Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de Terrassa
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Pel que fa als objectius inicials, s’ha assolit una millora significativa en l’accés de les persones amb discapacitat a la cultura, tant com a públic com a participants actius i creadors culturals. La incorporació progressiva de recursos accessibles (com la lectura fàcil, els bucles magnètics, les audiodescripcions, les motxilles vibratòries i la interpretació en llengua de signes) ha permès reduir barreres i garantir una participació més inclusiva i equitativa.
Una de les principals transformacions produïdes ha estat el canvi de mirada institucional i social respecte a la discapacitat i la cultura. Les persones amb discapacitat han deixat de ser considerades únicament usuàries dels serveis culturals per passar a tenir un paper actiu en la definició, creació i desenvolupament de projectes culturals. També s’ha reforçat el treball transversal entre serveis municipals, equipaments culturals i entitats socials, generant una xarxa estable de col·laboració i participació comunitària.
Punts forts de la pràctica
Els principals punts forts de la pràctica són la seva capacitat de convertir l’accessibilitat cultural en un element estructural i estable de les polítiques municipals, deixant de banda actuacions puntuals o aïllades. El projecte destaca per la seva visió transversal, ja que integra diferents serveis municipals, equipaments culturals i entitats socials en un model coordinat de treball en xarxa.
Un altre aspecte innovador és la incorporació continuada de recursos d’accessibilitat universal, com la lectura fàcil, la llengua de signes, els bucles magnètics, les audiodescripcions, les motxilles vibratòries o els materials tàctils, adaptant els espais i les activitats culturals a les necessitats de diferents col·lectius. També és especialment rellevant la creació d’iniciatives inclusives com les sessions de cinema “Hora Blava” o els continguts audiovisuals accessibles amb perspectiva de gènere i discapacitat, com el vídeo “Jo com tu”.
La pràctica destaca igualment per promoure la participació activa de les persones amb discapacitat no només com a usuàries, sinó també com a creadores, col·laboradores i agents culturals, afavorint una cultura més diversa i representativa. Aquesta transformació ha contribuït a generar més sensibilització social i a reforçar la cohesió comunitària.
Finalment, es tracta d’un model sostenible i reproduïble, fonamentat en estructures municipals consolidades i en aliances estables amb el teixit associatiu i cultural de la ciutat, fet que garanteix la continuïtat del projecte i facilita la seva aplicació en altres municipis o àmbits d’actuació.
Punts dèbils de la pràctica
Entre els punts febles de la pràctica destaca, principalment, la dependència dels recursos propis municipals, ja que el projecte no disposa d’un finançament extern estable i específic. Això pot limitar la capacitat d’ampliar actuacions, incorporar nous recursos tecnològics accessibles o garantir una implementació més ràpida i extensa en tots els equipaments culturals de la ciutat.
També s’ha detectat que encara existeixen dificultats per assolir una accessibilitat total i homogènia en totes les activitats i espais culturals, especialment pel que fa a l’adaptació cognitiva i sensorial d’alguns esdeveniments de gran format. En alguns casos, la incorporació de mesures accessibles continua depenent de la disponibilitat tècnica, econòmica o organitzativa dels equipaments.
Un altre aspecte de millora és la necessitat de reforçar la sensibilització i la formació específica dels professionals culturals en matèria d’accessibilitat i inclusió, per garantir una aplicació més transversal i continuada dels criteris d’accessibilitat universal.
Propostes de millora de la pràctica
Les principals propostes de millora de la pràctica demanen continuar ampliant i consolidant les mesures d’accessibilitat universal en tots els equipaments i activitats culturals de la ciutat. Es proposa incrementar els recursos econòmics i tècnics destinats al projecte per poder incorporar noves tecnologies accessibles i garantir una cobertura més extensa i homogènia en totes les programacions culturals.
També seria convenient reforçar la formació específica dels professionals dels àmbits cultural, educatiu i turístic en matèria d’accessibilitat i inclusió, per tal de millorar l’atenció a les persones amb discapacitat i afavorir una aplicació més transversal dels criteris d’accessibilitat universal.
Una altra línia de millora és potenciar la difusió de les activitats accessibles i dels recursos disponibles, utilitzant canals de comunicació més accessibles i propers als diferents col·lectius, amb l’objectiu d’arribar a un nombre més alt de persones i fomentar-ne la participació.
A més, es planteja continuar ampliant la participació activa de les persones amb discapacitat en el disseny, la planificació i l’avaluació de les activitats culturals, reforçant els espais de participació comunitària i el treball en xarxa amb les entitats socials i culturals.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
La seva metodologia demostra que la incorporació de l’accessibilitat universal dins les polítiques culturals no requereix únicament grans inversions, sinó sobretot coordinació institucional, treball en xarxa i compromís polític i social.
La reproductibilitat del projecte es fonamenta en diversos factors clau, com l’existència d’estructures estables de participació, la col·laboració entre administració pública, equipaments culturals i entitats socials, i la integració progressiva de mesures d’accessibilitat en la programació ordinària. Aquest model es pot aplicar no només en l’àmbit cultural, sinó també en altres sectors com l’educació, el turisme, l’esport o la participació ciutadana.
Tot i això, per garantir una implementació efectiva en altres territoris, és necessari disposar d’un mínim de recursos tècnics i humans, així com impulsar processos de sensibilització i formació en accessibilitat universal. També és important establir espais estables de participació amb les persones amb discapacitat i les seves entitats representatives, per adaptar les actuacions a les necessitats reals de cada context.