El Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat és un organisme actiu a la comarca des de 1983. La seva tasca es centra en el control de les poblacions de mosquits al territori, tant en àmbit rural com urbà, utilitzant tecnologies integrades i mètodes respectuosos amb el medi ambient i la població. La seva activitat s’ha centrat històricament en el control de les espècies Culex pipiens i Aedes caspius, pròpies del nostre territori i que des del principi han estat l’objectiu del gruix de les actuacions del Servei.
No obstant, a mitjans de la dècada dels 2000 va aparèixer una nova amenaça i desafiament per al país: el mosquit Aedes albopictus, conegut pel nom comú de mosquit tigre. Aquesta espècie és de caràcter invasor, ja que la seva procedència és el sud-est asiàtic, des d’on s’ha estès a moltes altres àrees del planeta. Aquesta espècie és diürna i molt agressiva a l’hora de picar, i presenta dos nous reptes: per una banda, el seu control és encara més vital ja que pot ser vector de malalties exòtiques com per exemple els virus del dengue, Zika i chikungunya; i per l’altra banda, té preferència per criar en petits recipients amb aigua, més susceptibles de passar desapercebuts i molt freqüents en els habitatges, necessitant només petites quantitats d’aigua neta estancada.
Les accions de tractament del servei en medi urbà consisteixen en l’aplicació de productes biològics sobre uns 120.000 punts de l’espai públic susceptibles de servir com a llocs de cria de mosquits, principalment embornals. Mentre que les ordenances i la Llei de Sanitat permeten que es pugui intervenir en finques de l‘àmbit privat en cas de que s’hi presentin situacions d’insalubritat que puguin facilitar l’aparició de plagues, aquesta és una facultat d’aplicació molt excepcional, Ara bé, la capacitat del mosquit tigre de criar en llocs discrets, en finques particulars, resta eficàcia a l’acció del servei en l’àmbit públic.
Per tant, per fer front a aquesta nova amenaça cal una acció conjunta de l’Administració i la ciutadania, a la qual cal incentivar i informar perquè pugui autogestionar-se els punts de cria en les seves finques. Per això, des del Servei s’ha optat en els darrers anys per establir una estratègia proactiva que impliqui a la ciutadania, mitjançant xerrades municipals, visites porta a porta, materials informatius i campanyes de divulgació per a la població general i col·lectius específics. Aquesta estratègia inclou un servei d’avisos i atenció a domicili, mitjançant el qual aquells ciutadans que pateixin problemes causats per mosquits poden comunicar-ho al seu Ajuntament, el qual al seu torn trametrà l’expedient obert al Servei, que en els següents dies visitarà el lloc, analitzarà la situació i emetrà la diagnosi pertinent. Si la queixa era derivada d’un problema en terreny públic es realitzaran les aplicacions corresponents, i si l’origen s’identifica en àmbit privat, es facilitaran recursos informatius per controlar-lo.

Població: Població en general

Territori: Municipis del Baix Llobregat associats amb el Servei de Control - Abrera, Begues, Castelldefels, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles, Vallirana i Viladecans.

El Servei de Control de Mosquits ha col·laborat al llarg dels anys amb centres de salut i de recerca, tant del territori català com d’altres països, així com amb la Diputació de Barcelona i serveis de control de mosquits d’altres parts del territori, com ara el Delta de l’Ebre o la Badia de Roses. El programa concret d’atenció a queixes es complementa amb el programa de tractament urbà d’embornals, ja que una part important de les denúncies presentades pel públic es diagnostiquen finalment com a originats en els embornals.

Quan un ciutadà creu que té un problema originat per la presència de mosquits ja sigui en terreny privat o públic, pot presentar al seu Ajuntament una queixa, sol·licitud d’ajuda o inspecció. Aquestes demandes són recollides per un referent municipal de cadascun dels 25 ajuntaments que reben les prestacions del Servei. Com que es pretén donar una atenció personalitzada, aquestes demandes no poden ser anònimes i es requereix una identificació amb dades de contacte del sol·licitant.

