Fases i principals línies d'actuació
El desenvolupament del projecte es va estructurar en tres fases: recerca (diagnosis i bones pràctiques), tallers de formació, sensibilització i aprenentatge, i difusió i transferència de coneixements.
En la primera fase, corresponent a la recerca prèvia i la diagnosi, es va elaborar un estudi que identifiqués i analitzés el grau d'interseccionalitat de les iniciatives i accions impulsades per l'Ajuntament de Terrassa. També es va fer una cerca, en altres organitzacions de caràcter municipal a Europa, d'estratègies per incorporar la interseccionalitat en les seves administracions.
En la segona fase, es van organitzar una sèrie de cinc blocs de tallers de formació sobre interseccionalitat a la ciutat. Aquestes consistien en un total de cinc tallers de formació per als professionals municipals (calculen un nombre superior a 100 de professionals municipals participants). Concretament, els tallers de formació anaven dirigits a tot el personal administratiu, tècnic i directiu dels serveis dels eixos de desigualtat i altres departaments (Serveis Socials, Educació, Salut, Ocupació, Comunicació, Pla d'Inclusió local, Habitatge, Territori i sostenibilitat, Mobilitat, Urbanisme i Servei de suport a les comunitats veïnals). D'altra banda, el Cicle de tallers de sensibilització eren dirigits a la societat civil, sobretot a professionals que treballen en l'àmbit de les polítiques d'igualtat, a persones d'entitats, empreses i altres administracions interessades en la temàtica. L'objectiu era formar, sensibilitzar i reflexionar juntament amb la societat civil i professionals. Per acabar, els tallers d'aprenentatge mutu va ser el bloc més específic, ja que aquest estava format per una persona responsable i una tècnica de cadascun dels serveis dels eixos de desigualtat, les direccions de serveis i la coordinadora general. L'objectiu d'aquests tallers era fer propostes per aplicar els aprenentatges adquirits durant la formació a la pràctica municipal.
A la tercera fase, que estava destinada a difondre i transferir els coneixements generats amb relació a la interseccionalitat, es va elaborar una estratègia de comunicació que englobava diferents accions i recursos. Per un costat, es va crear una imatge corporativa del projecte, Igualtats Connectades, i el logo que representa el conjunt del projecte. Es va crear una pàgina web amb informació contextual, activitats i esdeveniments, documentació i coneixement generat. Es van dissenyar "banners", "hashtags", "newsletters" i notes de premsa i anuncis per maximitzar la difusió. En aquest sentit, cal diferenciar entre:
-Projecte Igualtats Connectades: experiència concreta i desenvolupada durant un any i mig que va permetre adquirir eines per incorporar la interseccionalitat (és l’experiència que presenta aquesta Bona pràctica).
-Procés Igualtats interseccionals: conjunt de procediments, actuacions i dinàmiques de treball que deriven del projecte i que suposen un procés estratègic a llarg termini.
L'any 2019 es va celebrar el Congrés Internacional "Interseccionalitat a les polítiques locals: experiències, eines i debats" a l'auditori de Terrassa, on el projecte es presentava sota el nom de #Igualtatsconnect. Durant aquest esdeveniment, que va ser l'acte de difusió més important del projecte, es van realitzar ponències i taules rodones vinculades a la temàtica de la interseccionalitat a altres països d'Europa i en diferents àmbits, per abordar les desigualtats. La jornada va acollir més de 300 persones i es pot consultar el programa i els vídeos a la seva pàgina web.
El juny de 2019 es va presentar la "Guia per incorporar la interseccionalitat en les polítiques locals", un document públic que difon la teoria i la pràctica per la implementació de la interseccionalitat a les polítiques públiques locals, amb la intenció de què sigui d'utilitat per aplicar-se internacionalment a divisions territorials de característiques similars. A més d'aquesta Guia, també es va publicar un desplegable de "Reflexions per elaborar plans, programes i projectes amb perspectiva interseccional". Aquesta publicació suposa un resum de la Guia i una eina senzilla i fàcil de transportar i aplicar. Finament, es va elaborar un vídeo per tal d'explicar el concepte.

Actors que hi han intervingut
| Nom |
Tipus |
Fase en la qual intervé |
Tipus d'intervenció |
Ajuntament de Terrassa |
Administració local |
Totes |
Totes |
Descripció de l'actuació en la pràctica: Soci líder del projecte |
CEPS Projectes Socials |
Entitats i associacions |
Totes |
Totes |
Descripció de l'actuació en la pràctica: Soci del projecte |
Comissió Europea |
Altres |
Implementació |
Recursos financers (finançador) |
UVIC-UCC |
Administració autonòmica |
Totes |
Totes |
Descripció de l'actuació en la pràctica: Soci del projecte |
Recursos econòmics
Total euros per període
245.000
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
El finançament total emprat per aquest projecte és de 245.000 euros, incloent-hi finançament intern i extern. Respecte a l'intern que és el que prové del mateix pressupost atorgat per l'Ajuntament de Terrassa, d'aquest total constitueix un 20%, és a dir, uns 55.000 euros. El 80% restant, 190.000 euros, provenen de la Comissió Europea a través del programa Drets, Igualtat i Ciutadania, durant la duració del projecte entre l'1 de gener de 2018 i el primer semestre de 2019. Les dades són aproximades.
Llista de recursos econòmics
| Nom de l'ens |
Modalitat de l'aportació |
Període de finançament |
Quantitat |
Observacions |
| Des de |
Fins a |
| Comissió Europea |
Subvencions públiques |
01/01/2018 |
01/06/2019 |
190.000 |
|
Recursos humans
Específicament van treballar i treballen els serveis de promoció de la igualtat i la no discriminació: Polítiques de Gènere, Servei LGTBIQ+, Ciutadania i Migracions, Capacitats Diverses i Cicles de Vida (infància, joventut i gent gran). També hi van participar representants d'altres serveis com el servei de Salut, d'Ocupació, Educació, Serveis Socials, Habitatge, Comunicació, etc. Aquests actuaven com a observadors del procés per poder replicar-ho ens els seus serveis.
Amb relació a les formacions, van assistir 100 treballadores durant les cinc sessions realitzades, que formaven part d'aquests serveis. I al Congrés hi van assistir unes 300 persones.
Normes i mecanismes de participació implementats
Cada servei d'atenció disposa del seu propi espai de participació, per la qual cosa només han hagut d'incorporar aquest nou abordatge en el procediment habitual de les seves tasques. En el cas dels serveis relacionats amb el pacte DASIG, de defensa de la diversitat afectiva, sexual i d'identitat de gènere, existeixen taules de participació per proposar i realitzar accions, fer seguiment de les accions i els pactes fets, i avaluar les accions desenvolupades.