En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Mobilitat
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Illa de vianants al centre de Rubí
Creació d'una zona de vianants al centre del municipi per a donar prioritat als mitjans de transport més sostenibles, i elaboració d'un reglament d'usos per a aquestes zones.
Àmbit:
Mobilitat
Subàmbit:
----
Data d'inici:
01/01/2008
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Rubí
Nombre d'habitants:
74484
Nombre de visites:
1496
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Josep M. Pascual Soria
Càrrec:
Director tècnic de Mobilitat
Ens:
Ajuntament de Rubí
Lloc web:
Adreça electrònica:
jmps@ajrubi.cat
Telèfon / Fax:
93 588 70 00
Adreça:
Pl. Pere Aguilera, 1
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
La situació de partida del eix av. de Barcelona, Francesc Macià era la de un carrer principal, amb les intensitats més elevades de circulació al centre de la ciutat, juntament amb la zona del Mercat Municipal i els carrers Pere Esmendia i Maximí Fornés.

Al municipi de Rubí no existia cap zona de prioritat invertida, malgrat si existien trams de vies convertides en zones per a vianants amb una longitud pràcticament despreciable que no arribava a l'1% de la longitud total dels carrers del casc urbà. Cal tenir en compte, a més, que el Casc urbà de Rubí és en gran part resultat d'un trama amb carrers estrets on la superfície del Nucli Històric (definida al Catàleg Patrimonial de Rubí) és molt important.

Per tant, era necessari impulsar la creació de una zona de prioritat invertida i guanyar un dels espais amb més circul•lació de vehicles (amb una IMD Al voltant de 7.000 vehicles diaris), pels vianants. Aquest impuls de vianització, ho és també pel comerç de la ciutat, ja que en aquesta via estan ubicats una part important dels comerços de la ciutat.

Aquesta actuació és la primera d'importància per impulsar una mobilitat sostenible, en línia amb el pla urbanístic del municipi (a punt d'aprovar-se l'última versió, amb el consens de totes les forces polítiques representades al consistori) que impulsa amb diferents actuacions la mobilitat a la ciutat.
Objectius de la pràctica
General:
- Millorar l'espai públic del centre de Rubí, afavorint la creació d'espais segurs, atractius i confortables que afavoreixin l'activitats social i el comerç de la zona
Específic:
- Millorar la seguretat viària dels vianants
- Promoure els hàbits de mobilitat sostenible, especialment pel que fa a la mobilitat a peu
- Prioritzar el transport públic com a mitjà de transport d'accés al centre urbà
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Centre ciutat.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Pla de mobilitat urbana de Rubí.
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
La zona de vianants creada al centre de Rubí ha tingut com objectius crear un espai de trobada dels ciutadans, prioritzar els mitjans de transport més sostenibles i potencial el teixit comercial de la ciutat. S'han considerat zones d'accés restringit o de prioritat de vianants aquelles en les quals no es permet l'accés, circulació i estacionament de cap vehicles a motor que no compti amb la corresponent autorització municipals o que es trobi exclòs de la prohibició general.

L'eix central i vertebrador de l'illa és el carrer principal, l'Avinguda de Barcelona, i, a partir del carrer Sant Cugat, el passeig Francesc Macià. Els límits d'aquest eix són al nord, el carrer de Sant Josep, i al sud el carrer Prim. Els carrers que s'incorporin en un futur es regiran pel mateix Reglament d'usos de les zones de vianants a Rubí. Els carrers actualment afectats per la implantació del sistema automàtic d'accés són els següents: avinguda de Barcelona i passeig de Francesc Macià fins al carrer Sant Josep.

L'accés a la zona
S'han instal•lat sis pilons automàtics a la zona per a regular-hi l'accés. El sistema es controla des de la Policia Local. Hi poden accedir els conductors autoritzats i els transportistes de mercaderies, en horari de càrrega i descàrrega. Són conductors autoritzats totes aquelles persones que resideixen a la zona, les que no són residents però disposen d'un garatge situat a l'illa de vianants i, excepcionalment, també les persones autoritzades que hagin justificat necessitats concretes i hagin obtingut informe favorable per part de l'Ajuntament. Davant d'una emergència, una avaria del sistema o altres situacions anòmales que s'hi puguin produir, s'abaixen tots els pilons.

