La majoria de les poblacions de Catalunya han crescut sense tenir massa en compte d'incorporar a la seva planificació la presència del verd, i en conseqüència perdre els seus beneficis per la població, i per la sostenibilitat global del Planeta.

La creença de què la ciutat és una entitat deslligada de la naturalesa o, fins i tot, antagònica a aquesta, ha dominat la forma de construir i percebre la ciutat. Les urbs, grans o petites, el “hinterland” i les zones hortícoles, han d'entendres com un sistema desenvolupat dins de la mateixa naturalesa.

Premià de Mar, segurament és un bon exemple de teixit urbà força desnaturalitzat, però precisament per això, és per el que es considera una eina imprescindible per endreçar el futur, disposar d'un Pla dels Espais Verds i Arbrat que permeti, amb un horitzó de 20 anys, corregir la situació i disposar d'una sèrie de reflexions, propostes, protocols i projectes que ens permetin transformar des de dins el municipi i avançar cap un model més eficaç i eficient mediambientalment, que permeti viure millor a la ciutat, tot retrobant la natura i contribuint a la sostenibilitat del sistema.

Tot el territori i ciutadania de Premià de Mar.

Està vinculat al contracte de gestió de l' arbrat municipal.

Al 2012, l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona va fer un estudi de costos econòmics i energètics en el manteniment i conservació dels parcs i jardins, on es va determinar que el municipi tenia algunes deficiències en els espais verds, tant quantitatives com qualitatives.

L'any 2015 la Diputació de Barcelona va realitzar l'inventari Geo-Referenciat i pla d'esporga municipal, aquí es va poder detectar l'estat de l'arbrat viari i la manca de capçada verda.

A partir de 2016, davant del nou plec de manteniment i gestió de l'arbrat municipal, i per tal de definir estratègies en futur, es va sol·licitar com a part fonamental de la licitació l'execució d'un pla director, on a part de la diagnosi territorial de l'arbrat i tots els espais verds, hauria de contemplar un pla programat amb cost assumible i progressiu al llarg dels pròxims 20 anys, transformant:

• Els espais verds, en espais adaptats al canvi climàtic, afavorint el microclima que esmorteeixi els fenòmens externs i millori la qualitat de vida dels ciutadans.
• El desenvolupament d'eixos verds que facilitin la creació de corredors biològics amb l'entorn natural i perifèric del nostre municipi.
• Una relació equilibrada entre l'espai urbà disponible i el desenvolupament dels arbres.
• Sistemes de gestió i manteniment sostenibles, eficients amb criteris ecològics i respectuosos amb el medi ambient.

Partint d'aquesta imatge el Pla Director de l'arbrat i els Espais Verds (2016-2026) defineix diferents eixos verds o corredors biològics.

En aquest marc de l'ecologia urbana, i amb l'objectiu d'apropar la natura als espais urbanitzats, neix el concepte dels corredors verds urbans: franges urbanes amb presència dominant de vegetació i ús exclusiu, o si més no prioritzat, de vianants i bicicletes, que travessen el teixit urbà.

Les zones pulmó són els espais enjardinats que actuen com a nodes verds, taques de verd d'una certa rellevància, i que permeten un acostament ràpid de la població des de les seves llars, per disposar d´espais de contacte amb la natura, àrees de relaxació o d'oci.

La plaça Salvador Moragues és el primer Pulmó Verd que pertany al corredor mar-muntanya. Aquesta plaça dura, amb el magatzem de la brigada d'obres a sota, s'ha transformat en un espai naturalitzat creant una rèplica a petita escala de l'ecosistema propi de la serralada litoral o Serra de Marina. La vegetació autòctona, les aus (introducció de caixes niu), els rèptils, els amfibis (tòtils) i els insectes generen un petit ecosistema dins el nucli urbà. Recull diversos usos fruit d'un procés participatiu amb els veïns. Aquest parc aporta al poble un pulmó verd, amb una millora del paisatge, de la qualitat de l'aire i la biodiversitat, així com el benestar i la salut pública. I és un punt d'informació per tal que la població prengui consciència mediambiental i es pugui promoure un bon ús de les zones verdes amb el respecte a la flora i la fauna.

