Procés participatiu per al codisseny d’un edifici d’habitatges de protecció oficial per a joves
Al llarg de l’any 2020 Caldes de Montbui ha dut a terme un procés participatiu amb la finalitat de reflexionar, debatre i definir els aspectes clau del primer edifici de cohabitatge per a joves en règim de lloguer de protecció oficial: els valors, els usos comunitaris interiors i exteriors, la funcionalitat dels espais, la gestió, els requisits per accedir-hi, etc.
La innovació d’aquest procés participatiu radica en la participació de les joves per codissenyar un edifici que promou una experiència pilot de l’estratègia ATRI, que vol ser pionera en termes de construcció sostenible, redistribució d’oportunitats, coproducció participativa i difusió de codi obert. El punt de partida per debatre els diferents eixos (valors del projecte, usos, espais i gestió) és un disseny bàsic però enfocat a la sostenibilitat i a l’eficiència energètica.
Com a resultat de les diferents sessions de participació entre les joves, els veïns i veïnes i les entitats col·laboradores (expertes en arquitectura participativa, innovació constructiva i sostenibilitat i eficiència energètica) s’ha codissenyat un edifici format per 8 habitatges, dels quals, 1 està destinat a allotjar joves amb discapacitat, una altra per a joves amb fills a càrrec i 6 per a joves en funció dels seus ingressos. La construcció combina al 50% la reutilització de contenidors marítims amb l’ús de fusta tractada tant per la cobertura dels contenidors com per la construcció de forjats de fusta entre els contenidors.
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
El desembre del 2019, l’Ajuntament de Caldes de Montbui va decidir promoure un edifici d’habitatge dotacional per a joves que té l’ambició d’esdevenir una obra pública emblemàtica per la seva capacitat d’innovació en termes socials i ambientals. El consistori vol destinar a tal efecte una parcel·la de titularitat municipal, amb una superfície de 300m² i amb la qualificació urbanística d’equipament. Es tracta d’un solar amb tres fronts de carrer, situat al tester occidental d’una illa de cases entre mitgeres, al barri del Camp de l’Arpa. Al nord, la parcel·la dóna al carrer de Granollers, on es preveu que hi hagi l’accés principal. A ponent, la façana més llarga de l’edifici s’abocarà a una zona verda dedicada al titellaire montbuienc Romà Martí. A migdia, l’immoble es relacionarà amb el carrer de Manolo Hugué a través d’un espai polivalent i un jardí comunitari, ambdós oberts al barri.
L’edifici proposat forma part de l’estratègia ATRI (Allotjaments Temporals de Repoblament Inclusiu), impulsada per un grup transdisciplinari d’urbanistes, juristes, arquitectes i economistes, que també s’està aplicant a ciutats com Barcelona o Nova York. Consisteix a dotar d’habitatge assequible els barris cèntrics, caminables i equipats on els preus del mercat immobiliari exclouen parts importants de la població, per exemple, els joves. L’estratègia aposta per la innovació constructiva a través de sistemes de prefabricació modular més ràpids, econòmics i sostenibles que les promocions convencionals de formigó, un material altament contaminant.
Objectius de la pràctica
General:
- Definir de manera col·lectiva un edifici d’habitatges per a joves en règim d’HPO.
Específic:
- Reflexionar i debatre sobre aspectes claus de l’edifici, com els valors, els usos comunitaris interiors i exteriors, la funcionalitat dels espais, la gestió, els requisits per accedir-hi... amb els potencials usuaris.
- Optimitzar la usabilitat de l’espai i garantir que respon a necessitats reals.
Diagnosi prèvia a la pràctica
Ens que ha realitzat la diagnosi
Tipus de diagnosi
Participació d'actors
Tipus d'ens
Fundació Ferrer i Guardia
Mixta
Participativa
Entitats i associacions
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Població: Joves de 18 a 30 anys.
