Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
L'11 d'octubre de 2002 el Consell de Ministres va donar llum verda a la tramitació parlamentà ria del projecte de llei que reformava el finançament local. Un dels punts centrals era la supressió de l´IAE per a tots aquells empresaris i autònoms que facturessin menys d'un milió d'euros l'any. També hi havia modificacions en l'impost de béns immobles (IBI), tribut que els ajuntaments podrien incrementar fins a l'1,65% en les vivendes desocupades, amb la finalitat de compensar la reducció dels ingressos municipals que suposaria la supressió de l'IAE.
El govern calculava que uns 2 milions de contribuents a tot l'Estat deixarien de pagar l'IAE, que ja no tindria en compte el nombre de treballadors de l'empresa per afavorir la creació d'ocupació. Per compensar la disminució dels ingressos dels ajuntaments, l'Estat cediria una part de la seva recaptació general –IVA, IRPF i impostos especials– a les poblacions de més de 100.000 habitants. Aixà mateix, el nou model preveia impulsar exempcions fiscals per als vehicles utilitzats per persones amb mobilitat reduïda i permetia que els consistoris bonifiquessin els automòbils que fessin servir carburants i motors respectuosos amb el medi ambient.
Les entitats municipals van qualificar la proposta de precipitada i es van mostrar preocupades per la pèrdua de recaptació en les localitats més petites. D'aquesta manera es van pronunciar l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i la Federació Espanyola de Municipis i ProvÃncies (FEMP), si bé aquesta darrera ho va fer amb matisos, donada la seva nodrida representació d'alcaldes del PP. En tot cas, amb la desaparició de l'IAE, els ajuntaments perdien entre el 40% i el 60% dels ingressos per aquest concepte i les corporacions locals temien que el 2003 haguessin de tancar els pressupostos amb dèficit si el govern espanyol no establia mecanismes compensatoris clars.
Per altra banda, els ajuntaments perdien informació sobre les activitats econòmiques del municipi. És per aquest motiu que les Franqueses del Vallès, que compta amb 18.000 habitants amb 1.000 activitats econòmiques registrades, va impulsar aquest projecte. Amb la “desaparició” parcial de l'IAE era complicat portar un control de les diferents activitats del municipi, detectar les seves necessitats o identificar els sectors econòmics de la població. Grà cies al Banc de dades d'activitats econòmiques és possible conèixer la situació econòmica una mica millor.
Objectius de la prà ctica
General:
• Conèixer el teixit empresarial del municipi tan a nivell de la seva activitat com de la seva situació en quan a prevenció de riscos laborals, TIC's, necessitats de formació, demandes laborals.....
EspecÃfic:
• Millorar la competitivitat del teixit empresarial del municipi.
• Crear un espai d'intercanvi entre l'Àrea de Dinamització Econòmica de l'Ajuntament i les empreses del municipi.
Diagnosi prèvia a la prà ctica
| Ens que ha realitzat la diagnosi |
Tipus de diagnosi |
Participació d'actors |
Tipus d'ens |
| Empresa externa i l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès |
Mixta |
No Participativa |
Administració local |
| Descripció |
Nom dels documents de diagnosis:
- Estudi de sensibilització em matèria de riscos laborals.
- Situació de les TIC's a les empreses.
- Teletreball.
|
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Totes les activitats econòmiques del municipi, des de les que realitza el treballador autònom a les que realitza l'empresa de més de 200 treballadors. En total, unes 1.076 activitats econòmiques registrades.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Un dels apartats de l'Àrea de Dinamització Econòmica de l'Ajuntament de les Franqueses és el de Serveis a les Empreses i dins d'aquest hi ha l'actualització de la base de dades.