La seqüència dels eixos a través dels carrers s'ha aconseguit amb la segona acció: els Racons Natura. Consisteix en recobrir els escocells dels arbres amb planta autòctona, adaptada al canvi climàtic i hoste d'insectes. D'aquesta manera es millora la retenció d'aigua, l'aeració i la compactació del sòl i permet crear un espai reservori per a la introducció d'insectes depredadors de plagues bàsiques. Amb aquesta pràctica s'aprofiten totes les zones de terra que queden al poble per promoure petites zones de natura amb la combinació de l'estrat arbori, l'arbustiu i l'herbaci. La finalitat és la de potenciar els diversos estrats vegetals al municipi, amb els quals s'afavoreix l'estat general dels arbres, s'eliminen els tractaments químics i es depura l'aire. Actualment hi ha 100 racons natura, que aprofiten directament l'escocell de l'arbre. On també s'han introduït algunes espècies de marietes per a la lluita biològica.

Als carrers on no hi ha arbrat, s'han col·locat jardineres per seguir amb l'eix.

370.000

URBASER és l'empresa que va guanyar la licitació d'execució i fa el manteniment actual.

L'empresa CESPA efectua la neteja i gestió de papereres.

La brigada municipal col·labora en tasques de manteniment.

A petició de l'Ajuntament de Premià de Mar, l'empresa URBASER va dur a terme una diagnosi sobre l'estat dels espais verds del municipi. Posteriorment, van elaborar el propi Pla director que regeix els espais verds i l'arbrat municipals. Des de llavors s'encarreguen de la gestió i el manteniment del projecte.

Pla Director de l'arbrat i Espais Verds.
100 racons de natura distribuïts al llarg del municipi.
Un Pulmó verd en la Plaça Salvador Moragues.

A través de la web de l'Ajuntament de Premià de Mar:
http://www.premiademar.cat/document.php?id=12605
http://www.premiademar.cat/ambit.php?id=95

• Ha incrementat la vegetació al poble i millorat el benestar dels ciutadans.
• Ha suposat una milora en l'arbrat urbà.
• Ha permés crear efectes beneficiosos per a la salut física i el benestar psicològic dels ciutadans.

Les actuacions d'aquest Pla director, tot i ser a llarg termini, ja es poden observar amb la creació del primer Pulmó Verd a la Plaça Salvador Moragues i amb la creació de 100 racons de natura, si bé al llarg del temps es vol sotmetre a tractament els 4.000 escocells que hi ha al municipi.

• La metodologia, els espais verds urbans faciliten les possibilitats de contacte i el desenvolupament de valors com la convivència, la tolerància, la multiculturalitat i el civisme, gràcies a la comunicació entre els usuaris de diferents franges d'edat, procedència i estrats culturals.
• És una reproducció a petita escala de l'entorn natural més proper (Serra de Marina).
• Es tracta d'un plantejament de naturalització sostenible, que es reforça amb una gestió eficient de l'espai gràcies a la telegestió del reg i lluminàries LED.
• Efecte pedagògic que té aquest plantejament per a la població, la qual li ha donat una acollida molt positiva.

• Requereix d'una gran inversió, tant econòmica com en espai de temps, per realitzar les millores de l'arbrat i els espais verds.
• En els primers passos és difícil determinar i observar els beneficis i els efectes que genera aquesta actuació.
• Problemes en l'inici donats per la falta de sensibilització del valor real dels espais verds.

• Millorar la percepció dels ciutadans dels beneficis que aporten els espais verds, tant a nivell de salut com de medi ambient.

Tot i suposar una elevada despesa econòmica, i requerint un període llarg de temps per desenvolupar-se, la creació d'un Pla director com el d'aquesta pràctica pot resultar transferible per la gran quantitat de beneficis que genera a llarg termini, tant en la salut dels ciutadans com en la composició dels espais verds del municipi.