El Baix Llobregat és un territori on el feminisme és un tret definitori. El 22 d'octubre de 2018 en el Ple del Consell Comarcal, es va aprovar la declaració del Baix Llobregat com a comarca feminista, mitjançant el “Decàleg per a la construcció de ciutats feministes”, una iniciativa liderada per les alcaldesses de la comarca. El Baix Llobregat és un dels territoris de tot l’estat amb un major dinamisme i consolidació del moviment feminista, en tots els estaments de la societat.
El Baix Llobregat té una població de 833.312 habitants i un 50,78% són dones. És la tercera comarca més poblada de Catalunya, després del Barcelonès i del Vallès Occidental. El seu territori s’estructura en 30 municipis, 11 dels quals estan en aquests moments governats per alcaldesses. Donat que es tracta en molts casos de municipis grans o molt grans, aquestes 11 ciutats representen gairebé el 42% de la població baixllobregatina.
Les dones són sempre qui tenen les càrregues en les cures de les persones i en general en els treballs no remunerats; qui pateixen les desigualtats en el món laboral, com són la bretxa salarial, la precarietat o les pensions, entre d’altres, i les discriminacions en totes les esferes de la vida, i especialment la xacra de la violència masclista. L’elevat atur femení, la precarietat laboral, la sobrecàrrega familiar que pateixen les dones les situen com la població amb major risc d’exclusió social, vulneració dels seus drets i disminució de les seves oportunitats.
Les polítiques d’igualtat al Baix Llobregat van arribar fa més de 45 anys, de la mà de molts ajuntaments a qui les entitats i col·lectius de dones feien arribar les seves peticions i reivindicacions. Algunes de les primeres accions que es van dur a terme van ser cabdals, com per exemple la creació dels primers centres de planificació familiar, i els primers serveis d’informació i atenció o centres de recursos per a dones.
A nivell polític, els governs locals poden utilitzar les seves competències per cooperar a favor d’una major igualtat. El feminisme és una oportunitat perquè tots i totes, homes i dones, comencem a viure d’una altra forma les nostres ciutats i la convivència que en elles s’hi produeix, exercint la igualtat de manera efectiva en tots els aspectes de la vida.
Al Baix Llobregat, moviments socials, el món associatiu, agents econòmics i socials i els ajuntaments, uneixen esforços per a avançar cap a la plena igualtat de les dones, en un context on, com en altres territoris, el progrés, el desenvolupament i l’assoliment de drets de ciutadania, avançava deixant al marge a la meitat de la població, avançava deixant fora les dones.
Fruit de la complicitat d’institucions públiques, organitzacions sindicals i patronals, associacions, grups no formals i persones sensibilitzades en la necessitat d’aconseguir la plena igualtat entre dones i homes, l’any 2002 es va celebrar a Sant Boi de Llobregat el 1r Congrés de les Dones del Baix Llobregat. El Congrés, que es va estructurar en quatre ponències elaborades per expertes, i on van participar prop de 800 persones, es va presentar com una valuosa eina que permetia adaptar les actuacions a les necessitats reals de les dones del Baix Llobregat. Des de llavors cada quatre anys s’han celebrat ininterrompudament cinc congressos de dones, una fita que cap altra comarca a Catalunya ha assolit, i no és casualitat.
L’any 2018, any en que es va celebrar el 5è Congrés, va ser un any on el moviment feminista va ser protagonista d’importants accions a escala global: una aturada a nivell mundial el 8 de març, campanyes globals com el #metoo, i a nivell de l’estat, mobilitzacions massives contra la sentència de “La Manada” i la irrupció de l’extrema dreta al panorama polític, posant el focus en el feminisme, els drets de les dones i els avenços socials i normatius assolits.

Població: El conjunt de dones i homes de la comarca.

Territori: Baix Llobregat.

