El Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) té com a finalitat oferir una atenció personalitzada i integral a les dones des de la perspectiva de gènere amb l'objectiu de donar resposta a les seves necessitats, fent èmfasi especialment en les situacions de dificultat que puguin estar vivint pel simple fet de ser dones. Els serveis que integren el SIAD són el Servei d'acollida i acompanyament, el Servei d'assessorament jurídic i el Servei d'assessorament psicològic. Així mateix, les accions i les actuacions que es porten a terme des del SIAD poden ser individuals, grupals i/o comunitàries.

D'altra banda, el Servei d'Atenció Integral (SAI) és un servei de proximitat adreçat a les persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. El SAI també és un servei de sensibilització i informació per a persones i entitats, per tal de mostrar la diversitat d'orientació sexual i d'identitat de gènere i prevenir la LGBTifòbia. Aquest recurs es posa en funcionament per donar resposta a aquestes situacions de discriminació, i també, a qualsevol necessitat d'acompanyament, suport o informació que tingui la ciutadania en relació a la diversitat sexual i de gènere, i consolidar-se com un referent local LGBTI.

El principal problema a resoldre, a banda de poder mantenir el servei obert, és l'altra pandèmia, la de la violència masclista, que ha aflorat a partir dels efectes del confinament. Amb l'anunci d'un confinament imminent, el servei d'atenció a la dona va preveure un repunt significatiu d'atencions, ja que moltes dones s'haurien de confinar amb el seu agressor i no podrien ser ateses fins que passés el confinament més estricte i es retornés a la presencialitat.

Població: Tot i que una part de la pràctica se centra en l'atenció i el seguiment de les dones que ja han sigut ateses pel SIAD o SAI, és un servei obert a totes les dones del municipi que requereixin informació, atenció, recursos...

Territori: Mataró.

L'Ajuntament de Mataró disposa d'un desplegament ampli de programes, plans i projectes treballar les polítiques de gènere des de diversos contextos i àmbits d'actuació.

A banda, els serveis del SIAD Mataró treballen de forma coordinada amb el Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) de la Generalitat ubicat al mateix equipament municipal que el SIAD. El SIE és un servei públic, gratuït i especialitzat que ofereix atenció integral. informació, atenció i recursos en el procés de recuperació i reparació a les dones afectades per processos de violència masclista, i també als seus fills i filles. També incideix en la prevenció, la sensibilització i la implicació comunitària.

En el context de l'experiència, Mataró s'ha adherit a la campanya de l'Institut Català de les Dones “Establiments segurs” i ha fet arribar una sèrie de recomanacions als comerços essencials per ajudar les dones que s'hi dirigeixen per avisar o demanar ajuda perquè es troben en una situació de violència masclista. El telèfon habilitat com a contacte és el del personal tècnic especialitzat de la Generalitat que, alhora, deriva el cas o bé al SIAD o SAI de Mataró o a l'hospital, etc.

Les atencions que es realitzaven per part d'aquests del SIAD i el SIAI, abans del 14 de març de 2020, tant en les seves modalitats individuals com grupals, havien estat en format presencial i per via telefònica.

A partir del març de 2020, en sobrevenir l'etapa pandèmica i el confinament total, tots dos equips professionals que conformen SAID i SAI, van reorganitzar les seves atencions i adaptar els mitjans a través del quals poder donar continuïtat a les atencions que formen part dels serveis oferts. Aquests nous mitjans posats en funcionament van ser:
- Atenció telefònica.
- Atenció via Whatsapp.
- Atencions telemàtiques (mitjançant videoconferències per diverses plataformes: skype, zoom, etc.). Algunes amb mediadores, en cas de necessitat de traducció.

També es van fer alguns canvis en l'organització del treball dels equips:
- Els equips professionals del SIAD i SAI van adaptar-se a la modalitat de teletreball, havent-hi també un canvi de mètode d'organització d'atencions fora dels horaris establers anteriors a la pandèmia. Els casos de més urgència eren tractats per aquella persona que es trobava lliure en aquell moment, per tal d'afavorir la rapidesa de resposta.
- Es van canviar les formes de registre dels casos atesos, per tal de mantenir la informació relativa a les dones actualitzada en tot moment, mantenint més reunions de coordinació per a intercanviar la màxima informació possible.
Pel que fa als casos més greus es va fer un seguiment telefònic exhaustiu durant el confinament, sobretot en els casos que estaven convivint amb l'agressor.