Un cop recollida la sol·licitud, els representants municipals poden decidir tractar-la pel seu compte, o bé fer arribar aquestes dades mitjançant una extranet (anomenada WIDMOS) al Servei. En aquest cas, el Servei assigna el cas a un tècnic, que es posa en contacte amb la persona demandant abans de les 72 hores per realitzar-hi una entrevista telefònica, que té com a objectiu definir la naturalesa del problema i descartar possibles situacions que no tinguin a veure amb la presència de mosquits. En alguns casos, si la sol·licitud era senzillament per demanar una informació, la intervenció del Servei acaba aquí, però habitualment després de la trucada es concreta una visita, en general al llarg de la mateixa setmana.

Durant aquestes visites es du a terme una tasca de recopilació d’informació, recol·lecció de mostres biològiques larvàries (per filtració) o d’adults (amb capturadors, aspiradors o paranys específics), inspecció visual de la propietat afectada i els seus voltants, comprovació de l’historial d’altres sol·licituds o tractaments a la zona perifèrica, i finalment, si s’escau i s’han trobat larves, tractament immediat de l’aigua amb biocides bacterians. Es comunica tota la informació a l’acte a la persona denunciant i normalment, es visiten també les finques veïnes. Segons les característiques i resultats de cada acció, es poden programar visites posteriors de seguiment o programar campanyes de difusió bústia a bústia per altres finques de la zona afectada.

Un cop una sol·licitud ha estat resolta, es genera un informe, signat pel tècnic que se n’ha fet càrrec i pel responsable d’àrea del Servei. Aquests informes en format PDF es conserven a la mateixa extranet que gestiona les sol·licituds, i les seves dades poden són exportades a programari GIS. Aquesta recopilació de dades al llarg dels anys pot sobreposar-se damunt un mapa mitjançant Google Earth, i d’aquesta manera s’obté un important volum d’informació geolocalitzada que és útil per orientar i enfocar geogràficament les accions i campanyes del Servei.

943.654,07€

El Servei de Control de Mosquits ha tingut un pressupost executat el 2021 de 943.654,07€. Aquesta xifra però, inclou la totalitat del Servei, on el programa d’atenció a queixes n’és només una part. Vora del 72% del pressupost és format per subvencions externes, i el restant són recursos propis, bàsicament quotes d’aportació municipals fixades mitjançant Conveni específic.

A banda dels treballadors del servei, cadascun dels municipis participants compta amb un representant en el Departament de Salut, Medi Ambient o Serveis a les Persones (depenent de la respectiva organització interna), que té la tasca de recollir i notificar les demandes del municipi. A nivell del Servei, existeix un cos de personal tècnic constituït per un grup temporal de 4 a 6 inspectors, que s’afegeixen a les 7 persones del mateix nivell permanents en plantilla; més el suport d’una persona administrativa, i dos biòlegs, directors conjunts del Servei. En cas necessari un grup de treball de 6 a 9 aplicadors de biocides realitza els tractaments.

Es compta amb tota la infraestructura del Servei, incloent la seu central en la Masia de Can Comas (El Prat de Llobregat) que incorpora espai administratiu i de representació, vestidors i dutxes, garatge, taller, laboratori i insectari. El parc mòbil del Servei és format per 16 vehicles de tots tipus, incloent-hi pick-ups amb equips de fumigació però també vehicles urbans i de transport de grups de persones, i fins i tot un ATV 4x4.

La clau del correcte funcionament de la pràctica és la participació ciutadana, ja que és la ciutadania l’encarregada de fer arribar avisos i sol·licituds sobre presència de mosquits al Servei. Són els Ajuntaments, com a entitats competents en control de plagues, els qui reben les diagnosis redactades pel Servei, i els qui en fan l’ús corresponent, normalment informant les persones denunciants. Conjuntament amb els Ajuntaments, el Servei realitza també un seguiment dels casos en què és necessari. Es treballa per establir amb el públic una relació de confiança que afavoreixi la informació i la seva conscienciació, la qual derivi al seu torn en una actitud activa al respecte del problema.

