El Baix Llobregat s’ha caracteritzat històricament per l’existència de moviments socials molt actius en la defensa de la democràcia, els drets socials, l’equitat, la justícia i la solidaritat. A més, la comarca compta amb un ric teixit social i associatiu, que ha estat sensible a les polítiques de recuperació de la memòria democràtica, donant lloc a una sèrie de línies d’actuació, projectes i iniciatives centrades en la recerca, la divulgació, la restitució i la commemoració. També ho han estat els seus ajuntaments, els seus arxius municipals i comarcal, i prova d’això és la bona feina feta des de fa anys. No obstant, el perfil d’aquestes actuacions és generalment d’àmbit local i no s’ha fet mai un exercici de suma que permeti multiplicar els esforços. Es detecta una situació de cert “aïllament” entre les iniciatives, i es posa sobre la taula la necessitat de crear un sistema de coordinació, d’estímul de treball compartit, de xarxa que permeti generar un perfil comarcal de les actuacions, de massa crítica que habiliti les entitats a donar més potència i impacte a la seva activitat.

És per aquest motiu, que des del Consell Comarcal del Baix Llobregat i des del Centre d’Estudis Comarcal s’ha impulsat la creació de la Xarxa Memòria Democràtica, com a instrument de coordinació i articulació estratègica que permeti aconseguir aquestes fites. Sempre, des de la voluntat de generar dinàmiques cooperatives amb el conjunt d’entitats del territori.

Aquesta Xarxa té els seus precedents en el congrés “El Baix Llobregat a debat”, quan es va fer la primera trobada d’entitats i persones interessades en la memòria democràtica el 6 de maig de 2016.

Població: Tota la ciutadania.

Territori: Comarca del Baix Llobregat.

La pràctica està vinculada amb el Memorial del Baix Llobregat, una recerca impulsada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat realitzada entre 2005 i 2015 en què van confluir dues línies d’investigació paral·leles: d’una banda, la repressió a la postguerra i, de l’altra, la lluita antifranquista en els anys seixanta i setanta. La primera línia d’investigació va dur a terme una recerca de represaliats a la postguerra franquista en el Baix Llobregat Nord i pel que fa a la lluita antifranquista es va fer recerca sobre diferents aspectes, com ara el moviment obrer, el veïnal i la lluita cultural.

A més, s'inclou dins del Programa d’Actuació Comarcal aprovada pel mandat 2019-2023 del Consell Comarcal del Baix Llobregat, concretament en la línia estratègica "1. La comarca feminista, dels drets, el benestar i la qualitat de la vida"

- 1.15.11. Juntament amb el Centre d'Estudis Comarcals, impulsar la Xarxa Memòria Democràtica, com a instrument de coordinació i articulació estratègica que permeti aconseguir noves fites en recuperació de la memòria històrica. Un espai d’interacció i cooperació.
- 1.15.13. Crear una comissió de seguiment i compliment de la memòria històrica a tota la comarca.at fomentar, desenvolupar i divulgar els valors culturals, científics i artístics.
- 1.15.14. Crear rutes per a fer valdre els espais de memòria democràtica del Baix Llobregat.

El Baix Llobregat aposta pel reconeixement dels que van patir persecució o violència per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa, d'orientació i identitat sexual, durant el període comprès entre el cop d'Estat de 1936, la Guerra Civil i la Dictadura franquista fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978.

Els treballs de la Xarxa van començar l'any 2017 quan es detecta des del Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’estudis del baix Llobregat la necessitar de crear un espai de treball conjunt en la comarca en matèria de memòria democràtica i es comença a treballar conjuntament amb els ajuntaments i entitats. En aquest període es realitzen les tasques d’adhesions a la xarxa.

Oficialment, dissabte 25 de gener de 2020, data que feia 81 anys l’exèrcit de Franco ocupava la comarca del Baix Llobregat, es va constituir la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat conformada per diverses associacions, sindicats i institucions que treballen per la memòria democràtica a la comarca. L’acte de constitució va representar una reflexió sobre el sentit democràtic de fer memòria. Una taula rodona d’experiències i projectes va clausurar la jornada amb intervencions d’historiadors, experts/es en memòria històrica local i cultura democràtica.

El 2020, i malgrat l’inici de la pandèmia de la COVID-19 i les mesures de restriccions sanitàries, es continuen els treballs i l'any 2021 s’aprova el Reglament de funcionament de la Xarxa, on s’especifica l’estructura i els diferents òrgans com la presidència, vicepresidència, secretaria tècnica, comissió de seguiment i comissions de treball.

Es realitza la recerca de deportats de la comarca i els actes de commemoració. La recerca permet identificar 89 persones de la comarca deportades als camps de concentració nazis i suposa un pas rellevant en el camí per recuperar la memòria de les persones que van patir l’horror nazi i el feixisme.

