L’ajuntament de Granollers incorpora la perspectiva de gènere a les polítiques locals de l’àmbit esportiu, el que implica transformar els mecanismes d’exclusió més visibles i explícits i, alhora, actuar sobre aquells elements que de manera més invisible i inconscient perpetuen els estereotips de gènere i la desigualtat entre homes i dones.

El pla de Comunicació no sexista en l’esport és part del Programa d’Igualtat amb l’Esport de l’Ajuntament de Granollers, que té com a principal objectiu augmentar la participació de nenes, noies i dones de la ciutat a l’àmbit esportiu i de l’activitat física. El Programa d’Igualtat amb l’Esport, compta amb diferents eixos de treball:
1. Promoció de la participació femenina: augmentar la presència de nenes, noies i dones en totes les disciplines esportives.
2. Formació i sensibilització: capacitar entitats, entrenadores, entrenadors i persones responsables en perspectiva de gènere.
3. Comunicació no sexista: transformar els missatges i imatges que es transmeten sobre l’esport femení, visibilitzant les dones i trencant estereotips.
4. Prevenció de violències i discriminació: crear entorns segurs i lliures de conductes masclistes.
5. Avaluació i seguiment: mesurar l’impacte de les accions i ajustar les estratègies per garantir la igualtat efectiva.

En aquesta línia, el projecte Comunicació no sexista en l’esport busca incidir en la comunicació d’entitats i clubs esportius, perquè la imatge que ens construïm sobre allò que poden o no poden fer nenes i dones en l’esport, sovint està condicionada pels missatges que rebem. Per això, la campanya es centra a interpel·lar diferents segments que participen en l’esport, com ara:
- Juntes esportives i clubs, responsables de l’organització i promoció de les activitats.
- Aficionats i aficionades, per transformar la percepció social i els missatges que reben sobre el que “és adequat” per a cada gènere
- Esportistes, potenciant la visibilitat i reconeixement de les dones en totes les disciplines i nivells esportius.

Aquest enfocament permet treballar de manera integral sobre els elements visibles i invisibles que perpetuen la desigualtat, millorant la comunicació i promovent una cultura esportiva inclusiva i respectuosa amb la diversitat de gènere. I generar la sensació de que els equipaments esportius son espais segurs on no es permeten actituds masclistes ni LGTBI-fòbiques.

La població objectiu són tots els equipaments i entitats esportives de la ciutat de Granollers, així com tots els qui en són part: equip tècnic, juntes directives, esportistes, famílies i públic.

El projecte de comunicació no sexista en l’esport és part del programa Igualtat en l’esport, que compta amb diferents eixos de treball i àmbits. Alhora, també està vinculada amb el IV pla d’igualtat de gènere de Granollers.

L’acció concreta del Pla de Comunicació no sexista en l’esport s’articula a partir d’una diagnosi conformada per dos eixos: la realitat observada en el camp de l’esport, com possibles situacions de discriminació als partits, les comunicacions de les entitats o altres situacions detectades, com una davallada de la participació de noies i dones en l’esport a partir de certa edat; i els resultats i percepcions recollides de la guia d’autodiagnosi que va posar-se a disposició dels equipaments esportius del municipi, per tal que poguessin avaluar el grau d’adequació de les seves comunicacions en termes d’igualtat de gènere i no sexisme. A partir de totes aquestes dades, encara que no totes sistematitzades, va decidir-se que calia actuar en l’eix de la comunicació en l’esport.

Amb base a això, es dissenya l’estratègia de l’actuació, que consta de 4 fases. En primer lloc, es dissenya una campanya comunicativa que és instal·lada a tots els equipaments esportius municipals. Sota el lema “No li facis el joc a les violències masclistes”, busca interpel·lar-se a tots els públics: afició, esportistes, equips tècnics, periodistes… Els missatges de la campanya es troben, de forma permanent, als diversos espais dels equipaments: accessos, grades, vestidors, lavabos o sales de premsa.

Paral·lelament, es realitza una formació a les juntes i equips tècnics de les entitats i clubs esportius sobre llenguatge no sexista en l’àmbit esportiu, en el que van participar-hi 12 clubs esportius i més de 30 entrenadors i entrenadores.

Per tal de donar continuïtat a les formacions fetes als equips tècnics de les entitats esportives, s’elabora una guia de llenguatge no sexista en l’esport, que actuï com a reforç dels coneixements adquirits a la formació i consolidi bones pràctiques en aquest àmbit, aconseguint canvis en la manera com fan les comunicacions internes i externes els diferents clubs esportius del municipi.

