L'any 2015 va tenir lloc la major crisi de refugiats al món després de la segona guerra mundial. Segons dades de l’ACNUR aproximadament 850.751 persones van arribar a Europa durant el 2015, la majoria com a refugiades, fugint de la violència i la persecució dels seus països, de les quals almenys la meitat provenen de Síria. A més, 3.485 persones van desaparèixer o morir en l'intent d'arribar a la Unió Europea, fent del Mediterrani una de les fronteres més perilloses del món.

Davant aquesta crisi el setembre de 2015 el Consell de Ministres d'Interior de la Unió Europea va aprovar reubicar 120.000 persones sol·licitants d'asil, de les quals 9.323 Havien de ser acollides a l'Estat espanyol en el termini de dos anys. A més, l'Estat es va comprometre a nomé a acollir 1449 persones reassentades.

La situació d’emergència humanitària va veure’s cristal·litzada en la consciència de la ciutadania, que durant l’any 2015 va fer palesa la seva solidaritat, tot reivindicant la voluntat d’esdevenir ciutats d’acollida. El 17 de setembre del 2015, el Ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat va aprovar una moció en què feia una crida a la Unió Europea, al govern espanyol i al govern de la Generalitat a comprometre’s a donar resposta a la situació dels refugiats, segons els seus àmbits de competència. Per part de l’Ajuntament, s’adquiria el compromís d’esdevenir Ciutat Refugi i de dotar-se en un termini curt d’un pla d’acció

A la vegada, el desenvolupament del Pla d’Acollida es fonamenta en el compromís de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat en la defensa dels drets humans i la pau, i en una llarga trajectòria de cooperació, solidaritat i en el procés d’acollida i integració de persones nouvingudes. Les diferents raons que sustenten el compromís són les següents: el compromís de l’Ajuntament de destinar el 0’7% dels recursos propis a la solidaritat des de l’any 1998; la demanda ciutadana expressada en diverses concentracions sota el lema “un minut de vergonya, un minut de dignitat” i en les demandes del teixit social que participava en el Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau, i els recursos especialitzats preexistents amb què comptava la ciutat en diversos àmbits que poden afavorir el procés d’acollida.

Amb aquest Pla l'Ajuntament pretén generar la possibilitat d'acollir persones demandants de protecció internacional o refugiades a Catalunya i alhora desenvolupar els instruments, els mecanismes i els processos perquè el procés d'acollida sigui pacífic i enriquidor per a la ciutat.
Segons els eixos d'actuació previstos, es poden definir dos grans grups d'intervenció; les actuacions que van dirigides a les persones demandants de protecció internacional i aquelles principalment adreçades a la ciutadania santboiana.

El Pla estava vinculat al Programa Municipal Transversal de Cooperació i Solidaritat i també al Pla de govern 2015-2019 de Sant Boi, entroncant amb diverses prioritats, reptes i mesures des de les perspectives de la governança i la qualitat democràtica, la igualtat i l’educació.
A més, el Pla s’alinea amb l’estratègia reflectida amb el Pla de Protecció Internacional de Catalunya (2014, Generalitat de Catalunya).

El desenvolupament del Pla Municipal d'Acollida a Persones Refugiades (PMAPR) s'ha estructurat en diferents fases per tal d'assegurar una implementació efectiva i eficient del mateix.

La primera fase va ser la definició dels objectius i dels continguts del PMAPR. Es va establir la creació d'una estructura sòlida que pogués coordinar totes les actuacions relacionades amb la gestió de l'acollida de persones refugiades al municipi. A més, es va establir la necessitat de treballar en la sensibilització i la formació de la ciutadania en qüestions d'asil i refugi, així com en la coordinació amb altres àrees municipals i en la col·laboració amb agents socials i institucionals clau en la gestió de la problemàtica dels refugiats.

La segona fase es va centrar en la definició dels protocols d'actuació davant l'arribada de persones refugiades al municipi. Es van establir les línies de col·laboració entre les diferents àrees municipals implicades, la creació d'una xarxa d'acollida que garantís l'atenció a les necessitats bàsiques de les persones refugiades, la definició de les mesures per a l'acompanyament en l'obtenció de documents, la formació i la integració social i laboral.

