Els orígens de la iniciativa es remunten al mes de juny de 2009 amb una identificació amb enquesta a diversos centres educatius de secundària i cicles formatius sobre quin tipus d'accions creien necessàries treballar per poder promoure un alumnat amb consciència crítica. Pràcticament, el 100% del professorat enquestat va coincidir a dir que era clau viure una experiència a terreny pel procés d'aprenentatge de l'alumnat. El projecte va iniciar la seva execució durant el curs 2010-2011 amb l'INS Ronda. Posteriorment, la iniciativa s'ha anat ampliant amb la incorporació d'altres centres formatius. L'any 2014-2015 es va incorporar l'INS Torrevicens i a 2019-2020 es va incorporar el Col·legi Episcopal. Finalment, l'any 2020-2021 s'incorpora també l'INS Joan Oró i l'Escola Leandre Cristòfol.

La problemàtica que es pretén contribuir a resoldre és la necessitat de foment de l'esperit crític, la defensa de Drets Humans i l'educació en valors com la justícia global i l'antiracisme, qüestions clau per fomentar societats que promouen una convivència pacífica. Aquesta necessitat s'emmarca a més en la proliferació del discurs d'odi, un concepte molt complex que no compta amb una definició consensuada, i la necessitat de promoure consciències que trenquin amb aquests discursos d'odi. La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), en la seva recomanació de política general núm. 15 de l'any 2015, va alertar sobre com el discurs d'odi s'està convertint en una problemàtica generalitzada i de com, malgrat aquesta proliferació, hi ha manca de dades comparables que permetin mesurar amb exactitud la seva dimensió, característiques i abast.

Una qüestió íntimament vinculada en la percepció del discurs d'odi és la creixent i difícilment controlable exposició informativa que s'observa en l'ecosistema comunicatiu actual. Adolescents i joves s'enfronten a missatges amb càrrega ideològica i política a una edat primerenca, quan no tenen la preparació necessària per assimilar-los adequadament, ni per distingir límits entre l'acceptable i l'intolerable. A mesura que l'usuari/ària va acumulant experiència, viu un procés de socialització en el qual va aprenent les normes, els codis i llenguatges i el que està permès o censurat en aquest espai. Arran de les diferents vivències les persones s'adapten al medi, coneixent quines situacions es poden generar. És en aquest punt on des de l'equip del projecte es considera que la vivència a terreny pot generar un aprenentatge amb intensitat.

Pel que fa a la rèplica orientada a personal municipal l'any 2023, la iniciativa s'emmarca en el context de cooperació bilateral de l'Ajuntament treball pel cessament de les violacions dels drets humans al Sàhara Occidental i a altres contextos. Aquest antecedent ha promogut que es prioritzi la rellevància de la coherència de polítiques i la necessitat d'implicar altres departaments de l'Ajuntament en mantenir coherència en la seva tasca habitual acord a les vulneracions de DDHH a escala global. Arran l'aprovació del nou Pla Director Municipal de Cooperació, on l'Ajuntament de Lleida, que va tenir una redacció concertada amb la Coordinadora d'ONGD de Lleida i la Universitat de Lleida, es fa una aposta per la Coherència de Polítiques i es prioritza la necessitat de donar a conèixer a altres departaments la Cooperació Internacional i l'Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH).

Inicialment, es va organitzar formacions sobre EGiBDH i la seva aplicació a altres departaments de l'Ajuntament, amb resultats modestos on el personal municipal no es va sentir interpel·lat a incloure aquests enfocaments en el seu dia a dia. Per aquest motiu va sorgir la idea de promoure una rèplica dels Cicles Formatius a Terreny entre el personal municipal. Del personal municipal finalment participant en el viatge, un 40% no sabia que l'Ajuntament havia aprovat aquest pla el qual inclou la prioritat de coherència d'acció de tots els departaments i unitats de l'administració, més enllà de l'àmbit de cooperació, en integrar una perspectiva del desenvolupament sostenible en el seu cicle de polítiques públiques. Tot això amb la finalitat per no desenvolupar "incoherències" entre les prioritats de departament de cooperació i altres departaments.

Població:

a) Alumnat i professorat de cicles formatius dels instituts Ronda, Joan Oró, Torrevicens, Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol i el Col·legi Episcopal.
b) Personal dels departaments de l'Ajuntament de Lleida (Medi ambient, Comunicació, Educació, Serveis a les persones, Serveis digitals i Drets Civils)

Territori:

Municipi de Lleida i campaments de persones refugiades a Tindouf, Algèria.

