Des de l’Àrea d’Igualtat de Canet de Mar es volia portar a terme una proposta que posés de manifest el llegat de les dones al llarg de la vida, la història i el present de la vila. Més enllà del procés històric, la proposta volia reconèixer les dones com a creadores d’un llegat, que han contribuït al present de Canet i que han sigut referents per altres dones. Es volia portar una acció de reivindicació de les dones canetenques, a través de la representació de funcions que han desenvolupat tant a la vida canetenca, com sovint a la vida general del país: la triple jornada: laboral, tasques de casa i cura de la família, tot recuperant diverses figures de l’àmbit laboral del tèxtil (important per Canet) com filadores, bugaderes, tasques als tints, remalladores, encamadores, cosidores, acabats o d’altres àmbits laborals com l’ensenyament, vinculades a la pesca, a la pagesia, al comerç, a la plaça del mercat, tasques administratives, tasques diverses en el món sanitari (infermeres, llevadores, auxiliars de clínica i de geriatria...), vetlladores, mainaderes, dides, servei domèstic (minyones), etc.

Tota la població que viu i visita el municipi.

Per al primer projecte, desenvolupat amb la figura de Francesca Bonnemaison, es va complementar la presentació pública i la inauguració del Programa en general del projecte en concret, amb diverses activitats: tallers de xapes i de desitjos, xocolatada popular, conversa teatralitzada amb “Francesca Bonnemaison”, actuació musical i l’exposició “Mirem el passat amb ulls de dona”, cedida per la Diputació.

La proposta va sorgir de la Regidora d’Igualtat. A partir de la idea principal, es contacta amb el col·lectiu artístic per a establir el disseny d’intervenció.
El projecte es va anar omplint amb un llistat de canetenques, com Maria Saus, Amelia Vivé, Dolors Viñes, Aurora Díaz‐Plaja, Mercè Farnés, Maria Roca, Emília Domènech, Conxita Gibert, Leonor Yglesias, i tantes altres dones anònimes i desconegudes que han tingut un pes important a la societat de Canet, de manera especial en els àmbits laboral, social, cultural i artístic.
Escollir la figura de Francesca Bonnemaisson, per al primer projecte del programa venia donat pel vincle de la pensadora i activista amb Canet. Francesca, va passar llargues estades a Canet, estava molt vinculada a la Lliga Regionalista i a tot el moviment de la Renaixença catalana. L´any 1932 un grup de dones de Canet de Mar presidides per Francesca Bonnemaisson i Júlia Montaner de Capmany van organitzar-se per formar una agrupació de dones amb el suport de la Lliga Regionalista. Hem de tenir en compte que Canet va ser el primer municipi de Catalunya on les dones van exercir el vot, un cop aquest va ser legalitzat durant la Segona República. Francesca va ser una de les impulsores d’aquesta primera votació de les dones. En conjunt, existien uns vincles molt forts al voltant d’un moment històric molt significatiu per recollir en aquesta primera edició del projecte.
S’estudien diferents espais potencials on situar el mural i es consensua en diferents reunions quin serà el format i els continguts de la proposta.
Es requereix també la participació del Centres d’Estudis Canetencs i la Diputació de Barcelona, per recollir material històric sobre la figura de Francesca Bonnemaison. A partir d’aquí es redacta els plafons divulgatius que acompanyaran el mural.
D’altra banda, aquest projecte va tenir dues fases per a la seva implementació física. En primer moment es va portar a terme un estudi tècnic a nivell urbanístic per saber les condicions necessàries per poder intervenir sobre cadascun dels murs, ja que requeria una adequació per a la creació de la proposta. Es va encarregar un estudi tècnic i es va seguir els criteris legals propis de la contractació administrativa pública. Es va requerir la intervenció de l’Àrea de Cultura per a l’extracció i reproducció de nou d’unes majòliques que estaven als murs, ja que interferien en la creació de la proposta.
Una vegada els murs van quedar preparats, es va procedir a la creació del mural. Es van instal·lar també uns plafons per a la difusió dels continguts del projecte.
Gràcies a la creació artística, d’un compositor local, el programa compta amb una sintonia.

8.459,00

a) Adaptació tècnica del mur número 1: 4.600,00 €
b) Material per desenvolupar activitat artística el Mur número 1: 3.717,11€
c) Adaptació Tècnica del mur número 2: 4.950,00€
d) Material per desenvolupar activitat artística el Mur número 2: 3.509,00€
e) Cost de l’acte d’inauguració amb tots els elements: 4.169,95€

Equip de persones de l’Àrea d’igualtat que han format part del projecte:1
Equip Artístic: 15
Servei d’obra pública: Empreses externes 5 persones per adequació tècnica dels murs

Material per la proposta artística: plantilles, paper kraft, spray’s i pintures de colors, projector, lletres forjades de ferro, “tacs químics” per poder clavar les lletres; plafons laminats, impresos sobre composite.
Adequació del Mural: intervenció tècnica amb Morter transpirable de cal M 7,5, acabat amb “remolinador”; quan ha estat necessari s’ha aplicat Malla- tex. Pintura base per poder treballar-hi el mural a sobre.