La tercera fase va ser la posada en marxa dels protocols establerts en la fase anterior. Es van habilitar els recursos necessaris per a l'atenció i acollida de les persones refugiades, es van establir les línies de comunicació i coordinació entre els diferents actors implicats i es van desenvolupar les accions de sensibilització i formació per a la ciutadania.

La quarta fase es va centrar en l'avaluació i el seguiment dels resultats obtinguts. Es van definir els indicadors per a l'avaluació dels resultats i l'impacte del PMAPR, es van establir els mecanismes de seguiment i es van realitzar les accions necessàries per a la correcció de les desviacions detectades.

La cinquena fase es va centrar en la consolidació dels resultats obtinguts i en la garantia de la sostenibilitat del PMAPR a llarg termini. Es van definir les mesures per a la continuïtat dels programes d'acollida i integració, es van establir les línies de finançament necessàries i es van promoure les aliances estratègiques amb altres institucions, entitats i agents socials per a la consolidació dels resultats obtinguts, com per exemple la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Càritas i la Creu Roja.

181.346€

Entre el 2015 i el 2018 aquesta va ser la quantitat total de finançament corresponent als pressupostos municipals.

- Tècnica de cooperació, coordinador/a del PMAPR: aquesta persona ha liderat i coordinat totes les tasques i ha estat la interlocutora amb les diferents entitats i actors implicats. Va ser la responsable de l’elaboració del pla d’acció. ha estat l'encarregat de buscar i coordinar les diferents entitats que han col·laborat en el PMAPR, així com de vetllar per l'adequació dels projectes a les necessitats de les persones refugiades.
- Equips tècnics de diferents departaments (serveis socials i educació): han estat els responsables de coordinar les diferents àrees municipals que han participat en el PMAPR, així com de vetllar per la integració de les persones refugiades al municipi.
- Tècnic/a de sensibilització: ha estat el responsable de dur a terme les accions de sensibilització a la ciutadania i als diferents col·lectius.
- Intèrprets: s'han contractat intèrprets per a les diferents tasques de suport i atenció a les persones refugiades.
- Voluntaris: persones que han col·laborat en les diferents tasques que ha implicat el PMAPR, com ara l'acompanyament a les persones refugiades, la realització de tallers o les tasques de suport a la gestió administrativa.
- Personal d'altres entitats: altres entitats com la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Creu Roja o Càritas també han participat en el PMAPR, posant a disposició el seu personal per a tasques específiques.

- Espai de treball. La implementació del Pla es va acompanyar d’una cessió d’un espai de treball que va facilitar la tasca de la CCAR i CEAR a la ciutat.

El primer mecanisme va ser la participació interna, a través de la constitució d’una taula operativa d’acollida des de la qual es va treballar de manera conjunta el diagnòstic i inicial, es van consensuar les línies de treball i es va facilitar la coordinació perla implementació posterior.
A nivell de ciutadania, els principals espais de participació vinculats al Pla han estat la Taula d’acollida, un espai de participació obert a tota la ciutadania que durant els primers anys d’implementació del Pla va convocar-se diverses vegades. Es tractava d’un espai de discussió, reflexió col·lectiva i coordinació de l’acció local. A més a més, el Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau, ha estat l’altre espai de participació on s’ha anat debatent els diferents aspectes del PMAPR.

Els principals productes de l'experiència del Pla Municipal d'Acollida a Persones Refugiades (PMAPR) són diversos i estan relacionats amb les diferents fases de desenvolupament del pla.
En la fase de diagnòstic, es va realitzar un informe que analitzava la situació de les persones refugiades i sol·licitants d'asil a Sant Boi de Llobregat, així com les capacitats i necessitats del municipi per donar resposta a aquesta situació. Aquest informe va permetre identificar les principals demandes i recursos necessaris per engegar el pla, així com dissenyar les estratègies a seguir per a la seva implementació.