La prohibició de circulació i estacionament no afecta als vehicles que s'especifiquen a continuació, sempre que estiguin de servei i que accedeixin als carrers de l'illa, o per causa justificada hagin de travessar algun d'ells: serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvament, cossos i forces de seguretat, assistència sanitària, parcs i jardins, recollida de residus, transport públic de viatgers autoritzats, empreses de subministrament d'electricitat, gas, telefonia fixa o similar, servei públic en servei oficial, serveis funeraris o altres casos de serveis especials.

Les persones que obtenen l'acreditació disposen d'un comandament amb un xip i una targeta vinculada al mateix codi del comandament que serveix per a casos concrets, com ara que es condueixi un altre vehicle diferent a l'habitual, que el comandament no funcioni correctament, etc. És necessari portar aquesta targeta sempre i en un lloc visible del vehicle.

Els horaris i la senyalització

L'horari de l'illa comença a les 7.30 i se perllonga a les 21:30. L'interval comprés entre les 21.30 de la nit fins a les 7.30 del matí roman oberta a la circulació. L'horari de carrega descarrega de mercaderies és de 7.30 a 10.30 i de 14 a 16.30 hores. Els dissabtes no festius és només de 7.30 a 10.30.
Durant aquest horari queda expressament prohibit l'estacionament de vehicles a l'àrea de l'illa, fora de les carregues i descarregues. Fora de l'horari només es pot estacionar en aquells punts on no existeixi prohibició. En tot cas es considera estacionament il•legal, i per tant susceptible de sanció, el dels vehicles aparcats en horari restrictiu.

La senyalització, tant l'horitzontal com la vertical, indiquen clarament en la confluència dels carrers transversals amb l'àmbit de l'illa, la prioritat per als vianants. No obstant això, per raons de seguretat i per tal d'evitar situacions de perill, es recomana tenir cura, tant a conductors com a vianants, al travessar aquestes cruïlles.

Com que la filosofia de l'illa és prioritzar el seu ús pels vianants, per la qual cosa els vehicles a motor que hi circulen han de tenir en compte aquesta prioritat. La velocitat en horari de l'illa -de 7.30 a 21.30- és de 10 km/hora, mentre que fora d'aquest horari la velocitat màxima es limita a 30 km/hora.

La mobilitat a peu i en bicicleta
La configuració actual de ciutat fa que sigui necessari fomentar la convivència entre tots els mitjans de transport i sistemes de desplaçament. En el cas de la zona de vianants de nova creació, aquesta circumstància es dóna en els casos següents:
  • cruïlles de carrers transversals amb circulació de vehicles. És el cas del carrer Cervantes amb avinguda de Barcelona i carrer Montserrat amb Francesc Macià,

  • circulació de vehicles de carrega i descarrega de mercaderies en l'horari de l'illa de vianants,

  • circulació de vehicles de veïns, dintre dels recorreguts establerts en el permís,

  • circulació d'autobús urbà per l'eix avinguda Barcelona – avinguda Francesc Macià.


  • L'espai de l'illa de vianants és també pels usuaris de la bicicleta. No obstant, aquests han d'observar respecte cap a els vianants, així com unes normes d'obligat compliment:
  • s'ha de respectar la direcció de circulació dels carrers, així com la senyalització general i la normativa sobre circulació i trànsit,

  • els ciclistes que circulen en contra direcció o incompleixen les normes de trànsit, poden ser sancionats per l'autoritat,

  • les bicicletes han de circular a velocitat moderada, per sota del 10 km/hora, i no han de realitzar maniobres negligents o temeràries que puguin afectar a la seguretat dels vianant,

  • els ciclistes han de mantenir sempre una distància de, com a mínim, un metre durant les maniobres d'avançament i creuament amb els vianants,

  • l'Ajuntament de Rubí pot establir la prohibició de circulació de bicicletes en els horaris que es determinin, per les zones de vianants o per voreres de determinats carrers.


