Ambito / Inclusió social
Ajuts/prestacions/bonificacions
Oficina de prestacions i ajuts. Centralització de les prestacions i ajuts de Serveis Socials
L’Oficina de prestacions i ajuts neix amb un doble objectiu. Per una banda la creació d’aquesta oficina ha permès centralitzar la gestió dels ajuts i prestacions de la ciutat. El segon objectiu ha estat la creació de nous ajuts i prestacions per lluitar contra l’exclusió social i la pobresa.
Traslladar la gestió dels diferents ajuts en una oficina central ha permès la dessaturació dels equips bàsics Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa, que al deslliurar-se de la gestió d’aquestes, permet a l’àrea de Serveis Socials centrar-se en la seva tasca principal: acompanyar a les famílies i persones que passen per una situació de fragilitat..
En relació amb el segon objectiu, la creació de l’Oficina es va acompanyar amb la posada en marxa de nous ajuts i prestacions, com la línia d’ajuts per a la cultura i l’esport, amb un pressupost de 400.000€ i que permet garantir la pràctica de qualsevol tipus d’extraescolar als infants del municipi treballant la igualtat d’oportunitats i que l’any 2022 ha comptat amb més de 2.000 sol·licituds.
Traslladar la gestió dels diferents ajuts en una oficina central ha permès la dessaturació dels equips bàsics Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa, que al deslliurar-se de la gestió d’aquestes, permet a l’àrea de Serveis Socials centrar-se en la seva tasca principal: acompanyar a les famílies i persones que passen per una situació de fragilitat..
En relació amb el segon objectiu, la creació de l’Oficina es va acompanyar amb la posada en marxa de nous ajuts i prestacions, com la línia d’ajuts per a la cultura i l’esport, amb un pressupost de 400.000€ i que permet garantir la pràctica de qualsevol tipus d’extraescolar als infants del municipi treballant la igualtat d’oportunitats i que l’any 2022 ha comptat amb més de 2.000 sol·licituds.
Àmbit:
Inclusió social
Subàmbit:
Ajuts/prestacions/bonificacions
Data d'inici:
01/01/2021
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Terrassa
Nombre d'habitants:
215678
Nombre de visites:
1805
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Lucia Linuesa
Càrrec:
Directora de serveis socials
Ens:
Ajuntament de Terrassa
Lloc web:
Adreça electrònica:
prestacionssocials@terrassa.cat
Telèfon / Fax:
937 315 982
Adreça:
Carretera de Montcada, 596
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
La lluita contra l’exclusió social i la pobresa ha estat una de les línies estratègiques d’actuació més important de l'Ajuntament de Terrassa al llarg d’aquests anys per aconseguir que cap veí o veïna del municipi que tingui uns ingressos o recursos personals, socials familiars i/o culturals inadequats es quedi sense participar o gaudir plenament de la seva condició de ciutadà o ciutadana i pugui assolir un nivell de vida i una qualitat de vida en igualtat de condicions a la resta de la comunitat.
Aquest marc ideològic és el que va precedir l’aprovació del reglament municipal per a la prestació d’ajuts d’urgència social, l’any 2010.
Durant aquests 12 anys, s’han produït diverses crisis econòmiques i socials i, actualment, la crisi sanitària, que han posat de manifest grans desigualtats entre la ciutadania, desigualtats que ha estat necessari atendre i que han impactat de forma important en els serveis socials desdibuixant el seu objecte d’atenció. A la diagnosi del Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024, aprovat pel govern de la Generalitat en data 10 de desembre de 2020, es posa de manifest que:
“La profunda crisi econòmica i social dels darrers anys ha tingut un important impacte en els serveis socials, en un doble sentit: han vist incrementada la demanda d’atenció a les situacions de vulnerabilitat, alhora que els ingressos públics disponibles per atendre les necessitats socials es reduïen. Aquest context ha congestionat el sistema de serveis socials amb demandes derivades de necessitats materials per a la subsistència, i l’ha situat en una posició sovint reactiva, davant d’una realitat que es considerava superada en el moment anterior, en què es conceptuava el sector social com a quart pilar de benestar”.
