Logotipo Banc de Bones Practiques
Logotipo Federació de MunicipiLogotipo Fundació Carles Pi i Sunyer
Ambito / Gent gran
Inclusió Social
Projecte Radars. Coresponsabilitat en xarxa per prevenir l'aïllament i l'exclusió social de les persones grans
 
El projecte Radars és una xarxa de prevenció i acció comunitària que té com a objectiu reduir el risc d'aïllament i d'exclusió social de les persones grans. La pràctica facilita que les persones grans que viuen soles o acompanyades d'altres persones grans puguin continuar a la seva llar amb la complicitat del seu entorn. El projecte ajuda a detectar, valorar i fer el seguiment de la situació de les persones grans del barri. Els radars veïnals i comercials són persones que, amb una mirada respectuosa, ofereixen suport i comuniquen les situacions de risc als serveis professionals.

El projecte combina el rol actiu dels Serveis Socials i la coresponsabilitat de les entitats i serveis del barri, a partir d'una aproximació comunitària que permet el desenvolupament de processos compartits per a l'articulació de la detecció i vinculació de les persones grans a la xarxa comunitària del seu barri. La pràctica evidencia la importància de la prevenció, que facilita l'acció conjunta dels serveis públics, les entitats i el conjunt de la ciutadania.
 
Àmbit:
Gent gran
Subàmbit:
Inclusió Social
Data d'inici:
01/01/2008
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Barcelona
Nombre d'habitants:
1620943
Nombre de visites:
2030
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Rosa Rubio Giner
Càrrec:
Professional/tècnic referent
Ens:
Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSS)
Lloc web:
Adreça electrònica:
rrubiog@bcn.cat
Telèfon / Fax:
932564598
Adreça:
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
El projecte Radars neix l'any 2008 al Districte de Gràcia, concretament al barri Camp d'en Grassot. Davant la detecció, per part dels Serveis Socials, de casos de persones grans soles o amb una xarxa de suport limitada, es decideix realitzar una diagnosi de la situació i necessitats d'aquest col·lectiu. Amb el suport d'un equip extern, es desenvolupa un procés participatiu que recull el coneixement i opinions dels agents socials del barri vinculats amb la gent gran (associacions, comerços, veïnat, serveis públics, equipaments...).

En definitiva, aquesta pràctica s'ubica en un context marcat pel creixement del nombre i la importància de les persones grans soles a la ciutat, la majoria de les quals són dones i presenten un major risc d'exclusió social. Cal tenir en compte també que els canvis en les dinàmiques de les relacions en el sí de la família i en l'entorn veïnal modifiquen el sistema tradicional de seguiment i de cura de les persones grans que volen romandre al seu barri o àmbit habitual de residència.
Objectius de la pràctica
General:
Reduir el risc d'aïllament i d'exclusió social, facilitant que les persones grans que viuen soles o acompanyades d'altres persones grans puguin continuar a la seva llar amb la complicitat del seu entorn. La pràctica es proposa també potenciar la coresponsabilitat entre els actors del barri i conscienciar de la importància del procés en un projecte d'acció comunitària.

Específic:
Quantificar i identificar les persones grans en risc d'aïllament i d'exclusió social.
Valorar la situació de les persones identificades des de la vessant de dependència i psicosocial.
Intervenir en funció de les necessitats detectades.
Sensibilitzar l'entorn davant les situacions de risc d'aquesta població.
Conscienciar que una mirada sensible i respectuosa i una trucada poden aconseguir la diferència: activar la xarxa de prevenció en què intervenen professionals.
Dinamitzar la xarxa del barri per compartir coneixement i definir intervencions conjuntes.
Respectar la diversitat dels agents i el ritme del barri: entitats, veïnat, comerços, voluntariat, etc.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Pel que fa al col·lectiu destinatari, el projecte està dirigit a persones grans amb risc d'aïllament i exclusió social. El seu perfil inclou les persones de més de 75 anys que viuen soles o acompanyades de persones de més de 65 anys o d'un/a cuidador/a amb autonomia limitada. Els destinataris indirectes són el veïnat, comerços, voluntariat i els recursos i serveis professionals públics i privats vinculats a les persones grans.

L'abast territorial del projecte comprèn el nivell de ciutat, amb una metodologia basada en la implantació per barris. Així doncs, Radars està present a 15 barris diferents, repartits en 9 districtes de la ciutat.
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
El projecte Radars s'inicia el 2008 amb una prova pilot i el desplegament al barri de Camp d'en Grassot. L'any 2012 passa a implementar-se a nivell de ciutat. La següent gràfica presenta el procés d'implementació del projecte a cada barri (idealment, de setembre a juny).

PRESENTACIÓ, DIFUSIÓ I DETECCIÓ.

1) Presentació del projecte als agents estratègics del barri i creació de la Taula Radars, que coordina les intervencions.
2) Difusió del projecte entre el veïnat i el comerç tot facilitant la incorporació dels radars veïnals i comercials. Detecció de les persones grans amb risc d'aïllament i exclusió. "Porta a Porta" dut a terme pel voluntariat d'una entitat de tercer sector.

VALORACIÓ I SEGUIMENT

3) Valoració professional del grau de risc de les persones identificades. Definició del tipus d'intervenció segons aquest grau: coordinació i intervenció directa o derivació a la "Plataforma de Seguiment Telefònic".
4) Seguiment de les persones usuàries per part dels radars veïnals i la plataforma, amb una mirada sensible i respectuosa. S'ofereix informació de recursos i serveis o es deriva en cas de detectar una situació de risc.