El Congrés de Dones del Baix Llobregat dona empenta a la creació del Consell de les Dones, que és l’òrgan de participació que té la finalitat d’impulsar polítiques d’igualtat dona-home, amb la col·laboració dels 30 ajuntaments de la comarca del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona i l’Institut Català de les Dones, sindicats, patronals i partits polítics amb representació en el Ple del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

El Consell de les Dones es va constituir el 7 de març de l’any 2007, com a resposta a una de les demandes centrals del 2n Congrés. El Consell de les Dones del Baix Llobregat està adscrit orgànicament al Consell Comarcal del Baix Llobregat, i és el primer espai participatiu de dones d’àmbit comarcal de tot Catalunya. Entre els seus principals objectius destaquen el d’impulsar les polítiques de gènere a la comarca, promoure el treball en xarxa i fomentar la participació de les dones en tots els àmbits. Cada municipi de la comarca, participa en el Congrés amb una delegació formada amb un número de delegades en funció del nombre d’habitants, amb un mínim de tres per aquells territoris menys representats.
El Consell de dones en definitiva, és una peça clau per fer xarxa i compartir bones pràctiques i projectes, no només amb els ajuntaments i organitzacions, si no també amb les taules de treball en quant a captar idees als petits municipis.
L’any 2017, deu anys després de la constitució del Consell de les Dones, s’aprovà una modificació del reglament de funcionament del Consell de les Dones del Baix Llobregat per consolidar el eu funcionament. Aquest mateix any, es signa el Pacte d'Estat contra les violència de gènere, que suposa la unió d'un gran nombre d'institucions, organitzacions i persones expertes en la formulació de mesures per a l'eradicació de la violència sobre les dones. El Pacte implica incidir en tots els àmbits de la societat i s'estructura en 11 eixos de treball.
El Congrés de Dones és també el mecanisme participatiu per engegar polítiques en base a la producció de plans i documents estratègics, entre ells els plans transversals de polítiques feministes del Baix Llobregat, que incorporen com a marc metodològic, les estratègies de la Conferència Mundial sobre la Dona celebrada a Beijing (1995). En aquesta conferència es va definir la transversalitat o el mainstreaming de gènere com la principal estratègia per a promoure la igualtat entre dones i homes, a nivell de polítiques públiques. Des de llavors, existeix aquesta estratègia de treball per introduir aquesta visió a tots els departaments de l’administració.
Els plans transversals de polítiques feministes del Baix Llobregat han tingut com a objectiu principal, d’esdevenir el full de ruta de les polítiques d’igualtat a la comarca per tal d’assegurar el desplegament de polítiques públiques d’igualtat dona-home a tot el territori.
El IV Pla Transversal s’estructura en quatre eixos estratègics de treball: Polítiques públiques, Valors feministes, Violències contra les dones i Economia i Formació. El principal objectiu d’aquest pla és aconseguir tant la igualtat formal o legal, com la igualtat substantiva o real. Quan es fa referència a la igualtat substantiva cal tenir en compte el concepte d’autonomia i diversitat, la igualtat formal o jurídica, prestant atenció a les limitacions de la igualtat formal que posen en evidència els factors estructurals que condicionen les relacions entre les dones i els homes i els comportaments patriarcals.
Aquest IV Pla ha aconseguit incidir en el Programa Comarcal de Suport per un Nou Impuls Econòmic i Social. En la línia estratègica 3, s’inclou com actuació prioritària (3.8) fer un seguiment dels col·lectius més vulnerables en el mercat de treball. Aquest Programa es vol centrar especialment en el col·lectiu de dones en tant que són les que més pateixen les desigualtats i a les que més directament impacta la crisi. En aquest àmbit s’inclouen aquells projectes que tinguin a les dones com a col·lectiu diana. Es contemplen, en especial, projectes o programes, en aquest sentit, alineats amb el Pacte per un nou impuls social i econòmic del Baix Llobregat, així com actuacions alineades amb el IV Pla Transversal de Polítiques Feministes del Baix Llobregat.

