Els primers antecedents del projecte d’accessibilitat cultural a Terrassa es remunten a l’any 2008 amb la creació de la Taula de la Discapacitat, on es va detectar que l’accés a la cultura per part de les persones amb discapacitat era limitat i fragmentat. Durant els primers anys, les intervencions se centraven en accions puntuals, com activitats especials en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, sense un model estructurat que garantís l’accessibilitat de manera constant en equipaments culturals i programacions ordinàries.

Entre el 2009 i 2013 es van començar a desenvolupar millores concretes, com l’adaptació de visites guiades i la inclusió d’iniciatives senzilles d’accessibilitat comunicativa, amb el suport d’entitats socials especialitzades i alguns equipaments municipals com la Seu d’Ègara i el Museu de Terrassa. Durant aquest període, es va comprovar la necessitat de coordinar els esforços entre diverses regidories (Cultura, Capacitats Diverses, Turisme i Educació) per crear un model transversal i estable que garantís la inclusió de totes les persones amb discapacitat.

Els anys 2017 i 2019 van marcar un punt d’inflexió amb campanyes com “La Cultura Trenca Barreres” i “Trenquem Barreres”, que no només van visibilitzar les persones amb discapacitat com a públic, sinó també com a creadors culturals. Paral·lelament, es van consolidar recursos d’accessibilitat com audiodescripció, lectura fàcil, materials tàctils i interpretació en llengua de signes catalana, i es van provar noves metodologies en festivals i esdeveniments municipals.

Tot aquest recorregut va posar de manifest la necessitat d’implementar un model integral i permanent d’accessibilitat cultural, que anés més enllà d’iniciatives puntuals i fes de Terrassa un referent en cultura inclusiva. Així, el projecte es va plantejar amb l’objectiu de garantir la participació plena de les persones amb discapacitat en tots els àmbits culturals, promovent la seva participació activa com a públic i com a creadors, i integrant l’accessibilitat universal com un criteri estructural de la política cultural municipal.

La iniciativa s’adreça a Persones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb necessitats cognitives i sensorials específiques. Tant com a participants com creadors actius en les activitats culturals. També les famílies i cuidadors que participen amb elles en activitats culturals.

L'abast territorial és la ciutat de Terrassa, amb intervencions centrades en els principals equipaments culturals municipals: museus (Museu de Terrassa, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya), teatres (Teatre Alegria, Teatre Principal), cinema (Cinema Catalunya), biblioteques i espais patrimonials (Seu d’Ègara, Castell Cartoixa de Vallparadís, Casa Alegre de Sagrera).

El projecte d’accessibilitat cultural a Terrassa s’emmarca dins les polítiques municipals d’accessibilitat i inclusió de persones amb discapacitat, coordinades des de la Taula de la Discapacitat. Les mesures adoptades s’integren en els equipaments i programacions culturals municipals, així com en subvencions i plans culturals, i es connecten amb campanyes com “La Cultura Trenca Barreres” i festes populars adaptades. D’aquesta manera, la pràctica forma part d’un model transversal i estable que articula cultura, inclusió social i participació ciutadana.

Fase 1: Inici i detecció de necessitats (2008-2012)
Creació de la Taula de la Discapacitat i identificació de les barreres culturals existents. S’inicien accions puntuals de sensibilització i activitats especials en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, establint els primers contactes amb entitats socials i equipaments culturals.

Fase 2: Recursos pilots i experiències inicials (2013-2016)
Prova i consolidació de recursos d’accessibilitat en alguns equipaments municipals: lectura fàcil, materials tàctils, audiodescripció, llengua de signes i bucles magnètics. Es fan visites i activitats adaptades per a diferents col·lectius amb discapacitat, establint protocols bàsics de coordinació entre regidories.

Fase 3: Visibilització i ampliació (2017-2019)
Campanyes com “La Cultura Trenca Barreres” (2018) i “Trenquem Barreres” posen l’accent en la participació activa de persones amb discapacitat com a públic i creadors culturals. S’integren mesures d’accessibilitat en festivals, programacions culturals i festes populars, consolidant la col·laboració transversal entre serveis municipals, equipaments i entitats socials.

Fase 4: Integració i estabilitat del model (2020-2025)
A partir de 2020, l’estratègia se centra a fer de l’accessibilitat cultural un eix estructural de la política municipal, amb actuacions destacades com:
- Consolidació de les sessions adaptades de cinema Hora Blava (2024) per a persones amb TEA i altres sensibilitats sensorials.
- Incorporació de mesures d’accessibilitat a programacions culturals ordinàries i festes populars
- Creació de continguts audiovisuals accessibles amb perspectiva de gènere i discapacitat, com el documental “Jo com tu” (2025)
- Elaboració d’un document en lectura fàcil amb la programació cultural accessible de la ciutat.
- Actes institucionals amb participació activa de persones amb discapacitat, reforçant la transversalitat i visibilitat del projecte.

