És la segona legislatura que a les Franqueses del Vallès hi ha un PAM. A la primera, es va elaborar un pla estratègic a nivell polític i es va tirar endavant, amb una execució al voltant d’un 70%. Havent tingut l’experiència d’elaborar i aplicar un PAM, se’n va fer una avaluació en la qual es van identificar les dificultats i les oportunitats. Una de les principals possibilitats de millora que es va detectar era fer-lo més realista i viable.

Així mateix, a la legislatura anterior, es van dur a terme tres edicions d’audiències públiques, en què es va produir un diàleg amb la ciutadania, que va traslladar a l’Ajuntament les seves inquietuds i les seves necessitats. Les entitats també van expressar com volien que es treballessin determinats programes municipals. Quan es van avaluar aquestes audiències, es va considerar la idoneïtat de contrastar les accions polítiques previstes amb la visió de la ciutadania.

D’altra banda, el juny del 2023, quan van tenir lloc les negociacions de les quals va sorgir la coalició de govern actual, es va redactar un document inicial, “Compromís programàtic”, en què es van comprometre a impulsar 126 accions. Posteriorment, arran de les valoracions de la implementació de l’anterior PAM i de les demandes expressades a les audiències públiques, es va apostar per un disseny compartit del PAM 2023-2027.

Ciutadania del municipi de les Franqueses del Vallès

El PAM està vinculat als diferents plans estratègics existents així com a les noves accions que incorporen el desenvolupament de nous plans estratègics. Tots ells esdevenen una guia que cal incorporar amb una visió integral i transversal a l’hora d’elaborar-lo. També, es relaciona amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda Urbana 2030, de manera que en cadascuna de les accions que es presenten al PAM es destaca un o més d’un ODS al qual contribueixen.

Per a l’elaboració del PAM, es va dissenyar un procés col·laboratiu a tres nivells: polític, tècnic i ciutadà. Partint del document “Compromís programàtic”, les accions s’havien d’aterrar, de manera que fossin tècnicament realitzables. Per tant, calia un treball en grup de tots els agents tècnics per estudiar com es podien implementar les mesures. Un cop redefinides, es va obrir la fase de participació ciutadana, que va consistir en la priorització de les actuacions, en fer observacions i matisos i en un espai per incorporar noves accions.

Entre el juliol de 2023 i el gener de 2024, s’ha dut a terme el procés d’elaboració de forma compartida del PAM, mitjançant la participació interna de l’equip polític i el personal tècnic; i externa, amb la incorporació de la perspectiva de les entitats i de ciutadans/es a títol individual. En primer lloc, el Nucli Dinamitzador, compost d’un representant de cadascun dels tres grups polítics que conformen el govern municipal, tres figures tècniques i un membre de la consultora externa, ha definit els tres espais de debat i treball: el primer, amb l’equip de govern; el segon, amb personal tècnic municipal i el tercer, amb la ciutadania. L’elaboració col·lectiva del PAM ha constat de quatre etapes principals:

1. Definició de la Missió, la Visió i els Valors: desenvolupada el 8 de setembre de 2023 mitjançant dinàmiques de deliberació i debat amb l’equip de govern, prenent com a referència el “Compromís programàtic”.

2. Concreció del marc estratègic i les accions: va tenir lloc el 20 de setembre del mateix any, en forma de debat i treball deliberatiu entre personal tècnic de les diferents àrees municipals. Es van dividir en tres grups de treball segons grans àmbits temàtics: el primer, sobre projectes estratègics i comunicació, govern i economia; el segon, sobre territori (mobilitat, urbanisme i habitatge, medi ambient, etc.) i el tercer, serveis a les persones (educació, cultura, joventut, etc.), acció comunitària i benestar. Allà es van definir eixos estratègics i objectius, a partir dels quals es van proposar accions concretes.

3. Espais de participació ciutadana: es van dinamitzar espais de debat amb representants d’entitats i ciutadania no organitzada. Van celebrar-se tres sessions en què es van dividir les 128 accions en diferents temes: serveis a les persones i acció comunitària (29 de novembre), territori i sostenibilitat (4 de desembre) i transparència i promoció econòmica (11 de desembre). Es va convidar la ciutadania a través d’una convocatòria oberta, difusió a xarxes, la web municipal i cartells a equipaments i a l’espai públic. Així mateix, es va convocar de forma personalitzada a totes les entitats del municipi i a les persones participants en el programa d’Audiències Públiques dels cursos 2021-22 i 2022-23.

4. Tancament: va consistir en un retorn en què es van tenir en compte les prioritzacions i les aportacions ciutadanes als tres espais de participació. Per això, es va dur a terme una anàlisi del conjunt de propostes de les entitats i la ciutadania a través de canals de relació bilaterals amb totes les àrees involucrades. Seguidament, el Nucli Dinamitzador va validar els resultats de l’estudi de les aportacions esmentat. Per acabar, els productes d’aquesta feina intensiva van donar forma als continguts finals del PAM.

12.000

Cap d’àrea i tècnica de l’àrea de Participació Ciutadana.

Espais de debat amb entitats i ciutadania no adscrita. S’han organitzat tres sessions de debat diferenciades per àmbits temàtics amb els següents objectius: garantir el dret a la ciutadania d’estar informada i ser consultada sobre el procés d’elaboració del PAM, conèixer els seus nivells de prioritat respecte a les accions plantejades, recollir aportacions ciutadanes en què es valoren i matisen les diferents actuacions i obrir la possibilitat d’incloure noves propostes.

A l’epígraf 3 de l’informe final, es recullen les aportacions de la ciutadania als diversos espais de debat. Aquesta ha traslladat comentaris, que s’han analitzat, agrupat i ordenat seguint l’estructura del document inicial del PAM. Els seus comentaris s’emmarquen en els eixos, objectius i accions corresponents.