Territori: Caldes de Montbui.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Per una banda, la pràctica està vinculada al Pla Estratègic Horitzó 2025 i, per l’altra, al Pla Local de Joventut 2017/2021, des d’on ja es va fer una diagnosi referent a l’habitatge jove, l’emancipació residencial o el parc d’habitatges del municipi. La informació provenia d’estadístiques públiques, l’enquesta a l’alumnat, els grups de discussió amb la població jove i els equips tècnics, l’anàlisi de les polítiques de joventut del municipi i l’anàlisi documental.
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
Fase 0: Disseny del procés (Abril – Maig 2020)
Abril 2020: Reunions de participació interna per establir consens polític i tècnic de presentació del projecte, tipus de procés participatiu, etc.
Maig 2020: Reunions amb joves d’associacions calderines (Assemblea de Joves
i Assoc. Aimava) per posar en comú el tipus de procés i compartir el projecte. Aquestes sessions han estat molt valuoses per escoltar les opinions i reflexions sobre com veien els procés, les eines, els tempos, i el mateix projecte.
Fase 1: Informació (Maig – Juny 2020)
Fase 2: Propostes i valoració (Juny – Novembre 2020)
Propostes (Juny – Juliol 2020)
Presentació del procés participatiu, els actors i l’espai on es s’allotjarà el projecte.
Presentació del projecte.
Definició dels valors del projecte.
Introducció al debat sobre els usos, espais i gestió.
Definició dels usos i espais de la zona comunitària de l’edifici.
Debat sobre com es gestionaran els espais comuns.
Definició dels límits, l’espai exterior de l’edifici i la manera com es relaciona amb elbarri.
Introducció al debat sobre la gestió de l’adjudicació dels habitatges.
Presentació i validació de les propostes i idees sorgides en la sessió anterior.
Reflexió sobre l’eficiència energètica dels habitatges i l’envolvent de l’edifici.
Presentació dels diferents tipus de lloguer que podria aplicar la oficina d’habitatge perels joves que volguessin accedir-hi.
Debat sobre la gestió de l’adjudicació dels habitatges.
Valoració tècnica de les propostes recollides en les sessions de debat (Juliol – Novembre 2020)
Es tracta d’una fase interna del procés participatiu en la qual l’equip d’arquitectes del projecte i representants tècnics i polítics de l’Ajuntament valoren les propostes, és a dir quina aplicació poden tenir en el projecte, pressupost, etc.
Fase 3: Retorn (Novembre 2020) Explicació de quina ha estat la valoració de les propostes recollides, quines s’han incorporat al projecte i de quina manera i quines no s’han pogut incorporar i perquè.
El mes de novembre de 2022 s’inicien les obres i el mes de febrer de 2023, el nou edifici està finalitzat. Es preveu que la inauguració de l’edifici i l’assignació dels habitatges de protecció oficial es faci al mes d’abril de 2023 a través de la inscripció dels joves al RSHPO, la publicació de la convocatòria de l’adjudicació dels habitatges, la publicació del llistat de sol·licitants i, finalment, el sorteig entre les persones admeses i segons la tipologia d’habitatge.
Actors que hi han intervingut
Nom
Tipus
Fase en la qual intervé
Tipus d'intervenció
Ajuntament de Caldes de Montbui
Administració local
Totes
Totes
Assemblea de Joves
Entitats i associacions
Més d'una fase
Participant
Descripció de l'actuació en la práctica::
Disseny procés
Informació
Proposta i debat
Retorn
Avaluació procés
Associació Aimava
Entitats i associacions
Més d'una fase
Participant
Descripció de l'actuació en la práctica::
Disseny procés
Informació
Proposta i debat
Retorn
Avaluació procés
Ciutadania
Ciutadans
Més d'una fase
Participant
Descripció de l'actuació en la práctica::
Joves del municipis i veïnes i veïns del barri.
Proposta i debat
Retorn
Avaluació procés
Straddle3
Empresa
Més d'una fase
Participant
Descripció de l'actuació en la práctica::
Redactors del projecte.
Disseny procés
Informació
Proposta i debat
Valoració tècnica
Retorn
Recursos econòmics
Total euros per període
2.766,95 €
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Les principals despeses han estat relacionades amb la difusió i comunicació i la plataforma web.
