Tipus
Externa
Ens
Empresa
Document adjunt
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
S'ha realitzat una avaluació externa i qualitativa duta a terme per Instrategies.
En general, el PMAPR ha aconseguit assolir molts dels seus objectius inicials. El pla es va dissenyar per acollir refugiats i refugiades i garantir la seva integració social, cultural i laboral a la ciutat. A continuació, es detallen alguns dels aspectes assolits respecte als objectius inicials:
- Acollida i integració social: El PMAPR ha permès acollir i integrar de forma efectiva als refugiats i refugiades a la ciutat. Els diferents programes i activitats desenvolupats han ajudat a fomentar la inclusió social i cultural d'aquestes persones. A més a més, s'han realitzat sessions d'informació i formació sobre aspectes clau com ara la llengua, la cultura i la normativa del país. També s'han organitzat activitats conjuntes per fomentar la interacció i l'aprenentatge mutu entre les persones refugiades i la població local.
- Integració laboral: El PMAPR ha aconseguit ajudar a les persones refugiades a trobar feina i integrar-se al mercat laboral de la ciutat. S'han establert programes d'orientació laboral i s'ha promogut la formació professional per millorar les seves oportunitats d'ocupació. A més a més, s'han establert convenis amb empreses locals per facilitar la contractació de persones refugiades.
- Participació ciutadana: El PMAPR ha promogut la participació ciutadana de les persones refugiades en la vida de la ciutat. S'han organitzat activitats i esdeveniments culturals, esportius i socials en què han participat tant les persones refugiades com la població local. També s'ha promogut la seva participació en els diferents òrgans de participació ciutadana de la ciutat, com ara les associacions de veïns i les comissions consultiu.
- Col·laboració interinstitucional: El PMAPR ha establert una estreta col·laboració amb altres institucions i organitzacions relacionades amb l'acollida de refugiats i refugiades. Això ha permès millorar la coordinació i la gestió dels recursos, així com ampliar la xarxa de suport a les persones refugiades.
El PMAPR ha assolit molts dels seus objectius inicials, contribuint a l'acollida i integració efectiva de les persones refugiades a la ciutat. A més a més, el pla ha permès millorar la coordinació i la col·laboració interinstitucional en matèria d'acollida de refugiats i refugiades.
Punts forts de la pràctica
Un dels seus punts forts és la seva visió integral i transversal, que involucra a tota la ciutadania, així com a les administracions públiques i les organitzacions del tercer sector. Això ha permès la creació d'un xarxa de suport i cooperació que ha enfortit la capacitat d'acollida i integració de les persones refugiades a la ciutat.
Un altre punt fort és la seva metodologia participativa, que ha involucrat diferents agents socials. Progressivament, a més s’ha intentat incorporar espais per reflectir la perspectiva de les persones refugiades i així Això ha permès detectar espais de millora i ajustar les línies de treball a les necessitats detectades.
El PMAPR també destaca per la seva flexibilitat i adaptabilitat, ja que s'ha anat actualitzant i millorant a mesura que es van detectant noves necessitats i reptes en l'acollida i integració de les persones refugiades. Això ha permès que el pla sigui dinàmic i s'ajusti a les necessitats i realitats del moment.
Finalment, el PMAPR també és un punt fort per la seva capacitat de coordinació i gestió, que ha permès una execució eficaç i eficient del pla. La implicació dels diferents actors i la seva capacitat de treball en xarxa ha permès que els recursos disponibles siguin utilitzats de manera òptima i que les actuacions es complementin entre si per aconseguir els objectius del pla.
OPORTUNITATS
· Sistema existent i entitats especialitzades en l'acollida.
· Coordinació i col·laboració interadministrativa i amb la societat civil.
· Espai legal d'actuació dels àmbits locals.
· El valor afegit que pot generar aquest projecte en la ciutat: vinculació amb la salut mental, la projecció de la ciutat, i l'oportunitat d'aprenentatge en valors.
· Proximitat de Sant Boi a Barcelona i bon sistema de comunicacions, que és on s'han de realitzar la majoria de tràmits del procediment d'asil.
Punts dèbils de la pràctica
Un dels punts febles és la manca de coordinació interinstitucional, ja que l'ajuntament ha estat el principal responsable del desenvolupament i la implementació del pla, però ha mancat la participació activa d'altres institucions com ara la Generalitat de Catalunya o el Govern d'Espanya. Això ha generat dificultats en la gestió dels recursos i ha limitat la capacitat del pla per abordar les necessitats de les persones refugiades de manera integral.
