El consum de drogues entre els joves és una problemàtica evident arreu del territori català. L'edat compresa entre els 14 i 16 anys és crítica, ja que hi ha un augment del consum de drogues i un descens important de l'activitat física, tal i com ho corrabora l'ESTUDES 2014-2015 (Encuesta sobre Uso de Drogas en Estudiantes de Enseñanzas Secundarias). Per aquest motiu, l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat va decidir desenvolupar un projecte de salut pública consistent en la realització d'un conjunt de proves físiques per part dels alumnes de 4t de l'ESO dels instituts del municipi que finalitzen en una jornada final en la que es recompten els punts obtinguts pels estudiants i es reparteixen els premis.

Emperò, no és una pràctica només enfocada als joves i a la prevenció de drogues. També vol ser un motor de recolzament a la inclusió social, tenint en compte: els joves d'estrats socials que es mantenen al marge d'altres circuits d'educació sanitària; la igualtat de gènere; i les persones amb discapacitat. Així, el programa s'aplica als instituts públics de tots els barris de la ciutat i especialment als menys desafavorits per a permetre l'accés a l'exercici físic a joves d'estrats socials que es mantenen al marge dels circuits d'educació sanitària. Respecte a la perspectiva de gènere, s'ha tingut en compte en tot moment: en el moment de crear els reptes, el la participació igualitària a les proves i en el repartiment de premis per categories. A més, també es contempla la participació d'alumnes amb discapacitat psíquica i física, adaptant les proves i la puntuació per a que tothom pugui participar.

Pel que fa a la població destinatària de la pràctica, és l'alumnat de 4t d'ESO dels diferents instituts de l'Hospitalet de Llobregat. Es treballa als 6 districtes de la ciutat.

Està vinculat amb els diferents tallers que des de Salut Comunitària es fan als instituts i escoles de la ciutat, especialment els de prevenció de drogues i els d'alimentació saludable.

A principis del 2015, vist el problema creixent de sedentarisme, obesitat, i consum de drogues entre els joves, el Servei de Salut va dissenyar un programa per tal de propiciar els hàbits saludables entre els joves de 4rt de l'ESO.

Durant el mes de juny i juliol del 2015, es va contactar telefònicament amb alguns centres de secundaria de la ciutat i se'ls va presentar presencialment el programa. Després, es va fer el mateix amb el professor/a d'educació física, ja que és un referent de salut a l'escola, i part del programa es desenvolupa dins a la seva assignatura.

A finals de juliol amb tots els centres confirmats, es va començar a elaborar el calendari, a rodar els tutorials i començar a preparar l'acte final.

Un cop acordat el calendari, es va posar en marxa el programa, que es divideix en les següents fases:

En una primera fase, els alumnes s'enfronten a dos reptes presencials cada trimestre en els que realitzen un total de sis proves físiques, dividides en tres periodes:

1. Del 9 al 28 de novembre els alumnes han realitzat dues proves que consisteixen en: Burpees (repeticions durant 1 minut) i 5x10 (temps)
2. Del 2 al 20 de febrer han realitzat dues proves més: Salt senzill a la corda (repeticions 1 minut) i Tuck Ups (repeticions 30 segons).
3. I, de l'11 al 29 d'abril han realitzat les dues proves restants: Jumping jacks (repeticions 1 minut) i Salt a peus junts sense carrera (centímetres).

La proposta d'aquestes proves ve establerta pel Servei de Salut de l'Ajuntament, qui les mesura el dia de la seva realització.

A banda, realitzen un repte setmanal virtual que es penja a la pàgina de Facebook del programa, fora de l'horari escolar. Finalment, el programa es completa amb una jornada final on tots els joves participen en una “master class”.

Finalitzada la primera fase, es sumen tots els punts de les noies de l'Institut i es divideixen pel número de noies. Es fa el mateix amb els nois i, finalment, es divideix la suma dels dos, per tenir el resultat del centre.