El Consell Comarcal del Baix Llobregat va ser el promotor d’aquesta iniciativa, portada a terme cada any en un municipi diferent de la comarca. Des dels orígens, la celebració del Congrés es desenvolupa durant dos dies consecutius, sempre un divendres i un dissabte. El Congrés s’obre amb una inauguració i es tanca amb la cloenda. El primer dia es dedica a la conferència introductòria amb les delegades, on es presenten les temàtiques en un marc contextual. Durant el segon dia de congrés, les delegades escullen i assignen les àrees de treball a través de les diferents comissions, per desenvolupar propostes i treure resultats.
Les Comissions varien en cada edició del Congrés, però la violència masclista sempre és present amb la seva Comissió. Aquestes comissions estan dirigides per expertes en cada matèria, i hi participen professionals i una representació variada de dones.
Aquest dos dies són en definitiva la culminació de tot el treball pre-congresual que es fa a través de les diferents subseus repartides al voltant de la comarca. Les diferents subseus generen activitats i coneixement en l’abordatge dels temes d’interès, i aquelles problemàtiques que es transformen en objecte d’estudi. Aquest serà el treball que també es recollirà en les comissions del Congrés.
Amb tot aquesta articulació de creació i transferència de coneixement, durant l’any següent al congrés s’enllesteix el Pla transversal de Polítiques Feministes, que serà assimilat i incorporat als plans estratègics dels municipis en matèria de polítiques d’igualtat.

El 5è Congrés (2018) es va desenvolupar amb la participació de vint-i-vuit subseus, ajuntaments i entitats representatives del territori. Es va estructurar en set comissions de treball:

Comissió de treball 1 – Transversalitat de gènere a les polítiques públiques
Comissió de treball 2 – Economia feminista
Comissió de treball 3 – Dones Tech
Comissió de treball 4 – Perspectiva de les dones als mitjans de comunicació
Comissió de treball 5.1 – Violències masclistes
Comissió de treball 5.2 – Assetjament sexual
Comissió de treball 6 – Esport femení

Una vegada s’han redactat les conclusions del Congrés i s’han estudiat les propostes dels plans, cada ajuntament aplica les polítiques feministes que considera. El Consell Comarcal comparteix un qüestionari per avaluar el grau d’adequació i d’incorporació de polítiques feministes de cada ajuntament, en base al pla.

17.780 €

Tot i que no és suficient per assumir els costos d’organització, la participació al Congrés té una contribució de 20€ per assistent, que inclou la participació als dos dies de Congrés, accés als materials i on s’inclou el dinar a la festa de cloenda.

El congrés aglutina la participació de totes les ponents i expertes en les diferents àrees de treball. En total, són més de 400 delegades i més de 1.500 persones durant el procés precongressual. Al Congrés, a l'esdeveniment com a tal, hi ha una afluència de més de 340 persones al voltant dels dos dies.

Instal.lacions municipals de l’ajuntament que acull del Congrés. En el cas del 5è Congrés, les comissions van tenir lloc a les instal·lacions de la Universitat Politècnica de Catalunya, i l’acte d’inauguració i cloenda, al teatre Plaza de Castelldefels.

El Congrés i totes les activitats portades a terme per les comissions de treball són en si mateix un mecanisme de participació i alhora una eina política per desenvolupar propostes legislatives i engegar polítiques en base a la producció de plans i documents estratègics. Per altra banda, l’assistència al Congrés es fa sota preinscripció i pagament de la quota d’inscripció.

