Tipus
Mixta
Ens
Ajuntament, AASTP i centres formatius
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
En termes generals es considera que el projecte assoleix els objectius que es planteja. Des d'una perspectiva de sensibilització transformadora, es conclou que les persones que han viscut una experiència tenen la possibilitat de convertir-se en agents de sensibilització en el seu entorn més proper. Aquest projecte també serveix per analitzar la percepció, les actituds i les experiències del jovent espanyol a l'hora d'interactuar amb altres realitats, a conèixer situacions de vulneracions de drets, i a lluitar contra el discurs d'odi, que en moltes ocasions ve motivat pel desconeixement. Tota aquesta experiència permet l'adquisició d'actitud crítica davant les vulneracions de Drets Humans i els discursos d'odi. Permet oferir a més un aprenentatge vivencial, l'apropament de l'alumnat i professorat a realitats diferenciades. A més a més, es treballa sobre els conceptes de pobresa, del perquè de la cooperació internacional i del deute moral com a ciutadania del Nord respecte a les situacions de vulneració i desigualtats.
En termes generals les qüestions d'organització logística, les formacions preliminars, la convivència, les visites que es fan als diversos equipaments als campaments, assemblees, assoleixen els objectius que es proposen. Generalment, les formacions, el viatge i el retorn es porten a terme sense incidències importants tot i que hi ha elements a millorar específics que s'han anat identificant a cada edició. Alguns d'aquests elements es poden identificar a les avaluacions adjuntes i molts d'ells s'han acabat incorporant en noves edicions.
Punts forts de la pràctica
Es destaquen diversos aspectes innovadors i punts forts del projecte. El primer element és la consolidació de la iniciativa amb una llarga trajectòria que avala l'impacte sostingut. Això ha permès desenvolupar vincles per un treball a llarg termini amb els diferents centres formatius, com establir una línia de col·laboració amb els campaments de refugiats. Des de la seva primera edició, a més, ha permès el desenvolupament d'avaluacions anuals i la inclusió d'aprenentatges i millores en cada nova edició. Aquest conjunt d'aspectes es vincula també a la rellevància d'un treball en xarxa sostingut amb els agents de la ciutat, incloent-hi els centres formatius, l'AASTP i altres entitats en les formacions.
En segon lloc, aquesta mateixa evolució al llarg dels anys ha permès la inclusió d'un aspecte innovador en l'edició 2022-2023: desenvolupar una rèplica de la pràctica amb personal de diversos departaments de l'Ajuntament. Aquesta rèplica s'ha orientat a promoure la coherència de polítiques en termes de vulneracions de DDHH a escala global en la feina del dia a dia que realitzen altres departaments. Ha consistit a donar continuïtat a la mateixa metodologia incloent el viatge a terreny i un procés de retorn a la ciutat com articles i exposicions. La incorporació d'aquesta innovació ha estat una aposta per part del govern local en comptar la participació efectiva del personal laboral i funcionariat dels departaments com a hores laborals de les seves jornades.
En tercer lloc, es destaquen alguns punts forts sobre com s'executa la iniciativa. Es considera que es porta a cap una formació innovadora perquè, aquesta, es continua donant 1h cada dia als campaments. Es tracta d'un aspecte rellevant perquè permet aclarir inquietuds entre teoria i realitat. També cal mencionar els criteris i procés de selecció definits de manera pertinent. Ajuden a entendre que el viatge no consisteix en un premi acadèmic i permeten comptar amb un grup divers que viatgi. Finalment, l'aportació de 300€ per part dels i les participants acaba de garantir-ne una implicació.
En quart lloc, es destaca com a punts forts el treball amb enfocaments i metodologies que estan consolidats i hi ha consens sobre la seva utilitat per promoure estratègies transformadores. En primer lloc, la iniciativa es fonamenta en l'Aprenentatge i Servei (APS): una metodologia docent i de recerca que integra el servei a la comunitat i l'aprenentatge acadèmic en un sol projecte, permetent la formació entre l'alumnat a la vegada que orientar-se a les necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de transformar-lo. És, per tant, una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat intensificant els efectes de les dues activitats. A més, des de l'any 2020, s'inicia un treball promovent el desenvolupament sostenible sota l'Enfocament de Gènere i basat en els Drets Humans (EGiBDH), pel treball en la defensa i garantia dels DH i dels Drets Humans de les Dones (DHD). El projecte s'orienta a aquest enfocament cercant la defensa del dret del poble sahrauí a una vida digna, tot donant a conèixer a la ciutadania local de Lleida l'existència d'aquest conflicte mitjançant l'actuació activa dels/les joves com a puntals de creació de consciència crítica, capaços de trencar els discursos d'odi que es generen al seu voltant.