El mes de gener de 2021, la Diputació de Barcelona va fer públic el Marc conceptual i les línies estratègiques de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar, on es posa de manifest:
”la necessària aposta dels governs per assolir una gran reactivació econòmica i social que abasti el màxim consens polític i social possible. En processos de reactivació econòmica anteriors, les polítiques públiques han estat polítiques en clau de lliurament de recursos i d’atenció però, actualment, s’imposa un canvi de paradigma, fonamentalment perquè és necessari incorporar la perspectiva ambiental, juntament amb l’econòmica i la social, però també perquè els poders públics han de combinar intel·ligentment instruments de control, regulació, coneixement, provisió, relació i promoció en l’economia globalitzada, digitalitzada i financeritzada. I perquè cal considerar la resiliència de l’esfera familiar i comunitària com a lògica bàsica d’humanització i construcció de tot tipus d’estructures socials.”
La mateixa Diputació, mitjançant aquest marc conceptual, planteja la necessitat d’enfortir el sistema de garantia d’ingressos i subsistència material mitjançant l’acció dels ens locals. Per tal de caminar cap aquest objectiu, la Diputació planteja avançar en la construcció d’un model de garantia de la subsistència material, posant en marxa una tipologia d’oficines de prestacions econòmiques especialitzades, formades per personal administratiu.
També proposa que per a l’atorgament de la prestació no fos necessària la validació dels serveis socials, per donar pas així a un model orientat als drets dels individus i diferenciat de la intervenció social.
És des d’aquests marcs de referència que l’Ajuntament va començar a treballar cap a la construcció d’aquest nou model de prestacions econòmiques des de la perspectiva de la garantia d’ingressos.
Aquest marc ideològic és el que va precedir l’aprovació del reglament municipal per a la prestació d’ajuts d’urgència social, l’any 2010.
Durant aquests 12 anys, s’han produït diverses crisis econòmiques i socials i, actualment, la crisi sanitària, que han posat de manifest grans desigualtats entre la ciutadania, desigualtats que ha estat necessari atendre i que han impactat de forma important en els serveis socials desdibuixant el seu objecte d’atenció. A la diagnosi del Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024, aprovat pel govern de la Generalitat en data 10 de desembre de 2020, es posa de manifest que:
“La profunda crisi econòmica i social dels darrers anys ha tingut un important impacte en els serveis socials, en un doble sentit: han vist incrementada la demanda d’atenció a les situacions de vulnerabilitat, alhora que els ingressos públics disponibles per atendre les necessitats socials es reduïen. Aquest context ha congestionat el sistema de serveis socials amb demandes derivades de necessitats materials per a la subsistència, i l’ha situat en una posició sovint reactiva, davant d’una realitat que es considerava superada en el moment anterior, en què es conceptuava el sector social com a quart pilar de benestar”.
El mes de gener de 2021, la Diputació de Barcelona va fer públic el Marc conceptual i les línies estratègiques de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar, on es posa de manifest:
”la necessària aposta dels governs per assolir una gran reactivació econòmica i social que abasti el màxim consens polític i social possible. En processos de reactivació econòmica anteriors, les polítiques públiques han estat polítiques en clau de lliurament de recursos i d’atenció però, actualment, s’imposa un canvi de paradigma, fonamentalment perquè és necessari incorporar la perspectiva ambiental, juntament amb l’econòmica i la social, però també perquè els poders públics han de combinar intel·ligentment instruments de control, regulació, coneixement, provisió, relació i promoció en l’economia globalitzada, digitalitzada i financeritzada. I perquè cal considerar la resiliència de l’esfera familiar i comunitària com a lògica bàsica d’humanització i construcció de tot tipus d’estructures socials.”
La mateixa Diputació, mitjançant aquest marc conceptual, planteja la necessitat d’enfortir el sistema de garantia d’ingressos i subsistència material mitjançant l’acció dels ens locals. Per tal de caminar cap aquest objectiu, la Diputació planteja avançar en la construcció d’un model de garantia de la subsistència material, posant en marxa una tipologia d’oficines de prestacions econòmiques especialitzades, formades per personal administratiu.