Des de la creació de la Xarxa, s’han dut a terme prop d’una desena d’actuacions, que s’inclouen dins de les següents línies estratègiques:

Línia Estratègica 1: Reconeixement de les víctimes
- Realització dels actes d’homenatge a les persones del Baix Llobregat deportades als camps de concentració. Dins del marc internacional del dia 5 de maig.
- Presentació de la recerca de dels deportats als diferents municipis. Realitzada per Isidoro Teruel, Amical Mauthausen.
- Realització dels cicles Cinebaix a la comarca del Baix Llobregat

Línia Estratègica 2: Difusió d’actuacions en matèria de Memòria Democràtica Baix Llobregat
- Recollida d’informació per a la creació d’un inventari web d’actuacions en matèria de memòria democràtica Baix Llobregat.
- Realització d’una ponència marc relativa a la tramitació parlamentària de la Llei de Memòria Democràtica.

Línia estratègica 3: Comunicació.
- Increment de la presencia dels mitjans de comunicació en els actes de Memòria democràtica de la comarca
- Incorporació de més entitats a la Xarxa. Incorporació dels Ateneus com a espai de memòria.
- Impuls de continguts memòria democràtica en la programació de la Xarxa de TV locals i provincials

4.400€

Total euros de tot el projecte: El pressupost inicial és de 4.400 euros per les actuacions directes i el cost tècnic s’estima en 20.600 euros. Total 25.000 € El cost de personal és aportació de les entitats col·laboradores.

Característiques generals del finançament: Finançament del Consell Comarcal i col·laboradors Centre d’estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Dedicació de la Coordinadora de l’Àrea d’educació i Cultura del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Dedicació de la Tècnica de projectes del Centre d’estudis Comarcals.
Col·laboradors del Centre d’estudis del Baix Llobregat.
Col·laboradors de l’Amical Mauthausen.
Col·laboració dels tècnics i tècniques municipals.

Instal·lacions del Consell Comarcal i Centre d’estudis comarcals, així com d’espais municipals.
Atès que ha coincidit en temps de pandèmia s’ha fet mitjançant recursos telemàtics, i reunions mitjançant plataformes de reunions.

La Xarxa depèn orgànicament del Consell Comarcal del Baix Llobregat i compta amb la secretaria tècnica del Centre d’Estudis Comarcals de Baix Llobregat. A més, s’han creat diferents comissions de treball i la celebració del plenari i comissió de seguiment de la Xarxa.

1. Constitució de la Xarxa de Memòria Democràtica.
2. Xarxa d’Espais de Memòria
3. Manifest del dia internacional d’homenatge als deportats i deportades,
a les persones assassinades i a totes les víctimes del nazisme (5 de maig)
4. Recerca de persones del Baix Llobregat deportades als camps de concentració nazis. Llista de deportats.
5. Plantada de l’olivera del record al Parc Torreblanca
6. 15 anys de memòria democràtica al Baix Llobregat
7. Jornades històriques de memòria democràtica
8. Actes d’homenatge deportats del Baix Llobregat. Acte central Parc de Torreblanca.
9. Cicles de cinema Cinebaix. Memòria i Deportació.

La pràctica s’ha difós a la comarca mitjançant els ajuntaments de la comarca, les entitats mitjançant el centre d’estudis, i el Consell d’alcaldes del Baix Llobregat. La seva constitució i actes s’han difós per les xarxes socials, els mitjans de comunicació butlletins municipals i locals.

Cal destcar que s’ha creat un web específic de la Xarxa de Memòria Democràtica.

Es fomenta el valor social, basat en coneixement mutu i la relació, el valor de coneixement basat en els aprenentatges compartits, el valor econòmic, basat en productes i serveis comuns. És segurament una de les poques Xarxes territorials comarcals que existeixen amb una visió més amplia i col·laborativa, constituïda formalment.

Interna

Comissió de seguiment de la Xarxa

El primer objectiu assolit és el nombre de participants de la Xarxa, que ha superat les expectatives inicials.
S’han visibilitat les diferents polítiques en matèria de memòria democràtica del Baix Llobregat i les actuacions que s’estan desenvolupant de forma consensuades per realitzar actes de caràcter comarcal.
Es disposa d’un espai físic dedicat a les persones deportades en el Parc de Torreblanca, un espai central que comparteixen tres municipis de la comarca: Sant Feliu de Llobregat, sant Joan Despí i Sant Just Desvern.
La creació de la xarxa permet que l’àmbit de la Memòria Democràtica s’enforteixi i es comenci a visiblitzar com un àmbit de consens i rellevant.

Un dels principals punts forts és la col·laboració pública i privada dels agents que intervenen en el territori en matèria d’història i Memòria Democràtica, i el treball en xarxa amb la voluntat de sumar esforços. Des d’un prisma de disseny de polítiques públiques intervenen les següents eines: col·laboració públic-privada, gestió sobre el terreny i participació de les famílies de les persones deportades o afectades per la dictadura. També és destacable el treball col·laboratiu generat a partir de les comissions de treball.

El pressupost i les vies de finançament.

Cercar un marc de finançament, el més estable possible, que permeti dur a terme projectes compartits a nivell comarcal a mig i llarg termini.

Treballar en una agenda compartida que inclogui accions locals i comarcals.

És una xarxa d’alta transferibilitat a altres territoris o projectes de gestió similar que tinguin una cohesió territorial i una tradició o voluntat de consens en matèria de memòria democràtica.