Parets del Vallès és un dels municipis amb més trajectòria en la lluita per l’erradicació de les violències masclistes. Des de fa anys treballa en el camp la sensibilització i la denúncia. Parets té un protocol d’actuació contra les violències masclistes que va ser seleccionat com a referent al Fòrum de les Cultures de Barcelona el 2004. És, per tant, un municipi actiu en termes de polítiques d’igualtat, que treballa des de la transversalitat, amb prevenció, educació, sensibilització i denuncia.

Població: Tota la ciutadania, en especial, gent jove.

Territori: Parets del Vallès.

Aquesta campanya de difusió, s’inscriu dins del Projecte “Prou d’Hòsties”, que es constitueix com campanya principal contra les violències masclistes. La campanya porta 21 edicions i va ser de les primeres de Catalunya en aquest àmbit. Al voltant de la campanya, es programen activitats diverses, com espectacles de teatre, monòlegs, conta contes, exposicions, jornades de sensibilització i amb la col·laboració dels instituts, es desenvolupen tallers educatius per a joves. Tota aquesta agenda està concebuda amb una vessant divulgativa i pedagògica, on participen grups de suport mutu, entitats del tercer sector, biblioteques, etc.
Aquesta campanya té el seu origen en resposta a la violència en parella, i en la necessitat de traduir a la societat el discurs que es genera al voltant de fets de tanta repercussió com la violència cap a les dones.
Totes les accions i projectes desenvolupats pel Servei de Feminisme, LGTBI i Transversalitats s’emmarquen dins el Pla d’Igualtat i LGTBI+ vigent (2019-2022).

En una primera fase, aquesta proposta es va portar a terme amb la participació del Punt LGTBI del Casal del Jardiner, que va ser part en el procés de co-creació i co-disseny de les pancartes. Per aquesta activitat, es va treballar en l’adequació la proposta, entre el missatge que es volia donar i la seva forma. En un primer moment es van definir les cinc àrees d’acció, els camps on tenen presència les violències que es volien tractar. Es van escollir les violències que es donen entorn el mercat laboral, la violència de parella i la violència sexual, i tractar la co-responsabilitat i LGTBI fòbia com a formes que també expressen una relació de poder on la violència és present.
Una vegada definides les àrees, es van seleccionar les frases. De cadascuna de les cinc àrees d’acció, es van definir dos frases extretes de la quotidianitat de l’ideari masclista que funcionen com a clixés. Frases que pel seu ús, estan normalitzades i que sovint no es posen a debat, i que en si mateixes són un exemple de violència verbal.
Fixades les frases, es va desenvolupar el disseny dels cartells, que es va fer a partir d’una empresa externa de disseny gràfic. Es van definir sis dissenys de cartells per a cada bloc temàtic (5) de les violències a tractar i un cartell principal, en el que el disseny juga amb el recurs gràfic de la sopa de lletres, com a exercici de composició basat en trobar les paraules en la construcció de les frases i el seu significat. En aquí es trobarien les frases clixés. Un segon cartell recull el missatge de l’Ajuntament de Parets. A mode d’al·legat contra el significat de la frase del primer cartell, aquest recull el posicionament en contra per part de l’Ajuntament. Un tercer cartell, recull el logo de la campanya amb el format hashtag i l’escut de l’ajuntament. Cada cartell tindria un color diferent per fer més visual la diferenciació entre els missatges
Quant al disseny de la difusió de la campanya, es va coordinar conjuntament amb la campanya "Prou d’Hòsties", com a acció directa. Amb l’Àrea de Comunicació es va planificar la difusió a través de les xarxes socials, on es van anar publicant els missatges de forma progressiva a través de les xarxes socials (Twitter i Facebook).
L’Àrea d’Urbanisme i Via Pública va gestionar la instal·lació dels cartells a diferents punts del municipi, que es van escollir de forma estratègica en base a la capacitat de generar incidència i repercussió mediàtica.
L’Àrea de Cultura va engegar un procés participatiu per escollir el cartell que presidiria l’edifici. Aquest cartell va comptar amb un procés de vot, on van participar totes les àrees del departament, i que per àmplia majoria va guanyar el cartell relacionat amb les violències en el mercat laboral: “És millor que et posis una mica d’escot quan tinguem una reunió”.

2.826,56€

El finançament s'ha destinat en la seva integritat a la producció material de la campanya.

De l'Àrea d’Igualtat, Feminisme, LGTBI i Transversalitats van treballar 4 persones: una tècnica responsable de Feminisme i LGTBI, la Regidora de Feminisme, la Regidora de LGTBI, una Auxiliar de Feminisme i LGTBI en pràctiques i la Tècnica Punt LGTBI+.

Lones, impressions en paper, pòsters publicitaris, vídeos, butlletí municipal.

Aquesta campanya ha generat participació en diferents fases el projecte. A nivell de co-disseny, la campanya ha comptat amb la col·laboració del Punt LGTBI del Casal Cal Jardiner, que ha participat en la recollida d’idees per a la selecció de les frases de les pancartes.
L’Àrea de Cultura va engegar un procés participatiu per escollir el cartell que presidiria l’edifici. A més, aquesta campanya ha generat espais de participació en els mitjans socials com Twitter i Facebook. En aquest sentit, hi ha hagut una participació i intercanvi d’informació a través de les xarxes socials.

