Àmbit /
Educació
Educació
Guardar 
Compartir
Escolarització d'alumnes de P3
Programa que vetlla per escolaritzar de forma equilibrada la població que inicia l'educació infantil. A partir d'entrevistes a la població de nouvinguts es detecten casos de possibles alumnes amb necessitats educatives especials i es reserven places per al curs següent. Intervenen en el procés un grup de mediadors interculturals que ajuden a les famílies nouvingudes en el procés de preinscripció i matriculació, oferint també un acompanyament posterior.
Àmbit:
Educació
Subàmbit:
----
Data d'inici:
01/01/1991
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Manlleu
Nombre d'habitants:
20416
Nombre de visites:
1717
Valoració:
Pràctica Significativa
Més informació
Persona de contacte:
Gemma Tobella i Vergés
Càrrec:
Tècnica d'Educació
Ens:
Ajuntament de Manlleu
Lloc web:
Adreça electrònica:
tobellavg@manlleu.cat
Telèfon / Fax:
93 850 6666 ext. 148
Adreça:
Plaça Fra Bernadí, 6
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Ja als anys 70, Manlleu va rebre un gran volum de població procedent d'Andalusia i Extremadura. Posteriorment, a partir dels 90, va arribar una segona onada migratòria procedent del Marroc. Amb tot, la població l'any 1999 era de 17.602 persones, de les quals el 7,2 % eren immigrants. Actualment, a Manlleu hi viuen 20.505 habitants i el 23,6 % són nouvinguts. La peculiaritat és que el municipi ha sabut aprendre de l'experiència acollidora per gestionar aquesta diversitat, sobretot, en l'educació.
A partir de la dècada dels 90, el repte de trobar un equilibri entre escolarització i immigració va portar el municipi a ser un dels pioners, juntament amb Vic, en repartir equitativament els alumnes nouvinguts entre els diferents centres. D'aquesta manera va néixer el Model Manlleu, que ha rebut diversos reconeixements, entre ells, el del Síndic de Greuges i la Fundació Jaume Bofill. Es va dissenyar l'any 1991 per tal de resoldre l'acumulació d'alumnat immigrant al CEIP Puig-Agut, ubicat al barri de l'Erm, on s'hi va concentrar, primer, la població andalusa i, després, la magribina.
A partir de la dècada dels 90, el repte de trobar un equilibri entre escolarització i immigració va portar el municipi a ser un dels pioners, juntament amb Vic, en repartir equitativament els alumnes nouvinguts entre els diferents centres. D'aquesta manera va néixer el Model Manlleu, que ha rebut diversos reconeixements, entre ells, el del Síndic de Greuges i la Fundació Jaume Bofill. Es va dissenyar l'any 1991 per tal de resoldre l'acumulació d'alumnat immigrant al CEIP Puig-Agut, ubicat al barri de l'Erm, on s'hi va concentrar, primer, la població andalusa i, després, la magribina.
Objectius de la pràctica
General:
- Afavorir la cohesió social, proporcionar atenció a la diversitat i fomentar l'ús de la llengua catalana.
Específic:
- Facilitar la incorporació de la nova ciutadania.
- Fer un seguiment exhaustiu de la població que s'incorpora al sistema educatiu.
- Informar i orientar a les famílies nouvingudes sobre el sistema educatiu català.
- Informar a totes les famílies de P3 sobre la importància de començar l'escolarització.
- Assegurar una escolarització equilibrada en el municipi.
- Crear una sinèrgia positiva amb tots els centres d'educació infantil de la ciutat.
Diagnosi prèvia a la pràctica
| Ens que ha realitzat la diagnosi | Tipus de diagnosi | Participació d'actors | Tipus d'ens | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ajuntament de Manlleu | Interna | No Participativa | Administració local | |||
| Conjuntament amb Inspecció d'Educació de la Generalitat de Catalunya. | ||||||
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Alumnes de P3 amb necessitats educatives especials, ja siguin autòctons o nouvinguts.
Vinculació amb altres programes o actuacions
L'Oficina Municipal d'Escolarització treballa amb estreta collaboració amb l'equip del Pla de Gestió de la Diversitat de Manlleu i en coordinació amb la Inspecció d'Ensenyament. Forma part del PRAM (Pla de Recepció i Acollida de Manlleu).