1r Congrés de les Dones: Març 2002
2n Congrés de les Dones: Maig 2006
3r Congrés de les Dones: Maig 2010
4t Congrés de les Dones: Novembre 2014
5è Congrés de les Dones: Octubre 2018
6è Congrés de les Dones (en preparació): Novembre 2022

Tota la difusió es porta a terme amb mitjans interns:

Web del Consell Comarcal
Programa
Materials
Comissions de Treball
Treball Precongresual
Conclusions

Mitjans de Comunicació:
Difusió de la noticia del 5è Congres CCBaix Llobregat
Noticias

El Congrés és un punt d’inflexió en les polítiques de la comarca, que ajuda a mantenir els espais de reflexió i de sensibilització sobre les desigualtats i vulnerabilitats que pateixen les dones, orientant les accions de governança adreçades a la promoció i participació de la dona en les diferents esferes de la vida amb l’objectiu d’abraçar la igualtat de condicions. Aquest és el l’encaix de les propostes que es recullen en cada Congrés, i que culminen també amb el reconeixement propi que la comarca fa en la seva identificació amb el moviment feminista i l’autoproclamació de Comarca Feminista.
Arrel dels plans, cada ajuntament aplica les polítiques feministes que vol. El Consell Comarcal comparteix un qüestionari per avaluar el grau d’adequació i d’incorporació de polítiques feministes de cada ajuntament, en base al pla. En aquest sentit, i des de l’exigència, es pot concloure que encara hi ha treball per fer.
En relació al Programa Comarcal de Suport per un Nou Impuls Econòmic i Social. En la línia estratègica 3 es recull el vincle del Programa amb les estratègies definides a seguir en el IV Pla Transversal de polítiques feministes, que en si mateix, és un assoliment de caràcter estratègic pel futur de la ciutadania de la comarca, que en previsió, proporcionarà un impacte positiu en els pròxims anys.

Interna

Observatori Comarcal del Baix Llobregat

Els resultats del Congrés, a partir de la feina realitzada en tot el treball de camp de les diferents comissions dona un nou horitzó més actual sobre l’estat del feminisme i la realitat de les dones sobre el territori. Una vegada més, la posada en comú de les diferents entitats, expertes i participants estableix el marc d’acció per encetar i tornar a formular determinades accions que a nivell polític serveixin per continuar en la línia d’assolir la igualtat i l’equilibri entre homes i dones.
A l’horitzó estava materialitzar el 4t IV Pla Transversal de Polítiques Feministes del Baix Llobregat per el 2021-2025, fita assolida.

Es destacaria tot el treball precongressual que es desenvolupa a través de les set comissions de treball. Aquestes comissions estan conduïdes per expertes en cadascuna de les matèries i amb uns materials de treball elaborats prèviament. També es destacaria la gran activitat i participació tant en les activitats precongressuals com en el propi Congrés, que fan d’aquest esdeveniment un valuós mecanisme per a la definició i disseny de les polítiques d’igualtat a desenvolupar al territori en els quatre anys següents, fins el següent congrés.
La participació i representació tant individual com col·lectiva de tantes dones amb les seves experiències vitals, que són les que proporcionen els indicadors de com es desenvolupa l’assoliment dels objectius marcats.

El pressupost és reduït.

Congrés rere congrés s’ha anat perfilant un format de sessions que resulta exitós. Les propostes de les diferents comissions s’adeqüen a les problemàtiques i a la denuncia que es fa de forma social i participativa.
Cal una avaluació professionalitzada i una major implicació d’administracions competents.

Aquest projecte és possible desenvolupar-lo des d’un òrgan regulatiu superior que unifica el conjunt de municipis adherits. En aquest sentit, la possible rèplica de la proposta, en el sentit participatiu que la defineix, és possible amb el treball organitzatiu que es porta a terme entre el Consell Comarcal i els diferents consistoris i agents de la comarca. Tot el teixit social, entitats, organitzacions i participants, són clau per entendre la magnitud de la proposta, que s’articula interrompudament, en una disposició d’activitats que cerquen constantment la presentació del fets davant la mirada pública. Aquest caràcter crític unit al rigor científic és un tret que defineix el treball portat a terme congrés rere congrés.