Tenint en compte el cronograma de la proposta, aquesta campanya ha comptat amb uns productes temporals, com les pancartes instal·lades al carrer de l'1 al 30 de novembre, i els cartells publicitaris també durant tot el mes de novembre.
30 dissenys de cartells.
2 cartells (sopes de lletres) per a cada un dels cinc blocs de violències: 10 dissenys
2 cartells més en al·legació per part de l’ajuntament: 10 dissenys
2 cartells més per a cada frase: 10 dissenys
Nombre de pancartes: 4. Situades en les entrades del municipi, a la sortida d'un institut i a una rotonda amb molt de trànsit (aquesta última era una lona).
Nombre de vídeos: 10 vídeos amb les frases dels cartells que estan penjats al Facebook, Twitter i Instagram de l’Ajuntament de Parets.
Nombre de publicacions a les xarxes socials per part del Servei de Comunicació: 20
Nombre de publicacions a les xarxes socials per part del Servei de Feminisme, LGTBI i Transversalitats: 40
Visualitzacions vídeos: 600 de mitjana
Publicació a Parets al Dia (butlletí municipal, s’entrega a domicili): 8.500 exemplars
Acte de presentació: 1
Es van posar cartells de la Campanya Prou d'Hòsties a parades d'autobús (8)

Aquesta proposta té un gran component de difusió, en constituir-se com a campanya de divulgació. Fonamentalment, la imatge de la campanya es va centrar en la creació de les diferents pancartes. Però també la campanya va comptar amb difusió a les xarxes socials, a la ràdio local, a la mateixa web del municipi i inclús va comptar amb difusió a través de publicitat a la xarxa de bus urbà.
A nivell Municipal:
Noticia al web de l'Ajuntament
Noticia a Facebook #Paretsamblaigualtat
A través de Mitjans audiovisuals:
Diari Som Parets
Diari El9nou
Diari El Periódico
Noticia a TVParets

La campanya ha generat molt debat a la societat del municipi i s’ha filtrat arreu de les esferes socials i polítiques, a través de les xarxes socials. També ha generat molt empoderament. Les persones s’han sentit reflectides del discurs utilitzat a la campanya i en determinats casos, algunes dones se l’han apropiat com a seu. Un exemple es pot trobar amb la pancarta de correponsabilitat “Joan, Joanet, a veure si cuines tu solet”.
També des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, es va portar a terme un procés participatiu per escollir la pancarta que s’instal·laria a l’entrada de l’edifici. La pancarta escollida va ser la que portava la frase: “ni la teva roba, ni sortir sola, ni anar beguda són raons que justifiquin que abusin de tu” que feia referència a la violència en el mercat laboral que viuen tantes dones en un context de normalització.
A part del debat, la implementació de la campanya en menor grau, ha vingut acompanyada de l’aparició de discurs d’odi LGTBIfòbic. En determinades ocasions puntuals, han aparegut comentaris a les xarxes socials dirigits a desacreditar la campanya, però en certa manera, era d’esperar. Aquest comentari no han aportat arguments per posar en qüestió el missatge que es volia fer arribar, ni tampoc el valor de la pròpia campanya.

Interna

Servei de Feminisme, LGTBI i Transversalitats conjuntament amb Comunicació

Aquesta proposta ha estat concebuda amb una perspectiva que vol trencar el discurs ètic, el discurs establert i no qüestionat, que s’enfoca en allò que està bé o està malament. Va estar pensada per qüestionar el llenguatge políticament correcte. Es pretenia dir les coses de forma clara, tal qual són. Es volia recollir i fer ús dels clixés que sovint estan formulats amb el mateix subjecte i predicat i que es perpetuen en el temps generació rere generació amb el mateix discurs masclista i d’odi, el discurs no interioritzat.
Aquests aspectes han sigut els que han generat rebombori, emoció, ja que els cartells han implicat els homes, han incidit en el seu imaginari i han generat personificació. Amb els missatges als cartells i amb tota la proposta de comunicació s’ha assolit generar episodis de reflexió i la repercussió ha fet que es parlés al carrer i a les xarxes.

En aquesta campanya es pot reconèixer la feina portada a terme en aconseguir un impacte transversal, en voler arribar al màxim d’audiència possible. És una campanya pensada amb molta perspectiva, reflex de les realitats de joves, adults i gent gran.
Dividir les estratègies de la campanya en cinc àrees d’incidència del discurs (mercat laboral, corresponsabilitat, violència masclista en la parella, violència sexual i LGTBIfòbia) és un fet que afavoreix aquesta intenció.
Els diferents missatges han estat dissenyats i seleccionats des d’una perspectiva que volia evitar revictimitzar a les dones, evitant posar el focus en elles i incidir en la implicació dels homes com articuladors del discurs violent i masclista.
Es volia evitar l'imaginari creat a partir de les estadístiques i les dades en matèria d’abús, maltractament i criminalitat. Aquesta campanya volia incidir en la quotidianitat, per recalcar el poder de la quotidianitat i el seu efecte en el discurs socialment acceptat

Pel que fa a difusió, es podria ampliar fent ús d’altres recursos que ofereix el municipi com la ràdio local, o els canals de televisió.

En el plantejament inicial de la proposta es va comptar amb els serveis d’una empresa externa pel disseny dels missatges i dels cartells. Va resultar una experiència negativa, ja que els missatges no estaven alineats amb la proposta inicial. En aquest sentit, la proposta es va redefinir i millorar internament entre l’equip de Feminisme, LGTBI i Transversalitats.
La part de difusió pot millorar també, en ampliar la campanya de comunicació cap a altres formats com: ràdio, podcast, espais de reflexió físics o virtuals.

No hi ha cap impediment en replicar la pràctica, encara que fos positiu adaptar els missatges i la imatge a les característiques de cada municipi.