També s'han realitzat accions de sensibilització i formació en temes d'asil i refugi per a la població en general i per als professionals del municipi. En aquest sentit, destaca el projecte escolar de commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades que es va iniciar el 2017 amb l’objectiu de promoure la sensibilització de l’alumnat sobre el dret d’asil a partir de la creació d’una instal·lació artística participativa.

A més, s'han dut a terme diferents activitats de cooperació i intercanvi amb altres actors, com ara altres municipis i entitats socials, per compartir experiències i bones pràctiques en matèria d'acollida i integració de persones refugiades. Aquesta cooperació ha permès ampliar la xarxa de suport i col·laboració en aquest àmbit i enfortir la sostenibilitat del pla.

Finalment, un producte important del PMAPR és el propi procés de participació i construcció col·lectiva del pla, que ha permès implicar diferents actors socials i tècnics en el disseny i implementació del pla, així com generar un clima de compromís i solidaritat amb les persones refugiades i sol·licitants d'asil. Això ha permès no només donar resposta a una situació humanitària complexa, sinó també enfortir la cohesió social i la defensa dels drets humans en el municipi.

Gràcies al treball efectuat en la implementació del Pla, Sant Boi ha esdevingut Ciutat Refugi.

Per donar a conèixer el Pla es va realitzar un tríptic informatiu. També una campanya a través dels comerços locals. A més es va generar una newsletter (Butlletí Sant Boi Ciutat Refugi) que s’enviava trimestralment recollint els avenços en la implementació del Pla, es visibilitzaven diferents campanyes

També s'han realitzat les següents notícies en diaris:

Sant Boi aproba el Pla

El Pla s’ha compartit amb diversos Ajuntaments i s’ha presentat en espais de treball intern.

El Pla Municipal d'Acollida a Persones Refugiades (PMAPR) ha tingut diversos impactes en el municipi de Sant Boi de Llobregat. En primer lloc, ha permès la millora en l'atenció i acollida de persones refugiades que han arribat a la localitat a través del programa estatal d'acollida. El PMAPR ha proporcionat un marc coordinat i eficaç perquè diferents actors, com ara ONGs, associacions i la mateixa administració local, treballin junts per proporcionar els recursos necessaris per a l'acollida i integració de les persones refugiades.

D'altra banda, el PMAPR també ha tingut un impacte significatiu en la sensibilització de la població local en temes d'asil, refugi i drets humans. Les diferents activitats de formació i incidència desenvolupades han tingut una gran repercussió en la ciutadania, especialment a les escoles. Això ha ajudat a crear un clima de solidaritat i acollida envers les persones refugiades, així com a millorar la convivència entre persones de diferents cultures.

A més, el PMAPR ha tingut un impacte positiu en la dinamització del teixit associatiu i la participació ciutadana, ja que s'ha involucrat de manera activa en la implementació del pla. Això ha permès una millor coordinació entre les diferents organitzacions i ha afavorit la creació de xarxes de suport per a les persones refugiades.

Finalment, el PMAPR ha ajudat a consolidar l'engagement de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat en la defensa dels drets humans i la pau, en la cooperació i la solidaritat internacionals, i en l'acollida i integració de persones nouvingudes. Aquesta iniciativa ha estat un exemple per altres municipis que han vist la seva tasca reforçada per la implicació de la societat civil i la coordinació amb altres actors clau.
En resum, el PMAPR ha contribuït a millorar l'atenció i acollida de les persones refugiades, ha sensibilitzat la població en temes d'asil i refugi, ha dinamitzat el teixit associatiu i ha consolidat l'engagement de l'Ajuntament en la defensa dels drets humans i la pau.

