Des de la Regidoria d'Educació i Ciutadania i de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus detecten que històricament existeix una fragmentació històrica entre Cultura i Educació, que s'accentua a través d'altres fragmentacions també normalitzades. Per exemple, la fragmentació entre Administració i Agents socials, o fins i tot la que succeeix entre Comunitat i Institucions. En el context present en què s'elabora aquesta pràctica, es valora el nombre d'instruments normatius que serveixen de marc i fonament per idear un disseny de govern que solucioni aquesta problemàtica.

En aquest sentit, troben necessari destacar l'existència de la Carta de ciutats educadores, en el seu quart punt, referent a l'accés a la cultura, que expressa: "La ciutat educadora promourà el dret a la cultura i la participació de totes les persones, especialment d'aquells col·lectius en la situació de major vulnerabilitat, en la vida cultural de la ciutat com a via d'inclusió, de foment del sentit de pertinença i de bona convivència. A més del gaudi dels béns culturals, aquesta participació cultural inclourà la contribució que tota la ciutadania pot fer a una cultura viva i canviant, la implicació ciutadana en la gestió d'equipaments i iniciatives culturals». I també en el seu punt 11, que es refereix a l'espai públic habitable: "la ciutat promourà la convivència i integració de la comunitat a l'espai públic, el construït i el natural".

Recorden que, l'Ajuntament de Reus, va signar aquest document i, per tant, es troba adherida a l'associació de ciutat educadora. Aquesta adhesió, que no és en va, implica per l'administració iniciar la feina en els dos grans àmbits de treball per les polítiques educatives municipals, que són: l'escolarització equilibrada i l'impuls de Reus com a ciutat educadora (per tots els dies de l'any i tots els cicles de vida). És per això, que la connexió entre Cultura i Educació sembla ser essencial per a abordar aquests dos grans àmbits.

Per tant, es considera prioritari teixir un nou vincle entre els centres escolars i els equipaments culturals de la ciutat. Això permet accentuar les dimensions educatives d'ambdós equipaments, dels seus serveis i dels mateixos esdeveniments culturals a través d'incentivar la familiaritat de la ciutadania amb els equipaments que són patrimoni cultural comunitari. Es vol crear un imaginari col·lectivista d'aquests espais, que serveixin com a espais d'intercanvi i de transició.

Com a punt de partida, s'enfoquen principalment en una pedagogia guiada a través de l'art. Un sistema educatiu que no busqui el resultat sinó l'exploració i la recerca, sense imposar la forma en què s'han d'aprendre.

Gràcies a això, es pretén establir un vincle entre la xarxa d'escoles públiques de primària de la ciutat (en una primera instància i després tenir en compte secundà-ria i escoles no públiques) amb l'equipament de la ciutat, que serveix com un espai més de treball dels centres. Generant un laboratori d'accions, projectes i esdeveniments al servei de l'equip docent i el seu alumnat. També, s'espera que no només s'exposi a l'alumne a ser un espectador de l'espai, si no un partícip directe en el seu present dels treballs de preparació.

Quant a la posada en marxa del projecte, aquest es va gestionar inicialment amb un conjunt de trobades prèvies de treball:

1. Sectorialment entre la regidoria d'Educació i la regidoria de Cultura dels responsables i els equips de cadascun dels espais participants.

2. Sectorialment entre la regidoria d'Educació i els equips dels centres educatius participants.

3. Una conjunta entre els equips d'un sector i l'altre que permetrà perfilar les dinàmiques, les persones referents i qualsevol aspecte pendent així com encetar un primer espai de contacte i relació entre participants.

4. La mateixa presentació del projecte amb els participants de cadascun dels centres escolars.

5. Una trobada conjunta d'inici del projecte de tots els participants.

6. Un àmbit de formació inicial per compartir i reforçar la mirada que projecta el programa entre els diferents participants i amb agents educatius d'altres àmbits.