2.380€

El cost total del darrer any ha estat de 2.380 €, dels quals:
- Hora Blava (flyers): 700 €
- Motxilles vibratòries (2025): 1.500 €
- Vídeo “Jo com tu” (acte de presentació): 180 €

El cost global de les actuacions desenvolupades en el marc de la pràctica és de 24.377€, distribuït de la manera següent:
- Sistemes FM (2018): 2.010 €
- Cultura trenca barreres (2017): 5.678 €
- Campanya “Trenquem barreres” (2019): 5.000 €
- Hora Blava (des de 2023): 3.335 €
- Ruta guiada TEA – Fira Modernista (2023 i 2024): 724
- Motxilles vibratòries (2024 i 2025): 2.400 €
- Vídeo “Jo com tu” (2024-2025): 4.130 €
- Dia Internacional 2025 – “La cultura trenca barreres”: 1.100 €

El projecte es desenvolupa principalment amb recursos propis municipals. La dedicació estimada del personal tècnic ha estat:
2026: 15 hores
2025: 500 hores
2018: 300 hores
2017: 800 hores (2 tècnics)

El desenvolupament de la pràctica es basa en:
- El treball transversal municipal, especialment amb el Servei de Cultura
- El treball en xarxa amb entitats, a través de la Taula Local de Capacitats Diverses i Accessibilitat i les seves comissions
- La col·laboració amb equipaments i agents culturals (Museu de Terrassa, Cinema Catalunya, Teatre Alegria, etc.)
- La contractació puntual de serveis i recursos (adaptació de materials, sistemes FM, motxilles vibratòries, activitats dinamitzades, etc.)

La Taula Local de Capacitats Diverses i Accessibilitat funciona com espai de coordinació i participació, en què les entitats del col·lectiu aporten propostes i valoracions sobre els equipaments i programacions culturals.

La Comissió del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat participa en la planificació d’activitats anuals, assegurant que siguin accessibles i inclusives.

Es fomenta també la participació en processos creatius i culturals: persones amb discapacitat actuen com a públic i com a creadors en exposicions, actuacions, tallers i projectes audiovisuals (ex. documental “Jo com tu”).

Igualment, es fan consultes i es rep feedback directe: es recullen opinions i suggeriments sobre recursos d’accessibilitat (lectura fàcil, audiodescripció, materials tàctils, zones adaptades en festes) per millorar contínuament les experiències culturals.

En relació amb l'accessibilitat en equipaments i serveis:
- Nombre de bucles magnètics a espais municipals: 30 bucles.
- Préstec de sistemes FM: 4 reserves a entitats culturals.
- Nou material de préstec incorporat: 10 auriculars reductors de so.
- Motxilles vibratòries: 15 reserves.

Pel que fa a la participació i activitats:
- Assistència a les sessions Hora Blava: 361 persones.
- Participants en la jornada cultural del 3 de desembre: 320 persones, de les quals 150 amb discapacitat.

Quant al treball tècnic i institucional:
- Reunions amb equipaments municipals i culturals sobre accessibilitat: 10 reunions.
- Nous materials elaborats en lectura fàcil: 4 documents.
- Nous projectes vinculats a cultura i accessibilitat: 2 projectes

La pràctica també s’ha concretat en diferents actuacions orientades a promoure l’accessibilitat cultural a la ciutat:
1. Programa “Cultura trenca barreres”, orientat a facilitar l’accés a la cultura i sensibilitzar el sector
https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2017/12/06/acceso-cultura-ayuda- desmontar-barreras/
https://amicsdelesarts-jjmm.cat/2017/11/30/exposicio-fotografica-la-cultura-trenca- barreres/
https://issuu.com/ajterrassa/docs/llibre_laculturatrencabarreres_2017

2. Campanya “Trenquem barreres”, de sensibilització ciutadana
https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2019/02/28/presentacion-campana- trenquem-barreres/
https://www.youtube.com/watch?v=SzPsL1VooKg
https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2019/02/28/campana-trenquem-barreres- fomentar-accesibilidad/

3. Projecte “Hora Blava”, amb sessions de cinema inclusiu adaptades
https://www.terrassa.cat/cinema-inclusiu-hora-blava
https://monterrassa.cat/cultura/cinema-catalunya-terrassa-acollira-nova-edicio-hora- blava-502725/

