Fases i principals línies d'actuació
L’any 2018 es va detectar que en un context de carnaval matinal i amb públic familiar sonava música de contingut sexista i estereotipada, sexualment molt explícita i denigrant cap a les dones. Seguidament, i per tal de començar a moure fitxa al respecte i buscar alternatives, des de l’Ajuntament es va contactar amb l’entitat Mujeres en la Industria Musical (MIM) per consultar si existia alguna normativa que vetllés per l’erradicació del contingut sexista en les músiques que sonen a l’espai públic. Només es va trobar un llistat de spotify de la Semana Grande de Bilbao (2018).
El 2019, a Santa Margarida i els Monjos es van aprovar unes bases on es recomanava l’ús de música lliure de lletres sexistes i que atemptaven contra la llibertat de les dones. Aquestes bases van ser aplicades al Carnaval de 2019, tot demanant a les carrosses i comparses participants que enviessin el llistat de cançons que volien utilitzar per fer les seves coreografies per tal que, des de l’Ajuntament, els ajudessin a detectar el sexisme en les lletres. Després d’analitzar les cançons, aquestes van ser classificades en 3 colors: verd, per a les lliures de sexisme; vermell, amb contingut sexista i lila, amb contingut d’empoderament femení. A més, s’assenyalaven aquelles frases o paràgrafs on s’havia detectat llenguatge sexista i s’explicava el motiu pel qual es consideraven sexistes. Això va suposar uns 3-4 mesos de feina. A l’hora de fer el retorn a les entitats la resposta va ser molt positiva i només 3 de les 27 comparses van desoir la recomanació En paral·lel, al Carnaval de l’any 2019 es va fer una acció anomenada “Trenquem estereotips”.
El 2020 encara es va anar més enllà i es va incloure el reforç positiu, la pedagogia i la sensibilització. Després de revisar les lletres de més de 200 cançons juntament amb voluntàries del col·lectiu feminista La Ruda es va crear un llistat musical únic per compartir entre les comparses i carrosses. Les cançons es van dividir entre sexistes i lliures de sexisme. I, a partir d’aquí, cada comparsa decidia quines cançons emprava. Aquí rau la pedagogia i la no-prohibició que des d’un primer moment es va plantejar l’Ajuntament dels Monjos. Com a novetat, aquelles entitats que fessin ús de músiques lliures d’estereotips, tindrien una subvenció extraordinària (a banda dels 50€ que ja reben les carrosses i 30€ els grups i les comparses per participar) de 150€ i de 90€, respectivament. És en aquest any que es suma el municipi veí de Castellví de la Marca a la iniciativa. També, al mateix temps, es va començar a explicar el projecte a altres municipis del Penedès i el Garraf.
El 2022 s’ha optat per eliminar la subvenció a aquelles comparses que fessin sonar música amb contingut sexista i, de fet, cap dels grups participants al Carnaval ha posat cançons amb estereotips masclistes.
Actors que hi han intervingut
| Nom |
Tipus |
Fase en la qual intervé |
Tipus d'intervenció |
Ajuntament de Castellví de la Marca |
Administració local |
Implementació |
Participant |
Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos |
Administració local |
Totes |
Totes |
Col·lectiu Feminista La Ruda |
Entitats i associacions |
Més d'una fase |
Col·laborador |
Recursos econòmics
Total euros per període
3.050€
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
• 400€ d'extres tècnica d’igualtat
• Pancarta 70€
• Braçalets 950€
• Confeti-màquina 470€
• Sonorització Rua 360€
Recursos humans
Voluntàries del col·lectiu feminista La Ruda (Vilafranca del Penedès) van analitzar les cançons juntament amb la tècnica d’igualtat de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i de Castellví de la Marca.
Normes i mecanismes de participació implementats
Cada any, abans de celebrar-se la reunió de preparació de la rua, les comparses reben un correu de la regidora amb les bases de participació i, en aquest cas, amb la informació sobre la iniciativa. A més, per al primer any, es va fer una reunió amb la tècnica d’igualtat i la dinamitzadora cultural de l’Ajuntament per tal d’explicar a les diferents entitats la intenció pedagògica del projecte. La participació de les entitats és una part fonamental en aquesta iniciativa perquè són les beneficiàries dels resultats però, alhora, s’hi ha d’implicar per poder contribuir a la transformació. El retorn de la revisió de les cançons ha estat un mecanisme clau per a afavorir la seva implicació.