu i en la programació d'alguna assignatura que tingui temari equiparable.
- Intentar la continuïtat del projecte durant el curs escolar, per poder treballar millor i evitar les reticències tant dels professionals del centre com dels nois dels instituts.
- Treballar l'àmbit comunitari, imprescindible per a la bona marxa del projecte.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
És un projecte que es pot replicar en d'altres municipis on també hi hagi un fort impacte del fenomen migratori.
Aquesta experiència es va publicar al Banc de Bones Pràctiques
de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.