El projecte està inclòs dins de la línia d’actuació que l’Ajuntament de Lleida denomina cooperació directa bilateral, que suposa el suport de municipi a municipi a escala internacional, en aquest cas el suport com a ciutat al poble sahrauí. L'Ajuntament manté des de fa gairebé tres dècades un vincle fort amb la població sahrauí, col·laborant també en projectes com les Vacances en Pau (acollida estiuenca de nens dels campaments sahrauís) i altres projectes de cooperació internacional.

L'actuació s'ha consolidat i desenvolupat al llarg dels anys en diversos centres formatius, l'any 2021 va complir 10 anys en el desenvolupament de 10 edicions des del curs 2010-2011. La seva execució, tot i que ha tingut modificacions al llarg del temps, consta de 5 fases principals diferenciades:

- Fase 1: Formació al conjunt del grup classe (4 sessions per Cicle)
Aquesta primera fase s'orienta al conjunt de l'alumnat de les classes dels centres formatius participants. Està dedicada a la formació en matèria de cooperació i Drets Humans, antiracisme i conceptes com discurs d'odi, orientada a trencar tòpics i estereotips i la situació actual i històrica dels campaments. La formació es realitza de manera conjunta a tota l'aula i hi participa l'Àrea de cooperació de l'Ajuntament, l'Associació Sàhara Ponent, persones refugiades i joves d'edicions anteriors.

- Fase 2: Selecció de l'alumnat que viatjarà a terreny

L'alumnat interessat, després de rebre les formacions generals, demana la possibilitat de poder entrar en la segona fase del projecte mitjançant l'entrega de cartes de motivació de forma telemàtica a través d'un aplicatiu específic. Es fan entrevistes personals als mateixos centres educatius a totes les persones interessades. La selecció, d'entre 12 i 15 persones, la porten a cap les persones dedicades al projecte amb suport de tutors i referents implicats al projecte a cada centre.

Aquest procés és fonamental per la selecció d'un grup adequat i motivat amb els objectius del projecte. Es destaca també la necessitat de definir uns criteris amb objectius clars que s'orientin a variables com la motivació o la implicació abans que resultats acadèmics. Cal remarcar la necessitat que el viatge no és un premi a l'alumnat, sinó un procés de transformació.

- Fase 3: Formació específica a les persones seleccionades.

S'executen diverses formacions i jornades amb el grup finalment seleccionat de com a mínim 18 hores. Aquestes formacions s'orienten a preparar els grups de terreny, dinàmiques de coneixença, cinefòrums, formació en DDHH, EGiBDH, antirumors i antiracisme i altres formacions específiques pel viatge a terreny.

- Fase 4: Viatge a Terreny als campaments de persones refugiades Sahrauís a Tindouf, Algèria.

Aquesta fase té una durada al voltant de 12 dies. Donat que el projecte s'orienta a estudiants de cicles formatius, el contingut de l'estada es planteja en relació amb projectes relacionats amb la seva activitat formativa (escoles bressol, escola de primària, CAPS, centres de persones mudes, entre d'altres) que s'estan realitzant als campaments i conèixer i veure altres maneres de treballar. Els i les joves estan durant els matins a diferents centres on podran dur a terme una espècie de "pràctiques", amb la finalitat de veure altres maneres de treballar. A més a més dels centres de pràctiques durant els matins, en l'estança als camps es visiten i coneixen projectes de cooperació per entendre millor la realitat que s'hi viu i es continuen fent sessions formatives.

Un element a destacar és que les pernoctacions es fan a cases de famílies sahrauís. Aquest punt és important, ja que l'estada en família potencia el coneixement de la cultura, el conflicte sahrauí. Permet a més crear vincles durant l'estada que és un dels elements claus en el procés de canvi.

- Fase 5: Retorn, avaluació i proposta de futures accions divulgatives i de sensibilització al voltant de la causa sahrauí a la ciutadania de Lleida.

La darrera fase del projecte consisteix en el tancament del cicle on les mateixes persones que han viatjat a terreny, es converteixen en agents de sensibilització i participen en una de les sessions de formació i sensibilització destinades al grup classe. Es realitzen també reunions d'avaluacions amb els i les joves i amb el grup de referents (professorats i persones responsables dels centres educatius).

