El projecte Forners del futur s’emmarca en el context rural de la comarca del Pla d’Urgell, caracteritzat per processos de transformació econòmica i demogràfica que afecten especialment els petits municipis. Un dels principals reptes detectats és la progressiva desaparició del comerç alimentari de proximitat, especialment dels forns de pa tradicionals, a causa de la manca de relleu generacional i de la dificultat per mantenir negocis artesans en un entorn cada cop més competitiu i concentrat.

La diagnosi territorial realitzada evidencia que una part significativa dels forns existents es troben en risc de tancament a curt o mitjà termini. Aquesta situació no només implica la pèrdua d’activitat econòmica, sinó també la desaparició de serveis bàsics per a la població, la debilitació del teixit social i la substitució de productes artesans per opcions industrials. Tot plegat contribueix a processos de desertització comercial i a la pèrdua de qualitat de vida en els municipis més petits.

En paral·lel, el territori afronta altres reptes estructurals, com el despoblament rural, la manca d’oportunitats laborals i les dificultats d’inserció de determinats col·lectius, incloent persones joves, persones en situació de vulnerabilitat i població nouvinguda. També es detecta la necessitat de reforçar la cadena de valor agroalimentària local i promoure models de producció i consum més sostenibles.

Davant d’aquest escenari, el projecte neix amb la motivació de donar resposta a aquests reptes de manera integral i innovadora. Es planteja no només com una acció formativa, sinó com una estratègia de desenvolupament territorial que connecta ocupació, emprenedoria, inclusió social i repoblament rural. La iniciativa busca transformar una problemàtica —la manca de relleu generacional— en una oportunitat per generar activitat econòmica, fixar població al territori i garantir la continuïtat d’un sector clau per a la cohesió social i la identitat local.

El projecte s’adreça principalment a persones empadronades a la comarca del Pla d’Urgell i interessades a incorporar-se al sector de la fleca artesanal o a emprendre en l’àmbit alimentari. I més concretament: persones en situació d’atur, joves amb interès pels oficis artesans, persones en situació de vulnerabilitat social i amb dificultats d’accés al mercat laboral, persones nouvingudes, professionals o emprenedors.

"Forners del futur" es desenvolupa a la comarca del Pla d’Urgell. Té un enfocament comarcal, incidint especialment en municipis petits i mitjans amb risc de pèrdua de serveis bàsics. Tot i el seu arrelament local, el model és transferible a altres territoris rurals amb problemàtiques similars de despoblament i manca de relleu generacional.

Des del Consell Comarcal s’han impulsat diferents iniciatives enfocades a repoblar la comarca i que estan relacionades amb el projecte de Forners del futur, com per exemple la campanya sobre habitatge, que consisteix en la creació d’un cens sobre les cases buides i coordinar, amb l’oficina d’habitatge, informació i acompanyament als propietaris que tenen habitatges buits i que no els posen a lloguer per desconfiança, aversió als tràmits… Des del Consell Comarcal se’ls ofereix assessorament i garanties durant el procés. Aquesta iniciativa ha aconseguit que 15 habitatges, fins aleshores buits, s’hagin acollit al programa i ara siguin habitatges en lloguer. Així mateix, des del Consell Comarcal també s’està reivindicant una millora del transport públic.

El projecte Forners del futur s’ha desenvolupat a través de diverses fases que responen a una lògica progressiva d’anàlisi, intervenció i consolidació territorial. En una primera fase, es va dur a terme una diagnosi sectorial detallada del sector de la fleca al Pla d’Urgell. Aquesta anàlisi, basada en dades reals del territori, va permetre identificar el nombre de forns existents, la seva situació econòmica i, especialment, la manca de relleu generacional. Aquesta fase va ser clau per dimensionar el problema i detectar oportunitats reals de continuïtat empresarial mitjançant traspassos.

A continuació, es va iniciar una segona fase de disseny i articulació del projecte, en la qual es van establir les línies estratègiques d’actuació i el model d’intervenció, basat en la combinació entre formació, ocupació i relleu empresarial. El disseny de les formacions es va fer conjuntament amb els professionals del gremi de forners, que són els qui van determinar quina formació era més adequada per obtenir una bona base pràctica de l’ofici. A més, el projecte es va dissenyar tenint en compte el canvi de model que està patint el sector de la fleca, actualment molt més basat en la conciliació i uns horaris de treball més diürns. L’aposta per treballar des d’aquesta perspectiva es va deure també al fet que el factor de la conciliació és quelcom que feia menys atractiu el sector.

