Des de l'any 2007 s'està portant a terme una campanya de sensibilització i educació alimentària anomenada A Barberà mengem bé, bo i sa!, en col•laboració amb diferents regidories i programes municipals de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, amb l'objectiu comú de motivar a la ciutadania a menjar bé, bo i sa, com a primer pas per a l'adquisició d'hàbits alimentaris saludables.

Durant l'execució de la primera d'aquestes campanyes municipals, es van detectar diferents necessitats que van fer pensar en la realització d'un altre tipus d'intervenció més específica. Per tant, les motivacions que impulsen el projecte Menja bé, bo, sa i barat, es deriven de les següents necessitats:

- Necessitat d'ampliar el missatge a persones amb rendes més baixes, susceptibles d'empitjorar la seva alimentació.
La detecció d'aquesta necessitat va impulsar que es tornés a dissenyar la campanya sota els principis d'inclusió i participació social, fent que aquelles persones amb rendes més baixes fossin partícips i actores en tots els projectes que s'adrecessin a la població en general.
- Necessitat operativa de coordinació i treball en xarxa per tal d'optimitzar els recursos de suport a l'alimentació de les persones amb rendes més baixes.
- Necessitats instrumentals de la població amb rendes més baixes per afrontar la necessitat d'alimentació adequada amb la manca de recursos econòmics.

A partir de l'any 2008 es considera necessari promoure l'accés a la campanya a col•lectius que habitualment no participen en les activitats municipals pel fet de trobar-se en situacions de vulnerabilitat o en risc d'exclusió social. Al mateix temps, també s'amplia la participació en la campanya a d'altres seccions municipals, per tal d'afavorir la complementació entre els diferents departaments de l'Ajuntament. I, finalment, hi ha una clara voluntat de fomentar l'actitud participativa de la ciutadania en intervencions d'educació alimentària.

Tots aquests objectius s'han recollit en el projecte Menja bé, bo, sa i barat, des del 2008 fins avui, que encara no ha arribat a la seva darrera fase d'execució.

Els esforços es centren, sobretot, en les persones que, degut als seus ingressos econòmics, estan en una situació de risc nutritiu i d'exclusió social. Amb el lema Menjar bé, bo, sa i barat no es fa referència a comprar aliments barats solament sinó que s'intenta descriure una certa manera de fer que té a veure amb comprar, triar, organitzar, cuinar, etc. Es vol transmetre un valor positiu i, per tant, tot i que el col•lectiu diana és la població més desfavorida, l'objectiu final inclou a tota la població.
De fet, i en funció de la fase, la població diana varia; però, en tot cas, es treballa amb dues poblacions diana principals, que es converteixen en actors del programa: el col•lectiu format per persones que degut a la seva situació social es troben en risc nutritiu i el col•lectiu de botiguers i botigueres d'establiments alimentaris minoristes.

- Campanya municipal: A Barberà mengem bé, bo i sa!, integrada en el Programa Municipal de Salut.
- Programa Municipal de Benestar Social.
- Banc d'aliments de la parròquia.

Aquest projecte està pensat per desenvolupar-se a través de diferents fases i accions, des de les més imprecises a les més concretes, atès que té com a principi d'actuació la participació de la ciutadania i dels diversos agents implicats. D'aquesta manera, sense desvirtuar la finalitat i els objectius del projecte, a mesura que s'obtenen dades més concretes, va trobant formes i maneres d'assolir millor els objectius plantejats.

Primera fase: proposta a la resta de seccions municipals.
La secció de Benestar Social i Salut, com a promotora del projecte, dirigeix la proposta a altres seccions municipals que considera que tenen algun grau d'implicació, i les convida a fer noves propostes i a incorporar aquells aspectes que trobi adients.
S'han convidat a participar les seccions i programes municipals següents:
- Gent gran: és un col•lectiu especialment afectat pel que fa a rendes baixes i també d'una gran riquesa pel què fa al coneixement tradicional del consum amb estalvi, coneixement de receptes, etc.
- Població nouvinguda: el mateix que en el cas anterior, tot i que es pot que afecta a famílies amb menors, diferents costums alimentàries i amb la necessitat de sentiment de pertinença.
- Servei d'Atenció a la Dona (SAID): la pobresa afecta sobretot a dones i a famílies monomarentals. Aquestes caps de família es troben, a més a més, amb la dificultat de compatibilitzar els seus horaris laborals amb l'administració de la llar i molt cops opten per l'alimentació més ràpida però no més saludable.
- Joventut: la precarietat laboral afecta a les persones joves, així com els salaris més baixos, tot i tenir formació. Una bona part d'aquesta població desconeix l'elaboració de dietes i consum saludable, amb pocs recursos econòmics. Cal promoure les oportunitats d'emancipació i donar eines perquè ho puguin fer mantenint uns hàbits saludables.
- Educació: a través de les escoles arribem als infants i adolescents i a les seves famílies.
- Consum: secció que té entre els seus objectius fomentar l'adquisició i la millora d'hàbits de consum responsable en les persones consumidores.
- Comerç: secció que ens pot facilitar un canal de comunicació i mediació estable amb els comerços alimentaris, a més d'impulsar la participació dels comerços en el projecte.
- Participació Ciutadana: secció que coneix les metodologies dels instruments de participació ciutadana i de salvaguarda dels drets humans, a més de conèixer el teixit associatiu del municipi.
- Fundació Barberà Promoció: poden facilitar dades d'interès respecte al perfil de les persones objecte d'atenció i possibles participants en diferents fases del projecte. Es compta amb ells com a difusors del projecte i cal ser receptius a les seves propostes.
- Entitats solidàries de la població relacionades amb aquest projecte: per prendre contacte amb les entitats i conèixer la seva opinió i experiències.