Quant a les intervencions dels grups que estaven en funcionament fins el moment, es va crear un grup de Whatsapp, on fer seguiment, compartir recursos per part de la professional, i mantenir el vincle i l'energia que s'havia anat creant en les sessions grupals. Si més no, es van realitzar també sessions individuals amb aquestes persones i seguiment telefònic.

Des del 25 de maig de 2020 hi ha dones que poden ser ateses presencialment i les intervencions grupals s'han reiniciat, si bé, aquestes últimes s'han espaiat i allargat en el temps. El retorn a l'atenció de tipus presencial era urgent en tant que moltes dones han estat convivint i conviuen amb el seu agressor i no podien trobar el moment de contactar amb el servei per mitjans telemàtics o telefònics.
Actualment el SIAD i el SAI treballen amb una atenció híbrida: presencial, telefònica i/o telemàtica. Malgrat la tornada a la semipresencialitat, les intervencions telefòniques continuen estant en funcionament amb molt bons resultats. Aquestes es sobretot per totes aquelles dones que tenen por de sortir (per qüestions de salut o per por al contagi) o bé que no poden sortir.

16.000€

El projecte s'ha dut a terme amb els recursos ordinaris amb els que habitualment l'Ajuntament de Mataró gestiona el CIRD. L'únic finançament extraordinari ha estat una subvenció de la Diputació que va permetre ampliar durant tres mesos les hores d'atenció psicològica.

Les treballadores habituals del servei han mantingut les seves tasques en assessorament psicològic, assessorament jurídic i desplegament de polítiques de gènere per poder atendre els casos. Tanmateix, pel gran volum de feina, es va contractar una tercera psicòloga com a reforç per un període de 3 mesos (d'octubre a desembre) amb les atencions telefòniques, per reduir la llista d'espera, formada especialment per dones que volien ser ateses presencialment.

Es va dotar de telèfons corporatius amb dades i connectivitat i es va proveir d'ordinadors portàtils amb càmeres i micròfons a les professionals per a poder atendre els casos telemàticament.

Com que el servei va haver de tancar l'atenció presencial i va mantenir-la a distància, fos amb trucades, sessions de grup en connexió o vídeo-conferències, es van haver de superar els problemes afegits -i compartits amb tants d'altres àmbits- de mantenir l'atenció durant el confinament. Així, durant els mesos de confinament més estricte, es va prioritzar el WhatsApp per sobre de les trucades com a via de comunicació amb els serveis.

Cal destacar un altre protocol habilitat a nivell català en ple confinament: el de la ‘mascareta 19' pel qual si una dona es dirigia a qualsevol farmàcia (o comerç essencial que estigués obert) i demanava literalment una ‘mascareta 19' estava dient en clau, probablement davant del seu agressor, que necessitava d'atenció i era el/la farmacèutic/a o comerciant qui iniciava el procés perquè els diferents serveis s'activessin. Per poder aplicar aquest protocol a Mataró, s'ha comptat amb la col·laboració del Servei de Salut, que s'ha encarregat de contactar amb tots els comerços per fer-los arribar aquesta informació.

També hi ha hagut una coordinació fluïda i constant amb el Servei de Mediació Intercultural, el qual ha col·laborat en els casos en què les barreres idiomàtiques dificultaven el contacte o l'atenció telemàtica entre la dona i el SIAD o SAI. En aquest cas, ha calgut una breu formació sobre les eines de connectivitat (Zoom...).

El principal producte de l'experiència és l'adaptació al format virtual i telemàtic dels serveis presencials d'atenció integral i recursos per a dones del municipi.

Mentre que durant el període del 13 de març al 13 de juny de 2019, el SIAD-SAI de l'Ajuntament de Mataró va atendre 192 persones i es van realitzar 278 atencions, en el mateix període del 2020, durant el confinament, s'han atès a 177 persones i s'ha realitzat 420 atencions, incloent primers casos, assessoraments jurídics i assessoraments psicològics; majoritàriament han estat en modalitat telemàtica i s'hi ha identificat la necessitat d'atenció constant i contenció de forma intensa.

