Si bé la ciutat de Mataró ja havia treballat abans els conceptes de solidaritat i comerç just a través de la Fundació Grup Tercer Món Mataró i la seva botiga solidària “La Peixateria”, el cert és que el projecte Cafè Ciutat significava un salt qualitatiu important.

Precisament el grup Tercer Món Mataró tenia un projecte amb Mujeres de Unión de la Selva de Chiapas i comercialitzava el seu cafè. En el marc de la la primera fira europea de Comerç Just (Lió, 2008), va sorgir la idea de vincular la ciutat amb un cafè produït per uns productors del Sud amb els quals hi tenien lligams, aportant així un esperit nou a la sensibilització de la solidaritat.

A partir d'aquella trobada, i després d'un seguit de reunions i la implicació del consistori municipal, es va començar a posar en marxa el que ara és el projecte Cafè Ciutat, que en aquell moment va començar als municipis de Mataró i Terrassa. Després d'uns anys en marxa, la iniciativa ja compta amb 11 ciutats amb el seu propi cafè de comerç just, d'entre les quals Igualada és la més recent, adherida a finals de 2015.

Població: El projecte Cafè Mataró es dirigeix indistintament a tota la població.

Territori: El municipi de Mataró

Aquesta pràctica s'emmarca dins els Objectius estratègiques del Pla Director de Solidaritat de Solidaritat i Cooperació Internacional:Promoure el comerç just, el consum responsable i la banca ètica.

http://www.mataro.cat/web/portal/ca/cooper_solidar/content/pla_director_solidaritat_2013_2016.pdf

El projecte va començar a gestar-se en el marc de la I Fira de Comerç Just a Lió l'any 2008. Va ser un treball conjunt de la Diputació de Barcelona, la Fundació Grup Tercer Món Mataró, l'ajuntament de Mataró, l'ajuntament de Terrassa i la cooperativa Alternativa3.

Des de l'any 2008 i amb els inicis del projecte als dos municipis catalans, l'experiència ha anat creixent i actualment hi ha onze municipis vinculats a l'experiència: Mataró (2008), Terrassa (2008), Manresa (2008), Molins de Rei (2010), Sant Quirze del Vallès (2010), El Prat de Llobregat (2011) i Calella (2011), Sant Adrià de Besòs (2013), Cerdanyola del Vallès (2014), Montornès del Vallès (2015) i Igualada (2015).

En tots aquests municipis s'ha comptat amb la participació activa i el suport de l'ajuntament corresponent, així com de la Diputació de Barcelona. Aquesta presència supramunicipal ha contribuït a generar un procés d'acompanyament més col·lectiu, el qual també s'ha enriquit darrerament amb intercanvis d'experiències i amb les trobades d'institucions i entitats promotores del projecte Cafè Ciutat celebrades a Terrassa (2012), Manresa (2013) i Mataró (2014). Aquests trobades permeten l'intercanvi d'iniciatives, de campanyes i també l'impuls d'eines i materials conjunts per a la difusió.

En aquests sentit, el bloc www.cafeciutat.org , així com l'ús de les xarxes socials, permet sistematitzar i difondre aquest treball conjunt. Si fins el 2012 la coordinació de la difusió de la iniciativa pivotava en Alternativa3, que continua a càrrec de la comercialització i la distribució, des de llavors recau en la Fundació Grup Tercer Món, de Mataró, que n'assumeix el relleu.

52000.00

El finançament del projecte és possible gràcies a les aportacions de la Diputació de Barcelona, que en finança el 70%

El referent tècnic de la iniciativa ha estat una persona contractada, actuant com a responsable de la coordinació i el seguiment tècnic del projecte. Cal destacar però, que es compta amb el suport d'una trentena de voluntaris, sense els quals seria impossible portar a terme la organització i logística del projecte.

S'han utilitzat les instal·lacions i recursos l'ajuntament i les entitats participants, i també s'ha usat el material necessari com màquines de cafè, gots paper, termos, fulletons per a publicitat, etc...

La participació s'ha fet sobretot a través d'intercanvis d'experiències i amb les trobades d'institucions i entitats promotores del projecte Cafè Ciutat. Podem destacar les que s'han celebrat a Terrassa (2012), Manresa (2013) i Mataró (2014). Aquests trobades permeten l'intercanvi d'iniciatives, de campanyes i també l'impuls d'eines i materials conjunts per a la difusió.

