BBP - Xarxa Perfil de la Ciutat

Ambito / Desenvolupament econòmic

Estràtegies per al Desenvolupament Econòmic

Xarxa Perfil de la Ciutat

Projecte de desenvolupament i aplicació d'una metodologia per a la mesura de la qualitat de vida i la sostenibilitat de les ciutats europees. Es basa en la creació d'una xarxa d'observatoris connectats internacionalment a partners europeus; en el disseny, implementació i manteniment d'una bateria d'indicadors bàsics de la qualitat de vida a les ciutats mitjanes (el Perfil de la Ciutat); i en la generació d'estudis complementaris, com el desenvolupat amb el grup de recerca en Anàlisi Quantitativa Regional (AQR) de l'Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA) de la Universitat de Barcelona sobre un sistema d'indicadors estratègics de seguiment municipal. Han collaborat en el projecte diferents socis internacionals i centres de recerca, de manera que s'ha conformat una xarxa, encara no formalitzada, a nivell europeu.

Àmbit:

Desenvolupament econòmic

Subàmbit:

Estràtegies per al Desenvolupament Econòmic

Data d'inici:

01/01/1998

Data de finalització:

Indefinida

Província:

Barcelona

Municipi:

Barberà del Vallès
Granollers
Manresa
Mataró
Rubí
Sabadell
Santa Coloma de Gramenet
Terrassa
Vic

Nombre d'habitants:

952928

Nombre de visites:

1655

Valoració:

Bona pràctica

Més informació

Persona de contacte:

Xavier Muñoz i Torrent

Càrrec:

Responsable de l'Observatori Econòmic i Social de Terrassa

Ens:

Ajuntament de Terrassa

Lloc web:

www.perfilciutat.net

Adreça electrònica:

perfilciutat@perfilciutat.net

Telèfon / Fax:

937891111 ext. 2348

Adreça:

Carretera de Martorell 95, 08224 Terrassa

Descripció de la pràctica

Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa

Les ciutats on s'implementa aquest projecte són ciutats mitjanes de l'Arc Metropolità de Barcelona.
Es detecta una manca de bateries d'indicadors bàsics de qualitat de vida comparables entre municipis (més encara a nivell de municipis de rang mitjà), a nivell europeu.

Objectius de la pràctica

General:

• Desenvolupar una metodologia i una eina de suport per a la mesura de la qualitat de vida i la sostenibilitat de les ciutats europees.

• Crear un sistema de recursos per a tots els agents implicats en els processos de desenvolupament urbà, que ajudi a la valoració i mesura dels elements clau que influencien la qualitat de vida en les ciutats de dimensió mitjana.

• Contribuir al cos de coneixement existent en l'actualitat sobre la definició de les polítiques públiques que tenen per objectiu la millora de la qualitat de vida de les ciutats mitjanes.

Diagnosi prèvia a la pràctica

Ens que ha realitzat la diagnosi	Tipus de diagnosi	Participació d'actors	Tipus d'ens
Ajuntaments de Terrassa i de Mataró	Interna	No Participativa	Administració local
Documentació	Ponència Marc	"http://www.bbp.cat/diagnosisadjuntos/123diagnostico.pdf"
Descripció	La diagnosi es va fer en forma de ponència que van dur a terme conjuntament l'Àrea d'Estudis i Planificació de l'Institut de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Mataró i l'Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa, publicada a l'Informe de Conjuntura de Terrassa de l'any 1998 (pp.81-86), intitulada El perfil de la Ciutat. Indicadors bàsics de qualitat de vida, i que es va emetre en el marc del programa Adaptex (Iniciativa comunitària Adapt), en què es proposava la generació d'un projecte de benchmarking estadístic entre ciutats de rang mitjà. Aquest document va ser la base de la redacció del projecte definitiu posterior, que es posà de manifest en el Conveni entre els municipis participants (23 d'abril de 2002).

Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)

La població dels municipis participants.

Vinculació amb altres programes o actuacions

- Programa Urban Audit UE.
- Xarxa d'Observatoris del desenvolupament econòmic local de la província de Barcelona.

Implementació

Fases i principals línies d'actuació

-Disseny del projecte (ponència) i captació de partners.
-Disseny de la bateria d'indicadors.
-Generació de projectes complementaris (estudis).
-Disseny dels instruments de comunicació (web i publicacions) i generació de jornades.