Per últim, es preveu un servei d’assessorament i acompanyament en la revisió dels materials comunicatius a totes aquelles entitats i clubs esportius que ho necessitin. Aquest darrer eix, es desenvolupa després de la campanya de comunicació permanent, les formacions als equips tècnics i de l’elaboració i difusió de la guia, perquè s’entén com un mecanisme de suport posterior a la implementació de la resta de fases.

8.168,15€

7.321€ destinats a la campanya de comunicació
847€ destinats a la formació dels equips tècnics

2 formadores externes contractades per a fer les formacions a les juntes dels clubs esportius i personal tècnic. Les formacions a les juntes han durat aproximadament 3h i als tècnics entre 4 i 5h.

S’han aprofitat les reunions ja establertes amb les entitats per realitzar les formacions. Per a la campanya de comunicació, es va aprofitar que se celebrava la Copa de la Reina de handbol a Granollers, per la qual cosa s’aconseguia augmentar la visibilitat de la campanya, pel gran nombre de persones que hi havia en aquell moment a la ciutat i també donar-li més continuïtat a la campanya.

D'entre els productes obtinguts destaquen:
- La formació a juntes i equips tècnics d’entitats i clubs esportius sobre llenguatge no sexista en l’àmbit esportiu: 12 clubs esportius participants i 30 entrenadors i entrenadores
- L'elaboració de la guia de llenguatge no sexista en l’esport
- L'elaboració de la guia d’autodiagnosi
- La campanya de comunicació en tots els seus formats: adhesius, rètols, pancartes...

S’ha col·locat de forma permanent pancartes amb el lema “No facis el joc a les violències masclistes” al palau dels esports de la ciutat, així com també s’han afegit adhesius als lavabos.

https://www.granollers.cat/noticies/sala-de-premsa/%C2%ABno-li-facis-el-joc-les-viol%C3%A8ncies-masclistes%C2%BB-nova-campanya-d%E2%80%99igualtat-en-l

A l’hivern del 2025, el 5 de desembre, va rebre el premi “Dones en l’esport” com a exemple de bona política pública, reconegut per la DIBA.

Els impactes principals de la pràctica són:
- Més informació a les entitats
- Esforços i canvis visibles en les comunicacions de les entitats esportives a la ciutat
- Més obertura i recepció per part del personal tècnic i entitats a tenir en compte la violència de gènere en l’esport
- Un entorn una mica més segur que abans per les nenes i noies

Interna

Ajuntament de Granollers

S’ha assolit una gran participació per part de les entitats. S’han implementat canvis, per part de les entitats esportives, a l’hora de fer les comunicacions oficials.

L’eina d’autodiagnosi no genera rebuig perquè no és quelcom imposat. Serveix molt bé perquè a partir de l’autodiagnosi, les entitats fan arribar les seves necessitats a les tècniques del projecte.

A Granollers, l’esport és un àmbit molt important i també molt disciplinat, la qual cosa ha facilitat la participació activa de les entitats. L’abast és quelcom a destacar també: s’han inclòs tots els equipaments esportius de la ciutat, independentment de la seva grandària.

La visibilitat que s’ha aconseguit per mitjà d’ocupar l’espai públic de manera permanent, i no puntual, ha permès consolidar la campanya. Això implica que els rètols de la campanya de comunicació han estat visibles sempre, tant en les competicions masculines com femenines.

S’ha treballat de manera transversal amb altres àmbits com serveis socials, l’escola o el barri per detectar necessitats amb relació a l’abandonament de l’esport de nenes i joves. Per exemple, es va detectar que en un barri 8 nenes havien deixat l’equip de futbol perquè el camí fins al camp no estava il·luminat i era insegur.

Un dels principals reptes és que els equips tècnics tenen una alta rotació, la qual cosa fa més difícil la continuïtat de la formació realitzada. Per altra banda, part de l’èxit de la pràctica depèn de la voluntat de participació de les entitats, la qual cosa si n’hi ha, és molt favorable, però si no, és un problema.

Un dels punts a favor que té la pràctica és que el pes de l’esport a la ciutat, el que ha afavorit molt la participació tan activa de les diferents entitats. Això fa que la viabilitat del projecte depengui, en part, de la implicació de les entitats. Per aquest motiu, seria interessant reforçar la sostenibilitat del projecte per mitjà d’integrar la pràctica com a requisit municipal per rebre subvencions. De fet, ja hi ha eixos obligatoris com com tenir un protocol contra davant casos de violència de gènere per poder optar a subvencions. També caldria incorporar una avaluació més completa i amb indicadors quantitatius també, com per exemple l’ús de llenguatge inclusiu en les comunicacions o la presència femenina en aquestes.

Aquest projecte compta amb una molt bona sintonia entre les regidories d’esport i igualtat. Sens dubte, aquesta aposta per la transversalitat i la voluntat de ser present per poder detectar les necessitats més amagades, ha estat un factor clau per l’èxit de la pràctica.