Pel que fa a la rèplica de la iniciativa amb 13 tècnics i tècniques de l'Ajuntament de Lleida, l'any 2023 s'ha realitzat una estada de 5 dies als campaments. El personal municipal participant en l'expedició pertany a diferents departaments (10 de departaments externs a cooperació). Han rebut el mes de gener formació en matèria de Drets Humans, i més concretament sobre cooperació Internacional, ajuda oficial al desenvolupament, causes estructurals de la pobresa, estereotips i tòpics, EGiBDH, el conflicte sahrauí i la situació dels camps de refugiats. L'objectiu és que els professionals de l'Administració, des dels seus respectius departaments, treballin en el futur en aquests àmbits solidaris i divulguin la importància de la cooperació internacional en general i la problemàtica sahrauí en concret. En aquesta rèplica també han fet un procés de retorn/servei amb un procés que inclou articles i exposicions.

12.000

El finançament es refereix al cost de cada edició anual. El finançament inclou la formació i parcialment les estades a terreny (cada participant paga una part petita d’aportació de l’estada).

- Formadors (1 Ajuntament , 1 AASTP, 1 ACNUR, joves anys anteriors, Joves sahrauís)
- 1 tècnica de la Regidoria de l'Ajuntament de Lleida en coordinació de projecte i
responsable del viatge a terreny
- 1 responsable de l'ONGD AASTP que també fa el seguiment de projecte i realitza el
viatge a terreny
- Professorat (almenys una persona) responsable del projecte en cada centre educatiu. A més a més de la/el Cap d'estudis i la direcció del centre.
- 2 professors/es dels INS participants que actuen com a persones referents a terreny
- Cessió de les hores de formació de diferents professors/es en les seves hores de classe
per poder realitzar les formacions obligatòries al grup classe sencer (implicació dels
centres escolars per introduir aquest tipus de formació i del seu contingut en el
Currículum).
- Frente Polisario com a contrapart de projecte en la fase de viatge al terreny.
- Cessió de les hores del personal laboral o funcionariat de l'Ajuntament en cas d'executar la rèplica orientada a coherència de polítiques (participació en les diferents fases i accions i necessitat d'alliberament en un moment temporal de les persones dels departaments participants).
- Famílies Sahrauís acollidores a terreny

El projecte no demanda la necessitat de majors recursos més enllà dels espais formatius cedits pels centres. El finançament inclou les estades de les persones participants que, en funció de l'any, permet finançar major o menor nombre de viatges. El viatge té un cost d'uns 1.000€ per persona que és finançat a un 90%, fent pagar als i les participants uns 300€ aproximadament com a aportació individual i com a mostra i voluntat de participació.

El principal mecanisme de participació ha estat la mateixa metodologia d'APS que utilitza el projecte, la qual pretén ser una estratègia de participació per si mateixa. És una proposta educativa que en combinar processos d'aprenentatge amb un servei a la comunitat promou que els participants participin de manera activa a l'entorn amb l'objectiu de promoure la seva transformació.

Més enllà d'aquesta estratègia, per promoure la participació en el projecte es compta amb la implicació dels centres educatius participants, els quals faciliten les sessions de formació i la selecció dels i les participants en el viatge a terreny.

Els principals productes de l’experiència han estat la consolidació de la pràctica en 5 centres educatius de formació professional. Per cada edició s’assoleixen aproximadament un total de 15 formacions amb l’alumnat general entre un total aproximat de 300 alumnes anuals i 10 membres del professorat format. Aquest procés de formació acaba implicant aproximadament unes 26,5 hores formatives.

Amb cada edició es realitza el viatge i les estades pràctiques i familiars a terreny, així com diversos productes de retorn en les accions de servei. Això ha implicat la participació de més de 200 persones participants en els viatges en els més de 10 anys de funcionament (entre 10 i 20 persones per any). Des de l’edició de 2022-2023 també cal mencionar la participació de 12 membres del personal de l’Ajuntament d’altres departaments i una implicació inicial de 5 departaments de l’estructura municipal, així com la consolidació per part de l’Ajuntament en l’aposta per treballar un marc de coherència de polítiques.

El projecte ha produït a més una web que és pot consultar a: Enllaç

L’Estratègia de comunicació enfocada a un públic més generalitzat sobre l’experiència és a través dels canals de comunicació i xarxes socials municipals, a més de la difusió entre mitjans de comunicació locals com “La Ciutat”, “La Manyana”, “Nació Lleida” i “Segre”. La pràctica té una experiència assentada de més de 10 anys d’implementació. Aquesta dilatada experiència ha estat recollida per mitjans de premsa local i regional. L’any 2021 va celebrar la jornada #ShukranSahara, per celebrar els 10 anys del projecte i la participació de més de 200 persones.