També proposa que per a l’atorgament de la prestació no fos necessària la validació dels serveis socials, per donar pas així a un model orientat als drets dels individus i diferenciat de la intervenció social.
És des d’aquests marcs de referència que l’Ajuntament va començar a treballar cap a la construcció d’aquest nou model de prestacions econòmiques des de la perspectiva de la garantia d’ingressos.
Objectius de la pràctica
General:
• Centralitzar la gestió dels ajuts i prestacions en una sola oficina
- Lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, treballant per la igualtat d’oportunitats.
- Lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, treballant per la igualtat d’oportunitats.
Específic:
• Creació d’una Oficina de prestacions i ajuts.
- Creació de noves línies d’ajuts
- Desburocratitzar els equips bàsics de serveis socials.
- Creació de noves línies d’ajuts
- Desburocratitzar els equips bàsics de serveis socials.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Població: Persones i famílies en situació d’exclusió social.
Territori: Terrassa.
Territori: Terrassa.
Vinculació amb altres programes o actuacions
La pràctica forma part del Pla de Govern 2019-2023 de l’Ajuntament de Terrassa. El Programa de Govern de l'Ajuntament de Terrassa, per al mandat 2019-2023, en el seu Eix 80, ens orienta a treballar en aquesta línia:
- separar la gestió de les prestacions socials dels processos d'acompanyament.
- garantir la cobertura de les necessitats bàsiques des d'un model normalitzador i inclusiu que trenqui amb la visió assistencialista. Garantir la cobertura de les necessitats bàsiques (d'alimentació, d'habitatge, de subministres, de roba, de salut...) des de la perspectiva del dret i no des de la resposta reactiva a l'emergència i de subsistència.
- separar la gestió de les prestacions socials dels processos d'acompanyament.
- garantir la cobertura de les necessitats bàsiques des d'un model normalitzador i inclusiu que trenqui amb la visió assistencialista. Garantir la cobertura de les necessitats bàsiques (d'alimentació, d'habitatge, de subministres, de roba, de salut...) des de la perspectiva del dret i no des de la resposta reactiva a l'emergència i de subsistència.
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
Las primera actuació va ser muntar un grup motor per posar en marxa l'oficina. La primera reunió es va realitzar en data 22 de novembre del 2019 i la segona reunió en data 16 de gener de 2020.
Durant aquests mesos, una tècnica es va dedicar en exclusivitat a treballar la proposta de modificació del reglament municipal de prestacions i les bases que regirien la primera convocatòria d’ajuts gestionada per la oficina. A partir d’aquí la pandèmia va paralitzar el procés de treball, que es va reprendre al gener del 2021.
El mes de març de 2021 el reglament de prestacions va ser aprovat per unanimitat al Ple municipal i això va permetre la creació de l'oficina. A partir d’aquest moment es va muntar l’equip que forma part de l'oficina: una tècnica (treballadora social) que fa de referent de l’equip i 6 administratius en un inici (l'any 2022 hi ha 9 administratius).
Durant aquests mesos, una tècnica es va dedicar en exclusivitat a treballar la proposta de modificació del reglament municipal de prestacions i les bases que regirien la primera convocatòria d’ajuts gestionada per la oficina. A partir d’aquí la pandèmia va paralitzar el procés de treball, que es va reprendre al gener del 2021.
El mes de març de 2021 el reglament de prestacions va ser aprovat per unanimitat al Ple municipal i això va permetre la creació de l'oficina. A partir d’aquest moment es va muntar l’equip que forma part de l'oficina: una tècnica (treballadora social) que fa de referent de l’equip i 6 administratius en un inici (l'any 2022 hi ha 9 administratius).
Recursos econòmics
Total euros per període
1.606.369€
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Ajuts casals d’estiu: 506.369€
Ajuts extraescolars: 400.000€
Ajuts beques de menjador: 700.000€
Ajuts extraescolars: 400.000€
Ajuts beques de menjador: 700.000€