4. Incorporació de recursos d’accessibilitat en activitats i esdeveniments (motxilles vibratòries, sistemes FM, adaptacions cognitives)
https://monterrassa.cat/cultura/mesura-pionera-terrassa-motxilles-vibratories-gaudir- dos-concerts-409503/
https://espaientitats.terrassa.cat/ca/sistemes-fm-per-laccessibilitat-auditiva/
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/terrasa/20260105/cabalgata-reyes-magos- terrassa-recorrido-horario-mapa-125312057
https://www.diarideterrassa.com/terrassa/tot-el-que-has-de-saber-si-vols-veure-ses- majestats-els-reis-a-terrassa.html 2

5. Producció de materials audiovisuals, com el vídeo “Jo com tu”

6. Accions vinculades a esdeveniments clau, com el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
https://www.bing.com/videos/riverview/relatedvideo?q=terrassa+cultura+trenquem+barreres

Campanyes de sensibilització i difusió
- “La Cultura Trenca Barreres” (2017): campanya de sensibilització per visibilitzar les persones amb discapacitat com a públic i creadors culturals.
- “Trenquem Barreres” (2019): campanya informativa sobre els suports d’accessibilitat en cultura, turisme i transport, per fomentar la participació comunitària.

Actes institucionals i commemoracions
- Celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, amb activitats culturals accessibles, actuacions d’entitats locals i documentació en lectura fàcil amb la programació cultural accessible de la ciutat.

Recursos de difusió
- Document en lectura fàcil amb informació sobre equipaments i activitats culturals adaptades.
- Material de suport en equipaments culturals: guies, senyalització cognitiva, informació accessible sobre les activitats i sessions adaptades.
- Vídeo-documental “Jo com tu” (2025): accessible i amb perspectiva de gènere i discapacitat, difós entre equipaments culturals i públic general.

Difusió a través d’equipaments i entitats
- La informació es va compartir mitjançant equipaments municipals (museus, teatres, biblioteques, Cinema Catalunya) i entitats socials que participen de manera estable en el projecte.
- Les entitats i serveis municipals actuen com a nodes de difusió, fent arribar la informació a les persones amb discapacitat i a la comunitat en general.

L’experiència ha tingut un impacte molt positiu tant en les persones amb discapacitat com en el conjunt de la ciutat de Terrassa. La implementació del projecte ha permès incrementar de manera notable la participació de persones amb discapacitat en activitats culturals ordinàries i en programacions específicament adaptades, afavorint així una participació més inclusiva i equitativa en la vida cultural de la ciutat.

Al mateix temps, s’han reduït significativament les barreres comunicatives, sensorials i cognitives gràcies a la incorporació de recursos d’accessibilitat com la lectura fàcil, els bucles magnètics, els sistemes FM, les motxilles vibratòries, la llengua de signes i els materials tàctils. Aquestes mesures han facilitat l’accés als equipaments culturals i han millorat l’experiència de les persones usuàries.

El projecte també ha contribuït a augmentar la presència i la visibilitat de persones amb discapacitat com a creadores i agents culturals, promovent una cultura més diversa i representativa. Paral·lelament, Terrassa s’ha consolidat com un referent en accessibilitat cultural integral, incorporant l’accessibilitat universal com un criteri estructural dins les polítiques culturals municipals.

En l'àmbit comunitari, la pràctica ha afavorit la cohesió social, la sensibilització ciutadana i la qualitat democràtica, impulsant un model cultural més inclusiu, participatiu i accessible per a tota la població. Els resultats també es reflecteixen en dades concretes:
- 361 persones assistents a les sessions inclusives “Hora Blava”.
- 320 participants a la jornada cultural del 3 de desembre, de les quals 150 eren persones amb discapacitat.
- La instal·lació de 30 bucles magnètics en espais municipals.
- 15 reserves de motxilles vibratòries per a activitats culturals.
- L'elaboració de nous materials accessibles en lectura fàcil i ampliació dels recursos d’accessibilitat cultural.

Interna

Ajuntament de Terrassa

Pel que fa als objectius inicials, s’ha assolit una millora significativa en l’accés de les persones amb discapacitat a la cultura, tant com a públic com a participants actius i creadors culturals. La incorporació progressiva de recursos accessibles (com la lectura fàcil, els bucles magnètics, les audiodescripcions, les motxilles vibratòries i la interpretació en llengua de signes) ha permès reduir barreres i garantir una participació més inclusiva i equitativa.

Una de les principals transformacions produïdes ha estat el canvi de mirada institucional i social respecte a la discapacitat i la cultura. Les persones amb discapacitat han deixat de ser considerades únicament usuàries dels serveis culturals per passar a tenir un paper actiu en la definició, creació i desenvolupament de projectes culturals. També s’ha reforçat el treball transversal entre serveis municipals, equipaments culturals i entitats socials, generant una xarxa estable de col·laboració i participació comunitària.