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
Un equip de mediadors interculturals ajuda a les famílies nouvingudes en el procés de preinscripció i matriculació a les escoles. A partir d'aquí, s'analitza la seva procedència, les llengües que parlen a casa, els costums que tenen, i, si cal, se'ls explica, amb el seu idioma, tot el necessari per dur a terme aquest procés correctament.
A partir d'aquesta primera presa de contacte, l'EAP i l'assessora LIC analitzen el cas de cada alumne per determinar si presenta Necessitats Educatives Específiques. Si es té un germà gran al centre no se'l considera ja un alumne amb necessitats educatives especials, ja que s'entén que la família ha entrat en la dinàmica escolar. El següent pas és que la Comissió d'Escolarització li adjudiqui un centre a cada alumne en funció de les places disponibles i del seu domicili, factor que, en un principi, no es tenia en compte.
A més del procés d'acolliment, un punt clau del projecte va ser establir fins quan un alumne és considerava nouvingut i, per tant, pertanyent al grup d'alumnes amb necessitats educatives especials. En general, es considera que aquesta transició es fa en un període de dos anys des de l'arribada de l'alumne. A Manlleu però, es va ampliar el període des de P3 fins a 6è de primària i, després d'aquest curs, l'EAP realitza proves específiques per avaluar cada cas. Ara, també es vol incorporar una altra revisió a 2n de primària.
Aquest model educatiu ha anat evolucionant amb el temps, en parallel a la societat i el municipi. Un dels principals eixos ha estat el Pla d'Acollida Municipal, engegat el 2002. A més de millorar tot el procés de rebuda i d'escolarització d'aquests alumnes d'incorporació tardana i de P3 , la seva gran singularitat ha estat treballar colze a colze amb el collectiu immigrant, sobretot amb el magrebí, que ha estat el més nombrós.
A partir d'aquesta primera presa de contacte, l'EAP i l'assessora LIC analitzen el cas de cada alumne per determinar si presenta Necessitats Educatives Específiques. Si es té un germà gran al centre no se'l considera ja un alumne amb necessitats educatives especials, ja que s'entén que la família ha entrat en la dinàmica escolar. El següent pas és que la Comissió d'Escolarització li adjudiqui un centre a cada alumne en funció de les places disponibles i del seu domicili, factor que, en un principi, no es tenia en compte.
A més del procés d'acolliment, un punt clau del projecte va ser establir fins quan un alumne és considerava nouvingut i, per tant, pertanyent al grup d'alumnes amb necessitats educatives especials. En general, es considera que aquesta transició es fa en un període de dos anys des de l'arribada de l'alumne. A Manlleu però, es va ampliar el període des de P3 fins a 6è de primària i, després d'aquest curs, l'EAP realitza proves específiques per avaluar cada cas. Ara, també es vol incorporar una altra revisió a 2n de primària.
Aquest model educatiu ha anat evolucionant amb el temps, en parallel a la societat i el municipi. Un dels principals eixos ha estat el Pla d'Acollida Municipal, engegat el 2002. A més de millorar tot el procés de rebuda i d'escolarització d'aquests alumnes d'incorporació tardana i de P3 , la seva gran singularitat ha estat treballar colze a colze amb el collectiu immigrant, sobretot amb el magrebí, que ha estat el més nombrós.
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció | |||
Ajuntament de Manlleu |
Administració local |
Totes |
Totes |
|||
Assessora LIC (Llengua i Cohesió social) |
Altres |
Totes |
Participant |
|||
Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya |
Administració autonòmica |
Totes |
Impulsor |
|||
EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic) |
Administració local |
Totes |
Participant |
|||
Oficina Municipal d'Escolarització (OME) |
Administració local |
Avaluació |
Participant |
|||
Recursos econòmics
Total euros per període
No especificat
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Subvenció de l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME).
Llista de recursos econòmics:
| Nom de l'ens | Modalitat de l'aportació | Període de finançament | Quantitat | Observacions | ||||||
| Des de | Fins a | |||||||||
| Ajuntament de Manlleu | Fons propis | 01/01/2008 | Indefinida | Mitjançant una subvenció de l'Oficina Municipal d'Escolarització, que depèn de l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament. | ||||||
| Mitjançant una subvenció de l'Oficina Municipal d'Escolarització, que depèn de l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament. | ||||||||||
Recursos humans
- La comunitat educativa de Manlleu.