El projecte va iniciar amb un període de prova de tres mesos, durant el curs 2021-22, en quatre equipaments culturals i quatre centres educatius per tal de realitzar una diagnosi inicial que afavorís una millor planificació i desenvolupament final del projecte global que es volia començar.

Un segment de la població escolar dels centres participants (cinquè de primària) com a estadi òptim per gaudir de l'experiència. Tot i que és aplicable a qualsevol dels cicles tant de primària com de secundària.

La pràctica està directament vinculada amb la Carta de ciutats educadores que va firmar l'Ajuntament de Reus en el seu moment, i que, per tant, inclou una sèrie de compromisos dins del marc d'actuació de les polítiques públiques educatives. De la mateixa manera, aquest compromís cap als objectius del projecte VINCLE per part de l'ajuntament, també queden reflectits en el Pla d'Acció Municipal en el seu pilar de Progrés Social, d'on es deriven els dos grans àmbits a tractar explicat en l'apartat de context d'aquesta fitxa.

El projecte VINCLEs es presenta i es duu a terme com una prova pilot durant el curs 2022-23, que pretén fer un diagnòstic in situ de les necessitats, les possibilitats de millora i d'incorporació del pla a altres cicles. La creació i posada en marxa del projecte comprèn les següents fases:

1) Inicialment, la posada en marxa del projecte requereix un conjunt de trobades prèvies de treball:

a) Sectorialment, entre la regidoria d'Educació i la de Cultura: responsables i equips de cadascun dels espais participants.
b) Sectorialment, entre la regidoria d'Educació i els equips dels centres educatius participants.
c) Encetar un primer espai de contacte i relació entre participants, per perfilar dinàmiques, persones referents i aspectes pendents.
d) Presentació del projecte amb els participants dels centres escolars.
e) Una trobada conjunta d'inici del projecte de tots els participants.
f) Un àmbit de formació inicial per compartir i reforçar la mirada que projecte el programa entre els diferents participants.

2) La següent línia d'accions va encaminada cap a la constitució de la Taula general de planificació i seguiment (composició de la qual podrà ser revisada cada curs escolar).

a) A l'inici de cada curs de la planificació del projecte amb relació als vincles per al curs vinent: fer canvis, restablir vincles, recollir persones referents, resoldre incidències i recollir avaluacions dels Vincles.
b) Al final de cada etapa farà la valoració de les necessitats i propostes de millora. Cada un dels Vincles s'articularà a través de la seva pròpia unitat de treball per la planificació i seguiment (compost per un membre de l'equipament i un membre del centre educatiu), que s'encarregaran del correcte funcionament i gestió del Vincle.

El projecte es dissenya amb una voluntat de permanència en el temps un cop hagi arrencat i s'estableix per períodes que coincideixen amb el curs escolar per facilitar-ne la planificació i el desenvolupament.
La previsió inicial era que els vincles canviessin cada curs escolar i no es tornessin a repetir fins al moment d'haver esgotat tots els cicles de les vinculacions.
Això perquè, així com l'alumnat canvia cada curs, els equips de centres i equipaments romanen i, per tant, es valora molt positivament que el projecte permeti el nombre més gran de connexions entre uns i altres.
El projecte Vincles no persegueix la identificació d'un centre amb un equipa-ment en concret ni cap determinada especialització, sinó que es prioritza la construcció d'un gran teixit de relacions entre tot el mapa d'escoles i equipa-ments.

A continuació, exposem una llista d'equipaments culturals disponible a la ciutat de Reus que es tenen en compte pel projecte:

- Museu de Reus es distribueix entre set espais repartits en el territori de la ciutat que acullen tota una sèrie d'exposicions permanents i temporals:

o Museu Salvador Vilaseca (seu principal).
o Museu d'Art i Història.
o Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR).
o Bòbila de Sugranyes.
o Refugi antiaeri de la Patacada.
o Cal Massó.
o Centre Cultural Castell del Cambrer.