Externa

Empresa

S'ha realitzat una avaluació externa i qualitativa duta a terme per Instrategies.
En general, el PMAPR ha aconseguit assolir molts dels seus objectius inicials. El pla es va dissenyar per acollir refugiats i refugiades i garantir la seva integració social, cultural i laboral a la ciutat. A continuació, es detallen alguns dels aspectes assolits respecte als objectius inicials:
- Acollida i integració social: El PMAPR ha permès acollir i integrar de forma efectiva als refugiats i refugiades a la ciutat. Els diferents programes i activitats desenvolupats han ajudat a fomentar la inclusió social i cultural d'aquestes persones. A més a més, s'han realitzat sessions d'informació i formació sobre aspectes clau com ara la llengua, la cultura i la normativa del país. També s'han organitzat activitats conjuntes per fomentar la interacció i l'aprenentatge mutu entre les persones refugiades i la població local.
- Integració laboral: El PMAPR ha aconseguit ajudar a les persones refugiades a trobar feina i integrar-se al mercat laboral de la ciutat. S'han establert programes d'orientació laboral i s'ha promogut la formació professional per millorar les seves oportunitats d'ocupació. A més a més, s'han establert convenis amb empreses locals per facilitar la contractació de persones refugiades.
- Participació ciutadana: El PMAPR ha promogut la participació ciutadana de les persones refugiades en la vida de la ciutat. S'han organitzat activitats i esdeveniments culturals, esportius i socials en què han participat tant les persones refugiades com la població local. També s'ha promogut la seva participació en els diferents òrgans de participació ciutadana de la ciutat, com ara les associacions de veïns i les comissions consultiu.
- Col·laboració interinstitucional: El PMAPR ha establert una estreta col·laboració amb altres institucions i organitzacions relacionades amb l'acollida de refugiats i refugiades. Això ha permès millorar la coordinació i la gestió dels recursos, així com ampliar la xarxa de suport a les persones refugiades.
El PMAPR ha assolit molts dels seus objectius inicials, contribuint a l'acollida i integració efectiva de les persones refugiades a la ciutat. A més a més, el pla ha permès millorar la coordinació i la col·laboració interinstitucional en matèria d'acollida de refugiats i refugiades.

Un dels seus punts forts és la seva visió integral i transversal, que involucra a tota la ciutadania, així com a les administracions públiques i les organitzacions del tercer sector. Això ha permès la creació d'un xarxa de suport i cooperació que ha enfortit la capacitat d'acollida i integració de les persones refugiades a la ciutat.
Un altre punt fort és la seva metodologia participativa, que ha involucrat diferents agents socials. Progressivament, a més s’ha intentat incorporar espais per reflectir la perspectiva de les persones refugiades i així Això ha permès detectar espais de millora i ajustar les línies de treball a les necessitats detectades.
El PMAPR també destaca per la seva flexibilitat i adaptabilitat, ja que s'ha anat actualitzant i millorant a mesura que es van detectant noves necessitats i reptes en l'acollida i integració de les persones refugiades. Això ha permès que el pla sigui dinàmic i s'ajusti a les necessitats i realitats del moment.
Finalment, el PMAPR també és un punt fort per la seva capacitat de coordinació i gestió, que ha permès una execució eficaç i eficient del pla. La implicació dels diferents actors i la seva capacitat de treball en xarxa ha permès que els recursos disponibles siguin utilitzats de manera òptima i que les actuacions es complementin entre si per aconseguir els objectius del pla.
OPORTUNITATS
· Sistema existent i entitats especialitzades en l'acollida.
· Coordinació i col·laboració interadministrativa i amb la societat civil.
· Espai legal d'actuació dels àmbits locals.
· El valor afegit que pot generar aquest projecte en la ciutat: vinculació amb la salut mental, la projecció de la ciutat, i l'oportunitat d'aprenentatge en valors.
· Proximitat de Sant Boi a Barcelona i bon sistema de comunicacions, que és on s'han de realitzar la majoria de tràmits del procediment d'asil.