- 1 tècnica d'Educació.
- 1 representant del Consell Comarcal (que subvenciona el servei de menjadors).
- Les AMPA.
- 2 mediadors interculturals.
- 1 inspector d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
- 1 tècnica d'Educació.
- 1 representant del Consell Comarcal (que subvenciona el servei de menjadors).
- Les AMPA.
- 2 mediadors interculturals.
- 1 inspector d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Resultats
Descripció dels productes assolits
S'ha aconseguit una escolarització de pràcticament el 100% dels alumnes de P3.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
| Nom | Tipus | Data | Disponibilitat | Documentació adjunta | ||||
| Memòria OME | Memòria | 01/01/2008 | No disponible | |||||
| PRAM Manlleu | Projecte | Indefinida | Sí disponible | PGDM_-_PRAM_MANLLEU.pdf |
||||
Difusió de la pràctica
- Full d'informació sobre l'oferta educativa de Manlleu.
- Carta nominal a tots els pares i mares amb fills amb edat d'escolarització.
- Carta nominal a tots els pares i mares amb fills amb edat d'escolarització.
Reconeixements i presentacions
La Diputació de Barcelona ha realitzat un estudi sobre el model Manlleu, d'educació: La planificació educativa de Manlleu, una visió municipal. Estat de la qüestió i perspectives de futur.
Impacte
- Gràcies al treball realitzat des de l'Oficina Municipal d'Escolarització, s'ha propiciat l'equilibri escolar en els centres, tant públics com concertats, de la població de Manlleu. Així, s'afavoreix el repartiment equitatiu de nouvinguts entre tots els centres escolars i s'evita que es facin guetos en alguna escola.
- S'afavoreix la cohesió social entre l'alumnat i també entre els pares.
- Gràcies al seguiment personalitzat, s'estimula l'escolarització en les etapes no obligatòries.
- S'afavoreix la cohesió social entre l'alumnat i també entre els pares.
- Gràcies al seguiment personalitzat, s'estimula l'escolarització en les etapes no obligatòries.
Avaluació
Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de Manlleu
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
La fase d'implementació del model Manlleu no va ser senzilla ja que va aixecar cert recels per part d'algunes famílies que no podien escollir l'escola desitjada en primera opció. Actualment, però, s'ha aconseguit molta comprensió sobre aquest tema tal i com ho demostren les dades de preinscripció de l'abril de 2008: la primera opció de P3 va estar concedida quasi en el 90% dels casos, i en un 95%, a 1r d'ESO. Manlleu ha aconseguit una política comuna entre tots els agents municipals i el Departament d'Educació.
La Comissió d'Escolarització ha estat el motor de tot el model i s'ha aconseguit que s'hi discuteixin tots els temes amb prou sinceritat com per posar els problemes sobre la taula.
La Comissió d'Escolarització ha estat el motor de tot el model i s'ha aconseguit que s'hi discuteixin tots els temes amb prou sinceritat com per posar els problemes sobre la taula.
Punts forts de la pràctica
- Equilibri en tots els centres escolars, tan públics con concertats, d'alumnes amb necessitats educatives especials.
- Es fomenta i es treballa la convivència del futur.
- Es fomenta i es treballa la convivència del futur.
Punts dèbils de la pràctica
- Dificultats econòmiques per fer front a les despeses d'escolarització en les escoles concertades (el contracte programa no pot assumir totes les despeses).
- Dificultats de mantenir el model Manlleu amb un alt nombre d'alumnes amb necessitats educatives especials en tots els centres.
- Risc de que en alguns centres hi hagi guetos.
- Malestar d'alguns pares d'alumnes autòctons perquè consideren que els nouvinguts tenen més facilitats a l'hora d'escollir centre educatiu.
- Dificultats de mantenir el model Manlleu amb un alt nombre d'alumnes amb necessitats educatives especials en tots els centres.
- Risc de que en alguns centres hi hagi guetos.
- Malestar d'alguns pares d'alumnes autòctons perquè consideren que els nouvinguts tenen més facilitats a l'hora d'escollir centre educatiu.
Propostes de millora de la pràctica
Reformar la normativa educativa per adequar-la a la nova realitat social.
Aquesta experiència es va publicar al Banc de Bones Pràctiques
de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.