Segona fase: grup de treball tècnic per a l'elaboració del projecte.
Es realitzen dues sessions (el 12 de juny de 2008 i el 17 de juliol del mateix any) amb el personal tècnic de les diferents seccions i els responsables d'entitats relacionades amb els objectius d'aquest projecte, per tal d'arribar a les conclusions necessàries per començar a desenvolupar les següents fases del projecte i definir-les amb més concreció. En la primera sessió les promotores de la iniciativa presenten el projecte al grup de treball tècnic.
Durant aquesta fase, es defineix el nivell d'implicació de cada secció i personal tècnic, es planifiquen les següents fases, s'estableixen els perfils de les persones que participaran en el “grup de discussió participatiu” i es discuteixen les temàtiques sobre les que cal debatre i treure'n conclusions per l'elaboració de la guia i l'evolució del projecte.

Tercera fase: grup de discussió participatiu.
Es seleccionen varies persones per formar part d'aquest grup, sota els criteris prèviament estipulats en el grup de treball tècnic i les indicacions de l'empresa que s'ha contractat per dinamitzar aquest grup. En aquesta fase s'aconsegueix la informació desitjada per a l'elaboració de la guia directament de les persones que diàriament es troben en la necessitat d'alimentar-se adequadament amb ingressos econòmics mínims. D'altra banda, el mateix grup és una plataforma per impulsar xarxes socials de coneixement i valorar l'actuació d'aquestes persones. Aquest grup s'ha reunit en dues ocasions amb una freqüència setmanal (el 15 i el 28 de novembre del 2008). Aquesta sessió ha estat conduïda per dos professionals, d'una empresa d'estudis psicosocials, que s'han encarregat de recollir experiències, dades i recursos adreçats a gaudir d'una alimentació sana i econòmica. La metodologia utilitzada ha estat la dels grups focals. S'han programat 2 grups focals, amb 2 grups de persones formades entre 12 i 15 persones. En total, doncs, s'han realitzat 4 grups que han permès analitzar la percepció, els significats i valoracions sobre l'alimentació saludable i la despesa domèstica destinada al menjar, així com analitzar quines són les principals estratègies de diferents col•lectius que disposen d'un baix poder adquisitiu.
Els principals temes que han guiat l'estudi són:
- Significats i imaginaris al voltant de l'alimentació saludable.
- Percepcions al voltant de la despesa domèstica destinada a la compra de menjar i a l'elaboració dels menús.
- Estratègies i tècniques quotidianes per estalviar en la compra d'aliments.
- Receptes econòmiques per a un menú equilibrat, saludable i atractiu.
Com a incentiu i agraïment a la participació s'ha ofert a cada persona una cistella de fruita, verdura i hortalisses de temporada per un valor de 20 € i un esmorzar per compartir entre totes les persones participants just abans de començar cada sessió.

Quarta fase: recollida de dades sobre els recursos i serveis disponibles en el municipi per abaratir la despesa destinada a l'alimentació.
Inicialment s'havia plantejat contractar a una empresa externa per portar a terme aquesta recerca. Una primera exploració per part del personal tècnic municipal ha fet palès que hi ha molts pocs recursos i serveis disponibles per abaratir la despesa destinada a alimentació. Per tant, el mateix personal tècnic de la secció de Benestar Social i Salut ha identificat els recursos i serveis existents en el municipi per gestionar de manera econòmica la despesa alimentària, com ara bancs d'aliments, cooperatives de consum, obtenció d'excedents alimentaris, etc.

Cinquena fase: redacció, disseny i edició de la guia.
Aquesta guia recull les bones pràctiques i estratègies que ens han transmès els participants del grup de discussió (durant la compra i la preparació dels aliments). Per a la redacció de la guia s'ha contractat la mateixa empresa que ha conduït els grups focals.
Els temes que exposarà la guia seran:
- Bones pràctiques a l'hora de fer la compra.
- Bones pràctiques a la cuina: manipulació i conservació per a l'estalvi quotidià.
- Maneres de cuinar saludables, atractives i econòmiques: com cuinar bé, bo, sa i barat.
Per al disseny de la guia es té previst contractar els serveis de la mateixa empresa que ha dissenyat l'estratègia comunicativa de la campanya A Barberà mengem bé, bo i sa!, per donar continuïtat a nivell conceptual i d'imatge, atès que el projecte complementa i a la vegada concreta els diferents aspectes de l'estratègia comunicativa de la campanya.

