Regulació de l'aparcament en superfície a Castellar del Vallès
Realització d'un pla d'aparcaments per a millorar la regulació de l'estacionament dels vehicles privats a l'espai públic i incrementar l'oferta de places al municipi. Val a dir que el tema de l'aparcament és sempre complexe de gestionar. L'espai dedicat a l'aparcament és una espai públic mort, sense possibilitats de cap altre ús, per tant, en zones amb gran activitat econòmica i social com els centres de la ciutat no hi pot haver aparcament en superfície. Per altra banda tothom desitja poder aparcar el màxim d'aprop del seu punt de destí, per tant, cal dimensionar correctament l'oferta d'aparcaments al voltant dels centres atractors de mobilitat. Aquesta oferta ha d'estar regulada (zona blava, per exemple) i ha de ser limitada per fomentar que els usuaris hi arribin amb altres modes de transport més sostenibles.
Per últim cal preveure zones d'aparcaments gratuïts o amb bonificació tarifària als afores dels centres de la ciutat que actuin com a aparcaments dissuasoris d'accés al centre de la ciutat en vehicle privat.
El pla d'aparcaments de Castellar del Vallès intenta conjugar totes aquestes variables i redefinir l'aparcament del municipi segons aquests criteris.
C. General Boadella, 1. 08211 Castellar del Vallès
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Castellar del Vallès és un municipi situat al nord del Vallès Occidental, molt a prop de les grans capitals de comarca Sabadell i Terrassa- i a 30 de Barcelona. Les poblacions veïnes són Sant Llorenç Savall, Matadepera, Terrassa, Sabadell i Sentmenat.
El centre de Castellar es caracteritza per carrers estrets propis de nuclis antics i carrers comercials, amb aparcament en filera gratuït; aquest fet genera que sigui difícil de trobar-hi aparcament i que no sempre es faci de la manera més adequada. L'objectiu de crear l'aparcament subterrani és possibilitar la creació de zones de vianants i alliberar espai dels carrers per a passejar-hi; el de la zona blava és facilitar la rotació dels vehicles per als clients i usuaris dels serveis o comerços.
La zona d'actuació principal d'aparcaments en superfície, és en carrers de l'eixample, caracteritzats per una amplada que permetia dos carrils de circulació més un d'aparcament i unes voreres no excessivament amples. L'objectiu és el d'ordenar l'espai, augmentant les places d'aparcament i reduint l'amplada dels carrils de circulació, fomentant la reducció de la velocitat. Així mateix també s'han creat petits espais d'aparcament gratuïts en superfície en punts propers al nucli antic on era difícil de trobar aparcament i es realitzava de manera inadequada.
Una altra característica és la presència de camions estacionats en determinats carrers de la població, en què l'amplada ho permet, i relativament propers al centre. Aquesta realitat provoca queixes dels veïns més directes d'aquests carrers. Conscients de la necessitat de donar resposta al col·lectiu dels transportistes i del fet de tenir un polígon industrial que genera mobilitat d'aquest tipus, es planteja la necessitat de crear un aparcament adequat per als camions que permeti donar-los una alternativa a l'aparcament lliure als carrers de la vila.
Objectius de la pràctica
General:
- Regular i reordenar l'aparcament del municipi com a mesura per a gestionar el trànsit en vehicle privat i afavorir el desenvolupament de zones d'activitat social i comercial lliures de cotxes.
Específic:
- Treure aparcament del centre comercial i urbà per a facilitar la mobilitat a peu i l'activitat social al carrer
- Crear places d'aparcament de rotació al centre de la ciutat per afavorir l'activitat comercial
- Ampliar el nombre de places d'aparcament de les zones residencials
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Tot el municipi
Vinculació amb altres programes o actuacions
Pla de mobilitat urbana del municipi.
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
L'actuació impulsada per l'Ajuntament de Castellar del Vallès ha considerat les diverses tipologies d'aparcament que hi ha habitualment als nuclis urbans:
- construcció d'un aparcament subterrani de 250 places de lloguer i de pupillatge, en horari de dilluns a dissabte, de 8.30 a 22 hores,
- creació de 493 noves places d'aparcament gratuït al carrer: aparcament en diagonal en diferents carrers i altres zones destinades específicament a estacionament.
