Fases i principals lÃnies d'actuació
Aquest projecte es va iniciar amb la creació del Grup Motor, que estava format per 7 persones de les direccions dels dos Centres d'Atenció primà ria de Salut i dels Serveis Socials Municipals,i es reunia de manera bimensual. Aquest, va establir que la població objectiu d'aquest projecte no es limitaria a un únic à mbit d'intervenció.
A més a més, es va incorporar a aquest procés de treball en xarxa al Centre de Salut Mental Infanto Juvenil (CSMIJ), el Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) i el Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CAS). El conjunt dels cinc serveis implicats engloba a 191 professionals de diferents disciplines: treball social, medicina, educació social, infermeria, pediatria, psiquiatria, psicologia i odontologia.
Es va realitzar una enquesta i un grup de discussió per tal de contrastar el propòsit de la iniciativa amb les predisposicions prèvies dels professionals implicats.
L'enquesta va ser resposta per 72 dels 124 professionals d'atenció primà ria social i sanità ria. No s'hi va incloure als tècnics del CSMIJ, CSMA i CAS, però sà que van ser incorporats en el grup de discussió.
El grup de discussió estava format per 23 professionals seleccionats de manera que fos una mostra representativa dels diferents equips de treball i del conjunt de disciplines implicades. El debat va girar al voltant de tres preguntes:
- Quins són els beneficis d'una actuació coordinada?
- Quines dificultats presenta una actuació coordinada?
- Quins elements necessaris s'haurien d'incorporar al procés?
Els resultats d'ambdós processos participatius van permetre delimitar quines serien les següents etapes que hauria de seguir el model a partir d'aquell moment.
En definitiva, aquest primer any del model va servir per establir quines serien les funcions del Grup Motor, ampliar el coneixement mutu dels serveis i fer un primer esbós d'un procés que s'adherÃs a les voluntats per començar a construir una narrativa col·lectiva sobre la necessitat d'una atenció compartida.
Durant el seu segon any de vida es van crear tres espais de participació on es posava en relació directa als professionals dels serveis implicats. L'idea era crear espais on poguessin compartir un treball de debat i reflexió al voltant d'on hi ha tasca compartida, quin és l'interès comú dels serveis i com fer-ho possible.
En el primer d'aquests espais es va convocar a tots els professionals dels serveis implicats a una sessió plenà ria. Aquesta sessió partia amb diversos objectius: en primer lloc, volia compartir les reflexions i premisses bà siques sorgides del Grup Motor i donar a conèixer els resultats de l'enquesta i el grup de discussió desenvolupats anteriorment. En segon lloc, es va posar en comú què significa coordinació i treball conjunt de casos, i què modifica en relació al que s'havia estat fent fins llavors. Finalment, es va compartir una primera fotografia sobre l'organització, de l'objecte de treball i de les carteres de recursos dels que disposaven els dos sistemes.
Aquest primer plenari es va tancar amb la creació de cinc espais de dià leg i decisió que serien els que acabarien determinant els detalls del model col·laboratiu des del debat generat entre els professionals de primer lÃnia d'atenció.
Durant set mesos de feina, els grups formats per professionals socials i sanitaris van treballar en paral·lel al voltant de cinc à mbits d'intervenció: infà ncia, dona i famÃlia, drogodependència, discapacitat i dependència, i salut mental. El seu objectiu era intercanviar idees al voltant de tres eixos:
- El per què de l'atenció integrada: motius que la fonamenten, beneficis esperables i objectius realistes en clau de procés.
- En què s'haurien de coordinar o intervenir: davant de quines situacions o indicadors es necessitaria l'ajuda de l'altre i en quines circumstà ncies es planteja un treball necessà riament conjunt.
- Com i quan establir abordatges compartits: identificar els protocols que ja els posen en relació, alternatives de treball comú en funció de la complexitat, i canals de comunicació o trobades factibles per tots dos costats.
A banda de generar acords al voltant d'aquestes qüestions, es va plantejar a tots els grups que en la seva darrera sessió, i amb l'objectiu d'evidenciar la utilitat del model, treballar sobre un cas real.
Finalment, es va convocar una nova sessió plenà ria amb tots els professionals per tal de presentar les conclusions dels grups de treball. Cada grup va exposar al conjunt de professionals els debats i les idees que es van generar a través d'aquests.
Després d'aquests dos primers anys, on el Model comença a prendre força i a estar operatiu, es va treballar en diverses qüestions per tal de consolidar el procés i el treball col·laboratiu. Es va emfatitzar aquelles actuacions que anaven dirigides a reforçar el sentiment de pertinença compartida i al treball conjunt dels casos que requerissin de l'atenció de més d'un servei.
D'entrada, i per renovar els coneixements de manera conjunta, es van planificar diverses formacions d'interès mutu sobre temes transversals o sobre temes més particulars detectats prèviament. Aquestes formacions van seguir diferents dinà miques segons la seva tipologia i van prendre forma de conferències, tallers o jornades.
A continuació es va crear un butlletà digital, la “Circular MC”, que s'envia a les adreces electròniques de tots els professionals dels serveis implicats. A través d'aquest mecanisme s'envia periòdicament informació d'interès comú als professionals.
En tercer lloc, es va crear un logo del model col·laboratiu per identificar als professionals com a conjunt. Des de llavors, tota la informació que s'envia i edita incorpora aquesta imatge identificativa.
Per altra banda, una de les addicions més importants del projecte va ser la introducció als serveis del consentiment informat dels usuaris. La implantació d'aquesta mesura va suposar la posada en comú de la informació i un millor abordatge unificat sobre els casos pertinents.