De cada viatge també es genera documentació i material per utilitzar en la seva difusió, com els vídeos del projecte que realitzen els i les mateixes joves o exposicions i material divulgatiu vari.

La iniciativa a més compta amb la darrera fase de retorn que també cal tenir present com a estratègia de difusió, orientada a transmetre l’experiència a altres companys i companyes. El projecte de base tracta de formar als i les joves com agents sensibilitzadors, com a puntals de creació de consciència crítica, capaços de trencar els discursos d’odi que es generen al seu voltant.

Els principals impactes s'ha identificat qualitativament mitjançant la comissió d'avaluació que es defineix. Es considera que viure una experiència sobre terreny és un dels aprenentatges més significatius de la vida d'una persona. Una experiència d'aquest estil obre la finestra a l'esperit crític de les persones i per conseqüència a una actitud més transformadora i una formació més integral. Partint que una persona interioritza molt més un contingut quan l'ha d'expressar a altres persones, s'entén que el fet d'implicar l'alumnat que ha viatjat és imprescindible per tancar el cicle del projecte. Fer-los partícips del projecte i transmetre l'experiència a altres companys i companyes.

Les valoracions dels responsables dels centres educatius coincideixen en el fet que "les persones que han viscut una experiència a terreny tenen una capacitat exponencial de transmetre un discurs sensibilitzador a la societat, és a dir, aquestes persones tenen la possibilitat de convertir-se en agents de sensibilització en el seu entorn més proper, i d'explicar la causa Sahrauí". Entre els i les joves entrevistats hi ha un acord majoritari sobre què entenen per discursos d'odi: un exercici de discriminació i abús que ataca la diferència i atempten contra els drets humans traspassant els límits de la dignitat, partint de prejudicis i del desconeixement d'algunes realitats, en una espiral que a més alimenta aquests mateixos prejudicis.

Tot i això, tenen dificultats en monitorar la sostenibilitat a llarg termini d'aquest impacte. En molts casos l'alumnat de centres educatius marxa posteriorment de la ciutat a estudiar o, en altres casos, provenia d'altres municipis de la província de Lleida. Es calcula que per cada edició prop del 100% dels i les joves participen d'alguna manera en accions de retorn i sensibilització, però no es pot conèixer el manteniment d'aquest impacte en els anys perquè s'acaba perdent el contacte amb els/les participants i no es pot observar a llarg terminis implicació en el teixit associatiu de la ciutat.

Pel que fa al personal municipal, en el moment de publicació de la iniciativa, encara és recent per veure impactes de la primera experiència en l'edició 2022-2023. Tot i això, les expectatives per part de l'equip del projecte són altes pel que fa a impactes. A niell qualitatiu s'han pogut identificar canvis en el llenguatge i enfocament del personal (el pas d'enfocaments assistencialistes a enfocaments de Drets) i s'ha identificat ja el sorgiment de projectes que inclouen marcs de cooperació en alguns dels departaments participants. El 100% del personal afirma que li seran útils els conceptes treballats al seu entorn laboral i que li han servit per adquirir nous coneixements al voltant dels DDHH i Drets Humans de les dones. El 90% del personal participant valora (puntuació major o igual a 3/5) que ha aconseguit eines per aplicar l'EGiBDH i que podrà crear sinergies amb altres departaments. Sembla que l'aprenentge conceptual que s'uneix a la consolidació i conscienciació que aporta el fet de viure una experiència a terreny.

Mixta

Ajuntament, AASTP i centres formatius

En termes generals es considera que el projecte assoleix els objectius que es planteja. Des d'una perspectiva de sensibilització transformadora, es conclou que les persones que han viscut una experiència tenen la possibilitat de convertir-se en agents de sensibilització en el seu entorn més proper. Aquest projecte també serveix per analitzar la percepció, les actituds i les experiències del jovent espanyol a l'hora d'interactuar amb altres realitats, a conèixer situacions de vulneracions de drets, i a lluitar contra el discurs d'odi, que en moltes ocasions ve motivat pel desconeixement. Tota aquesta experiència permet l'adquisició d'actitud crítica davant les vulneracions de Drets Humans i els discursos d'odi. Permet oferir a més un aprenentatge vivencial, l'apropament de l'alumnat i professorat a realitats diferenciades. A més a més, es treballa sobre els conceptes de pobresa, del perquè de la cooperació internacional i del deute moral com a ciutadania del Nord respecte a les situacions de vulneració i desigualtats.