Punts dèbils de la pràctica
En primer lloc, es menciona com a punt dèbil les dificultats del projecte en poder monitoritzar i avaluar fins a quin punt es manté a llarg termini l'esperit crític a la tornada. Com ja s'ha mencionat, per les característiques de l'alumnat participant sovint aquest marxa després a altres zones. Més enllà de les dificultats de monitoratge, es considera un punt feble en tant que implica una pèrdua d'impacte a la ciutat. El fet que aquests participants marxin implica una pèrdua d'agents sensibilitzadors i implicació en el teixit comunitari que és un dels objectius principals de la iniciativa.
Les "pràctiques" al camp de persones refugiades esdevenen un dels punts dèbils del projecte en la seva execució. Es va difícil trencar algunes preconcepcions i tòpics dels quals parteixen l'alumnat. Entre aquests prejudicis, es fa difícil trencar amb perspectives d'assistencialisme (ajudar a entendre que no van a ajudar, sinó a veure altres maneres de treballar i entendre el conflicte). També es fa difícil que no es parteixi de nocions de superioritat nord-sud (en lloc d'aprendre d'unes pràctiques, sovint no s'aconsegueix que no emergeixin nocions de superiorat). Es proposen algunes alternatives des de l'equip del projecte: informar, no deixar mai al/la practicant sol/a, canviar el nom en lloc de "pràctiques" observació a terreny, no donar-li el pes total del projecte, no comptabilitzar les hores de pràctiques amb els instituts.
Propostes de millora de la pràctica
Com ja s'ha mencionat, fruit de les avaluacions anuals de cada edició s'identifiquen alguns elements a millorar específics. Algunes d'aquestes qüestions es poden identificar a les avaluacions adjuntes que en termes generals es refereixen a qüestions específiques sobre la logística i l'organització dels grups i les visites. Es destaca a més:
Amb els anys s'ha valorat la pertinença d'ampliar el grup de persones que viatgen, fins a arribar a un nombre d'entre 10 i 20 participants. A més, fruit dels anys s'ha identificat que l'estada ideal és de 12 dies, ja que permet establir i desenvolupar els vincles amb les famílies. En el cas de la rèplica amb personal municipal, on es va fer un viatge de 5 dies, s'ha observat que hauria de reproduir-se en 12 dies. El vincle és un dels mecanismes clau del projecte.
Pel que fa a la informació del programa als respectius instituts s'hi ha anat aplicant millores. Els i les alumnes volien més coneixement del projecte amb anterioritat, abans de l'any que els toca participar. Això es pot fer mitjançant diverses estratègies com iniciar les formacions a finals de curs o implicar a joves de cicles anteriors en aquesta difusió.
Pel que fa als espais de pràctiques, aquesta nova edició l'AASTP fa un treball previ a terreny amb els espais de pràctiques. Es vol mantenir aquesta feina, ja que facilita el treball posterior. Es confirmen els espais de pràctiques i les tasques concretes per a fer de les pràctiques quelcom més profitoses i realista per als i les joves. Es dona protagonisme a les pràctiques com a mode d'involucrar-se amb més profunditat en la societat sahrauí. Cal revisar els cicles correctament perquè siguin acords a les pràctiques a terreny i ajudar a entendre que no són "pràctiques" com a tal, sinó que es va a reconèixer altres maneres de treballar i a fer observació sobre el terreny.
Finalment, es destaca un dels aprenentatges i propostes de millora més rellevants, la importància d'implementar i guiar un bon acompanyament després del viatge i després del projecte. En primer lloc, aquest acompanyament es fa necessari en tant que la visita a terreny té implicacions emocionals sobre els i les participants. En segon lloc, cal mantenir i trobar noves estratègies per l'acompanyament posterior al projecte en portar a terme les activitats de sensibilització amb els i les joves participants. Cal treballar mensualment per tal de preparar quedades/activitats/propostes on els i les joves hi puguin participar durant un any de compromís.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
La pràctica en el format educatiu és totalment replicable donat que atén a problemàtiques transversals a escala local. La principal limitació en la replicabilitat, tant si es vol basar en l'experiència sahrauí com en altres contextos del sud global, és que s'hauria de comptar amb el suport d'una organització amb presència o contacte amb terreny i una contrapart local que faciliti la implementació de l'estada a terreny. El format i coneixement amb organitzacions amb presència al sud és clau per la viabilitat de l'execució a terreny. També es considera recomanable implicar una iniciativa d'aquestes característiques amb municipis al sud global amb els que es tingui una trajectòria de cooperació municipal. Pel que fa a promoure una rèplica orientada a professionals municipals, és una feina replicable sempre que es mantingui aquest contacte amb terreny i hi hagi una tradició de treball per part del municipi amb comunitats del sud global. En aquest cas cal tenir en compte les necessitats d'alliberar personal i definir clarament quins són els objectius d'aquestes experiències pel personal municipal. Aquest tipus d'iniciativa entre personal municipal es pot orientar a promoure la coherència de polítiques, la cooperació tècnica o altres objectius.