Com a cloenda, el dia 10 de maig de 2015, el Complex Esportiu de l'Hospitalet Nord va acollir la jornada final del programa, on tots els joves fan una “master class”. Aquest acte consisteix en una activitat amb música per a tots els alumnes; un conjunt de proves on participen el millor noi i la millor noia de cada una de les classes participants que sumen als punts ja acumulats en la primera fase; i l'entrega dels trofeus.

Hi ha una classificació individual, per institut i per districte. Els premis consisteixen en 250 euros de material esportiu per als tres primers instituts i sis mesos de gimnàs gratuït pels tres primers nois i noies.

0'00€

Econòmicament, el projecte és sostenible, ja que ha creat sinèrgies amb empreses, centres educatius i la universitat, que col·laboren amb recursos humans i amb material. La Diputació de Barcelona i la Red Española de Ciudades Saludables, col·laboren mitjançant una subvenció.

- Personal tècnic de l'Ajuntament, principalment del Servei de Salut.
- Mestres dels instituts implicats.
- 3 Alumnes en pràctiques de l'Escola de Disseny.
- 45 Alumnes de CAFE de la Universitat Blanquerna.

A banda dels recursos humans, també s'han utilitzat recursos materials per a dur a terme la pràctica. Tot i que, en general, s'han utilitzat molt pocs materials, perquè tothom pogués preparar els reptes i superar-los sense cap despesa econòmica.

Les instal·lacions esportives dels Instituts participants han acollit el conjunt de proves que els alumnes han realitzat dins el programa Fit Games l'H i la jornada final s'ha desenvolupat en el Complex Esportiu l'Hospitalet Nord.

L'Ajuntament s'ha comunicat amb els centres i professional d'educació física per correu i personalment, per tal que participessin amb la seva opinió en el disseny del programa. Amb els participants la participació ha estat principalment a traves de la pàgina de Facebook, per votació van escollir el model de trofeu de la final, i les músiques de la final.

El projecte Fit Games l'H s'ha desplegat en dotze centres diferents i han participat 32 grups-classe, amb un total de 992 alumnes. Durant el desenvolupament del projecte, el Servei de Salut ha fet les mesures, fent en total 98 sessions als instituts amb gairebé 6.000 avaluacions (sis per alumne). A banda, en el canal de Youtube, s'han creat i penjat 25 vídeos amb més de 2200 visualitzacions.

El Facebook del programa també ha tingut un nombre important de visites. Només la setmana de la final 2.609 persones van veure la pàgina, i d'aquestes gairebé 400 van compartir o donar a “like”. Els joves que hi participen, en la seva majoria noies i nois d'instituts públics, són un col·lectiu que tendeix a reduir la pràctica d'activitat física. En general, el programa Fit Games l'H ha estat molt ben valorat tant pels joves com pels professors ja que ha aconseguit l'objectiu que es buscava, que era la promoció de l'activitat física com hàbit saludable. Tant des del vista polític com tècnic s'ha avalat la continuïtat del projecte i, fins i tot, la ampliació a altres instituts.

En relació a les xarxes socials, per la pràctica s'ha creat una pàgina de Facebook, una a Youtube i un perfil de Twitter, pròpis del programa.

S'ha fet difusió de la pràctica a la TV de l'Hospitalet i a traves de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Youtube).

El projecte Fit Games l'H ha tingut un notable impacte sobre els i les joves que hi ha participat. El més evident és que el programa ha aconseguit incrementar l'activitat física dels adolescents, facilitant-los anar als gimnasos i assistir a espectacles esportius. Molts hauran descobert exercicis i activitats físiques allunyades del model tradicional d'esports d'equip que acostumen a practicar, com el futbol i el bàsquet.

Igualment, per a dur a terme el projecte, ha estat necessària la implicació dels centres escolars, especialment dels professors i professores d'educació física que ha permès la creació d'una xarxa de col·laboració entre el departament de salut pública municipal i els centres educatius de la zona, que té va voluntat de continuar compartint sinèrgies.

Mixta

Servei de Salut

S'ha realitzat una valoració qualitativa amb l'equip del Servei de Salut, mitjançant una reunió especifica. Així com, també, s'ha recollit informalment l'opinió dels professor/res i altres agents implicats.