Cal destacar que l’import no inclou els costos dels tècnics municipals implicats en les diferents tasques realitzades ni tampoc les hores treballades pels Serveis de Comunicació, Oficina d’Habitatge, Joventut i Participació Ciutadana.
Llista de recursos econòmics:
Nom de l'ens
Modalitat de l'aportació
Període de finançament
Quantitat
Observacions
Des de
Fins a
Ajuntament de Caldes de Montbui
Fons propis
01/04/2020
01/11/2020
2.766,95 €
Recursos humans
Tècnica de participació Ciutadana i equip arquitectes Straddle com a dinamitzadors de les sessions.
A la 3a sessió també es va comptar amb la presència de Gerardo Wadel, membre de Societat Orgànica, especialista en l’anàlisi del cicle de vida dels edificis, en materials i en tecnologia de la construcció, que va col·laborar en la reflexió i definició d’alguns elements de façana amb la explicació dels sistemes plantejats i les diferents variacions.
Altres recursos
Per dur a terme el procés participatiu es van fer servir diferents eines virtuals de participació (Zoom, Padlet…).
Les sessions presencials van tenir lloc a Les Cases dels Mestres, un equipament públic amb sales d'ús polivalent per a les reunions de les entitats.
Normes i mecanismes de participació implementats
• Coordinació regidoria de Participació Ciutadana i Joventut
• Trucades i trobades presencials amb les joves per explicar el projecte i l’interès en la seva participació tant en la definició del procés (joves associades) com en el mateix procés.
• Contacte a través de WhatsApp, correu electrònic i xarxes de joventut.
• Sessions de proposta i debat sobre els diferents aspectes de co-disseny (grups de treball i plenaris)
• Interlocució de les joves amb la regidoria d’Habitatge per resoldre dubtes.
• Sessió de retorn.
Resultats
Descripció dels productes assolits
Procés participatiu per al codisseny d’un edifici d’habitatges de protecció oficial per a joves
- Participants:
• Col·lectiu Joves (aproximadament unes 25 joves)
• Col·lectiu veïnes i veïns (aproximadament unes 20 veïnes i veïns)
• Equip redactor projecte (De 6 a 10 persones)
• Equip polític i tècnic ajuntament (De 6 a 8 persones)
- Núm. de sessions: 6 sessions
Construcció de l’edifici d’habitatges per a joves de Caldes: El projecte inclou la construcció de 8 habitatges de 40m2 en un terreny de 296m2 i amb una distribució per nivells: 2 habitatges en planta baixa, tres en un primer nivell i tres més en un segon nivell. Cada habitatge compta amb 40 metres quadrats repartits entre una sala oberta amb cuina i menjador, una habitació doble, un vestidor i un bany. L’edifici, que disposa d’un espai comunitari polivalent obert a un jardí exterior i a l’espai públic, és accessible per a les persones amb tot tipus de mobilitat. Pel que fa als habitatges n’hi ha un d’especialment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. A més, la nova construcció combina al 50% la reutilització de contenidors marítims amb l´ús de fusta tractada tant per a la cobertura dels contenidors com per a la construcció de forjats de fusta entre els contenidors. Dels 8 habitatges, el procés participatiu va tenir com a resultat que se’n destinés 1 a joves amb discapacitat, 1 a joves amb 1 fill al seu càrrec i 6 a joves en funció dels seus ingressos.
Difusió de la pràctica
• Plataforma web de suport: el projecte compta amb una eina de suport la plataforma plataforma que conté la informació més complerta sobre l’habitatge, documents, recursos, vídeos, galeria de fotos, les convocatòries, les actes, i el dia a dia d’aquest projecte.
• Web municipal • Xarxes de Joventut: Instagram: @eltoc / Facebook: ElTocespaijove / Twitter:@espaijoveElToc
• Xarxes de l’Ajuntament: hashtags creats: #oficinahabitatge / #habitatgecooperatiu / #habitatge social
• Difusió vídeo de presentació del projecte d’habitatge públic per a joves:
Reconeixements i presentacions
El projecte d’Habitatge Jove es va presentar al projecte internacional de “Cities for global health”. El certamen valora les iniciatives per repensar les ciutats després de la pandèmia, valorant factors com arquitectura, habitatge, urbanisme, espai lliure, convivència, medi ambient, sostenibilitat, participació, joventut i política.