En termes generals les qüestions d'organització logística, les formacions preliminars, la convivència, les visites que es fan als diversos equipaments als campaments, assemblees, assoleixen els objectius que es proposen. Generalment, les formacions, el viatge i el retorn es porten a terme sense incidències importants tot i que hi ha elements a millorar específics que s'han anat identificant a cada edició. Alguns d'aquests elements es poden identificar a les avaluacions adjuntes i molts d'ells s'han acabat incorporant en noves edicions.

Es destaquen diversos aspectes innovadors i punts forts del projecte. El primer element és la consolidació de la iniciativa amb una llarga trajectòria que avala l'impacte sostingut. Això ha permès desenvolupar vincles per un treball a llarg termini amb els diferents centres formatius, com establir una línia de col·laboració amb els campaments de refugiats. Des de la seva primera edició, a més, ha permès el desenvolupament d'avaluacions anuals i la inclusió d'aprenentatges i millores en cada nova edició. Aquest conjunt d'aspectes es vincula també a la rellevància d'un treball en xarxa sostingut amb els agents de la ciutat, incloent-hi els centres formatius, l'AASTP i altres entitats en les formacions.

En segon lloc, aquesta mateixa evolució al llarg dels anys ha permès la inclusió d'un aspecte innovador en l'edició 2022-2023: desenvolupar una rèplica de la pràctica amb personal de diversos departaments de l'Ajuntament. Aquesta rèplica s'ha orientat a promoure la coherència de polítiques en termes de vulneracions de DDHH a escala global en la feina del dia a dia que realitzen altres departaments. Ha consistit a donar continuïtat a la mateixa metodologia incloent el viatge a terreny i un procés de retorn a la ciutat com articles i exposicions. La incorporació d'aquesta innovació ha estat una aposta per part del govern local en comptar la participació efectiva del personal laboral i funcionariat dels departaments com a hores laborals de les seves jornades.

En tercer lloc, es destaquen alguns punts forts sobre com s'executa la iniciativa. Es considera que es porta a cap una formació innovadora perquè, aquesta, es continua donant 1h cada dia als campaments. Es tracta d'un aspecte rellevant perquè permet aclarir inquietuds entre teoria i realitat. També cal mencionar els criteris i procés de selecció definits de manera pertinent. Ajuden a entendre que el viatge no consisteix en un premi acadèmic i permeten comptar amb un grup divers que viatgi. Finalment, l'aportació de 300€ per part dels i les participants acaba de garantir-ne una implicació.

En quart lloc, es destaca com a punts forts el treball amb enfocaments i metodologies que estan consolidats i hi ha consens sobre la seva utilitat per promoure estratègies transformadores. En primer lloc, la iniciativa es fonamenta en l'Aprenentatge i Servei (APS): una metodologia docent i de recerca que integra el servei a la comunitat i l'aprenentatge acadèmic en un sol projecte, permetent la formació entre l'alumnat a la vegada que orientar-se a les necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de transformar-lo. És, per tant, una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat intensificant els efectes de les dues activitats. A més, des de l'any 2020, s'inicia un treball promovent el desenvolupament sostenible sota l'Enfocament de Gènere i basat en els Drets Humans (EGiBDH), pel treball en la defensa i garantia dels DH i dels Drets Humans de les Dones (DHD). El projecte s'orienta a aquest enfocament cercant la defensa del dret del poble sahrauí a una vida digna, tot donant a conèixer a la ciutadania local de Lleida l'existència d'aquest conflicte mitjançant l'actuació activa dels/les joves com a puntals de creació de consciència crítica, capaços de trencar els discursos d'odi que es generen al seu voltant.

En primer lloc, es menciona com a punt dèbil les dificultats del projecte en poder monitoritzar i avaluar fins a quin punt es manté a llarg termini l'esperit crític a la tornada. Com ja s'ha mencionat, per les característiques de l'alumnat participant sovint aquest marxa després a altres zones. Més enllà de les dificultats de monitoratge, es considera un punt feble en tant que implica una pèrdua d'impacte a la ciutat. El fet que aquests participants marxin implica una pèrdua d'agents sensibilitzadors i implicació en el teixit comunitari que és un dels objectius principals de la iniciativa.