- Biblioteques públiques municipals: inclouen clubs de lectura (de teatre, de poesia, en anglès, castellà...), el club d'audició i cultura musical, programa d'exposicions, l'hora del conte, les presentacions literàries, els projectes "Chill Out", "Biblioteques amb DO", "Fils", "Altaveu", "la biblioteca de les coses", participa
dels projectes LEXCIT, "contes a cau d'orella", "parelles TIC", "lectura afectiva"... El servei s'estructura en dos grans centres:

o La Biblioteca Centrar Xavier Amorós.
o La Biblioteca Pere Anguera.'

- Teatres: Reus gaudeix d'una tradició cultural molt lligada al teatre i conserva com a patrimoni dos teatres històrics recuperats com a públics al final del segle XX:

o El Teatre Bartrina: gestionat per l'Ajuntament i el Centre de Lectura. Disposa de programació estable i activitats periòdiques. Fa Cine fòrum i participa en programes i tallers.
o El Teatre Fortuny: declarat bé cultural d'interès nacional. Gestionat per un Consorci format entre l'Ajuntament i la Diputació de Tarra-gona. Disposa de programació estable (música clàssica i òpera) amb cicles impulsats directament com el "Grans Mestres" i activitats diverses en el seu espai o convenis amb altres entitats i institucions.

- La Casa Rull: classificada com a monument històric i protegida com a bé cultural d'interès nacional. Actualment, és la seu de la regidoria de Cultura i de l'Institut Municipal Reus Cultura. És l'espai on s'organitza i treballa per totes aquelles accions culturals que queden fora de l'àmbit de teatres, biblioteques i museus de tanta repercussió com poden ser les festes majors o el Trapezi. Acull petits actes i concerts propis o en col·laboració en el jardí de la part posterior (que disposar de servei de bar).

- La Palma: és un teatre a l'aire lliure de principis del segle XX. Disposa d'una sala polivalent, un cafè i allà s'hi ubica el Casal de Joves a un extrem del jardí. Prové d'una llarga tradició vinculada a l'activitat cultural. Durant l'any s'hi esdevenen molts actes i esdeveniments com fires, actuacions, cinema a la fresca i concerts.

- Giny: Inaugurat l'any 2013 com a Centre de les Arts Gestuals i de Circ de Reus. Espai cultural que acull diferents col·lectius de la ciutat i s'hi disposen casals i programes entorn del circ organitzat per la ciutat.

No hi ha pressupost

No hi ha hagut aportació econòmica directa al projecte.

La dues persones responsables final del projecte, en representació de la regidoria d'Educació i de la regidoria de Cultura, assumirien la coordinació tècnica. A més d'això, s'establiria una Taula general de planificació i seguiment que inclouria, a banda d'aquestes persones, representants de la regidoria de Cultura, dels centres escolars, de l'alumnat i de les famílies, així com les unitats ja esmentades per a cadascun dels Vincles.

No s’han emprat instal·lacions fora dels equipaments culturals de la ciutat

Les escoles han estat escollides segons interès per part del centre educatiu i s'ha vinculat amb l'equipament cultural respectant les peticions i demandes fetes per part seva.

Se'ls dona opció de participar com a centre, és a dir, obert a tot l'alumnat, així com donen opció que se centri en només un nivell escolar per tal d'intensificar el vincle.

Sobretot, i el que més valora l'equip de persones darrere del projecte, és la creació d'una xarxa extensa, interdependent i en constant comunicació entre centres escolar i centres educatius, que permeti una col·laboració dinàmica i permanent en el temps, que permeti el seu funcionament de forma autònoma sense repetitiu i sempre innovador. De tal forma que es pugui crear una estructura d'interaccions estable dins del circuit educatiu de tots els centres de la ciutat, tant privat com públic, per tots els cicles de primària i secundària.