El treball dut a terme entre l’Àrea d’Igualtat i el col·lectiu Art Blau ha sigut molt satisfactori. El procés de disseny de les actuacions així com de la pròpia obra ha estat consensuat i caracteritzat per una total llibertat creativa.
Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració d’altres entitats com la Diputació de Barcelona i el Centre d’Estudis Canetencs.

Difusió de la figura de la Francesca Bonnemaisson i embelliment d’uns murs en l’espai públic.
Un mural on es representa la imatge de Francesca Bonnemaison
Lletres de metall
Plafó divulgatiu
Enllaç QR al plafó: Qui és Francesca Bonnemaison
Enllaç QR al plafó: Banda sonora. Música i lletra: Xavier Dotras. Veu: Gessamí Boada
Acte inaugural
Vídeo de difusió

El projecte es va publicar amb una nota de premsa municipal quan es va posar en marxa.
Nota de Premsa Ajuntament
Nota de Premsa Ajuntament
El col·lectiu artístic Art Blau també ha fet la seva difusió a través de la seva web:
Col·lectiu ArtBlau
Després, a nivell de carrer es compta amb un plafó descriptiu al costat del mural, on es poden trobar els dos codis QR.
A nivell audiovisual existeix un vídeo de difusió del projecte a Youtube:
Video de difusió a Youtube
El dia de l’acte, també es va anunciar amb una nota informativa per la Diputació de Barcelona ja que va estar convidada la diputada de Polítiques d’Igualtat.
Noticia Diputació
El mural de Francesa Francesca Bonnemaison compta amb dos codi de difusió QR que enllacen amb la fitxa biogràfica explicativa i la banda sonora de l'obra:
Qui és Francesca Bonnemaison
Banda sonora del projecte

A nivell urbà, l’acció de recuperació de l’espai on s’ha portat a terme el mural, ha esdevingut un punt d’interès artístic. L’espai ha guanyat en valor artístic i cultural, i ara és un punt d’aturada d’aquelles persones que circulen i que visiten la ciutat. A més l’obra ha quedat integrada a l’entorn del disseny urbà, tenint en compte la cèntrica ubicació entre l’església parroquial i la plaça Gabriel Macià.
De forma simbòlica, la figura i vida de Francesa Bonnemaisson es porta de nou a la memòria del poble.

El desenvolupament del projecte ha estat marcat per la facilitat del treball conjunt entre l’Àrea d’Igualtat i Participació Ciutadana i el col·lectiu artístic Art Blau. En tractar-se d’un col·lectiu format per persones de Canet de Mar, el procés d’anàlisi i estudi de les propostes i de com adaptar-les a l’espai, ha estat molt fluid i fàcil. Conèixer les particularitats del municipi, la cultura, la quotidianitat, ha donat com a resultat un projecte integrat a l’espai urbà i a la consciència col·lectiva.
Ara mateix, amb la primera edició no és possible materialitzar un itinerari divulgatiu que estableixi punts de connexió entre les sobres, ja que només es compta amb el mural de Francesca Bonnemaisson. La idea és generar un recorregut que reculli el conjunt d’intervencions artístiques, per a difondre la figura de les dones que comprendran el projecte.

Fonamentalment l’objectiu i la definició del projecte, l’exercici de memòria històrica per recuperar i fer emergir la figura de Francesca Bonnemaisson, ser un referent en la lluita per les igualtats i els drets de les dones, personalitat reconeguda del món de l’educació i la lluita feminista catalana. El mural s’ha dut a terme en un espai molt a prop de l'habitatge on Francesca Bonnemaisson passava les seves estades a Canet de Mar, al mur de sota les escales de l'església, a tocar de la Plaça Gabriel Macià.
El llenguatge també és interessant, ja que l’art de carrer, el grafitti, és una tècnica apreciada que arriba des d’un nivell gràfic, a donar magnificència a la proposta. La ubicació és sens dubte, junt amb la composició i el disseny presentat, elements que fan atractiva la proposta.

L’espai públic requereix planificació i la consideració de factors que són competència d’urbanisme. Per a aquest primer projecte va ser necessari comptar amb la recuperació i la preparació del mur així com l’eliminació d’alguns elements com les majòliques i recol·locació de mobiliari urbà.
Va quedar patent que per a intervencions murals i artístiques en general, s’ha de comptar amb la pròpia configuració de l’espai i d’elements com la dimensió dels carrers, places, esglaons, senyals de tràfic, mobiliari urbà...que determinaran el procés d’implementació del projecte.

Millorar la planificació tècnica a nivell urbanístic i espai urbà, dins de les actuacions del departament d’urbanisme.

A nivell conceptual, aquesta proposta es transfereix amb la idea de reivindicar el paper de les dones de Canet i està acotada en aquesta mirada de gènere. Sense dubte, es desenvolupa per compensar la mancança de visibilitat i reconeixement que el col·lectiu de dones ha tingut i té sobre l’espai públic de la ciutat, en comparació amb la figura dels homes. És un projecte que vol fer justícia històrica en aquest sentit, i per tant, no es pot replicar en termes de gènere. Es podria replicar adaptant-los a les circumstàncies particulars de cada municipi.
A nivell tècnic, és un projecte multidisciplinari que comprèn i vol incloure diferents llenguatges artístics. Per tant, les propostes comprenen un gran ventall de llenguatges plàstics per ser replicades a altres espais i zones d’aquelles ciutats on es vulgui desenvolupar.