L’informe indica la valoració feta a partir de l’anàlisi tècnica, així com l’ordre de priorització. Per a cada proposta ciutadana, hi ha cinc tipus de valoracions:
1. S’incorpora el comentari a la proposta inicial.
2. Ja està contemplada en alguna altra acció del PAM.
3. L’Ajuntament ja hi està treballant.
4. S’analitza la viabilitat de l’aportació, tot i que no estava prevista en aquesta legislatura.
5. No es contempla / No és competència municipal i/o no ho permet la legislació vigent.

Així mateix, es classifica el nivell de prioritat assignat a cada aportació de la ciutadania en aquestes categories: nivell de prioritat alt (màxima puntuació), alt, mitjà alt, mitjà baix, baix i acció no prioritzada per estar executada. També, es preveu la possibilitat d’incorporar noves accions derivades de les aportacions ciutadanes. Per exemple, a partir d’un comentari sobre l’acció de “realitzar sortides culturals per a la recuperació de la memòria democràtica”, segons el qual es demanen incentius econòmics i tècnics perquè ho facin les entitats; s’accepta una nova acció al PAM: crear una línia de subvenció per a entitats que impulsin projectes vinculats a la memòria històrica i el patrimoni. Cal afegir que de les 128 mesures, n’hi ha algunes que són més internes: per exemple, fer una auditoria de comptes de l’Ajuntament.

D’altra banda, s’han creat tres mecanismes d’avaluació de la implementació del PAM:
1. Comissió de Seguiment: òrgan de caràcter executiu encarregat de garantir el seu desenvolupament continuat, compartit i realista, així com de fer seguiment de l’execució de les accions que conformen el pla, l’avaluació del seu desplegament i d’informar-ne al conjunt de l’organització i a la ciutadania. Es preveu que es reuneixi trimestralment i està formada per representants polítics i tècnics de diferents àmbits.
2. Audiència Pública: espai participatiu de caràcter permanent obert a tota la ciutadania que ha de garantir un desplegament transparent i compartit del PAM. Cal convocar-la un cop a l’any com a mínim. La seva funció és informar la ciutadania sobre l’estat d’implementació del Pla per garantir la transparència. Tot i això, es contempla la possibilitat de convocar espais de debat i reflexió ciutadana per avaluar el desenvolupament del PAM, per debatre alguna qüestió o acció específica, per fer prioritzacions, per prendre decisions, etc. Els resultats d’aquests debats quedaran registrats, seran retornats i presos en consideració.
3. Plataforma Electrònica: respon al principi de transparència, ja que permet a la ciutadania consultar tota la informació actualitzada sobre el grau d’execució del PAM.

Es va fer difusió del procés per fer una crida a la participació ciutadana a través de les xarxes socials, a la pàgina web municipal i amb cartells a equipaments i a l’espai públic. S’han impulsat un seguit d’accions amb la finalitat d’oferir un retorn dels resultats als agents implicats: la presentació de l’Informe Final a l’equip de govern, al personal tècnic municipal, a representants polítics de l’oposició i a les persones participants dels espais de debat. També, s’han dut a terme actuacions comunicatives de difusió del PAM adreçades al conjunt de la població.

A nivell polític, el mètode col·laboratiu ha facilitat arribar a un consens sobre les accions que calia impulsar. Concretament, l’equip tècnic, a causa d’haver treballat conjuntament el PAM per fer viables les actuacions, ha assolit un coneixement molt detallat i se l’ha sentit més propi. Així mateix, s’ha aconseguit apropar la política i l’administració municipal a la ciutadania. El fet de compartir els principals objectius i projectes a desenvolupar durant els anys de legislatura amb els veïns i les veïnes ha propiciat que estiguessin informats i en poguessin fer seguiment. A més, la resposta de la ciutadania participant activament al PAM i els bons resultats d’aquest forma de treball col·laboratiu s’ha pres com a exemple per al disseny de futurs processos participatius municipals.

Interna

Ajuntament de les Franqueses del Vallès

L’elaboració compartida del PAM ha aconseguit apropar la ciutadania a la política municipal i a l’Ajuntament. A més a més, s’ha complert el requisit de rendiment de comptes, informant i oferint explicacions raonades a les persones participants d’aquest procés sobre les seves aportacions, comentaris i noves accions proposades.

- Col·laboració de polítics, tècnics i ciutadania per elaborar, implementar i fer un seguiment de l’execució d’un PAM.

- Fer que les polítiques estratègiques plantejades siguin tècnicament realitzables.

- Contrastar les accions previstes amb els interessos i la percepció de la ciutadania, tenint en compte els seus comentaris i incorporant les seves propostes.

- El gran volum d’informació que conté un PAM implica un gran nivell de síntesi i dur a terme la fase informativa del procés.

- El caràcter abstracte de determinats continguts suposa el repte de fer-ne pedagogia i que les sessions siguin prou atractives per incentivar la participació.

- L’amplitud i una certa abstracció del projecte comporta una dificultat per a la ciutadania, especialment per la que està menys habituada a la participació.

- Tot i voler mantenir l’elaboració compartida, revisar la metodologia de treball per millorar-ne aspectes concrets.

- Trobar l’equilibri entre sessions de debat per a ciutadania organitzada i per aquella que no acostuma a participar.

Els Ajuntaments que fan el PAM poden replicar aquest mètode: és molt interns, es fa en un període de temps breu, calen pocs recursos humans, requereix un lideratge polític i que tota l’Administració a nivell tècnic estigui alineada i compromesa a incorporar propostes i donar resposta a la ciutadania.