El Cafè Mataró és, lògicament, el producte per excel·lència sorgit d'aquesta pràctica. A part de poder-se comprar en nombrosos establiments de la ciutat que s'han adherit al projecte, l'ajuntament ha fet una aposta municipal pel cafè fent-lo disponibles a les màquines de vending a l'ajuntament i altres equipaments municipals. Actualment, a més, s'està estudiant la viabilitat per a fer el cafè en càpsules per màquines com la "Nespresso".

Més enllà del propi cafè, cal destacar la creació del blog Cafè Ciutat, on es publiquen totes les novetats i notícies relacionades. Així també, la memòria del projecte Cafè Ciutat publicada per Avaluem (veieu apartat següent), esdevé una bona guia per a municipis que vulguin replicar aquesta experiència o d'altres similars.

La difusió més important s'ha fet a través del blog i del facebook propis del projecte. La pràctica, però, s'ha difós en mitjans molt diferents, incloent televisions i ràdios locals i revistes especialitzades com Valors o Cingles. El fet de ser una iniciativa en xarxa amb onze municipis adherits n'ha multiplicat el seu efecte. Val la pena recordar també les fires presencials i les trobades anuals entre les entitats promotores.

Cafè Ciutat ha estat reconeguda com a bona pràctica i s'ha publicat com a tal dins la col·lecció Bones Pràctiques del col·lectiu AVALUEM d'anàlisi i desenvolupament, que compta amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Cafè Mataró ha tingut impactes interessants a diferents nivells. En primer lloc, com a eina de sensibilització, ha aconseguit impactar dins la població de Mataró a través de la implicació dels comerços locals, de la iniciativa de l'Ajuntament, de la implicació de la Fundació Grup Tercer Món Mataró i d'una xarxa molt activa d'una trentena de voluntaris.

D'altra banda, el producte en si (el Cafè Mataró) ha proliferat a la ciutat a través de les màquines de vending dels equipaments municipals i dels comerços adherits. Si bé no tenim dades específiques de l'impacte del producte en el conjunt del comerç local, la implicació positiva dels comerços és ja un bon indicador.

Per últim, el fet que el cafè porti el nom de la ciutat i que la iniciativa s'emmarqui de manera més àmplia en el pla director de solidaritat i cooperació municipal, ha fet que Cafè Mataró esdevingui també un motiu d'orgull i identitat entre els mataronins/es.

Externa

AVALUEM, consultoria independent de cooperació internacional

Vistos els productes i l'impacte de l'experiència, podem dir que Cafè Mataró, igualment que el projecte global de Cafè Ciutat, està aconseguint els objectius esperats.

A nivell de Mataró, a més de ser un dels municipis fundadors de la iniciativa, des de 2012 compta amb l'entitat que coordina la difusió del projecte a nivell general, la Fundació Grup Tercer Món Mataró. Hi ha en aquests moments un bon nombre de comerços que serveixen el Cafè Mataró, i l'any 2014 es va organitzar a la ciutat la trobada d'entitats promotores que es fa anualment.

En un pla més global, cada any s'ha sumat algun nou municipi a la iniciativa, cosa que manté el projecte viu i dinàmic. Avui ja onze les ciutats adherides, i s'ha creat una potent xarxa entre elles, cadascuna amb el seu propi cafè.

- Projecte innovador i pioner a l'estat espanyol, que fereix la possibilitat de disposar d'un producte, el cafè, elaborat segons les normes acceptades del Comerç Just
- La metodologia de treball i la coordinació entre els diferents municipis participants permet compartir experiències i recursos
- S'adapta a les possibilitats del municipi de Mataró, alineant-se amb la política de cooperació del municipi i creant sentiment d'identitat i orgull
- És un bon exemple de treball conjunt entre les organitzacions de la ciutadania, que té un paper molt actiu en la promoció i comercialització del Cafè Ciutat, i les institucions municipals que li donen suport.

- El nivell de conscienciació per part de la població encara és feble, i la crisi pot fer que la gent no hi presti tanta atenció

- Incorporar les càpsules de cafè per les màquines per facilitar el consum als particulars
- Apropar-se a públic no sensibilitzat o fidelitzat, així com ampliar els punts de venda i el catàleg de productes ofertats

Després d'uns anys en marxa, la iniciativa ja compta amb 11 ciutats i això fa que la iniciativa es pugui replicar fàcilment en altres municipis.