Actors que hi han intervingut

Nom	Tipus	Fase en la qual intervé	Tipus d'intervenció
Bora Kasi SL, Grup de Recerca en Anàlisi Quantitativa Regional (AQR) de l'Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA) de la Universitat de Barcelona (UB)	Administració autonòmica	Avaluació	Col·laborador
Descripció de l'actuació en la pràctica: Execució de treballs de consultoria.
Diputació de Barcelona	Administració local	Totes	Recursos financers (finançador)
Equips dels Observatoris i/o Serveis d'Estudis municipals dels ajuntaments participants	Administració local	Més d'una fase	Participant
Descripció de l'actuació en la pràctica: Dissenyadors i implementadors del projecte (participen 10 municipis).
Fundació Catalana per a la Recerca	Entitats i associacions	Totes	Recursos financers (finançador)

Recursos econòmics

Total euros per període

30.000 euros

Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):

Total previst durant el període, sobre l'actual i fins al 2013 (la darrer pròrroga del Conveni del 23 d'abril de 2008, està vigent fins al 23 d'abril de 2013).
També es va rebre durant un any el suport de recursos en espècie (un becari dedicat de la Fundació Catalana per a la Recerca).

Llista de recursos econòmics

Nom de l'ens	Modalitat de l'aportació	Període de finançament		Quantitat	Observacions
		Des de	Fins a
Fundació Catalana per a la Recerca	Subvencions públiques	Indefinida	Indefinida		Subvencions d'institucions per a projectes (la Fundació Catalana per a la Recerca finança directament becaris).
Subvencions d'institucions per a projectes (la Fundació Catalana per a la Recerca finança directament becaris).

Recursos humans

Els tècnics dels observatoris municipals, simultàniament 10 tècnics.
Els becaris de la Fundació Catalana per a la Recerca (2000), fins a 5.

Normes i mecanismes de participació implementats

Es tracta d'una xarxa horitzontal que funciona per consens amb la coordinació de l'Observatori de Terrassa.

Resultats

Descripció dels productes assolits

- Bateries d'indicadors.
- Estudi sobre el disseny d'un sistema d'indicadors d'activitat municipal en el camp econòmic i social.
- Estudi sobre un sistema d'indicadors estratègics de seguiment municipal.
- Elaboració d'uns models de perfils quantificables de la qualitat de vida (perfil curt i perfil llarg).
- Publicacions d'estudis i organització i realització de seminaris.
- Edició d'El Perfil, butlletí electrònic que es distribueix per correu electrònic amb una periodicitat trimestral.
- Manteniment i actualització del web www.perfilciutat.net

Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)

Nom	Tipus	Data	Disponibilitat	Documentació adjunta
Conveni	--------	01/04/2002	Sí disponible	Conveni_230402_Terrassa.pdf
Preprojecte	--------	01/04/2000	Sí disponible	Prepojecte_abril_2002.pdf

Difusió de la pràctica

- Web (www.perfilciutat.net).
- Publicació restringida en paper (fotocòpies).
- Referència a la publicació "Propuesta de indicadores básicos de gestión de servicios públicos locales", de la Fundació Carles Pi i Sunyer.
- Publicació en CD del darrer estudi.

Reconeixements i presentacions

- La bateria d'indicadors va ser la base del capítol "Indicadors de Ciutat", d'un programa de la Fundació Carles Pi i Sunyer sobre indicadors bàsics de gestió de serveis públics locals, l'any 2003.

Impacte

Emprat abastament en el seguiment dels efectes de les polítiques públiques. Indicadors posats a l'abast dels decisors públics.
També destaca la dimensió europea del projecte.

Avaluació

Tipus

Externa

Ens

Diputaci� de Barcelona

Principals conclusions

Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials

D'entre els objectius inicials assolits, destaquen:
- L'adopció d'una bateria d'indicadors bàsics de qualitat de vida, que permet el benchmarking i és útil per a la presa de decisions.
- L'estructuració d'una xarxa de confiança d'intercanvi d'experiències, d'informació, de metodologia, i de participació en projectes comuns.

Punts forts de la pràctica

L'assoliment d'estàndards comuns.

Punts dèbils de la pràctica

Manca d'estructura estable de la xarxa que impedeix una dinamització més gran.

Propostes de millora de la pràctica

Adopció d'aquesta estructura a base de la generació de projectes comuns.

Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats

S'ha pres com a pràctica a imitar per part de partners europeus.
El projecte va constituir l'apartat d'Indicadors de Ciutat del programa de la Fundació Carles Pi i Sunyer sobre indicadors bàsics de gestió de serveis públics locals, l'any 2003.
El projecte inclou els criteris de concertació, àmbit supramunicipal, transferibilitat i transformació, entre d'altres, en conformar la xarxa operativa dels ajuntaments dels municipis de Barberà del Vallès, Granollers, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic i Vilanova i la Geltrú. Funcionalment són els seus observatoris municipals o serveis d'estudis els que desenvolupen la xarxa i els projectes.