Les "pràctiques" al camp de persones refugiades esdevenen un dels punts dèbils del projecte en la seva execució. Es va difícil trencar algunes preconcepcions i tòpics dels quals parteixen l'alumnat. Entre aquests prejudicis, es fa difícil trencar amb perspectives d'assistencialisme (ajudar a entendre que no van a ajudar, sinó a veure altres maneres de treballar i entendre el conflicte). També es fa difícil que no es parteixi de nocions de superioritat nord-sud (en lloc d'aprendre d'unes pràctiques, sovint no s'aconsegueix que no emergeixin nocions de superiorat). Es proposen algunes alternatives des de l'equip del projecte: informar, no deixar mai al/la practicant sol/a, canviar el nom en lloc de "pràctiques" observació a terreny, no donar-li el pes total del projecte, no comptabilitzar les hores de pràctiques amb els instituts.

Com ja s'ha mencionat, fruit de les avaluacions anuals de cada edició s'identifiquen alguns elements a millorar específics. Algunes d'aquestes qüestions es poden identificar a les avaluacions adjuntes que en termes generals es refereixen a qüestions específiques sobre la logística i l'organització dels grups i les visites. Es destaca a més:

Amb els anys s'ha valorat la pertinença d'ampliar el grup de persones que viatgen, fins a arribar a un nombre d'entre 10 i 20 participants. A més, fruit dels anys s'ha identificat que l'estada ideal és de 12 dies, ja que permet establir i desenvolupar els vincles amb les famílies. En el cas de la rèplica amb personal municipal, on es va fer un viatge de 5 dies, s'ha observat que hauria de reproduir-se en 12 dies. El vincle és un dels mecanismes clau del projecte.

Pel que fa a la informació del programa als respectius instituts s'hi ha anat aplicant millores. Els i les alumnes volien més coneixement del projecte amb anterioritat, abans de l'any que els toca participar. Això es pot fer mitjançant diverses estratègies com iniciar les formacions a finals de curs o implicar a joves de cicles anteriors en aquesta difusió.

Pel que fa als espais de pràctiques, aquesta nova edició l'AASTP fa un treball previ a terreny amb els espais de pràctiques. Es vol mantenir aquesta feina, ja que facilita el treball posterior. Es confirmen els espais de pràctiques i les tasques concretes per a fer de les pràctiques quelcom més profitoses i realista per als i les joves. Es dona protagonisme a les pràctiques com a mode d'involucrar-se amb més profunditat en la societat sahrauí. Cal revisar els cicles correctament perquè siguin acords a les pràctiques a terreny i ajudar a entendre que no són "pràctiques" com a tal, sinó que es va a reconèixer altres maneres de treballar i a fer observació sobre el terreny.

Finalment, es destaca un dels aprenentatges i propostes de millora més rellevants, la importància d'implementar i guiar un bon acompanyament després del viatge i després del projecte. En primer lloc, aquest acompanyament es fa necessari en tant que la visita a terreny té implicacions emocionals sobre els i les participants. En segon lloc, cal mantenir i trobar noves estratègies per l'acompanyament posterior al projecte en portar a terme les activitats de sensibilització amb els i les joves participants. Cal treballar mensualment per tal de preparar quedades/activitats/propostes on els i les joves hi puguin participar durant un any de compromís.

La pràctica en el format educatiu és totalment replicable donat que atén a problemàtiques transversals a escala local. La principal limitació en la replicabilitat, tant si es vol basar en l'experiència sahrauí com en altres contextos del sud global, és que s'hauria de comptar amb el suport d'una organització amb presència o contacte amb terreny i una contrapart local que faciliti la implementació de l'estada a terreny. El format i coneixement amb organitzacions amb presència al sud és clau per la viabilitat de l'execució a terreny. També es considera recomanable implicar una iniciativa d'aquestes característiques amb municipis al sud global amb els que es tingui una trajectòria de cooperació municipal. Pel que fa a promoure una rèplica orientada a professionals municipals, és una feina replicable sempre que es mantingui aquest contacte amb terreny i hi hagi una tradició de treball per part del municipi amb comunitats del sud global. En aquest cas cal tenir en compte les necessitats d'alliberar personal i definir clarament quins són els objectius d'aquestes experiències pel personal municipal. Aquest tipus d'iniciativa entre personal municipal es pot orientar a promoure la coherència de polítiques, la cooperació tècnica o altres objectius.