Els principals punts forts de la pràctica són la seva capacitat de convertir l’accessibilitat cultural en un element estructural i estable de les polítiques municipals, deixant de banda actuacions puntuals o aïllades. El projecte destaca per la seva visió transversal, ja que integra diferents serveis municipals, equipaments culturals i entitats socials en un model coordinat de treball en xarxa.

Un altre aspecte innovador és la incorporació continuada de recursos d’accessibilitat universal, com la lectura fàcil, la llengua de signes, els bucles magnètics, les audiodescripcions, les motxilles vibratòries o els materials tàctils, adaptant els espais i les activitats culturals a les necessitats de diferents col·lectius. També és especialment rellevant la creació d’iniciatives inclusives com les sessions de cinema “Hora Blava” o els continguts audiovisuals accessibles amb perspectiva de gènere i discapacitat, com el vídeo “Jo com tu”.

La pràctica destaca igualment per promoure la participació activa de les persones amb discapacitat no només com a usuàries, sinó també com a creadores, col·laboradores i agents culturals, afavorint una cultura més diversa i representativa. Aquesta transformació ha contribuït a generar més sensibilització social i a reforçar la cohesió comunitària.

Finalment, es tracta d’un model sostenible i reproduïble, fonamentat en estructures municipals consolidades i en aliances estables amb el teixit associatiu i cultural de la ciutat, fet que garanteix la continuïtat del projecte i facilita la seva aplicació en altres municipis o àmbits d’actuació.

Entre els punts febles de la pràctica destaca, principalment, la dependència dels recursos propis municipals, ja que el projecte no disposa d’un finançament extern estable i específic. Això pot limitar la capacitat d’ampliar actuacions, incorporar nous recursos tecnològics accessibles o garantir una implementació més ràpida i extensa en tots els equipaments culturals de la ciutat.

També s’ha detectat que encara existeixen dificultats per assolir una accessibilitat total i homogènia en totes les activitats i espais culturals, especialment pel que fa a l’adaptació cognitiva i sensorial d’alguns esdeveniments de gran format. En alguns casos, la incorporació de mesures accessibles continua depenent de la disponibilitat tècnica, econòmica o organitzativa dels equipaments.

Un altre aspecte de millora és la necessitat de reforçar la sensibilització i la formació específica dels professionals culturals en matèria d’accessibilitat i inclusió, per garantir una aplicació més transversal i continuada dels criteris d’accessibilitat universal.

Les principals propostes de millora de la pràctica demanen continuar ampliant i consolidant les mesures d’accessibilitat universal en tots els equipaments i activitats culturals de la ciutat. Es proposa incrementar els recursos econòmics i tècnics destinats al projecte per poder incorporar noves tecnologies accessibles i garantir una cobertura més extensa i homogènia en totes les programacions culturals.

També seria convenient reforçar la formació específica dels professionals dels àmbits cultural, educatiu i turístic en matèria d’accessibilitat i inclusió, per tal de millorar l’atenció a les persones amb discapacitat i afavorir una aplicació més transversal dels criteris d’accessibilitat universal.

Una altra línia de millora és potenciar la difusió de les activitats accessibles i dels recursos disponibles, utilitzant canals de comunicació més accessibles i propers als diferents col·lectius, amb l’objectiu d’arribar a un nombre més alt de persones i fomentar-ne la participació.

A més, es planteja continuar ampliant la participació activa de les persones amb discapacitat en el disseny, la planificació i l’avaluació de les activitats culturals, reforçant els espais de participació comunitària i el treball en xarxa amb les entitats socials i culturals.

La seva metodologia demostra que la incorporació de l’accessibilitat universal dins les polítiques culturals no requereix únicament grans inversions, sinó sobretot coordinació institucional, treball en xarxa i compromís polític i social.

La reproductibilitat del projecte es fonamenta en diversos factors clau, com l’existència d’estructures estables de participació, la col·laboració entre administració pública, equipaments culturals i entitats socials, i la integració progressiva de mesures d’accessibilitat en la programació ordinària. Aquest model es pot aplicar no només en l’àmbit cultural, sinó també en altres sectors com l’educació, el turisme, l’esport o la participació ciutadana.

Tot i això, per garantir una implementació efectiva en altres territoris, és necessari disposar d’un mínim de recursos tècnics i humans, així com impulsar processos de sensibilització i formació en accessibilitat universal. També és important establir espais estables de participació amb les persones amb discapacitat i les seves entitats representatives, per adaptar les actuacions a les necessitats reals de cada context.