Un dels punts febles és la manca de coordinació interinstitucional, ja que l'ajuntament ha estat el principal responsable del desenvolupament i la implementació del pla, però ha mancat la participació activa d'altres institucions com ara la Generalitat de Catalunya o el Govern d'Espanya. Això ha generat dificultats en la gestió dels recursos i ha limitat la capacitat del pla per abordar les necessitats de les persones refugiades de manera integral.
Un altre punt feble és la manca de recursos econòmics suficients per finançar les diferents fases del pla i mantenir-lo a llarg termini. El pla s'ha finançat principalment amb fons municipals. El fet de no comptar amb recursos addicionals limita la possibilitat d’obertura de dispositius complementaris al programa estatal.
Finalment, també s'ha identificat la necessitat de millorar la sensibilització i la participació ciutadana en el desenvolupament del pla, ja que la implicació de la societat civil és crucial per assegurar el suport i la continuïtat del pla. Malgrat que s'han dut a terme diverses campanyes i activitats per involucrar la ciutadania, encara hi ha molts ciutadans que desconeixen el pla i no s'han implicat en les accions desenvolupades.
DEBILITATS
· Situació a la ciutat de Sant Boi de Llobregat d'emergència social.
· Inexistència d'un finançament addicional destinat als ens locals per afrontar l'acollida.
· Desconeixement i inexperiència en l'àmbit local pel que fa l'atenció a persones refugiades.
· No disposició d'habitatge social.
· Complexitat del tema i dels actors.
· Complexitat en el tipus d'atenció que s'ha d'oferir a les persones refugiades.
· Risc de solapaments i duplicitats entre diferents agents.
· No hi ha una narrativa pública sobre asil, drets humans o dret internacional.
AMENACES
· Escenari d'incerteses on manca molta informació.
· L'asil com una competència estatal, si bé existeix un àmbit d'actuació legal dels ens locals.
· Dificultats en la interlocució i coordinació amb altres administracions (Comitè Operatiu de la Generalitat i Ministeri de Treball i Seguretat Social)
· La utilització política de l'acollida com un element per fer oposició al govern de la ciutat, la circulació de rumors i la confrontació entre grups vulnerables.
· El risc de segmentació del principi de solidaritat
· La desinformació ciutadana que envolta la crisi dels refugiats: molt bona voluntat però molt desconeixement.
· La incertesa sobre si arribaran recursos addicionals al municipi per fer front a les necessitats específiques que generi el procés d'acollida.

En primer lloc, seria convenient reforçar la coordinació entre els diferents actors implicats en el pla, incloent-hi les ONGs, les associacions de veïns i altres entitats locals. Això podria millorar la integració social i laboral dels refugiats, i també facilitaria la seva participació activa en la societat.
En segon lloc, s'hauria de millorar la gestió de recursos per a l'acollida. Això inclou no només la millora en la planificació i allotjament de les persones refugiades, sinó també la gestió dels recursos econòmics destinats a la seva integració social i laboral.
En tercer lloc, es podria millorar la formació i suport a les persones que treballen en el programa, incloent els professionals de l'àmbit social i els voluntaris. Això podria garantir una atenció més efectiva i personalitzada als refugiats.
Finalment, seria interessant promoure la participació ciutadana en el programa, fomentant la implicació dels ciutadans locals i establir mecanismes per a la seva participació activa en l'acollida i integració dels refugiats. Això no només promouria la integració, sinó que també contribuiria a crear un entorn més inclusiu i solidari.

La pràctica del Pla Municipal d'Acollida a Persones Refugiades (PMAPR) és una experiència que s'ha dut a terme amb èxit a la ciutat de Sant Boi de Llobregat. Gràcies a la seva implementació, s'ha aconseguit que la ciutat sigui un referent en la gestió d'acollida i integració de persones refugiades i sol·licitants d'asil.
La implementació del PMAPR és fruit d'un esforç col·lectiu, en què han participat diferents actors socials, institucionals i ciutadans. Això ha permès que s'obtinguin resultats positius i que esdevingui una pràctica replicable en altres municipis.
No obstant, la implementació del PMAPR a altres contextos requereix tenir en compte les especificitats de cada territori i adaptar la pràctica a les necessitats locals. Per això, és important que hi hagi una voluntat política i social per dur a terme aquesta pràctica, així com recursos econòmics i humans per a la seva implementació.
La pràctica del PMAPR és una experiència positiva que es pot replicar en altres municipis, però cal tenir en compte les particularitats de cada context i adaptar la pràctica a les necessitats locals.