AVALUACIÓ

5) Avaluació participativa i continuada. La Taula Radars valora i planifica la continuïtat del projecte. Facilita la coordinació entre serveis i entitats del barri en les intervencions i impulsa la coresponsabilitat de la xarxa d'agents implicats.
Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
Equip gestor
Administració local
Totes
Presta el servei (gestor)
Espai de valoració
Administració local
Implementació
Col·laborador
Descripció de l'actuació en la pràctica: Valora risc, defineix
Plataforma seguiment telefònic
Entitats i associacions
Implementació
Col·laborador
Descripció de l'actuació en la pràctica: Detecció de risc, suport
Porta a porta
Entitats i associacions
Implementació
Col·laborador
Descripció de l'actuació en la pràctica: Identifica
Radars Veïnals i comercials
Entitats i associacions
Implementació
Col·laborador
Descripció de l'actuació en la pràctica: Seguiment, comunica risc
Taula projecte Radars
Entitats i associacions
Implementació
Col·laborador
Descripció de l'actuació en la pràctica: Facilita intercanvi
Recursos humans
Pel que fa a les persones, el projecte es basa en els recursos humans i tècnics, amb la participació del veïnat, voluntariat, personal tècnic de les entitats de tercer sector, professionals vinculats a Serveis Socials, Salut, Direcció de Serveis a les Persones i Territori i diferents equipaments.
Altres recursos
El recursos materials que s'utilitzen són principalment eines per sensibilitzar i dinamitzar l'entorn. D'una banda, a través de díptics, cartes, butlletins, etc. D'una altra, a través del “Portal de Recursos i Serveis per a les Persones Grans” del projecte Radars (http://serveisgentgranradars.org). Finalment, es requereix d'una aplicació informàtica per a tasques de gestió del projecte.
Resultats
Descripció dels productes assolits
El projecte Radars s'ha desplegat en 15 barris de la ciutat, amb resultats que, en termes generals, indiquen la consecució dels objectius generals i específics.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Nom Tipus Data Disponibilitat Documentació adjunta
Incorporació Farmàcies Radars Retolació i publicitat 19/02/2014 Consultar ens
Projecte d'Acció Comunitària RADARS Retolació i publicitat Indefinida Sí disponible
Difusió de la pràctica
Impacte
La pràctica ha tingut impacte en el col·lectiu destinatari, en l'entorn territorial i en el funcionament de l'organització responsable. Pel que fa al col·lectiu destinatari, Radars contribueix a la promoció d'un envelliment actiu, de la solidaritat entre generacions i de l'atenció a les persones dependents. Les persones grans usuàries es beneficien d'un seguiment respectuós i d'una atenció que millora la prevenció i redueix el risc d'aïllament. El projecte ha tingut també impacte en l'entorn territorial. Radars és una pràctica que fa barri i treballa en xarxa. En tant que projecte d'acció comunitària, aquest treball entre entitats i serveis ha permès dissenyar i desenvolupar processos en conjunt, articular intervencions i crear recursos comuns. Això ha facilitat l'apropament i el coneixement entre les entitats i els serveis, més enllà del propi projecte.

Finalment, pel que fa al funcionament de l'organització municipal, aquesta pràctica ha aconseguit donar suport i acompanyament als diferents equips de Serveis Socials, tot ajustant-se a les seves característiques. L'aplicació informàtica que permet la gestió del projecte Radars és també un instrument amb potencial per generar coneixement sobre les persones grans a nivell de ciutat i sobre les dinàmiques veïnals i socials de cada barri.
Avaluació
Tipus
Interna
Principals conclusions
Punts forts de la pràctica
Entre les fortaleses del projecte Radars, destaca la capacitat per combinar el rol actiu dels Serveis Socials i la coresponsabilitat de les entitats i serveis del barri. El dinamisme i la sostenibilitat del projecte s'expliquen pel paper central dels Serveis Socials i també per la vessant comunitària, que permet el desenvolupament de processos compartits. Això ha permès també apropar i millorar la relació de l'administració municipal i dels Serveis Social amb la ciutadania.
Punts dèbils de la pràctica
Per la seva banda, una de les dificultats més importants que ha experimentat el projecte és la desconfiança de les persones grans a obrir la porta a les persones voluntàries de les entitats, un fet que pot minvar la capacitat de detecció.
Propostes de millora de la pràctica
S'ha identificat com a solució comptar amb entitats de tercer sector reconegudes socialment, que a més puguin garantir la formació i el treball de qualitat de les persones voluntàries. Tanmateix, cal tenir en compte que les entitats tenen limitacions i altres funcions i programes. Per tant, la seva participació voluntària en el projecte requereix el suport dels professionals dels serveis municipals.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Finalment, pel que fa a la transferibilitat, l'extensió del projecte a nivell de ciutat s'ha desenvolupat tot mantenint l'equilibri entre la metodologia i els valors inicials del projecte i el respecte a les característiques i necessitats de cada barri. Un altre aprenentatge ha estat la importància de la perspectiva de la prevenció, que facilita i millora la valoració i la intervenció conjunta per part dels Serveis Socials i d'altres serveis i entitats, tot contribuint a l'eficàcia dels processos. S'ha avançat així en la redefinició de rols i valors de l'administració, amb nous circuits i metodologies d'intervenció. Un repte pendent és la creació d'un espai de valoració per al col·lectiu professional així com també entre les persones voluntàries.
Més informació
Persona de contacte:
Rosa Rubio Giner
Càrrec:
Professional/tècnic referent
Ens:
Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSS)
Adreça electrònica:
rrubiog@bcn.cat
Telèfon / Fax:
932564598
Adreça:
Lloc web:
Pràctica seleccionada pel Banc d'Experiències i Bones Pràctiques.
Àrea de Drets socials. Ajuntament de Barcelona