Per donar a conèixer les noves vies de comunicació dels diferents Serveis per a la Igualtat i Recursos per a les Dones i per facilitar que les que estiguessin patint un situació de violència ho poguessin comunicar, es va contactar amb les usuàries que ja eren ateses pel servei a través del correu electrònic o d'un missatge de Whatsapp. A banda, l'Ajuntament de Mataró es va adherir a la campanya de l'ICD "Establiment segur contra la violència masclista" i Teixit de Dones va promoure la campanya “Que les mascaretes no t'apaguin la veu”.

En paral·lel, el mes de febrer de 2020 el Centre de Recursos i Informació per a Dones (CIRD) acabava de donar-se d'alta a les xarxes socials per difondre les activitats i missatges de prevenció. Aquesta casualitat va ser ben aprofitada per a continuar difonent les campanyes de prevenció i detecció, així com els telèfons del servei.

L'etapa de confinament i postconfinament ha comportat un augment en el número de demandes d'acollida i de consultes, tant psicològiques com legals. A més, ha fet aflorar un altre perfil de dones que en molts casos arribaven derivades dels CAPs: algunes d'elles amb depressions vinculades amb una violència masclista latent que potser encara no és percebuda com a tal per la pròpia dona. El confinament ha fet que des del SIAD i el SAI s'atenguessin noves casuístiques i, més aviat, s'ha detectat una major complexitat dels casos. Per exemple, quant a assetjaments via xarxes socials. Això ha permès captar un canvi en la forma en què els agressors s'apropen i copen l'entorn de la víctima.

Els mitjans emprats basats en les noves tecnologies i la reorganització de les tasques a realitzar, així com el mètode de resposta durant aquesta etapa han permès la continuïtat del funcionament i de les atencions dels serveis del SIAD i del SAI, tant pel que fa a les persones que ja estaven sent ateses, com a aquelles persones que van tenir una nova acollida des del març del 2020 i fins a data d'avui.

La rapidesa amb què el servei es va adaptar no ha deixat cap escletxa en una qüestió tan delicada com és la situació de confinament entre la persona que pateix violència masclista i la persona que l'exerceix. Els recursos al voltant de l'atenció a les dones de Mataró es fonamenten en una base molt sòlida. I això ha quedat reflectit en la valoració del servei per part de les dones ateses, el qual ha sigut molt positiu: no n'hi ha hagut cap que s'hagi sentit desatesa.

El principal punt fort de l'atenció a les dones a Mataró és la integralitat i la coordinació d'uns serveis consolidats i referents a tot Catalunya, fet que ha permès una adaptació àgil al format telefònic i telemàtic. El servei té definides unes directrius molt clares a l'hora d'avaluar i derivar cada cas ja que una de les seves característiques més destacades és la transversalitat i la diversitat d'atencions: desigualtats de gènere, cures, separació, assetjament laboral, LGTBIfòbia... A banda de cobrir un gran espectre de violències masclistes o situacions derivades de la violència estructural que emana del patriarcat, la pràctica ha aconseguit donar resposta a una urgència de forma satisfactòria.

Un dels elements que ha pogut dificultar la pràctica ha estat la manca de recursos (dispositius, connectivitat...) o de coneixements per part de les usuàries per tal de fer el contacte o rebre atenció de forma telemàtica. Per altra banda, la incorporació temporal i tardana -pels tràmits administratius de la contractació- d'una psicòloga de suport ha pogut entorpir el desenvolupament del servei i s'han acumulat els casos per atendre.

Caldria que des de l'administració local hi hagués una aposta política ferma per erradicar les violències masclistes i, en consonància, caldria posar tots els recursos a disposició per aconseguir-ho. En aquest cas, es requeriria ampliar de forma indefinida la plantilla de professionals (p.ex., psicòlogues) que atenen dones en situació de violència masclista.

La pràctica és replicable en tots aquells municipis que disposin d'un SIAD i un SAI o bé que tinguin eines i recursos per atendre situacions de violències masclistes. Ara bé, és imprescindible que el servei de comunicació de l'Ajuntament sigui un clar aliat per a difondre que el servei es manté obert i fer arribar el missatge al màxim de dones.