La gènesi del programa sorgeix de la detecció d’una problemàtica multidimensional als barris de Banyoles en què existien importants barreres socioeconòmiques i culturals que dificultaven l’accés equitatiu d’infants i adolescents en situació de vulnerabilitat a la pràctica esportiva regular, tant en l’àmbit federat com escolar, fet que afavoria dinàmiques de segregació i aïllament social. Fins a l’any 2019, la resposta territorial es basava en projectes socioesportius fragmentats i desconnectats entre si, caracteritzats per intervencions puntuals i de curta durada que no aconseguien abordar les causes estructurals de l’exclusió.

Amb l’objectiu de revertir aquesta tendència, el setembre de 2017 es va impulsar la creació de la Taula de Treball d’Inclusió i Esport i posteriorment, el novembre de 2018, la Taula d’Entitats. El diagnòstic comunitari elaborat en aquests espais va evidenciar la necessitat de construir un autèntic “pont d’accés” que permetés acompanyar els infants en la transició des de l’educació física escolar o l’activitat espontània al carrer cap a l’esport federat i de base, alhora que es va identificar la importància de dotar les entitats esportives locals d’eines metodològiques transversals per promoure la inclusió i l’atenció a la diversitat.

Els infants i adolescents d’entre 6 i 16 anys empadronats al municipi de Banyoles que es troben en situació de vulnerabilitat social i que formen part d’un pla de treball actiu dels Serveis Socials. De manera indirecta, el programa també beneficia les entitats esportives participants, els seus equips tècnics i directius, així com les famílies i la comunitat en general.

El programa s’emmarca en les polítiques d’inclusió social que des de fa anys desenvolupen Banyoles, amb l’objectiu de reduir situacions de vulnerabilitat i promoure l’autonomia de les persones. Aquestes actuacions s’han reforçat amb plans estratègics com el Pla local d’inclusió social i el Pla d’infància i adolescència, així com amb la col·laboració d’actors com el Consell Esportiu, orientats a fomentar la cohesió social a través d’una xarxa comunitària.

Actualment, el Pla local d’acció comunitària per a la inclusió social (PLACI) aporta una visió estratègica basada en la col·laboració i la intervenció comunitària, amb l’objectiu de potenciar les capacitats individuals, enfortir els vincles socials i reduir les desigualtats. En aquest marc, el programa Barris 10 neix com una iniciativa de col·laboració publicoprivada orientada a la inclusió social, l’eficiència i el treball en xarxa entre agents del territori.

Barris 10 és un programa socioeducatiu, obert i inclusiu, que es desenvolupa a Banyoles amb l'objectiu de promoure la salut i el benestar d'infants i adolescents. La iniciativa busca apoderar els participants perquè tinguin un control més elevat sobre els factors socials, econòmics i d'estil de vida que condicionen el seu desenvolupament, amb la voluntat de reduir les desigualtats i fomentar la igualtat d'oportunitats. Per aconseguir-ho, el projecte utilitza l'activitat física i l'esport com a eines vertebradores per enfortir els vincles comunitaris i afavorir la inclusió social.

Coordinat pel Consell Esportiu del Pla de l’Estany i treballat conjuntament amb el Pla d’Acció Comunitària per a la Inclusió Social de Banyoles, el programa se centra en la transmissió de valors fonamentals com el respecte, el treball en equip i l'esforç. A través d'una metodologia basada en l'educació en valors, Barris 10 té un impacte directe en els participants en dues dimensions: a escala individual, millorant l'autoestima, l'educació emocional i l'adquisició d'hàbits saludables per prevenir conductes de risc; i a escala col·lectiva, facilitant la socialització, l'acceptació de normes i la creació d'espais de convivència positius.

A més de la seva tasca directa amb els joves, Barris 10 destaca per ser un projecte flexible i obert al territori. Treballa en xarxa, cosa que permet la incorporació de noves entitats i agents que vulguin adoptar la seva metodologia socioesportiva. Aquest enfocament col·laboratiu permet optimitzar els recursos i garantir que les actuacions responguin a les necessitats reals del municipi, consolidant el programa com un motor autèntic de cohesió i transformació social.