Durant aquest procés, concretament l'any 2016, es va realitzar una enquesta d'avaluació del Model Col·laboratiu. Aquest qüestionari va servir per obtenir una visió global de resultat i dirigir els esforços en la direcció més adequada. Quant al contingut, la intenció era obtenir dades sobre la coordinació i el treball conjunt dels professionals, per tant, es va centrar en els següents eixos: grau d'ús del model, grau d'utilitat d'aquest i la identificació de lÃnies de millora. D'aquestes darreres en va sorgir el full de ruta que marcaria els següents passos a seguir.
L'any 2019 es van fer els primers passos per substituir les formacions conjuntes per el projecte “El Convidat”. Aquesta activitat es basa en estades d'una persona professional d'un altre à mbit per a que passi un temps (entre 2 i 5 dies) en un altre departament (fins a un mà xim de 2), aprenent tot el que s'hi fa i com es treballa. L'objectiu és que visquin des de la proximitat el funcionament de cada servei i les modalitats d'intervenció.
Entre els mesos de maig i setembre de 2019 es va dur a terme una prova pilot sobre aquest projecte, que va comptar amb la participació de 16 professionals. Una vegada acabat, els participants van fer les valoracions i van donar feedback als membres del Grup Motor. Amb aquesta informació, el Grup Motor va iniciar el disseny per estendre el projecte a la resta dels prop de 250 treballadors dels serveis implicats en el projecte.
A més, es van dissenyar unes fitxes per a cada servei on s'especifica el nom del servei o dispositiu, marc de relació i d'acord que seria necessari per formalitzar el projecte, el nombre de treballadors del servei que faran estades a altres departaments, el número de treballadors que el servei pot acollir (de manera quinzenal, mensual o anual), els objectius de l'estada en cada servei i en la organització de l'estada on hi consta el nombre de dies necessaris per conèixer el servei, quins professionals els acompanyaran durant l'estada i una breu descripció de les activitats que es desenvoluparan.
El gener de 2020 es va crear un correu especÃfic d' “El Convidat” amb l'objecte de donar a conèixer el projecte a tots els professionals, com poden demandar-lo, etc. Es preveu que en un perÃode de 2 o 3 anys, tots els treballadors socials, educadors socials, integradors socials i psicòlegs del serveis socials municipals faran estades en altres serveis fins a completar-los tots.
A més a més, es va donar continuïtat a quatre dels cinc grups de treball creats (drogodependències, salut mental, infà ncia i dependència) per seguir donant un espai de reflexió compartida sobre l'atenció en els diferents à mbits. La seva organització és totalment autònoma, tant en el calendari com en els objectius i prioritats de la seva tasca. Estan formats per diferents professionals dels diversos serveis implicats i els lidera un membre del grup motor, que permet tenir una connexió directa i coherència entre els dos impulsors de l'experiència: el grup motor i els grups de treball.
Finalment, des del seu inici s'hi han anat afegint diversos serveis fins la seva composició dels 10 actuals amb prop de 250 professionals treballant de manera coordinada.

Actors que hi han intervingut
Nom |
Tipus |
Fase en la qual intervé |
Tipus d'intervenció |
Assessorament sobre la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) |
Administració local |
Totes |
Col·laborador |
Centre d'Atenció Primà ria Integral (CAPI) |
Administració local |
Totes |
Impulsor |
Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CAS) |
Administració local |
Totes |
Col·laborador |
Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP) |
Administració local |
Totes |
Col·laborador |
Centre de Salut Mental Infanto Juvenil (CSMIJ) |
Administració local |
Totes |
Col·laborador |
Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) |
Administració local |
Totes |
Col·laborador |
Serveis Socials de Vilanova i la Geltrú |
Administració local |
Totes |
Impulsor |
Àrea de Pediatria de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú |
Administració local |
Totes |
Col·laborador |
Àrees Bà siques de Salut (ABS) 1 i 2 |
Administració local |
Totes |
Impulsor |
Recursos econòmics
Total euros per perÃode
-
CaracterÃstiques generals del finançament (perÃodes, tipus...):
Les formacions i conferències han estat subvencionades pel Servei de Formació i Gestió del coneixement especialitzat del Departament de Treball Social i FamÃlies de la Generalitzat de Catalunya.
Recursos humans
En aquest projecte hi participen al voltant de 250 professionals de 10 serveis diferents.
Normes i mecanismes de participació implementats
Aquest projecte es desenvolupa a través d'una metodologia participativa en diversos nivells.
En primer lloc, el Grup Motor està format per tots els caps dels serveis que conformen el Model Col·laboratiu. És qui s'encarrega de coordinar totes les activitats que es desenvoluparan i d'organitzar les formacions. Es reuneix de manera bimensual.
A més a més, es compta amb quatre comissions formades pels professionals i un membre del grup motor que treballen sobre diverses temà tiques: infà ncia, drogues, salut mental i atenció a la dependència.
També es van dur a terme reunions plenà ries per tal de presentar el projecte i donar els resultats obtinguts en els grups de treball.
Un instrument que ha resultat molt útil als professionals per oferir un millor servei als seus usuaris han estat les sessions de treball. Per una banda, a través de la sessió entre educadors socials i pediatres va permetre compartir coneixement sobre recursos i intervenció dels serveis socials municipals en l'à mbit de la infà ncia. Per l'altra, a través de les sessions d'interconsulta en casos de patologia dual, els professionals del Centre d'Atenció a Drogodependències es desplacen, dos cops al mes, al Servei de Salut Mental per fer interconsulta i visites conjuntes en casos de dificultats d'adherència a tractament d'addiccions.