Lliçà d'Amunt és la població del Vallès Oriental amb un major nombre de creixement de la població en els últims 20 anys (s'ha quadruplicat la població). És fonamental que el municipi disposi d'accions socials comunitàries dirigides a tots els segments de la població (gent gran, dona, infància, etc.) per assolir les seves necessitats com l‘educació o les activitats en el seu temps d'oci. És per aquest motiu que L'Ajuntament va voler intervenir en les relacions entre la infància i la família fora de l'horari escolar i oferir un seguit d'activitats programades per compartir. Aquesta necessitat es va detectar al veure que hi havia poca varietat d'activitats dirigides a aquest segment de la població i el deure de contribuir en les relacions familiars i la seva educació.

El municipi compta amb dues escoles bressol, Nova Espurna i Palaudàries. Els usuaris d'aquests dos centres són el públic objectiu del projecte. Lliçà d'Amunt té censats 974 habitants entre 0 i 4 anys, la majoria dels quals fan formació a les dues escoles bressol.

- Fase anterior a la diagnosi. Es va recaptar informació, tant de la Diputació de Barcelona com del municipi. Les principals accions eren posar-se en contacte amb les persones que havien fet el projecte l'any anterior, documentar-se i llegir la memòria feta, així com reconèixer la població i el territori a la que estava adreçat el projecte on s'hauria d'intervenir. També, per últim, es va fer un sondeig dels dubtes i les inquietuds dels objectius específics del projecte.

- Fase de diagnosi. La intenció era rebre informació de les activitats més indicades pels alumnes de les escoles bressol. També es volia conèixer les entitats del poble que podien proporcionar col•laboració o fossin afins al públic objectiu. Es va fer una acurada identificació de quins podien ser els comerços interessats en intervenir en el projecte, per tant, també es van haver de buscar una cartera de proveïdors d'activitats infantils de la comarca del Vallès Oriental. Es va fer, per últim, una valoració de les activitats acceptades pels pares l'any anterior i es va refer el plantejament del projecte amb la recollida d'informació quantitativa sobre les famílies i els nadons de Lliçà d'Amunt.

- Fase d'intervenció. Es van mantenir diverses reunions amb les diferents persones que intervenien en el pacte del projecte, així doncs, reunions amb la coordinació del departament de serveis socials, reunions amb les directores de les escoles bressol Nova Espurna i Palaudàries, reunions amb la junta de pares i mares de les escoles bressol, contacte amb proveïdors i subministradors d'activitats i contacte amb les entitats municipals.
D'altra banda, també es va programar un ordre inicial de les activitats que en un principi es presentaren com a possibles. Amb tot això, es va presentar un primer projecte d'intervenció a les escoles. Es van buscar activitats cedides als municipis de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. I per últim, es va programar un pla d'avaluació de resultats.

Els recursos econòmics són un petit pressupost donat per l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt. Però, com que el pressupost va ser insuficient per crear activitats per tots els mesos de l'any i per dues escoles, es va optar per inventar i pensar en altres recursos possibles com involucrar als comerços, les entitats del poble i a altres departament del propi Ajuntament de Lliçà d'Amunt.

- 1 tècnica auxiliar de suport a infància i família.
- Proveïdors externs que proporcionaven les activitats.
- Regidoria de Gent Gran, Benestar i Família.

Per saber si una activitat havia agradat, havia estat encertada i si era convenient comptar amb ella per altres ocasions, es va dissenyar una petita enquesta de 4 preguntes. Aquesta enquesta s'havia de respondre pels assistents de l'activitat i, d'aquesta manera, un cop recollides totes les valoracions, es feia una de final en la que es veia l'efectivitat de l'activitat i si era convenient, o no, repetir-la.

En aquesta avaluació també es suggerien aspectes que es podien millorar com el dia de l'activitat, l'horari, l'edat a qui va adreçada, etc. Aquest mètode funcionava en el sentit que pots ser que en una activitat hi assisteixin moltes persones, però això no vol dir que hagi agradat. L'assistència és un bon mètode d'avaluació quantitatiu, però no és més important que el qualitatiu.

Cada mes es comunica l'activitat que es té programada. Així, dues setmanes abans de cada activitat, es passava la carta informativa als centres i, des d'allà, s'encarregaven de distribuir-la entre els pares i mares.

Els resultats s'han pogut valorar a través de l'assistència a les activitats i els suggeriments i propostes que els pares i mares feien arribar a través de la valoració.