La tercera fase correspon a la implementació de les actuacions, que constitueixen el nucli del projecte. En aquesta etapa es despleguen itineraris de formació especialitzada en fleca artesanal, orientats a cobrir necessitats reals del mercat. Aquests cursos de formació consten de 80h totals de formació a l’Aula de Formació Pa de Ronyó de Torregrossa i combinen l’ensenyament pràctic amb visites a altres forns i forners per conèixer altres projectes i, així, engrescar els participants a tirar endavant els seus projectes.

Paral·lelament, es promou l’emprenedoria i es facilita la connexió directa entre les persones participants i els forns susceptibles de traspàs, afavorint així la continuïtat dels negocis. També s’incorporen accions d’inclusió social, dirigides a col·lectius vulnerables i persones nouvingudes, així com iniciatives vinculades al repoblament rural, integrant l’accés a l’habitatge amb l’activitat econòmica. Igualment, en acabar el curs de formació es fa un acompanyament actiu a l’emprenedoria en què s’expliquen les ajudes i subvencions existents per al desenvolupament d’iniciatives emprenedores.

Finalment, el projecte entra en una fase de seguiment, avaluació i consolidació, en què s’estableixen indicadors per mesurar l’impacte (negocis transferits, llocs de treball generats, municipis que recuperen serveis, etc.). Així mateix, també es fomenta la visibilitat dels negocis que han obert arran del projecte, que actualment són 2, i es facilita la seva participació en fires i mercats artesanals.

5.000€ (+IVA)

1000€ destinats a la campanya de difusió via xarxes socials prèvia al projecte

El primer Bloc 40 h de setembre a desembre 2025 és finançat pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell: 2240€

El segon Bloc de 40 h de gener a març del 2026 és finançat per l’Associació Leader de Ponent: 2240€

Personal tècnic i professorat

Aula de formació Pa de Ronyó de Torregrossa

La baixa participació era quelcom que preocupava, per això va fer-se una campanya de difusió via xarxes socials sobre el projecte, prèviament a la implementació. Finalment, el projecte va tenir una bona acollida, generant un gran interès a la comarca.

D’entre els productes derivats de l’experiència, destaquen: la realització d’una diagnosi sectorial detallada del sector de la fleca al Pla d’Urgell, que permet identificar oportunitats reals de relleu generacional. També es desenvolupen itineraris formatius especialitzats en fleca artesanal, orientats a cobrir necessitats concretes del mercat laboral.

Un altre resultat rellevant és la connexió efectiva entre persones participants i negocis existents, facilitant processos de transmissió empresarial i la continuïtat dels forns. Així mateix, es promou la creació de nous projectes emprenedors en l’àmbit alimentari i es generen llocs de treball vinculats al sector. Han sorgit tres nous negocis a partir de la implementació d’aquesta pràctica:
- Forn Sta. Maria a Bellvís: Forn de pa i pastisseria artesana
- Kai: Servei de catering i food truck a Torregrossa
- Obrador de pa en procés de llicència a Bell-lloc d’Urgell

El projecte també produeix xarxes de cooperació territorial entre administracions, gremis i empreses, així com mecanismes d’acompanyament a l’emprenedoria i a la inserció laboral. Finalment, s’estableixen sistemes d’avaluació amb indicadors concrets (negocis transferits, ocupació generada, municipis amb serveis recuperats, etc.).

Consell Comarcal del Pla d'Urgell: "Una nova fornada: el Pla d’Urgell impulsa el relleu generacional als forns de pa amb formació i nous models de negoci" https://www.plaurgell.cat/actualitat/noticies/una-nova-fornada-el-pla-d2019urgell-impulsa-el-relleu-generacional-als-forns-de-pa-amb-formacio-i-nous-models-de-negoci

Associació Leader de Ponent: “El curs d’ajudant de forner/a tanca l’edició amb una dotzena de participants” https://www.leaderponent.cat/el-curs-dajudant-de-forner-a-tanca-ledicio-amb-una-dotzena-de-participants/

Nació Digital Lleida: “El pa d’abans és el futur: el Pla d’Urgell impulsa un curs per salvar els forns d’artesania” https://naciodigital.cat/lleida/societat/el-pa-dabans-es-el-futur-el-pla-durgell-impulsa-un-curs-per-salvar-els-forns-dartesania.html

Mollerussa TV: “El Pla d’Urgell formarà nous ajudants de forner per pal·liar la pèrdua progressiva de forns de pa” https://www.mollerussa.tv/el-pla-durgell-formara-nous-ajudants-de-forner-per-palliar-la-perdua-progressiva-de-forns-de-pa/

3Cat: “El Pla d’Urgell formarà ajudants de forner perquè la professió no es perdi a la comarca” https://www.3cat.cat/3catinfo/el-pla-durgell-formara-ajudants-de-forner-perque-la-professio-no-es-perdi-a-la-comarca/noticia/3367197/

RTVE Notícies: https://x.com/rtvenoticies/status/1981694939336737107?s=08

En l’àmbit econòmic, contribueix a la continuïtat del teixit productiu local, a la creació d’ocupació estable i a la dinamització de l’economia rural. També reforça la cadena de valor agroalimentària de proximitat i fomenta el consum responsable.