Com a observacions generals cal esmentar que en la majoria d'accions de salut comunitària, com per exemple una xerrada per prevenir el consum de drogues, és molt difícil avaluar quin impacte ha tingut l'acció en cada un dels joves que ha assistit. Dels gairebé 1.000 joves per curs que participen en el programa, se suposa alguns hauran millorat la seva salut, augmentat la seva activitat física i millorat els seus hàbits saludables. Actualment, l'Ajuntament no té indicadors d'aquesta millora, però l'avalen centenar d'estudis, que relacionen l'augment d'activitat física amb la millora de molts aspectes de la salut i l'augment d'hàbits saludables.

Entre les fortaleses del Programa Fit Games l'H, destaca la perspectiva d'un servei a la ciutadania que desenvolupa respostes multidimensionals, tot combinant la vessant esportiva i de salut i importants factors claus com ara les condicions físiques i econòmiques dels joves i les joves i la perspectiva de gènere.

A més a més, aquest projecte recull algunes característiques de les dues activitats físiques que més han crescut l'última dècada a casa nostra, el running i especialment el crossfit. Aquestes dues disciplines tenen en comú, que poden realitzar-se en qualsevol lloc, de forma individual i gairebé sense cap material. Això fa que els joves puguin preparar els reptes quan ells vulguin, sense impediment. En contrast entre les típiques lligues d'instituts d'esports d'equip, que requereixen un infraestructura i sobretot un nombre gran de persones que facin l'activitat alhora.

També com a plantejament innovador, es destaca la introducció de les xarxes social, que no són un complement, sinó un part més de joc, on també es poden guanyar punts i reben consells saludables.

La competició per districtes de la ciutat és també una novetat, que crea cohesió entre centres propers físicament, però sovint allunyats en la seva relació. Cada districte té un emblema d'un animal que l'identifica. Diferents instituts s'esforcen per un objectiu comú.

El fet de que es desenvolupi en instituts públics li dóna un valor afegit. L'institut públic és un àmbit comunitari que permet l'accés a joves d'estrats socials que es mantenen al marge d'altres circuits d'educació sanitària. El programa s'aplica a tots els barris de la ciutat i especialment als menys afavorits. A més és una activitat totalment gratuïta, que inclou a joves que probablement no poden accedir a un gimnàs o l'esport federat, per falta de recursos.
Respecte a la perspectiva de gènere, s'ha tingut en compte en tot moment. En el moment de crear els reptes, es van valorar les diferencies físiques entre els nois i les noies. A la puntuació dels instituts també es té en compte, es sumen tots els punts de les noies de l'institut i es divideixen pel número de noies. Es fa el mateix amb els nois i es divideix la suma dels dos, per tenir el resultat del centre. A la final sempre participa un noi i una noia de cada classe, independentment dels resultat. I els premis també tenen categoria masculina i femenina.

Al programa han participat alumnes amb discapacitat psíquica, amb cadira de rodes, espina bífida, etc. Evidentment s'han fet adaptacions als reptes i a la puntuació per tal que tots puguin participar.

Entre les febleses, la participació dels joves a les xarxes del programa és un aspecte a millorar. La burocràcia, la protecció de dades, el llenguatge i el funcionament en general de les administracions públiques, sovint topa amb la manera de pensar i actuar dels adolescents que busquen la immediatesa i altres continguts menys educatius i formals.

També, el fet de no tenir una avaluació formal del projecte dificulta tenir dades concretes sobre l'impacte real de la pràctica.

Com a repte, es volen realitzar millores en la organització, estructura i funcionament, es plantejaran propostes que ajudin a ser més eficients a l'hora d'aconseguir els objectius inicials proposats; alhora que es vol dur a terme una avaluació més exhaustiva.

La pràctica es fàcilment replicable i escalable; com més participants i proves, més recursos de tot tipus es necessitaran. La mateixa activitat, es pot simplificar amb menys centres. El projecte es podria fer dins una mateixa escola amb diferents classes. També es podria traslladar el joc, entre esplais, clubs, o altres grups organitzats amb edats similars.