Roda de premsa després dels tres primers mesos de prova pilot; els infants de l'Escola Prat de la Riba van ser qui va donar resposta a les preguntes sobre el seu vincle (seu IMCR)

Mitjançant l'equip de comunicació de l'Ajuntament, així com a través de les xarxes socials dels equipaments i centres escolars.

La implementació del projecte VINCLES, ha generat diversos impactes significatius en la comunitat. A continuació, es detallen els efectes observats des de la seva posada en marxa:

1. Increment de participació familiar en equipaments culturals: El projecte ha facilitat que famílies visitin i participin en les activitats dels equipaments culturals locals. Aquest increment, es destaca sobretot amb la presència de membres de la comunitat que abans no solien acudir a aquests espais.

2. Foment de la cohesió comunitària: La interacció entre el centre educatiu i l'equipament cultural ha promogut un sentit de pertinença i col·laboració entre els membres de la comunitat. Aquesta interconnexió ha afavorit la cohesió social i ha creat lligams que enriqueixen el teixit comunitari.

3. Ampliació de l'horitzó cultural dels participants: La participació en les activitats culturals ha proporcionat als membres de la comunitat l'oportunitat d'explorar noves formes d'expressió i coneixement.

4. Impacte en el desenvolupament personal dels infants: El vincle entre l'àmbit educatiu i el cultural ha beneficiat el creixement i desenvolupament dels infants. A través de l'exposició a diverses expressions artístiques i culturals, s'han promogut valors com la curiositat, la creativitat i la tolerància, contribuint a la seva formació integral.

És a dir, l'experiència del projecte ha demostrat ser una iniciativa amb impactes significatius en la comunitat, fomentant la participació en la cultura i enfortint els lligams entre els diferents sectors de la societat.

Mixta

Regidoria d'Educació i Ciutadania

Tots els centres en fan una valoració positiva i es mostren agraïts amb el seu destí cultural. Generalment, valoren haver assolit la majoria dels objectius, però algun reconeix que en algun cas és massa ambiciós i cal rebaixar expectatives per a poder assolir els objectius marcats.

• Poder tenir espais d'aprenentatge fora de l'escola.

• Generació de noves oportunitats.

• Els infants milloren el coneixement del seu entorn més proper i s'han començat a vincular amb l'equipament.

• No dependre de dotacions econòmiques sinó dels vincles creats entre institucions educatives i culturals.

• Manca de recursos humans en alguns establiments culturals.

• En alguns casos s'ha de reservar l'espai amb molta previsió, cosa que a vegades és difícil de poder programar des d'un centre educatiu.

• Horaris dels equipaments culturals que incompatibles amb la realització d'algunes activitats.

• Comunicació amb les famílies.

• Millor coordinació del projecte de l'equipament cultural per evitar que personal treballador desconegui. el projecte i no s'hi trobin amb problemes quan van a fer alguna actuació (per exemple, que estigui tancat tot i tenir la planificació mensual); així com algunes coordinacions amb els centres.

• Des d'algun centre valoren que cal que la proposa sigui més realista i no tan ambiciosa per tal de poder donar resposta als objectius.

• Facilitat per accedir a l'espai (obertura i tancament), seria òptim disposar d'un joc de claus en el dia que es precisés l'espai i es retornessin el mateix dia o l'endemà.

• Alguns centres expressen que haurien d'augmentar la freqüència d'ús de l'equipament per a poder establir molt més vincle.

• Consideren necessari establir trobades mensuals entre el centre i l'equipament cultural per a coordinar-se millor i tenir temps per planificar i organitzar l'actuació.

• Creació d'una acreditació per tal de poder accedir a l'equipament.

• Participar activament en tasques pròpies de l'equipament cultural perquè els infants coneguin de primera mà tot el que s'hi fa i hi col·laborin.

Es planteja poder fer aquest vincle també amb equipaments esportius de la ciutat, ja que manquen de culturals per a poder arribar a tots els centres educatius; i així doncs aprofitar per fomentar també la pràctica esportiva a la nostra ciutat.