L'aparcament en diagonal està orientat en el sentit invers de la circulació per a millorar la seguretat i la maniobrabilitat dels vehicles. També redueix l'espai de la calçada, fet que propicia la reducció de la velocitat dels vehicles a motor.
L'aparcament en bateria permet habilitar més places disponibles, dificulta l'estacionament inadequat en no deixar espais lliures, i redueix la velocitat dels conductors degut a la percepció real del conductor de l'estretiment del carril. L'aparcament també es fa de manera segura, perquè el conductor que aparca atura la circulació, i en sortir de cara ho fa amb millor visibilitat i més seguretat.
Carrers que abans eren oberts al trànsit amb aparcament habilitat a ambdues bandes i que ara són peatonals i amb accés restringit als veïns perquè hi ha un garatge (Sala Boadella), o restrigit a la càrrega i descàrrega (Montcada).
- creació de 180 noves places d'aparcament en zones blaves al carrer. S'han mantingut també 70 places i se n'han eliminat 80 (en total, actualment hi ha 250, mentre que abans eren 150). Els 30 primers minuts són gratuïts.
- creació d'un aparcament de camions, amb una superfície de 13.250 m2 i una capacitat per a 136 vehicles. El cost de l'actuació és d'1,8 milions d', aportats per la Generalitat de Catalunya.
Actors que hi han intervingut
Nom
Tipus
Fase en la qual intervé
Tipus d'intervenció
Ajuntament de Castellar del Vallès
Administració local
Totes
Totes
Recursos econòmics
Total euros per període
7,5 M€
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
El cost total de les inversions ha estat de gairebé 7,5 milions d', un 95% dels quals (7.049.800) corresponen al cost de repercussió de l'aparcament subterrani (inclou places d'aparcament en diagonal, aparcament soterrani i places per a camions).
Resultats
Descripció dels productes assolits
La regulació de l'oferta d'aparcament a Castellar del Vallès ha permès, en primer lloc, cobrir les mancances que hi havia en determinats punts del municipi pel que fa a places d'estacionament per als vehicles a motor privats.
Aquesta millora ha anat acompanyada d'altres beneficis en matèria de mobilitat sostenible, com la reducció de la velocitat dels vehicles en carrers que abans tenien calçades molt àmplies, la disminució del nombre de vehicles aparcats sobre la vorera o en doble filera, i l'aprofitament d'espais "morts" per a crear places d'estacionament per a motos.
Avaluació
Principals conclusions
Punts forts de la pràctica
La realització del Pla d'aparcaments ha contribuït no només a regular de forma més eficaç i eficient l'estacionament privat, sinó també a reduir l'aparcament illegal i les infraccions, a pacificar el trànsit i a millorar la seguretat dels vianants.
La construcció d'aparcaments subterranis ha alliberat espai al carrer, i ha permès ampliar les voreres i els espais dedicats als vianants.
La implantació de zones blaves facilita la rotació dels vehicles.
La creació d'un aparcament per a camions ha reduït l'estacionament lliure d'aquests vehicles en alguns carrers del municipi.
La introducció de canvis en el tipus d'aparcament al carrer ha estretit l'espai de circulació, cosa que ha contribuït a reduir la velocitat dels vehicles, així com a ampliar el nombre de places disponibles.
Els espais "morts" que han quedat després d'algunes actuacions urbanístiques han estat aprofitats per a la implantació d'aparcaments de motos.
La regulació de l'aparcament en superfície, i la consegüent ampliació dels espais per a vianants, contribueix a transformar la fesomia del paisatge urbà en favor d'un espai més confortable i saludable.
Punts dèbils de la pràctica
Caldria conèixer els beneficis que ha suposat aquestes actuacions per a la xarxa comercial del municipi, així la reducció de la mobilitat de vehicles privats associada.
Aquesta experiència es va publicar al Banc de Bones Pràctiques de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
Mobilitat 35 pràctiques
L'àmbit de la mobilitat és un vector clau del
medi ambient però també del desenvolupament
econòmic, la millora urbana i la salut de la
població. Les pràctiques recollides al BBP
mostren l'interès creixent per promoure l'ús
de la bici, del transport públic i per millorar la
seguretat vial.