Pel què fa a l'assistència de cada activitat va ser la següent:
- Dinàmiques de grup per pares i mares: entre 15 i 20 persones per sessió.
- Taller de jocs i joguines: 18 famílies.
- Taller de massatges infantils: 20 famílies (Nova Espurna) i 20 famílies (Palaudàries).
- Mural d'intercanvi benvinguda “Juguem Plegats 2009”.
- Cançoner i Contacontes: 17 famílies (Palaudàries) i 45 famílies (Nova Espurna).
- La veu de l'experiència: 80 persones (Nova Espurna) i 18 persones (Palaudàries).
- Taller de cuinetes : 20 famílies (Palaudàries) i 20 famílies (Nova Espurna).

Es va veure una necessitat de continuar amb les activitats els següents anys escolars.

Gairebé totes les activitats es feien durant una setmana a la Nova Espurna i, durant l'altra, a Palaudàries. D'aquesta manera es realitzaven les mateixes activitats a les dues escoles, excepte en els casos que l'activitat o el taller estava subvencionat per la Diputació de Barcelona o la Generalitat de Catalunya i només es podia disposar d'una vegada.
En general, totes les activitats s'han realitzat els dimecres a les 17,30 hores. Era l'horari que els pares i mares van a buscar els seus fills a l'escola i, de pas, es quedaven a l'activitat. Era una bona manera de garantir l'assistència.
Totes les activitats, tallers, xerrades, etc. es feien als recintes de les escoles bressol i s'anaven organitzant a mesura que avançaven els mesos. Era difícil planificar una activitat a 5 mesos vista perquè les escoles no sabien si els dies escollits anaven bé o si la línea a seguir de les activitats havia de fer un gir.

- Cartes als pares i mares.
- Reunions amb les directores de les escoles.
- Reunions amb la comissió de pares i mares.
- Butlletí municipal INFORMA'T.

- En general, l'hora de les activitats era la correcte, menys en algun cas, que es va creure que era massa tard perquè els nens podrien estar cansats de tot el dia. L'horari de les 17,30 hores era l'únic i el més aviat possible perquè era quan acabava l'escola i les activitats s'havien de ser fora de l'horari escolar.
- Les activitats, generalment, eren encertades per l'edat dels nens, menys en algun cas que es creia que eren massa petits.
- Hi havia alguna activitat en la que ,per motius d'organització, hi havia un màxim d'assistència (taller de massatges, Cuinetes, etc.). De no ser així, l'activitat hagués perdut l'essència i es podria descontrolar en algun moment. Això va suposar que algú demanés més places perquè potser no va poder assistir-hi. El mètode a seguir quan hi havia una activitat de places tancades, era seleccionar a les famílies que s'havien inscrit primer.
- Pel què fa a l'assistència, sempre n'hi havia més a l'escola Nova Espurna. Els motius no estan del tot clars, però es sospita que és perquè aquesta és la que està enmig del poble i Palaudàries es troba a les urbanitzacions. També pel fet que hi ha més alumnes a la primera que a la segona.

En general, l'espai s'ha aconseguit i ha fidelitat algunes famílies a les activitats. Com és un projecte nou al municipi, estava en qüestió l'efectivitat, però s'ha pogut comprovar que és necessari i útil pels habitants de Lliçà d'Amunt.

Mixta

Ajuntament de Lliçà d'Amunt

L'avaluació permet identificar si la feina ha sigut útil. En aquest cas s'ha fet arrel de tres etapes al llarg d'aquest projecte.
- Preavaluació dels resultats. S'ha fet un seguiment de la valoració del projecte de l'any anterior i s'han comprovat quines han sigut les activitats que han funcionat i quines no i, en aquest cas, quins són els aspectes que s'han de modificar per canviar aquesta activitat que no han funcionat. També s'han mantingut reunions amb les directores de les dues escoles per conèixer la seva opinió i contrastar-ho amb la seva experiència i establir si les activitats promogudes son adequades i adients per a les edats dels nens. I, per últim, es farà una reunió informativa amb els pares i mares per explicar les propostes, amb l'objectiu de fer-los partícips i saber quines són les seves necessitats i quines són les activitats que els criden més l'atenció.

- Avaluació durant les accions. Pretén controlar el nombre d'assistents a cada activitat per saber quines han estat les més acceptades i quines no. A part, mitjançant preguntes sobre les opinions dels assistents, a les directores i als proveïdors es pretén fer un petit informe on quedi constància d'aquestes valoracions.

- Avaluació a posteriori. La intenció és valorar com han anat les activitats durant l'any. L'últim dia es passarà als pares una enquesta per saber quines activitats han estat més acceptades i quines ho han estat menys. Així doncs, es tindrà un informe detallat per propers anys que servirà per millorar i adequar les activitats a les necessitats del municipi.

En un projecte format per activitats, es difícil establir una programació fixa i a llarg termini perquè depèn de l'horari escolar, de l'horari dels pares i de la disponibilitat de les persones a càrrec de les pròpies activitats.