Les principals línies d’actuació han estat les següents:

1. Articulació institucional i treball en xarxa El projecte estableix un model de governança basat en la coordinació transversal entre l'administració local, el teixit associatiu esportiu i la ciutadania. S'han formalitzat sis espais de relació, incloent-hi un Grup Institucional (politicotècnic) integrat en el Pla Local d'Acció Comunitària per la Inclusió (PLACI), encarregat de la validació estratègica i l'avaluació. En l'àmbit operatiu, s'articulen taules de treball periòdiques per a la coordinació tècnica, la interrelació d'entitats esportives comarcals, el seguiment de l'equip 6 dinamitzador, la gestió de l'accessibilitat i el disseny formatiu. Com a mesura de corresponsabilització, s'incorpora la participació de la població infantojuvenil en els processos de disseny i avaluació de les accions.

2. Capacitació tècnica i sensibilització comunitària L'actuació preveu un programa de formació contínua adreçat a l'equip de professionals i agents esportius per a l'adquisició de competències en l'àmbit de la intervenció social, la resolució de conflictes i el treball d'habilitats per a la vida. Aquesta capacitació s'estén a l'àmbit acadèmic mitjançant càpsules formatives per a l'alumnat de cicles formatius esportius (Institut Pere Alsius), abordant matèries com l'atenció a la diversitat, la prevenció de l'assetjament i la detecció de conductes discriminatòries. Paral·lelament, es dissenyen accions de sensibilització ciutadana amb figures de referència (Ambaixadora del projecte) que, a través de xerrades a centres educatius i famílies, difonen el potencial de l'esport com a mecanisme d'inclusió.

3. Disseny i execució d'activitats socioesportives. Es promou una oferta d'activitats d'accés lliure, dissenyada sota criteris no competitius i d'equitat territorial. L'estratègia garanteix una distribució geogràfica equilibrada als diferents barris i una planificació horària adaptada a les realitats familiars. Els projectes i activitats executats requereixen el compliment d'uns criteris metodològics establerts, centrats en el valor educatiu i la perspectiva comunitària, prioritzant les dinàmiques que fomenten la interacció social, la reflexió i l'aprenentatge en valors de forma pautada.

4. Foment de l'accessibilitat i acompanyament a la inserció Per garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a la pràctica esportiva regular i federada, s'implementen mesures de suport econòmic (beques) i provisió de material bàsic a famílies en situació de vulnerabilitat, mitjançant la coordinació i l'informe previ dels Serveis Socials Bàsics. Com a recurs d'innovació metodològica, s'introdueix la figura del "Connector esportiu", el qual exerceix funcions d'acompanyament personalitzat dels infants i joves durant el seu procés d'incorporació a les entitats esportives convencionals. Aquesta línia es complementa amb assessorament i suport continu als clubs esportius del territori per facilitar l'acollida integradora dels nous participants.

5. Intervenció en l'entorn urbà i dinamització comunitària El projecte integra la pràctica de l'activitat física en l'espai públic per afavorir la revitalització de l'entorn comunitari. Es duen a terme actuacions d'aprofitament i rehabilitació d'espais urbans en desús per transformar-los en actius d'oportunitat i punts de trobada. Així mateix, el programa impulsa activitats de caràcter global que vinculen els participants i les seves famílies amb el teixit comercial, cultural i associatiu local, amb l'objectiu d'enfortir el sentiment de pertinença, afavorir les relacions interpersonals i generar un impacte positiu en la cohesió social del conjunt del municipi.

S'estructura en tres grans eixos interconnectats per garantir una intervenció socioesportiva eficaç i inclusiva. La planificació dissenya activitats equitatives i adaptades a les necessitats del territori, dividides en sessions estructurades per transmetre valors i apoderar els joves d'entre 6 i 16 anys. L'organització es basa en el treball en xarxa mitjançant set equips multidisciplinaris que involucren des de les institucions fins a les mateixes famílies i la comunitat, assegurant una corresponsabilitat global. Finalment, la comunicació estableix un seguiment i una avaluació contínua durant quatre moments clau del curs a escala interna, i actua estratègicament a escala externa per captar participants i forjar aliances institucionals.

128220.90

Model de cofinançament publicoprivat basat en un sistema d'ajuts econòmics on preval el principi de coresponsabilitat familiar, garantint l'eficiència en la gestió dels recursos públics i el suport continuat.