Els productes de l’experiència són per una banda, l’establiment del propi sistema de notificacions i inspecció de possibles llocs de cria de mosquits; i d’altra banda, el conjunt de dades d’instàncies recollides al llarg de la durada del servei i la seva recopilació i mapeig per convertir-ho en una altra eina en la lluita pel control de les poblacions de mosquits al Baix Llobregat.
A nivell de protocols, amb aquest sistema el Baix Llobregat disposa actualment d’uns canals de comunicació i d’actuació sobre mosquits integrats amb els fluxes municipals, moderns, eficaços i valorats molt positivament per tots els usuaris i molt especialment pel públic degut a la seva capacitat per resoldre una queixa presentada en un Ajuntament i acordant abans de 72 hores una visita gratuïta per part d'un tècnic altament especialitzat.

- Twitter del servei

El Servei ha rebut el premi a la recerca “Llorenç Presas i Puig” en l’edició del 2003, atorgat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Des d’inicis dels 2000, aquest servei ha atès 5.521 sol·licituds d’inspecció davant sospita de presència de mosquits i mosquits tigre, amb una mitjana de 251 sol·licituds anuals, que van augmentar considerablement en nombre a partir dels anys 2006 i 2007 amb l’arribada a Catalunya del mosquit tigre.

Al llarg de la durada del seu funcionament, aquesta actuació està complint amb una doble tasca, per una banda servint com a eina de prevenció de la salut i atenció a la ciutadania, i per una altra complint amb la recopilació de dades ecològiques i entomològiques que permeten modificar l’estratègia i dissenyar accions proactives per la prevenció de l’aparició de mosquits tant en l’àmbit privat com en el públic.
S’han establert i dissenyat campanyes de comunicació i protocols d’intervenció i d’interlocució amb el públic, basats en l’experiència adquirida.
Paral.lelament, s’han anat millorant les eines tecnològiques; des dels primers anys en què es transmetien les denúncies via FAX, al sistema d’extranet utilitzat actualment, fins la millora que representarà a partir de 2023, la integració del mòdul de gestió de queixes al SIG global del Servei, que ja permet actualment als Ajuntaments el seguiment i la traçabilitat de les prospeccions i els tractaments realitzats en temps quasi-real, tant en medi urbà com rural.

- Atenció individualitzada i ràpida de les demandes de la població.

- Intervenció eficient i no invasiva de l’administració sobre àmbits privats (finques).

- Gran volum de dades recollides que al seu torn milloren l’eficiència del servei.

- Conscienciació i informació de la ciutadania.

- Es depèn de notificacions de particulars que no segueixen uns criteris uniformes a l’hora de sospitar sobre la presència de llocs de cria de mosquits.
- En el mateix sentit, existeix una vulnerabilitat quan una part del públic declara incidències més subjectives no cobertes pel Servei, per exemple relacionades amb insectes no picadors. Mentre que cal limitar les visites improcedents degut a l’alta ocupació que genera cada expedient, el filtratge d’aquests casos no és senzill.
- Gairebé la meitat de les sol·licituds realitzades són resoltes sense haver trobat presència de mosquits, cosa que indica o bé que les queixes eren causades per altres organismes, o de tipus pretèrit, o simplement que la capacitat tècnica no ha pogut arribar a la diagnosi del problema.
- No existeix una uniformitat en l’ús del sistema entre els municipis, essent molt utilitzat en la majoria dels casos però pràcticament inactiu en alguns altres.

- Integració del sistema de les queixes en el sistema SIG DELTA, que permetrà un tractament més global dels expedients integrant-lo amb les prospeccions i els tractaments amb biocides, a més d’una gestió més completa per als tècnics municipals

- integració de fotografies de forma estàndard en el cos dels informes, i enviament automàtic de SMS a la persona originadora de l’expedient i de correus electrònics al tècnic del municipi respectiu.

La necessitat i efectivitat de l’existència d’aquest servei ve lligat a les condicions geogràfiques i ecològiques de cada territori, i el sistema d’acció és traslladable a l’estructura de qualsevol administració municipal o comarcal. De fet, existeixen iniciatives semblants a nivell d’alguns ajuntaments com el de Barcelona i d’altres Serveis de Control de Mosquits com ara el del delta de l’Ebre o dels Aiguamolls de l’Empordà.