Impacte
El procés participatiu que ha definit gran part del projecte no ha estat destinat exclusivament als seus futurs habitants —que en el moment del procés participatiu encara es desconeixen i que, per definició, seran usuaris rotatius—, sinó que ha involucrat una comunitat més àmplia.
D’una banda, aquesta obertura participativa del procés ha evitat el clientelisme individualista i ha garantit que les decisions preses s’adeqüin a l’interès general, molt especialment pel que fa a les zones comunitàries, com el jardí o l’espai polivalent. De l’altra, facilita l’arrelament de l’edifici en el seu context immediat i l’establiment de complicitats amb el teixit social de Caldes. Per últim, gràcies a la variada participació, s’ha enriquit el coneixement acumulat a base d’encerts i errors i més fàcil serà replicar-lo, amb una filosofia de codi obert, a d’altres iniciatives similars.
Avaluació
Tipus
Interna
Ens
Regidoria de Participació Ciutadana
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
El nou edifici d’habitatge dotacional de Caldes de Montbui no només garanteix el dret a l’habitatge de jovent montbuienc amb dificultats d’emancipació, sinó que també l’apodera en la presa de decisions i en l’obtenció de nous coneixements. Per això, l’ha involucrat en un procés participatiu obert i democràtic que ha comptat amb una primera fase de co-disseny arquitectònic, una segona fase d’autoconstrucció assistida i una tercera fase d’autogestió en l’adjudicació i el manteniment dels espais.
Amb el co-disseny s’ha pretès superar el determinisme imposat de dalt a baix per determinades aproximacions tecnocràtiques on els experts desestimen el coneixement dels usuaris finals perquè pressuposen conèixer millor que ells quines són les solucions que casen millor amb les seves necessitats.
Punts forts de la pràctica
El principal punt fort de l’experiència és que Caldes se situa com a municipi pioner en el disseny de cohabitatge per a joves. Si bé el cohabitatge ha guanyat terreny els darrers anys, el que fa especial aquesta iniciativa és que ha comptat amb la participació de la ciutadania a l’hora de definir les característiques de la construcció, independentment de si en seran els ocupants o no.
Pel que fa al procés participatiu, s’ha comptat amb la col·laboració de Straddle3 —un estudi amb llarga experiència en arquitectura participativa i finalistes dels Premis FAD d’Arquitectura— i Eulia Arkitektura —arquitectes especialitzats en innovació constructiva i estructural—, assessorats per Societat Orgànica —una cooperativa pionera en sostenibilitat i eficiència energètica—.
Pel que fa a la construcció dels nous habitatges, aquests redueixen la petjada de carboni ja que limiten la demanda energètica per la seva orientació i aïllament.
Punts dèbils de la pràctica
Un dels punts febles de la pràctica és que el procés participatiu va tenir lloc en plena pandèmia i es va haver d’adaptar les sessions participatives presencials al format virtual.
Per altra banda, van sorgir alguns conflictes amb els veïns i les veïnes del barri que acull l’habitatge. Se’ls va convidar a participar i van assistir a totes les sessions, de manera que també van poder dir la seva.
Propostes de millora de la pràctica
La principal proposta de millora és la consideració dels possibles conflictes veïnals.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
La pràctica és fàcilment replicable en municipis que plantegin la construcció d’HPO o destinar sòl a habitatges per a joves.
Participació ciutadana 85 pràctiques
Any rere any els municipis catalans
implementen múltiples estratègies per a
garantir i promoure la participació ciutadana.
Les pràctiques recollides s'ocupen de
temes fonamentals com els pressupostos
participatius, els processos participatius
de millora urbana i l'impuls de diferents
mecanismes de deliberació. També hi
ha actuacions centrades en enfortir la
cultura democràtica, les xarxes socials i la
coresponsabilitat ciutadana amb la millora de
les relacions entre ciutadans i autoritats.