Un altre punt feble és la manca de recursos econòmics suficients per finançar les diferents fases del pla i mantenir-lo a llarg termini. El pla s'ha finançat principalment amb fons municipals. El fet de no comptar amb recursos addicionals limita la possibilitat d’obertura de dispositius complementaris al programa estatal.
Finalment, també s'ha identificat la necessitat de millorar la sensibilització i la participació ciutadana en el desenvolupament del pla, ja que la implicació de la societat civil és crucial per assegurar el suport i la continuïtat del pla. Malgrat que s'han dut a terme diverses campanyes i activitats per involucrar la ciutadania, encara hi ha molts ciutadans que desconeixen el pla i no s'han implicat en les accions desenvolupades.
DEBILITATS
· Situació a la ciutat de Sant Boi de Llobregat d'emergència social.
· Inexistència d'un finançament addicional destinat als ens locals per afrontar l'acollida.
· Desconeixement i inexperiència en l'àmbit local pel que fa l'atenció a persones refugiades.
· No disposició d'habitatge social.
· Complexitat del tema i dels actors.
· Complexitat en el tipus d'atenció que s'ha d'oferir a les persones refugiades.
· Risc de solapaments i duplicitats entre diferents agents.
· No hi ha una narrativa pública sobre asil, drets humans o dret internacional.
AMENACES
· Escenari d'incerteses on manca molta informació.
· L'asil com una competència estatal, si bé existeix un àmbit d'actuació legal dels ens locals.
· Dificultats en la interlocució i coordinació amb altres administracions (Comitè Operatiu de la Generalitat i Ministeri de Treball i Seguretat Social)
· La utilització política de l'acollida com un element per fer oposició al govern de la ciutat, la circulació de rumors i la confrontació entre grups vulnerables.
· El risc de segmentació del principi de solidaritat
· La desinformació ciutadana que envolta la crisi dels refugiats: molt bona voluntat però molt desconeixement.
· La incertesa sobre si arribaran recursos addicionals al municipi per fer front a les necessitats específiques que generi el procés d'acollida.
Propostes de millora de la pràctica
En primer lloc, seria convenient reforçar la coordinació entre els diferents actors implicats en el pla, incloent-hi les ONGs, les associacions de veïns i altres entitats locals. Això podria millorar la integració social i laboral dels refugiats, i també facilitaria la seva participació activa en la societat.
En segon lloc, s'hauria de millorar la gestió de recursos per a l'acollida. Això inclou no només la millora en la planificació i allotjament de les persones refugiades, sinó també la gestió dels recursos econòmics destinats a la seva integració social i laboral.
En tercer lloc, es podria millorar la formació i suport a les persones que treballen en el programa, incloent els professionals de l'àmbit social i els voluntaris. Això podria garantir una atenció més efectiva i personalitzada als refugiats.
Finalment, seria interessant promoure la participació ciutadana en el programa, fomentant la implicació dels ciutadans locals i establir mecanismes per a la seva participació activa en l'acollida i integració dels refugiats. Això no només promouria la integració, sinó que també contribuiria a crear un entorn més inclusiu i solidari.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
La pràctica del Pla Municipal d'Acollida a Persones Refugiades (PMAPR) és una experiència que s'ha dut a terme amb èxit a la ciutat de Sant Boi de Llobregat. Gràcies a la seva implementació, s'ha aconseguit que la ciutat sigui un referent en la gestió d'acollida i integració de persones refugiades i sol·licitants d'asil.
La implementació del PMAPR és fruit d'un esforç col·lectiu, en què han participat diferents actors socials, institucionals i ciutadans. Això ha permès que s'obtinguin resultats positius i que esdevingui una pràctica replicable en altres municipis.
No obstant, la implementació del PMAPR a altres contextos requereix tenir en compte les especificitats de cada territori i adaptar la pràctica a les necessitats locals. Per això, és important que hi hagi una voluntat política i social per dur a terme aquesta pràctica, així com recursos econòmics i humans per a la seva implementació.
La pràctica del PMAPR és una experiència positiva que es pot replicar en altres municipis, però cal tenir en compte les particularitats de cada context i adaptar la pràctica a les necessitats locals.