- 1 Coordinador de projectes
- 1 Connectora esportiva
- 8 Dinamitzadors/es
- Equip de serveis socials bàsics
- Equip d’acció comunitària per la inclusió social (2 tècnics)

En terme de instal·lacions s’han emprat els següents recursos:

1 Sala de judo
1 Sala polivalent escola
1 Pista exterior poliesportiva (Cruyff Court)
1 Gimnàs + aula centre educatiu de secundària
Dispositius mòbils per a cada monitor/a per contactar amb famílies
Material esportiu del CE
Furgoneta per traslladar material
Espais i ordinadors del CE per espais de treball, coordinació i gestió de les activitats

Amb relació a la participació ciutadana, destaca l’ús de taules comunitàries de barri amb les entitats esportives del territori, en el marc d’una metodologia comuna.

Les dades consolidades del curs 2024-2025 certifiquen els resultats assolits:

- 6 Taules operatives de governança i treball en xarxa actiu
- 187 Participants formats en matèria d’inclusió dins les entitats esportives convencionals
- 340 Infants i joves actius i integrats en el teixit esportiu convencional fins als 16 anys
- 22 Entitats esportives privades locals adherides mitjançant convenis de col·laboració signats
- 18 Disciplines esportives diferents incorporades al catàleg d’accessibilitat
- 64 Beques directes de suport social atorgades
- 390 Esportistes i joves mobilitzats de manera proactiva en l’acció comunitària de carrer Rodabarris

Principalment, s'han creat tríptics informatius per publicitar activitats esportives de caràcter gratuït. Igualment, s'ha fet pública una memòria del funcionament del projecte durant el curs 2024-2025. :contentReference[oaicite:0]{index=0}

Memòria 24-25 del CE:

Memòria 24-25 del Consell Esportiu del Pla de l'Estany

Informació sobre B10:

Programa Barris 10

- Guardons de l'Esport en la categoria d'Igualtat d'Oportunitats, atorgat per la Fundació Catalana per a l'Esport (2021).
- 3a Edició Premis Pla Català d'Esport a l'Escola en la categoria de Projectes Singulars, Generalitat de Catalunya (2023).
- Accèssit a la virtut civil i la cohesió social per part de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya.

Participació a:
- Congrés Inclusió.cat (Vic)
- Presentació a alumnat de Màster de la UdG (Banyoles)
- Presentació a Fundació la Caixa (Girona)
- Congrés de Salut i Món Local (Bcn)

El programa ha assolit una transformació estructural real del model de governança esportiva municipal, eliminant progressivament l’estigma associat a la pràctica de l’esport en contextos de vulnerabilitat, que anteriorment quedava relegada a circuits de lleure tancats o segregats. Actualment, les persones participants s’incorporen directament a les plantilles de competició ordinària en entorns inclusius, afavorint processos d’integració normalitzada dins el teixit esportiu local.

Interna

Grup Institucional, Taula de Coordinació B10, equip dinamitzador de monitors i infants i joves

El programa ha aconseguit trencar la dependència de projectes socioesportius independents i segregats establint un autèntic "pont d'accés" cap als clubs de l'entorn ordinari. A més, ha integrat l'activitat esportiva de ciutat sota uns valors unificats (habilitats per a la vida, inclusió i perspectiva comunitària) amb la total implicació institucional, del consell esportiu i el teixit federatiu local.

La pràctica destaca per consistir en un treball coordinat entre diferents agents del territori de l’àrea educativa i esportiva. També per la cocreació i la col·laboració publicoprivada. En aquest sentit, destaca igualment la capacitat de planificació de la iniciativa per la seva magnitud i impacte, així com una clara vocació de sensibilització de la població en aspectes sobre diversitat i inclusió.

La principal feblesa de la pràctica és la dependència de subvencions públiques, atès que es tracta d’una intervenció de caràcter holístic i no només de creació o disseny d’una activitat aïllada.

Entre les propostes de millora, el programa aspira a fidelitzar el públic jove a través de la creació d’una xarxa relacional sòlida, però també a mantenir el nombre d’infants i joves atesos. D’aquesta manera, el programa Barris 10 vol consolidar-se com una eina de suport per a les famílies més vulnerables.

El programa presenta un altíssim potencial de replicabilitat en l'àmbit de la política pública local, especialment recomanat per a ciutats d'escala mitjana o consells comarcals. No obstant això, l'èxit de la seva transferència requereix necessàriament la concurrència de tres condicions:

1) Colideratge polític real i transversal entre l'Àrea de Serveis Socials i la d'Esports.
2) Institucionalització pressupostària d'una figura tècnica externa i dedicada equivalent a la Connectora Esportiva.
3) Formalització de convenis d'adhesió vinculants amb el teixit associatiu local per assegurar el seu compromís metodològic i formatiu.