  • Els patinadors també han d'acomodar la seva marxa a la dels vianants, evitant en tot moment causar molèsties o perill. En cap cas tenen prioritat respecte als vianants. Els monopatins i similars només poden fer-se servir amb caràcter esportiu a les zones específicament senyalitzades.

    La mobilitat en transport públic urbà
    El traçat viari del centre de Rubí es caracteritza per carrers estrets i impracticables pel pas de l'autobús urbà. Per aquest motiu, s'ha habilitat el seu pas per l'eix central del nucli. Actualment circulen 2 línies d'autobusos. D'aquesta forma tots els ciutadans tenen l'oportunitat d'apropar-se als centres d'atracció principals: jutjats, centres d'assistència sanitària, mútua, dependencies municipals, estació de ferrocarril, àrees comercials. Els autobusos han de complir també les normes de velocitat i observar la prioritat pels vianants.
    Actors que hi han intervingut
    Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
    Ajuntament de Rubí
    Administració local
    Totes
    Totes
    Recursos econòmics
    Total euros per període
    200.000 €
    Resultats
    Detalles ficha
    Descripció dels productes assolits
    Desprès d'un any d'implantació de l'illa de vianants a Rubí, el resultat ha estat un clar èxit, ja que s'ha convertit en un espai de trobada i convivència de tots el ciutadans, augmentant de forma espectacular el nombre de vianants que circulen per aquesta via. La convivència dels vianants amb el trànsit motoritzat (només vehicles autoritzats -veïns i aparcaments- i dues línies de transport públic) és també positiva, i hores d'ara no s'ha produït cap problema ressenyable.

    El procés, tanmateix, no ha estat exempt d'algunes dificultats, com els incidents d'alguns vehicles amb les pilones automàtiques, que s'han anat superant amb un reforç de la senyalització i amb un canvi de mentalitat per part dels conductors.

    La reivindicació de recuperar aquest espai per a la ciutadania i convertir-lo en illa de vianants havia estat des de feia temps una reivindicació general i també un dels punt dels programes de l'actual equip de govern. En conseqüència la implantació va comptar amb el recolzament de la majoria de rubinencs i rubinenques.
    Avaluació
    Detalles ficha
    Principals conclusions
    Punts forts de la pràctica
  • L'actuació de remodelació urbanística impulsada ha suposat la creació d'una àmplia zona de vianants al centre urbà del municipi i la reducció de la intensitat de vehicles.

  • La mesura ha anat acompanya de l'aprovació d'un reglament d'usos de les zones de vianants per a garantir la bona convivència dels vianants amb els usuaris dels vehicles a motor, tant privats com de mercaderies.

  • La regulació estricta dels horaris de càrrega i descàrrega de mercaderies, i l'acreditació i accés controlat dels vehicles privats facilita aquesta convivència i millora la seguretat dels vianants.

  • L'espai està compartit amb els usuaris de la bicicleta, els quals han de complir les normes i els senyals de circulació per a garantir els desplaçaments segurs dels vianants.

  • La policia local juga un paper important a l'hora de regular els accessos i controlar les infraccions.

  • Per al pas del transport públic col·lectiu s'ha habilitat el seu pas per l'eix central del nucli urbà, cosa que augmenta la seva velocitat comercial i millora el servei.

  • Els carrers per a vianants dels nuclis urbans contribueix a fomentar la mobilitat a peu dels ciutadans, dinamitza el teixit comercial i millora la qualitat ambiental i social d'aquests espais.
  • Punts dèbils de la pràctica
    Com succeeix en altres municipis, hi ha hagut dificultats per canviar la mentalitat d'alguns conductors.
    Aquesta experiència es va publicar al Banc de Bones Pràctiques
    de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
    Mobilitat
    35 pràctiques
    L'àmbit de la mobilitat és un vector clau del medi ambient però també del desenvolupament econòmic, la millora urbana i la salut de la població. Les pràctiques recollides al BBP mostren l'interès creixent per promoure l'ús de la bici, del transport públic i per millorar la seguretat vial.
    Proposa una bona pràctica
    Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
    Proposa una bona pràctica
    Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.