En l’àmbit territorial, el projecte ajuda a evitar la pèrdua de serveis essencials en municipis petits, afavoreix el repoblament rural i contribueix a fixar població i atraure talent al territori.

Pel que fa a l’impacte social, promou la inclusió laboral de col·lectius vulnerables i persones nouvingudes, reduint desigualtats i millorant la cohesió social. A més, reforça el sentiment de comunitat i la qualitat de vida en els municipis.

Interna

Consell Comarcal del Pla d'Urgell

El projecte ha aconseguit el seu objectiu de revertir la problemàtica estructural del territori, com és la manca de relleu generacional dels forns artesans, impulsant itineraris de formació de l’ofici de la fleca, generant oportunitats d’ocupació i facilitant processos de transmissió de negocis ja existents.

El més destacable de “Forners del futur” és que n’han sorgit tres nous projectes empresarials vinculats a la fleca i l’alimentació artesanal. La creació d’aquests nous projectes té impactes socials i econòmics directes en el territori, els quals contribueixen a mantenir serveis bàsics en municipis petits i a fomentar l’arrelament i el repoblament rural. A més, s’ha aconseguit consolidar una xarxa de cooperació entre l’administració, el gremi i el territori.

En primer lloc, destaca el seu enfocament integral, que combina diagnosi territorial, formació, emprenedoria, inclusió social i repoblament en una única estratègia coordinada. Aquest plantejament permet abordar el problema del relleu generacional no només des de la formació, sinó també des de la continuïtat empresarial i la dinamització econòmica del territori.

Un altre punt fort és la base empírica del projecte, sustentada en una diagnosi real del sector, que garanteix que les accions s’orientin a necessitats concretes i oportunitats existents. També és especialment rellevant la connexió directa entre formació i mercat de treball, facilitant la transmissió de negocis i reduint el desajust entre oferta i demanda laboral. A més, el projecte incorpora una governança col·laborativa, amb la participació d’administracions, gremis i empreses, fet que en reforça l’eficiència i l’arrelament territorial.

Igualment, cal destacar el seu impacte en la cohesió social i la inclusió, en integrar col·lectius vulnerables i persones nouvingudes en sectors amb oportunitats reals. Finalment, el model presenta una elevada transferibilitat, ja que pot aplicar-se a altres territoris rurals i sectors artesans amb problemàtiques similars.

Un dels punts febles és la dependència del finançament públic, que pot comprometre la seva continuïtat si no es garanteixen recursos estables. D’altra banda, la limitació del nombre de participants pot reduir l’impacte a curt termini, especialment davant d’un problema estructural de gran abast. També poden aparèixer dificultats en el relleu empresarial, com la manca d’interès o les condicions específiques dels negocis a traspassar.

A més, el projecte es desenvolupa en un entorn rural amb condicionants estructurals com el despoblament, la manca de serveis o la menor atractivitat per a determinats perfils professionals, fet que pot dificultar la fixació de població. Finalment, la coordinació entre múltiples actors pot generar complexitat en la gestió i requerir un esforç constant de governança.

Es podria ampliar l’abast del programa, incrementant el nombre de participants i estenent-lo a altres oficis o sectors amb necessitats similars. És recomanable reforçar els mecanismes d’acompanyament a llarg termini, especialment en els processos d’emprenedoria i transmissió empresarial, per assegurar la viabilitat dels projectes.

Igualment, es podria potenciar encara més la coordinació amb polítiques d’habitatge i serveis per facilitar el repoblament rural, així com desenvolupar estratègies de comunicació i sensibilització per revaloritzar els oficis artesans. Finalment, seria interessant millorar els sistemes d’avaluació d’impacte a llarg termini, per mesurar amb més precisió els resultats en ocupació, cohesió social i sostenibilitat territorial.

El model que presenta la pràctica és fàcilment replicable a altres territoris amb una situació de despoblament similar a la dels pobles de la comarca del Pla d'Urgell. L'èxit del projecte pot aconseguir-se si es parteix d'una bona diagnosi sobre les característiques econòmiques de la zona i si s'acompanya d'altres polítiques complementàries com per exemple amb relació a l'habitatge.