Sisena fase: disseny dels tallers de formació en cuina econòmica.
Es contracta una empresa per capacitar a les persones del grup de discussió participatiu que tinguin interès en impartir tallers de cuina a altres ciutadans de Barberà del Vallès. Paral•lelament a aquesta capacitació, es dissenyaran els tallers de cuina econòmica que les persones capacitades impartiran. Com a suport s'utilitzarà la informació recollida en la guia.

Setena fase: difusió de la guia i impartició dels tallers de formació en cuina econòmica.
Un cop dissenyada la guia, es difondrà a la població de Barberà del Vallès a través de la programació dels tallers de cuina econòmica.
Es posarà a disposició de la Diputació de Barcelona per donar-la a conèixer a qualsevol altre municipi de la seva àrea d'actuació.

47.515,87€

Període 2008-2009.

- Personal de la secció municipal de Benestar Social i Salut: per a la valoració social i econòmica de les famílies beneficiàries dels vals de bescanvi, per a l'adquisició d'aliments (Benestar Social) i per al disseny i impartició dels tallers d'educació alimentària (Salut).

- Spora Sinergies, consultoria psicosocial: personal d'aquesta consultora realitza la recollida d'informació del grup de treball participatiu a través de tècniques de dinàmica de grups i redacta la guia de bones practiques per a una alimentació sana i econòmica.

- Personal de l'empresa Fecunda: realitza el disseny de la guia.

- La guia de bones pràctiques per menjar bé, bo i sa.
- Els vals de bescanvi per a l'adquisició d'aliments frescos del mercat municipal.

La informació a la població d'aquesta intervenció es fa a partir de la tercera fase. S'informa a través de díptics i d'anuncis en la revista municipal, en el marc de la campanya A Barberà mengem bé, bo i sa!
L'estratègia comunicativa ha inclòs la publicació en la revista municipal de receptes de cuina d'estalvi, portades a terme en un taller de cuina familiar.
Un cop finalitzada la sisena fase, està previst fer una difusió a través dels mitjans de comunicació locals i de les entitats del municipi, amb suport de díptics.

- La població amb molt poques possibilitats econòmiques té accés a una alimentació sana (aliments bàsics i frescos: fruita, verdures i hortalisses, peix, ous i carn).
- Es fa visible la manca d'accessibilitat als aliments sans quan no es tenen ingressos per comprar-los i això permet debatre sobre el dret a l'alimentació envers l'aliment com a mercaderia.
- El coneixement del mercat municipal es pot difondre a una part de la població que sobretot és clienta de les grans superfícies.
- Es promou un consum més sostenible que implica la compra d'aliments bàsics, frescos, locals i de temporada, a granel o amb menor envàs.

Interna

Ajuntament de Barberà del Vallès

Dels objectius generals plantejats, s'aconsegueix:
- Sensibilitzar i conscienciar la població sobre la importància d'una adequada alimentació.
- Divulgar i educar per a un consum alimentari responsable, que incorpori criteris de salut i de sostenibilitat social i mediambiental.
- Promoure el dret a l'alimentació sana i suficient.
- Recuperar la gastronomia popular tradicional que incloïa com a factor d'interès l'estalvi i la nutrició adequada.
- Treballar transversalment amb les diferents seccions municipals en la promoció d'una alimentació saludable a la nostra ciutadania.
- Fomentar l'actitud participativa de la ciutadania.

Dels objectius específics, s'aconsegueix:
- Dotar d'eines i recursos a les persones amb pocs recursos econòmics per tal de millorar la seva alimentació i la de la seva família.
- Promoure que els establiments alimentaris (comerços de comestibles) participin en la campanya A Barberà mengem bé, bo i sa!
- Conèixer i donar a conèixer les estratègies de consum i estalvi de les famílies.

- El treball transversal que té lloc entre les diferents seccions municipals.
- La inclusió en el projecte d'una part de la població que habitualment no participa en la xarxa social.
- La promoció de la participació ciutadana i de la participació dels comerços alimentaris.
- La complementarietat entre el treball assistencial i el treball de promoció de la salut.

- Les dificultats en el finançament que han obligat a endarrerir la implementació del projecte. Aquest fet podria suposar que es perdés allò que ja s'hauria pogut aconseguir, atesa la cronicitat de les condicions econòmiques precàries i el risc d'exclusió social.
- En els dos anys de durada del projecte, no s'ha pogut iniciar cap activitat relacionada amb l'aprofitament dels excedents alimentaris.
- No es pot arribar a persones amb situacions socials de deteriorament crònic.
- No es poden evitar les idees preconcebudes sobre la pobresa, sobre el seu origen i manteniment, sobre els perfils de les persones pobres i sobre els seus drets.

- Iniciar una via de col•laboració amb les associacions i entitats del municipi i comarca per treballar conjuntament en la gestió dels excedents alimentaris sans, que no arriben a la població sense accés als aliments.
- Crear alguna intervenció educativa per disminuir els prejudicis a les persones que reben ajuda social.